mousybloc

Cerimònia del te XX

2012-02-20T22:58:00.000+01:00

A la lliçó de chanoyu de febrer la professora ens ha parlat de les set regles de Sen no Rikyu per a la cerimònia del te. Jo ja les coneixia d'una ocasió anterior, quan vaig assistir a una demostració de la cerimònia del te a Casa Àsia, però val la pena repassar-les:

Prepareu un bol de te deliciós. El més important del chanoyu no són les formes, sinó preparar un bon te pensant en la persona que el prendrà.
Col·loqueu el carbó correctament per a què l'aigua bulli bé. L'aigua calenta ha d'estar a punt en el moment just.
Col·loqueu les flors tal com si fossin a la natura. És important que apreciem el valor de la natura a la nostra vida quotidiana. L'estil d'arranjament floral que es fa servir a la cerimònia del te s'anomena Chabana i és segurament el més senzill de tot l'Ikebana.
A l'estiu, suggeriu frescor; a l'hivern, escalfor. No ens hem d'oposar a la natura i cal que atenguem les persones de tot cor.
Prepareu-ho tot abans d'hora.
Porteu paraigües, encara que no plogui. Cal estar preparat per a l'imprevist, i així estarem més relaxats.
Respecteu els altres convidats. No estem sols en aquest món, cal pensar en els altres abans que en un mateix.

A la pràctica hem seguit amb el procés d'entrar a la cambra amb la safata i ja hem començat a netejar el natsume. A partir d'ara anirem afegint tots els passos que hem anat après durant més de dos anys tal com són a la cerimònia real. Fins ara només havíem après cada pas un per un, independentment.

Per acabar, la professora ens ha servit matcha RakuSan (el nom vol dir "muntanya divertida") acompanyada amb manju, un tipus de pastisset fet amb farina d'arròs i de fajol farcit amb pasta de mongetes dolces.

Quan hem acabat la lliçó, la professora ens ha regalat un ramet de flors a cadascun dels alumnes, ja que ella també és mestra d'Ikebana. Jo he aprofitat per fer un "intent" d'arranjament floral. Les flors són iris, anèmones i "flors de cera":

Intent casolà d'Ikebana

Cerimònia del te XIX

2012-01-31T20:57:00.000+01:00

La primera classe del 2012 de cerimònia del te l'hem feta amb l'any del drac acabat d'estrenar. Fins a la Revolució Meiji (a partir del 1868), el Japó es regia pel calendari xinès, que és llunar. A partir d'aleshores, però, va passar a utilitzar el calendari solar, tot i que algunes tradicions encara segueixen l'antic calendari. La professora ens ha explicat algunes de les tradicions d'any nou:

- El primer dia de l'any la família es reuneix per anar al temple (budista) o al santuari (xintoïsta) per oferir les pregàries i desitjos del nou any. És festa nacional i durant aquest dia es reben les cartes de felicitació de l'any nou que han enviat familiars i amics. Les vacances d'any nou duren fins al dia 3 de gener.

- El segon dia hi ha la tradició d'escriure la primera cal·ligrafia de l'any, que té nom i tot: kakizome.

- Entre el primer i el segon dia es diu que el primer somni de l'any (hatsuyume) prediu com anirà l'any que comença.

- El dia 7 es menja un arròs amb set herbes, nanakusa-gayu.

- El dia 11 hi ha la tradició de menjar-se el kagami mochi, unes boles d'arròs grans que formen part de la decoració d'any nou.

- Pels volts del dia 21 de gener es diu que són els dies més freds de l'any. Del dia més fred se'n diu taikan.

- Pel que fa a la cerimònia del te, la primera que es fa a l'inici de l'any es diu hatsugama (ja en vaig parlar en una entrada anterior).

A la part pràctica de la lliçó hem après com entrar i sortir de la cambra portant la safata (bon) amb tots els estris. A l'hora d'entrar, sempre cal començar amb el peu dret i per sortir s'ha de fer amb l'esquerre. Després d'estar més d'una hora en posició seiza (és a dir, asseguts a terra de genolls), se'ns ha fet difícil aixecar-nos, però hem aconseguit fer tots els passos sense que se'ns caigués res!

Petit esquema de com sortir amb la safata (bon)

Per acabar la classe hem pres matcha amb una porció de dorayaki. Encara que el dorayaki sigui un dolç molt típic i tòpic, ens agrada molt! La professora també ens ha obsequiat amb les seves galetes preferides, asahi age, fetes d'arròs i soja. No he pogut evitar fer-ne una foto perquè l'embolcall té una textura que recorda una mica al paper washi.

Asahi age (esquerra) i el llibret
Kyo no Chanoyu Asobi (el joc de la cerimònia del te a Kyoto)

Afternoon Tea a Londres

2012-01-09T09:58:00.000+01:00

El passat cap de setmana de Reis vàrem tenir l'ocasió de fer una escapada a Londres amb l'excusa d'anar a visitar una amiga japonesa que està estudiant durant un any a Anglaterra. Aquest cop ha estat la quarta vegada que visitava la ciutat, així que ja coneixia moltes de les atraccions turístiques de Londres i he aprofitat per fer coses diferents, com, per exemple, fer un Afternoon Tea com cal. L'Afternoon Tea és un àpat que es pren entre les 14 i les 17 hores i consisteix en te acompanyat de sandvitxos, scones amb clotted cream i melmelada, i altres pastes o pastissos. Nosaltres vàrem menjar sanvitxos de pernil, cogombre, tonyina, ou i salmó, i els pastissos els vàrem triar de vainilla amb xocolata i de pastanaga. Estaven deliciosos! El te que vaig prendre jo era negre de Yunnan (Xina). Estava molt ben preparat, i és que la teteria on vam anar, Orange Pekoe, té el certificat d'excel·lència del Tea Guild, entitat creada per Tea Council del Regne Unit que vetlla per la millor qualitat del te que serveixen els establiments adherits.

Afternoon Tea complet

Una de les saletes d'Orange Pekoe

Entre les visites que hem fet a la ciutat hi ha l'Abadia de Westminster. Encara no entenc com és que no hi havia anat abans, ja que m'encanta el gòtic anglès, els clàustres en general, i a més hi ha l'alicient de veure el Poets' Corner on hi ha enterrat Geoffrey Chaucer (autor dels Contes de Canterbury) i memorials de Shakespeare, Jane Austen, Lord Byron i Lord Alfred Tennyson entre d'altres, cosa que hauria de ser visita obligada per a algú que ha estudiat Filologia Anglesa com jo!

Abadia de Westminster

El claustre petit

També vàrem anar al Holland Park, a dins del qual hi ha un jardí japonès amb una bassa amb carpes i fanals de pedra. El parc es troba a la zona de Notting Hill i és realment bonic, encara que a l'hivern no llueixi tant.

Jardi japonès al Holland Park

Un tsukubai!

Un altre lloc que he descobert és el mercat de Spitalfields, gràcies a la recomanació de la meva amiga Isabel. Al mercat s'hi poden trobar parades de roba, de llibres i de menjar, a més a més de diverses botigues i cafès al perímetre del recinte. És un lloc amb encant!

Parades a l'interior de Spitalfields

Pastes i pastissos

Botigues al perímetre del mercat

Pel que fa a museus, aquest cop només vàrem arribar a treure el nas a la Tate Modern el dissabte al vespre, aprofitant que aquest museu estava obert fins a les 10. A la planta de dalt de tot del museu hi ha un cafè-restaurant des d'on hi ha una bonica vista al Tàmesi i a la catedral de Saint Paul.

Finalment també vàrem aprofitar per mirar botigues. Vàrem anar a Regent Street, on hi ha una de les botigues de Whittard of Chelsea (a cada viatge a Londres no puc evitar anar-hi). Aquest cop, però, no vaig anar a una altra botiga de tes clàssica de Londres, Twinnings, on fan sessions de cata de tes. També vàrem passejar per Oxford Street, on encara hi havia llums de Nadal, i pel Soho. A la zona de Portobello, vàrem anar a una de les botigues de Rough Trade, la discogràfica d'algun dels meus grups britànics preferits (els Smiths i Belle and Sebastian).

Mural de la seu de XL Records a Ladbroke Grove
(Portobello)

Ha estat una vista curta a Londres, però intensa, una mica diferent i amb prou bon temps!

Cerimònia del te especial amb ro

2011-12-27T23:44:00.000+01:00

Avui he trobat un parell de vídeos d'una cerimònia del te utilitzant el ro, un braser al terra de la cambra del te que es fa servir durant els mesos més freds de l'any (tal com comentava en una entrada anterior). La preparació del te en aquest cas la realitza una maiko de Kyoto, Fukukimi del districte de Miyagawa-cho.

Al segon vídeo es pot veure la continuació de la cerimònia. Val la pena veure'l perquè hi apareix una tayuu (una cortesana de classe alta) del districte de Shimabara de Kyoto. L'aspecte de la tayuu és espectacular, amb molts ornaments al cabell i una mena de sobre-kimono anomenat uchikake. De tayuu ja gairebé no en queden (suposo que es podrien comptar amb els dits d'una mà), però les poques que hi ha es dediquen a conservar la seva tradició (excepte la part sexual). Al seu costat, la maiko té un aspecte molt més modest.

Bones festes! ^^

Cerimònia del te amb kimono

2011-12-18T19:00:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he tingut l'ocasió d'assistir a una cerimònia del te vestida amb kimono per primer cop. Ha estat tota una experiència!

Servidora vestida amb un komon

El kimono ideal per participar en una cerimònia del te és l'iromuji, que és d'un sol color i té un aspecte sobri i molt elegant. És el tipus de kimono que sol posar-se la persona que prepara el te (anomenada teishu). Quant als convidats, també poden anar-hi amb altres tipus de kimono (komon, houmongi o tsukesage, pel que tinc entès) sempre que no siguin massa vistosos i no tinguin brodats. Es tracta de no destacar excessivament entre els convidats i de no fer soroll amb el fregament de les teles brodades. Cal tenir en compte també que el haneri (el coll de la roba interior del kimono) sigui blanc, així com els tabi (els mitjons).

La noia que feia de teishu duia un iromuji
molt bonic amb dibuix de bambú

En aquesta ocasió he tingut més ocasió de practicar el paper de convidada i de recordar els diàlegs entre el teishu i els convidats, i he pogut aprendre frases i coses noves. Algun dia m'agradaria fer una entrada amb una petita guia bàsica de com ser convidat en una cerimònia del te, però encara he d'aprendre moltes coses d'aquest tema.

Detall de la preparació del te

L'experiència ha estat molt didàctica i gratificant! El meu agraïment als organitzadors de l'esdeveniment!

Cerimònia del te XVIII

2011-12-10T10:21:00.001+01:00

A l'última classe d'aquest 2011 hem vist un element molt important dins de la cambra del te, que és el kama, l'olla on s'escalfa l'aigua per preparar el te. Per escalfar el kama tradicionalment s'utilitza carbó vegetal, i fins i tot la manera de preparar el carbó està establerta dins de la cerimònia del te, amb accessoris específics com branques per col·locar el carbó, una ploma per escombrar les cendres, etc.

Depenent de l'època de l'any, el sistema per escalfar l'olla canvia. Durant els mesos més freds, des del novembre a l'abril, el kama es col·loca en un forat quadrat al terra de tatami de la cambra, anomenat ro. A moltes cases tradicionals s'hi pot observar aquest forat al terra. A vegades s'hi penja al damunt una olla i d'això se'n diu irori.

Als ryokan a vegades es pot veure algun irori, com aquest
al costat del qual vàrem sopar, a Magome (prefectura de Gifu).

Per contra, durant els mesos de maig a octubre es fa servir un braser portàtil, el furo. Actualment hi ha alguns furo que són elèctrics i no necessiten carbó.

Cerimònia del te a l'estiu amb furo

A la pràctica ja hem començat a veure com portar la safata amb els estris a la cambra, finalment. A partir d'ara ja començarem a fer els passos encadenats tal com es fan en una cerimònia real. Fins ara només havíem après els passos un per un, per separat. La professora ens ha presentat un altre recipient, el kensui, una mena de bol més gran que el chawan, on es llença l'aigua de rebuig.

Finalment hem près matcha amb kibi dango, un dolç fet amb farina d'arròs i mill típic d'Okayama (a prop d'Osaka) i que apareix a la llegenda de Momotaro.

Coses boniques i acolorides

2011-12-06T18:52:00.001+01:00

Avui porto uns pochi bukuro, sobrets que originalment serveixen per regalar diners, però que també poden servir per a d'altres coses.

I un bonic vídeo d'un remix de Belle and Sebastian, amb moltes coloraines.

Rocky Road Cupcakes

2011-11-27T12:56:00.001+01:00

El temps plujós d'aquest novembre m'ha convidat de nou a fer cupcakes. Aquest cop he fet els Rocky Road, que vaig aprendre al curset de Fabulous Baking Co.

Ingredients (per a una dotzena de cupcakes):

1 tassa i 1/4 de farina tamissada
1 culleradeta i 1/2 de llevat en pols
1/2 culleradeta de sal
1/3 tassa (45 gr) de cacau pur en pols
1 tassa de mantega (250gr) a temperatura ambient
4 ous grossos
1 tassa de sucre
100 gr de xips de xocolata negra
50 gr de mini-núvols (o núvols grans a trossets)
50 gr de nous pecanes
50 gr de coco ratllat

Preparació:

- Escalfeu el forn a 160ºC i prepareu un motllo per a cupcakes amb papers per a magdalenes.
- Tamisseu la farina, el llevat, el cacau i la sal en un bol mitjà.
- Amb la batedora elèctrica a velocitat mitja-alta barregeu tots els ingredients durant cinc minuts (excepte les nous, els núvols i els xips, que els afegirem quan la massa ja estigui llesta). Es recomana incorporar els ous un per un.
- Aboqueu la mescla als motllos fins que estiguin 3/4 plens.
- Fornegeu de 20 a 25 minuts. Al final podeu comprovar si els cupcakes són ben cuits punxant-los amb un escuradents. Si l'escuradents surt net, vol dir que ja estan a punt. Deixeu refredar els cupcakes a sobre d'una reixeta.

Aquest cop sí que he preparat la cobertura per als cupcakes. He fet servir la cobertura de mascarpone que poso a continuació.

Ingredients:

200 gr de formatge mascarpone
1 tassa de sucre de llustre tamissat
200 ml de nata per a muntar (amb un mínim de 33% de matèria grassa)

Preparació:

- Bateu amb la batedora elèctrica el formatge mascarpone fins que estigui suau.
- Afegiu-hi el sucre de llustre i la nata. Bateu-ho tot fins que la mescla quedi consistent (durant un minut).

Bon profit!

No m'han quedat molt bonics, però són ben bons!

Cerimònia del te XVII

2011-11-18T23:09:00.001+01:00

A la lliçó d'avui la professora ens ha parlat una mica del Zen i del "camí invisible" que s'ha de fer per aprendre les arts tradicionals japoneses, com per exemple el Chadō, l'Ikebana i les arts marcials com el Kyudo (el tir amb arc japonès) o el Kendo. A l'hora d'aprendre aquestes disciplines cal concentració, el ki (més conegut com a qi o chi en xinès). A la cerimònia del te, per exemple, podem fer només el procés per preparar el te, però si volem apreciar tot el que envolta la cerimònia, cal aprofundir i anar més enllà dels moviments que aprenem a classe. Ens diu la professora que el mestre té la clau per obrir les portes per tal de poder fer el camí, però és l'alumne qui ha de trobar i obrir les portes. Jo tot just estic aprenent els moviments més bàsics i em falta moltíssim per fer, però mica en mica vaig descobrint la tranquil·litat que transmet la cerimònia.

A la part pràctica hem seguit netejant el chawan, aquest cop per dins del bol. Els mateixos moviments serveixen per netejar el chawan abans i després de servir el te. He fet un petit vídeo de repàs amb els passos que vàrem aprendre a la classe anterior i en aquesta. El bol que faig servir no és per a cerimònia del te i em va una mica gran per manipular-lo, però crec que així es veu millor el procés.

Per acabar, el matcha que hem pres en aquesta ocasió es diu Jou Ryoku ("verd aromàtic", no sé si he transcrit bé el nom en japonès) i l'hem acompanyat d'uns petits dolços anomenats futari shizuka ("dues persones tranquil·les").

Futari shizuka

Cerimònia del te XVI

2011-10-17T20:55:00.001+02:00

Ja ha arribat el mes d'octubre i torno a les classes de cerimònia del te. Aquest serà el meu tercer any fent el "camí del te". Anem molt a poc a poc, però val la pena fer el camí amb tranquil·litat!

Per començar aquest nou curs hem vist un element important abans de començar la cerimònia. Tal com es pot trobar a l'entrada dels temples budistes i santuaris sintoistes del Japó, al jardí exterior de la cambra del te hi ha una font anomenada tsukubai, on els convidats segueixen un ritual de purificació. Aquest ritual consisteix en rentar-se les mans i la gola amb l'aigua del tsukubai fent servir un cullerot de bambú. Primer s'agafa el cullerot amb la mà dreta i es mulla la mà esquerra, després s'agafa amb l'esquerra i es mulla la dreta, i finalment, amb la dreta es fica una mica d'aigua al palmell de la mà esquerra per dur-se-la a la boca. L'aigua que queda al cullerot es deixa caure pel mànec del mateix cullerot posant-lo en vertical. Aquests mateixos passos són vàlids a l'hora de visitar temples i santuaris. La professora també ens ha explicat que en una cerimònia del te completa (chaji) el ritual de purificació es fa dos cops: el primer, abans de començar, i el segon, a la pausa durant la qual els convidats surten al jardí.

Tsukubai al temple zen Ryoan-ji. Foto d'Isabel Romano

A la part pràctica hem après a eixugar les vores del chawan amb el chakin un cop l'hem netejat amb aigua calenta. Cal fer tres voltes i mitja al chawan mentre l'eixuguem, ja que així la decoració del bol quedarà en la mateixa posició inicial.

Finalment hem pres matcha amb dolços de temporada farcits amb azuki i castanya. El matcha que hem begut aquest cop s'anomena RakuSan ("muntanya divertida"). M'encanten els noms poètics que els donen als tes!

El primer "berenar" de la temporada

Més experiments dolços: Pink Lady cupcakes

2011-10-09T20:35:00.001+02:00

Jo segueixo amb els meus experiments fent cupcakes. Aquest cop m'he inspirat en el blog El Rincón de Bea, que té unes receptes de reposteria fantàstiques i unes fotos precioses! La recepta que he triat és la dels Pink Lady cupcakes, però en comptes d'utilitzar només gerds, he fet servir fruites del bosc variades.


The "berry" on top

En aquesta ocasió he fet servir la cobertura de vainilla de Betty Crocker. La propera recepta que vull provar de fer és la dels Rocky Road cupcakes que vaig aprendre a fer a Fabulous Baking Co.

Esmorzars-dinars i berenars-sopars al Federal

2011-09-24T19:03:00.000+02:00

Una de les descobertes que he fet al barri on visc, Sant Antoni (a l'esquerra de l'Eixample de Barcelona), és el cafè Federal. Regentat per australians, sempre és ple de gent d'aquí i d'allà. A vegades costa trobar-hi lloc, cal tenir paciència, però per a mi val la pena (tot i que és un pèl caret i per això hi vaig menys sovint del que m'agradaria).

Torrades de fruits vermells amb ricotta

Torrades dolces amb pera al forn, salsa de maduixes i iogurt

Torrada amb ous, blat de moro dolç i verduretes picants

Chai amb llet (i un bon dit d'escuma!)

Amanida amb pernil, halloumi i maduixes

Ploughman amb "de tot i força"

El lloc és una mica "modernillo" i cosmopolita, però jo, tot i no ser tan "guais", passo de prejudicis i em deixo endur per la meva golafreria. Bon profit!

Cupcakes de pastanaga

2011-08-21T09:41:00.000+02:00

Per primer cop a la vida m'he animat a fer cupcakes tota sola, després d'haver fet un curs a can Fabulous Baking co. ja fa uns mesos. La recepta que he triat és la dels cupcakes de pastanaga (m'he guiat per aquesta versió). La cobertura original sol fer-se amb formatge cremós, però com que tenia un pot de cobertura de xocolata de Betty Crocker, he fet una versió alternativa d'aquests cupcakes.

No he pogut evitar donar-li un toc kawaii!

Volia acompanyar els cupcakes amb te, però com que fa molta calor aquests dies, potser és millor prendre mugicha (te d'ordi) fred, una beguda que vaig conèixer al Japó, on és molt popular prendre-la a l'estiu ben freda.

Otsutsumi: l'embolcall d'estil japonès

2011-08-06T09:57:00.019+02:00

Fa unes setmanes vaig per un mini-curset per aprendre Otsutsumi, que és l'estil japonès d'embolicar regals. Al Japó prenen molta cura a l'hora de presentar regals i d'això se n'ha fet un art. Ja el 1764 es va editar una guia il·lustrada sobre l'art d'embolicar anomenat Hōketsuzusetsu, de Sadatake Ise, en el qual es mostren diverses formes d'embolicar regals basades en l'etiqueta dels samurais.

Depèn de com sigui l'objecte el tipus d'embolcall variarà (això és obvi, oi?). Al Japó hi ha tradició de regalar diners en ocasions especials com casaments o defuncions. Com que és una mica brusc presentar bitllets directament, els fiquen dins de sobres decorats amb motius adients per a cada ocasió. Nosaltres hem après a fer un petit embolcall per donar una moneda de 2 euros (és poqueta cosa, però suposo que una moneda de 500 yens ja fan més il·lusió a la criatura que se'ls pot gastar en llaminadures o en còmics). El més curiós és que hem fet servir un kaishi com a base per embolicar la moneda.

Per embolicar es poden fer servir materials típics japonesos, com els papers d'origami i chiyogami. El paper d'origami més senzill tradicionalment és d'un sol color. En canvi, el chiyogami és estampat per una cara.

Amb aquests materials hem fet un sobre per a una targeta i una capseta:

També es poden presentar regals embolicats amb un furoshiki, una mena de mocador per fer farcells que originalment s'utilitzava per ficar-hi la roba quan la gent anava als banys tradicionals japonesos (anomenats ofuro). Més tard, aquest tipus de mocador es va popularitzar per embolicar i transportar tota mena de coses.

Bin Tsutsumi, per portar una ampolla

Kousa Tsutsumi (en aquest cas, per portar un llibre)

En aquest enllaç es poden veure diverses formes d'utilitzar un furoshiki.

Finalment hem fet dos tipus d'embolcalls per a regal. El primer té una forma més moderna i pot servir per ficar-hi un CD, un DVD o algun objecte prim:

El segon és més clàssic però molt elegant:

A partir d'ara hauré de fer més regals per posar en pràctica tot el que he après!

On trobar furoshiki:
- Japonisme: c. Verdi 54, Barcelona
- The Matcha House

On trobar paper d'origami i chiyogami:
- Nunoya: c. de la Palla 6, Barcelona
- Momo: c. Arc de Sant Ramon del Call 6, Barcelona
- Muji

Petit vídeo de repàs de la pràctica de Chanoyu

2011-07-25T22:15:00.000+02:00

El cap de setmana passat la meva amiga Isabel i jo vam gravar un vídeo on jo seguia els passos per vestir-me amb un yukata per al seu blog. Un cop vestida, vam pensar que podríem fer un vídeo per repassar tot el que he après durant les lliçons de Chanoyu. El vídeo és del tot informal, com la meva indumentària. A més a més, vaig fer servir la safata per al te que vaig comprar a Marrakech ja que encara no tinc cap marubon, que és la safata adient per al tipus de cerimònia que estic aprenent, Ryakubon. Espero aconseguir-ne una el curs vinent!

This video is intended for practice purposes only. Neither the clothing nor some of the implements

are suitable for tea ceremony. Sumimasen!

El que compta és que ens vam divertir gravant els vídeos i que em servirà per recordar alguns passos que se'm poden oblidar d'aquí a octubre, quan comencin les classes de nou.

L'ou com balla

2011-06-26T00:24:00.021+02:00

Fa anys que tenia ganes de veure en viu l'ou com balla. Sempre m'ha fet gràcia aquesta tradició, una mica fascinada per saber com s'ho fa l'ou per no caure del raig d'aigua. Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de veure-ho a diversos patis del centre de Barcelona.

Casa de l'Ardiaca - Arxiu de la ciutat:

Vista del pati

Detall de la façana: la bústia de Domènech i Montaner

Museu Frederic Marès:

Vídeo de king nikochan

Clàustre de l'Església de Santa Anna:

No hem vist l'ou, però el clàustre era ben bonic

Ateneu Barcelonès:

Jardí romàntic

Detall de les flors

Josep Pla s'ho mira

De pas pel Barri Gòtic no hem pogut evitar fer una parada a la teteria Caj Chai, un dels meus llocs preferits per prendre te. Hem pres Lung Ching i Matcha iri Genmaicha (Genmaicha barrejat amb matcha). Tots dos boníssims!

Lung Ching a la tetera de vidre i Matcha iri Genmaicha a la de ceràmica

Detall del Lung Ching amb pastisset indi

Cerimònia del te XV

2011-06-22T19:41:00.000+02:00

L'última classe d'aquest curs l'hem dedicada a parlar del pas de les estacions i l'arribada de l'estiu. Al Japó l'estiu pot arribar a ser molt xafogós, però a la casa del te no hi ha aire acondicionat. Per combatre la calor hi ha detalls que ajuden a donar una sensació de frescor, com per exemple una campaneta de vent a la finestra. A l'estiu es fan cerimònies del te a primera hora del matí, quan encara no ha sortit el sol i fa més fresca. Hi ha elements de la cerimònia del te que també ajuden a sentir frescor durant els dies més calurosos. Les flors que decoren la sala poden ser de colors freds com el blau, lila o el verd. El mizusashi, el recipient que conté l'aigua amb la qual es prepararà el te, es cobreix amb una fulla anomenada ha-buta, en comptes de la tapa habitual. El te se serveix en un bol més obert i prim que no conserva tant l'escalfor. Tot plegat ajuda a reduir la sensació de calor i a gaudir de la cerimònia durant els mesos d'estiu.

Decoració d'orenetes en un ventall (uchiwa)

A la pràctica hem repassat tots els processos que hem anat aprenent durant aquests dos cursos. El curs vinent acabarem d'aprendre l'últim tractament, netejar el chawan, i ja començarem a preparar el matcha.
Finalment hem pres el te acompanyat d'una porció de dorayaki. Ja tinc ganes que arribi el proper curs!

Una cita per a aquests dies revolucionats

2011-05-30T20:34:00.000+02:00

No fa gaire, llegint el llibre Mal de llengües: a l'entorn dels prejudicis lingüístics de Jesús Tusón, vaig trobar la següent cita de Noam Chomsky:

Per a aquells que busquen la veritat amb tenacitat no pot haver-hi tasca més urgent que arribar a entendre els mecanismes i les pràctiques d’adoctrinament. Aquests mecanismes i aquestes pràctiques són fàcils de percebre en les societats totalitàries, però molt menys en el sistema de “rentat de cervell en llibertat” al qual tots estem sotmesos i al qual massa sovint servim com a instruments voluntaris o inconscients.

Sembla que finalment ens estem començant a rebel·lar contra aquest "rentat de cervell en llibertat"!

Cerimònia del te XIV

2011-05-21T19:23:00.008+02:00

En aquesta nova lliçó de chanoyu la professora ens ha parlat del te verd japonès i les seves varietats:

Matcha: el te verd en pols va ser el primer el tipus de te que es va començar a consumir al Japó. S'utilitza en la cerimònia del te i és la varietat de més qualitat. S'obté dels primers brots de la planta del te, que ha estat coberta prèviament per protegir-la dels raigs de sol. Un cop s'han collit els brots, es couen al vapor, es deixen assecar, es retiren les tiges i es molen les fulles fins obtenir-ne una pols ben fina. És molt ric en vitamina A.
Gyokuro: se'l considera el "rei" dels tes japonesos. S'obté dels brots més tendres de la primera collita de la primavera.
Sencha: El te més popular al Japó, representa el 75% del te que es consumeix al país. Té un color verd-grogenc. Com els anteriors, s'obté de la collita de primavera. El gust és més amarg, però, i s'acostuma a servir als restaurants de sushi per les seves propietats antibacterianes.
Genmaicha: conté arròs torrat, que li dóna un gust molt característic.
Hojicha: torrat. Té menys cafeïna, per la qual cosa és habitual prendre'l al vespre.
Bancha: de menys qualitat que els anteriors. S'obté de les collites d'estiu i tardor.
Altres: Kokeicha, Kukicha, Fukamushi Sencha...

Al Japó hi ha diverses zones de cultiu de te. Aquestes són les més famoses:

De totes aquestes zones, destaquen tres regions:

- Kyoto: Uji. Va ser la primera regió del Japó on es va conrear te.

- Shizuoka: Hon Yama, Kawane, Ogasa

- Saitama: Sayama

Al Japó es diu: "Uji pel color, Shizuoka per l'aroma, Sayama pel sabor".

A la pràctica hem après els moviments per deixar el chakin a punt per netejar el chawan, i a l'hora de prendre el te hem menjat mochi farcit amb azuki.

Petita introducció al kimono

2011-05-13T19:25:00.003+02:00

Recentment he començat a anar a classes per aprendre kitsuke o com vestir kimono. Com que tenia unes nocions molt bàsiques sobre el tema, em vaig apuntar al Kimono Club de Barcelona per aprendre'n més, tant perquè m'agrada el kimono en sí com perquè m'agradaria poder participar en alguna cerimònia del te amb el vestit tradicional.

Saber vestir kimono és tot un art! Hi ha diversos tipus de kimono: formals, semi-formals, informals, de seda, de llana, de cotó, sintètics, etc... Per això cal tenir en compte uns quants factors a l'hora de triar quin kimono ens posarem i com el durem posat:

- edat: hi ha colors i dissenys més adients per a determinades edats. Els joves poden dur colors i dissenys més cridaners, en canvi els dissenys per a la gent gran són més discrets i de colors apagats.
- sexe: els homes duen kimonos de colors més sobris i foscos (blaus, grisos...). En canvi, els kimonos femenins poden incloure colors com el rosa, el lila, etc... El patró i acabat del kimono també varia una mica entre homes i dones, així com la forma de posar-se'l.
- estat civil: en ocasions formals, les dones joves i solteres duen un tipus de kimono anomenat furisode, amb les mànigues molt llargues. En canvi, les dones casades duen les mànigues curtes (tot i que en ocasions menys formals, tant les solteres com les casades les duen curtes). Els homes sempre duen mànigues curtes.
- ocasió o esdeveniment: per al dia a dia, per sortir, per anar de visita, a una cerimònia del te, o bé a una celebració o a un casament...
- època de l'any: els motius que decoren el kimono poden ser estacionals (per exemple: flors de cirerer a la primavera, focs artificials a l'estiu, fulles vermelles d'auró per a la tardor, pi per a l'hivern... n'hi ha moltíssims!). A més a més, hi ha colors relacionats amb les estacions (per exemple, el rosa és un color més aviat primaveral). I el tipus de teixit també és important: la llana és més adient per a l'hivern, i hi ha kimonos de teixits frescos i sense folrar que són per a l'estiu.
- de quin material està fet el kimono: la seda és més adient per a ocasions formals, en canvi, la llana, el cotó o els sintètics són més informals.
- i més coses que se m'escapen!

Aquesta classificació és molt simplificada però serveix per fer-se una mica la idea de tot el que comporta vestir kimono.

El meu primer kimono: un "komon" (un tipus de kimono informal)
de seda (de segona mà, és clar!), acompanyat del meu obi de dues cares.

Quan vaig visitar Japó em vaig comprar un yukata, una mena de kimono (tot i que sovint no se'l considera ben bé com a tal) de cotó molt popular a l'estiu per anar a festivals i als focs artificials. Originalment es tractava d'una peça de vestir que s'utilitzava per dormir o als banys termals, però mica en mica ha anat sortint d'aquests àmbits i actualment és molt habitual veure noies, i alguns nois, en yukata a l'estiu.

El meu yukata (de primera mà!) decorat amb flors de cirerer,
acompanyat de la cara lila del meu obi polivalent ;)

Finalment, si mai us voleu provar un kimono o yukata (ànims, no us deixeu impressionar per tantes normes!), només voldria recordar el més essencial i bàsic: la part esquerra del kimono sempre es posa sobre la dreta. Els únics que duen el kimono cordat amb la dreta sobre l'esquerra són els difunts. El meu truc per recordar-ho és que, si estem vius, hem de poder ficar la mà dreta dins del kimono per poder sentir el batec del cor. A mi ja no se m'oblida!

De ponts medievals, volcans emboirats i colades basàltiques

2011-04-25T13:43:00.002+02:00

Sempre val la pena tornar a la Garrotxa. Hi ha tant per fer!

Modernisme a Olot:

Casa Gaietà Vila

Els volcans no hi podien faltar!

El Montsacopa, una mica emboirat

S'hi menja molt bé:

Sant Joan les Fonts té tresors amagats:

Salt d'aigua

Colades basàltiques

Pont medieval (l'església és del segle XX)

Besalú medieval i jueva:

Capitells

El pont de Besalú

El miqvé

I una escapada a Camprodon:

El pont de Camprodon

I tot allò que ens hem deixat per a la propera!

Més fotografies boniques aquí.

Cerimònia del te XIII

2011-04-20T09:40:00.001+02:00

Ja ha arribat l'abril i els cirerers estan florint! La contemplació dels cirerers florits és un esdeveniment molt important al Japó i, per això, hi ha mapes de predicció per saber quan floriran a cada regió.

Cirerers florits al Camí del Filòsof, Kyoto

En aquesta lliçó hem après una mica més sobre la filosofia del Chadō. La preparació per a la cerimònia del te és molt important, tant pel que fa a l'aspecte material com a l'espiritual. "Porteu paraigües, encara que no plogui", aconsellava Sen no Rikyu, volent dir que era important preparar-se per a l'imprevist. Abans de començar la cerimònia és important netejar i ordenar els estris a la mizuya, la cambra annexa a la sala del te on es desa tot el que s'utilitzarà durant la cerimònia. Si tots els recipients, bols, etc., es conserven correctament, podran durar tota una vida i passar de generació en generació.

A la cerimònia del te és molt important el paper de cada persona. L'amfitrió és qui prepara el te, però el rol dels convidats és important també. El primer convidat és algú que té molts coneixements sobre el Chadō i és l'encarregat d'orientar la conversa, preguntant pel tipus de te que s'ha servit, l'origen dels estris que s'utilitzen, les flors que decoren la sala i d'altres aspectes.

A la part pràctica hem començat a fer servir el chakin, un drap rectangular de lli que serveix per netejar el chawan, el bol de te. Abans d'utilitzar-lo cal mullar-lo i escórrer-lo fent uns plecs determinats (fins i tot això està establert!).

Chakin (茶巾)

Per acabar, hem pres matcha amb uns dolços (higashi) en forma de flors de cirerer. El te d'avui l'havien comprat unes companyes del curs durant el seu viatge al Japó a finals de l'any passat. Oishii!

Cupcakes de Pàsqua

2011-04-15T23:04:00.003+02:00

Fent cupcakes de Pàsqua a can Fabulous Baking Co amb l'amiga Tsuki.

Fent anar la màniga pastissera

Cupcake de gerds amb merenga rosa

Rocky Road Cupcake amb frosting de mascarpone

Red Velvet Cupcake amb frosting de "gespa"

Tot el conjunt!

Ens hem divertit molt fent la decoració! Crec que haurem de repetir (indirecta per a na Galeta).

Exposició d'Ikebana en homenatge a les víctimes de Japó

2011-04-10T18:12:00.001+02:00

Entre les activitats que s'estan duent a terme a Casa Àsia en benefici de les víctimes del terratrèmol i tsunami del març passat a Japó, aquesta setmana es pot veure una mostra d'Ikebana.

Aquest estil d'Ikebana pertany a l'Escola Sogetsu, que representa l'Ikebana més avantguardista.

L'exposició es pot visitar fins al 15 d'abril a Casa Àsia.

Un trosset de Japó al bell mig de Catalunya

2011-04-05T23:07:00.000+02:00

El Solsonès és una de les meves comarques preferides, potser perquè hi vaig sovint i perquè m'encanta el bosc i la muntanya, les mil masies escampades per la plana, el casc antic de Solsona i la preciosa cripta romànica d'Olius.


Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte al fons

Cripta de Sant Esteve d'Olius

L'any passat, passejant pel centre de Solsona vam fer tota una troballa: el Kinoko. Es tracta d'un restaurant propietat d'una família japonesa establerta a Solsona des de fa dues dècades. Els plats que ofereixen són principalment de cuina tradicional japonesa amb un toc de la terra, ja que la majoria dels productes que utilitzen són del Solsonès. És molt interessant!

Okonomiyaki. Un dels meus plats típics preferits!

Chawanmushi. El primer cop que tasto aquest plat!

Karaage amb xips de carabassa

Yakiniku de xai. Tot un repte a l'hora de menjar amb bastonets!

Ichigo daifuku amb xocolata blanca. Tremendo!

Matcha roll amb azuki. El matcha no podia faltar!

El restaurant està decorat seguint l'estètica japonesa, però amb algun toc solsoní. Em va fer gràcia veure la màscara d'un Tengu, una divinitat del folclore japonès.

Senyor Nas!

A més a més compten amb una petita col·lecció de llibres de cultura japonesa. Ells mateixos han publicat alguns llibres sobre cultura i gastronomia catalana des del punt de vista japonès. Són un bon exemple de trobada cultural entre Catalunya i el Japó!

I per acabar, unes vistes al Cadí i al Pedraforca:

Acte benèfic a Casa Àsia amb cerimònia del te

2011-03-30T18:48:00.002+02:00

El passat 26 de març Casa Àsia va organitzar una sèrie d'esdeveniments relacionats amb la cultura japonesa per recollir fons a favor dels damnificats pel terratrèmol i el tsunami del Japó. A Barcelona, a més a més de realitzar tallers d'origami, es van dur a terme demostracions de la cerimònia del te a càrrec del grup ChaDo-Raku.

Demostració de chanoyu a la sala Ispahan de Casa Àsia

Al fulletó informatiu que oferien a l'entrada s'hi podien llegir les set regles del Chadō que va dictar el mestre Sen no Rikyu:

Prepareu un bol de te deliciós. El més important del chanoyu no són les formes, sinó preparar un bon te pensant en la persona que el prendrà.
Col·loqueu el carbó correctament per a què l'aigua bulli bé. L'aigua calenta ha d'estar a punt en el moment just.
Col·loqueu les flors tal com si fossin a la natura. És important que apreciem el valor de la natura a la nostra vida quotidiana.
A l'estiu, suggeriu frescor; a l'hivern, escalfor. No ens hem d'oposar a la natura i cal que atenguem les persones de tot cor.
Prepareu-ho tot abans d'hora.
Porteu paraigües, encara que no plogui. Cal estar preparat per a l'imprevist, i així estarem més relaxats.
Respecteu els altres convidats. No estem sols en aquest món, cal pensar en els altres abans que en un mateix.

Vaig gravar part de la cerimònia en vídeo per a què es pogués veure el procés. Malauradament, la imatge es veu molt fosca, però es poden intuir els moviments de l'otemae, la persona que prepara el te. La particularitat és que, en aquest cas, la senyora que fa d'otemae duu un fukusa verd:

"Otemae chodai itashimasu". Gràcies per fer el te!

Cerimònia del te i Senbazuru

2011-03-26T08:59:00.001+01:00

Aquesta lliçó de cerimònia del te ha estat marcada pels darrers esdeveniments al Japó. No hem pogut evitar parlar del terratrèmol del dia 11 de març i del posterior tsunami i l'alarma nuclear. Últimament s'estan duent a terme diverses iniciatives per recaptar fons per al Japó. Les més populars són els tallers d'origami on s'ensenya com fer grues de paper, i això és el que hem fet a classe en aquesta ocasió.

grues de paper

Una antiga llegenda japonesa diu que qui aconsegueixi fer mil grues de paper (Senbazuru, literalment "mil grues") pot demanar un desig que se li concedirà. Aquesta llegenda es va fer famosa per la història de la nena japonesa Sadako Sasaki. La petita Sadako va sobreviure a l'explosió de la bomba atòmica d'Hiroshima, però la radiació de la bomba li va provocar una leucèmia. Quan la nena va conèixer la llegenda, va començar a fer grues amb l'esperança d'arribar-ne a fer mil. Malauradament, i malgrat l'ajuda d'altres persones, va morir abans d'arribar al seu objectiu, però la seva història es va fer famosa arreu i s'ha convertit en un símbol de la pau.

Ofrenes de cadenes de grues a Hiroshima

Apart de fer un petit taller d'origami, també hem fet pràctica de chanoyu. Per primer cop hem fet servir la safata (anomenada bon) per preparar tots els estris. Tenint en compte que el tipus de cerimònia que estem aprenent s'anomena bon-temae o ryakubon (servei de te amb safata), es tracta d'un pas important!

Finalment hem pres el te acompanyat d'uns dolços fets amb mongeta blanca i matcha.

Exposició de cal·ligrafia, màscares de teatre Noh i cerimònia del te

2011-03-12T09:36:00.008+01:00

El centre de yoga i meditació Kannon Gyo organitza una mostra de cal·ligrafia i màscares de teatre Noh durant la setmana del 8 al 13 de març. Ahir divendres vaig anar a veure l'exposició, coincidint amb una demostració de cerimònia del te que va tenir lloc al mateix centre.

Les cal·ligrafies són obra de l'artista Keigyoku Gotô i il·lustren poemes com, per exemple, aquest de Sugawara no Michizane (a qui es va dedicar el santuari de Kitano Tenman-gu, a Kyoto, on se celebra el Baikasai):

Quan bufa el vent de l'est
feu-me arribar la vostra aroma, flors de la prunera
encara que estigui lluny feu-me arribar la primavera

La cal·ligrafia és una de les disciplines que estudia la persona que està aprenent cerimònia del te. A la cambra del te sempre s'hi pot trobar una cal·ligrafia penjada, anomenada kakejiku, que fa referència a l'estació de l'any o a l'esdeveniment que celebra la cerimònia.

Les màscares de teatre Noh són obra de Terumoto Gotô. L'any passat vaig tenir ocasió d'anar a veure una representació de teatre Noh, ja que la professora de cerimònia del te ens ho va recomanar perquè entenguéssim els lligams entre aquesta forma de drama i el chanoyu. Les màscares són molt importants al teatre Noh perquè caracteritzen els personatges.

Finalment va tenir lloc la representació de la cerimònia del te a càrrec de Tae Gotô-Yamamoto. La seva convidada, una de les membres del Kimono Club Barcelona, al final de la demostració va fer d'intèrpret entre l'amfitriona i els assistents, que li adreçaven preguntes sobre el sentit de la cerimònia del te, els elements, els gestos, l'aprenentatge, etc.

Amb Tae Gotô-Yamamoto

Va ser molt interessant veure tot el conjunt d'exposició i cerimònia i comprovar com la gent té interès per aquestes formes d'art japonès tradicional!

Tant de bo hi hagués més dilluns com aquest!

2011-03-07T16:52:00.004+01:00

Un dilluns de festa es pot aprofitar anant en bicicleta tranquil·lament per la ciutat, descobrint façanes boniques i fent una pausa per esmorzar:

Hem anat a can Cup & Cake

Necessitava un cap de setmana llarg enmig d'aquest trimestre que sembla que es faci etern...

Cerimònia del te a l'aire lliure

2011-03-02T22:09:00.004+01:00

El passat dia 25 de febrer va tenir lloc a Kyoto el famós festival de les pruneres(*) florides, el Baikasai. Cada any per celebrar aquest esdeveniment es duu a terme una cerimònia del te a l'aire lliure. Aquest tipus de cerimònia rep el nom de no-date.

De cerimònies a l'aire lliure se'n celebren diverses arreu de Japó, però la del festival Baikasai és especial perquè són les geikos (geishes) i maikos del districte de geishes de Kamishichiken les encarregades de preparar i servir el te als assistents. Evidentment això és un atractiu afegit a la cerimònia en sí i cada any milers de persones s'apropen al santuari de Kitano Tenman-gu per veure la cerimònia. Aquest santuari està dedicat a Sugawara no Michizane, patró de la saviesa i de l'estudi, a qui li agradaven molt les pruneres i per això s'hi va plantar aquest tipus d'arbres.

La geiko Katsuya preparant el te.

Al seu darrere encara es pot veure la neu acumulada d'una nevada recent!

Maikos servint el te als assistents. Duen el cabell guarnit amb flors de prunera.

Moltes maikos i geikos de la zona porten el nom "ume-", que significa pruna.

Al fons es poden veure les pruneres florides.

Tot i la gentada que es pot veure als vídeos, m'encantaria poder anar-hi algun cop a la vida!

(*) Prunus mume. En realitat aquesta espècie està més emparentada amb l'albercoquer que amb la prunera, però jo sempre he relacionat l'ume amb les prunes.

Cerimònia del te XII

2011-02-27T09:51:00.009+01:00

El febrer és temps de celebrar la floració de les pruneres!

En aquesta lliçó hem seguit aprenent la història de la cerimònia del te. Aquest cop hem viatjat fins al segle XV, a l'època de la dinastia Ashikaga, el segon shogunat de la història del Japó. Yoshimasa Ashikaga va ser el vuitè shogun de la dinastia i durant el seu mandat la cultura Higashiyama va aflorar amb la pràctica de la cerimònia del te, l'ikebana, el wabi-sabi i el teatre Noh.

Com ja vam veure en lliçons anteriors, els mestres del Chadō anteriors a Sen no Rikyu van començar a concretar el procés de la cerimònia, ja que fins aleshores no hi havia cap procediment establert. Murata Jukō va ser un monjo budista de prop de Nara (antiga capital del Japó) que va concretar com s'havia de dur a terme la cerimònia i va reduir l'espai de la cambra del te, anomenada chashitsu. En aquella època, a més, hi havia competència per utilitzar estris molt luxosos durant la cerimònia, però Murata opinava que el luxe s'apartava del camí del te. D'altra banda, Takeno Jōō va contribuir al Chadō amb una simplificació de la cerimònia i va conrear el gust per allò rústic.

A la part pràctica hem après un pas nou del chasen toushi, el procés de tractar el chasen i el bol de te (chawan). En aquest cas es tracta de netejar el chawan un cop s'ha servit el te.

He gravat un vídeo amb part dels processos que he après fins ara. A la primera part es veu com faig fukusa sabaki, és a dir, el tractament del fukusa per netejar el natsume i el chashaku, i a la segona part es veu com faig chasen toushi. Necessito millorar els moviments, però per començar ja fa el fet!

Al vídeo porto posat un obi, però no porto kimono perquè no en tinc cap (encara). Només tinc un yukata (un kimono de cotó per a l'estiu) que és una peça de roba massa informal per a la cerimònia del te. Tot i això, també me'l podria haver posat perquè hauria quedat més autèntic!

De postres, vam prendre el te amb uns pastissets variats farcits de te verd i de pruna. Itadakimasu!

Cerimònia del te XI

2011-01-30T12:07:00.012+01:00

Ja som al 2011 (ja fa uns quants dies!) i hem celebrat el nostre particular Hatsugama (la "primera olla", tot i que nosaltres encara no en fem servir, d'olla), és a dir, la primera cerimònia del te de l'any.

En aquesta lliçó hem conegut més aspectes de la vida de Sen no Rikyu i la seva relació amb Toyotomi Hideyoshi, un dels shoguns de l'epoca de Rikyu. Hideyoshi era d'origen humil i va arribar al poder gràcies a les seves gestes durant la guerra. Un cop al poder, va voler culturitzar-se i, entre d'altres, va aprendre Chadō amb el mestre Rikyu. Hideyoshi era força capritxós i li agradava molt l'or, per això va manar construir una cambra del te recoberta amb pa d'or, coneguda com kigame no zashiki (cambra daurada).

Sen no Rikyu, com ja vam aprendre en una anterior lliçó, va introduir l'ús d'estris japonesos a la cerimònia del te. De la seva col·laboració amb el ceramista Raku Chōjirō va néixer la ceràmica raku, molt apreciada per la seva irregularitat, ja que no està feta amb torn sinó a mà. Actualment els descendents de Rikyu encara tenen escoles de te a Kyoto. Les tres escoles principals que segueixen les ensenyances de Sen no Rikyu s'anomenen Urasenke (la que seguim nosaltres), Omotesenke i Mushakōjisenke. La diferència entre les tres escoles es nota en petits detalls a l'hora de plegar el fukusa o de preparar el te amb més o menys escuma.

La relació entre Hideyoshi i Sen no Rikyu va acabar malament. Hideyoshi envejava la cultura de Rikyu i es diu que un fet va originar que Hideyoshi ordenés a Rikyu cometre suïcidi. Rikyu va fer-se fer una estàtua commemorativa que es va col·locar dins del recinte del palau imperial, cosa que Hideyoshi no va tolerar. Sen no Rikyu finalment va suicidar-se ritualment (seppuku o harakiri).

Ja tinc natsume! N'he aconseguit un decorat amb ventalls,
adient per a tot l'any!

A la pràctica de la lliçó per primer cop hem après com agafar la batedora de bambú (chasen) i esbandir el bol amb aigua abans de preparar el te. Aquest procés s'anomena chasen toushi i serveix per comprovar l'estat del chasen (que no tingui cap punta trencada) i deixar-lo a punt per batre el te.

I de "postres" hem menjat un pastisset esponjós de castanya i azuki. L'azuki està present en moltíssims dolços japonesos i cada cop em costa menys reconèixer el seu gust, per molt amagat que estigui. Té un gust molt caràcterístic!

Cerimònia del te... amb menta!

2010-12-18T16:31:00.009+01:00

Encara que parli molt de te japonès, o més aviat del matcha, m'agraden tot tipus de te. Una de les meves formes preferides de prendre te és amb menta, i fa dues setmanes vaig tenir l'ocasió de viatjar a un dels llocs d'on és la beguda típica: Marrakech.

Jardins Majorelle

Em va agradar molt la ciutat, té molta vida, és caòtica i molt acolorida. Les olors de les herbes i les espècies són sorprenents! La visita als souqs i a la plaça Jemaa-El-Fna és obligada per poder gaudir dels contrastos de la ciutat amb els cinc sentits.

Plaça Jemaa-El-Fna

I, és clar, vaig aprofitar per prendre te amb menta en qualsevol ocasió. La preparació del te amb menta podríem dir que també té la seva cerimònia, una mica. El te s'aboca al got aixecant molt la tetera, de manera que el so que fa l'aigua calenta en caure dóna una sensació d'escalfor molt agradable.

Esmorzar al Café des Épices

El te es pot acompanyar amb pastes marroquines. Les que vaig tastar de la Pâtisserie des Princes són boníssimes i no embafen gens (aquest tipus de pastes tenen fama de ser contundents).

La medina un dissabte a la tarda

Una curiositat: en Àrab, el Marroc es diu Maghrib, que vol dir "país del sol ponent" (més o menys). Em fa gràcia saber que he estat al país del sol naixent i al país del sol ponent!

Record de Marrakech

Cerimònia del te X

2010-12-12T13:19:00.003+01:00

Ja porto deu classes de Chanoyu!

En aquesta lliçó hem desvariat una mica a l'hora de fer la part teòrica d'història i filosofia del Chadō... Ja s'acosten les festes i hem parlat de festivitats i celebracions d'aquesta època al Japó. El 23 de desembre és l'aniversari de l'emperador del Japó, però aquesta data no se celebra amb cap cerimònia del te especial. L'aniversari que sí se celebra amb una cerimònia del te és el naixement de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō.

Una altra celebració que ha tingut lloc recentment és la festa de Sichi-Go-San (literalment, set-cinc-tres), una ocasió en que els nens de tres i cinc anys i les nenes de tres i set anys es vesteixen amb kimono i visiten temples i santuaris per donar gràcies i per desitjar que creixin sans. La professora ens ha explicat que antigament hi havia molta més mortalitat infantil i per això es va començar a agrair als déus que els nens i nenes arribessin a les edats que celebra aquesta festivitat.

A l'hora de la pràctica hem après a netejar el chashaku un cop ja l'hem utilitzat per servir el te. El procés és la meitat del que se segueix a l'hora de netejar-lo abans d'utilitzar-lo (un dia ho hauré de gravar en vídeo, per recordar tots els passos!).

Finalment, hem pres el te amb dolços amb gust de castanya i boniato, molt típics d'aquesta època. La professora ens ha comentat que els dolços que es mengen amb el matcha fort (el koicha) s'anomenen omogashi i són més grans que els que prenem nosaltres amb el matcha més lleuger (l'usucha), que s'anomenen higashi. Itadakimasu!

Cerimònia del te IX

2010-11-21T20:38:00.012+01:00

La tardor avança i al Japó ja es poden veure les fulles vermelles dels aurons (en japonès, momiji) en tota la seva esplendor. Molts japonesos i visitants gaudeixen de l'observació del paisatge de tardor, anomenat koyo. El fenomen és tant important que fins i tot hi ha mapes de predicció del koyo. En la cerimònia del te, els dolços de la tardor acostumen a tenir forma de caqui, de castanya i d'altres fruits d'aquesta època.

Parlant de menjar, la professora ens ha explicat que una cerimònia del te completa inclou un àpat tradicional, amb sopa de miso, arròs, verdures... D'aquest tipus de cerimònia se'n diu chaji i és privat (l'organitzador convida els assistents mitjançant una invitació). En canvi, el tipus de cerimònia més curt en el qual se serveix te usucha, s'anomena chakai i té un caràcter més públic.

A la part pràctica hem après a encadenar els processos de neteja del natsume i del chashaku. És important fer-ho amb fluïdesa.

un chashaku sobre el fukusa, preparat per netejar-lo

Finalment, hem preparat matcha i hem menjat mochi farcit de mongeta vermella com a acompanyament.

El te no ho és tot a la vida...

2010-11-13T22:32:00.004+01:00

El te no ho és tot a la vida...

Cupcake de pastanaga de Fabulous Baking Co.

... O sí!

Macaron de matcha i crema de gerds

Tots Sants: panellets i matcha

2010-11-01T11:12:00.004+01:00

M'agrada la combinació de panellets i matcha. De fet, vaig provar de fer panellets de matcha, però se'm van torrar massa T-T. Per sort, els d'ametlla, pinyons i coco sí que van sortir bé.

Cerimònia del te VIII

2010-10-22T23:28:00.016+02:00

Ja som a octubre i torno a tenir classe de Chanoyu!

La tardor al Japó comença amb la festa de la lluna plena de setembre, ChuShu no Meigestu, que es considera la més brillant i bonica de l'any. Per celebrar aquesta festa es menja patata xinesa, ja que n'és l'època de collita, i dolços que fan referència a aquesta data. Com a ornamentació floral s'utilitza eulàlia o susuki en japonès (Miscanthus sinensis). Hi ha una creença popular al Japó relacionada amb aquesta festa que diu que es pot veure un conill picant mochi en el relleu de la superfície de la lluna (amb una mica d'imaginació, és clar!).

Pel que fa a la història de la cerimònia del te, la professora ens ha il·lustrat sobre l'adaptació dels espais interiors al Japó per tal de dur-hi a terme la cerimònia. Antigament les cambres eren molt grans i la cerimònia del te requeria espais més recollits, i per això es van començar a utilitzar mampares (biombos) per delimitar la sala del te. La mida estàndard d'una sala del te fa normalment tres metres quadrats, l'espai que ocupen quatre tatamis i mig. D'aquest espai se'n diu hojo i es considera que no hi falta ni hi sobra res (cosa que veiem que és una constant en el Chanoyu).

Finalment, hem repassat el que vam aprendre durant el curs passat. Per a la pràctica de netejar el natsume la professora ens n'ha deixat un en forma de caqui, molt bonic i adient per a l'època de l'any en què estem. I com a novetat, hem après com s'ha de netejar el chashaku (la cullereta de bambú) abans de servir el matcha, i hem pres el te amb mongetes azuki ensucrades.

Cerimònia del te al Festival Àsia

2010-09-19T09:48:00.019+02:00

El Festival Àsia d'enguany ha programat unes sessions de demostració de la cerimònia del te. Les encarregades de fer la demostració van ser ChaDo-Raku, un grup de dones japoneses residents a Barcelona que practiquen el Chadō. A la passada edició del Grec, dins de l'especial que es va dedicar al Japó, ja van representar la cerimònia en unes quantes ocasions, però aquell cop va ser impossible aconseguir una entrada.

Alguns dels utensilis que es van fer servir a la cerimònia del te (de dalt a baix): el natsume que conté el matcha, el hishaku (una mena de cullerot de bambú per abocar l'aigua) i el mizusashi (el pot que conté l'aigua fresca). Al costat hi ha el kama, l'olla on s'escalfa l'aigua.

La cerimònia havia de tenir lloc al jardí romàntic de l'Ateneu Barcelonès, cosa que era un al·licient per assistir-hi, però malauradament el mal temps va fer que l'esdeveniment es traslladés a l'interior de l'edifici.

La demostració de Chadō va posar en escena la part final de la cerimònia, quan l'amfitriona prepara el matcha més lleuger, l'usucha. Abans de començar, una de les membres del grup va fer una petita introducció al Chadō i va explicar com es desenvoluparia. Primer va entrar la convidada i una assistenta de l'amfitriona li va dur el dolç que acompanya el matcha, fet de gelatina i d'un color blau/verd molt bonic. Tot seguit va entrar l'amfitriona, va portar els estris per preparar el te i va començar a fer-ne la neteja simbòlica. Em va sorprendre veure que l'amfitriona utilitzava un fukusa verd en comptes del vermell o taronja habitual. El bol que va utilitzar per servir el te era molt bonic. Llàstima que no li vaig fer cap foto, però em feia cosa treure la càmera des de primera fila.

Un cop finalitzada la demostració, la presentadora va explicar el simbolisme d'algun dels gestos que es fan a la cerimònia, com per exemple el de girar 180º el bol de te, per no fer malbé la cara de la ceràmica que està més decorada. I per últim, va respondre alguns dubtes del públic. Jo em vaig quedar amb les ganes de preguntar la raó d'utilitzar el fukusa verd, però sóc massa tímida! Pel que he inversigat, el fukusa verd el poden fer servir els alumnes que han estudiat Chadō a l'escola Urasenke Midorikai de Kyoto, però potser no és el cas...

Espero que facin alguna altra cerimònia pública en el futur i poder-hi assistir. I si és amb degustació, encara millor!

El llibre del te

2010-08-28T15:20:00.023+02:00

Un dels llibres bàsics sobre el Chadō i el te en general és El llibre del te d'Okakura Kakuzo. Es tracta d'una obra que explica la història del te, des dels seus orígens a la Xina i la seva relació amb el Taoisme, seguint amb la seva arribada al Japó de la mà del budisme Zen, fins al desenvolupament de la cerimònia del te.

El llibre del te, acompanyat d'un bol de matcha i d'una porció de yokan de mongeta vermella.

És curiós llegir que, al llarg de la seva història, el te no només es bevia en infusió, com estem acostumats a fer-ho actualment, sinó que també es prenia bullit i batut (aquesta última pràctica es manté en el Chanoyu, per exemple).

Okakura Kakuzo introdueix també el concepte de Teisme, una filosofia del te influïda pel Taoisme i el Zen, basada en la simplicitat estètica i el culte a la imperfecció. Segons va escriure, "el te [...] és una religió de l'art de la vida".

El llibre explora tots els aspectes que conformen la cerimònia: la cambra del te, la decoració, les flors... Això sí, no explica de forma detallada el procediment per dur-la a terme, ja que es tracta d'una obra més aviat teòrica i filosòfica.

En resum, és una bona lectura per començar a comprendre la importància del te a l'Àsia Oriental en general i al Japó en particular.

Petit documental sobre la cerimònia del te

2010-07-30T13:22:00.033+02:00

Acabo de veure un documental sobre la cerimònia del te emès per NHK WORLD, dins de la sèrie de documentals Begin Japanology. L'he trobat molt interessant perquè no només parla dels orígens i la història de la cerimònia del te, sinó que també apunta com es viu a l'actualitat i fins i tot mostra algun exemple més avantguardista de realitzar la cerimònia.

La primera part explica en què consisteix la cerimònia del te. No es tracta només de preparar i prendre te, sinó d'un acte d'hospitalitat. Tots els elements que formen part d'una trobada per prendre te estan pensats fins a l'últim detall: els estris, la decoració, el menjar que acompanya el te... També explica els tipus de cerimònia que es duen a terme depenent de l'època de l'any (cosa que ja vam aprendre durant el curs). També fa esment de l'interès per la cerimònia del te fora del Japó. Finalment, es veu el procés d'una reunió per prendre el te tradicional.

La segona part parla dels lligams de la cerimònia del te amb el budisme Zen i els conceptes d'harmonia, respecte, puresa i tranquil·litat. Tot seguit fa un repàs a la història de la cerimònia del te al Japó, des del monjo budista Eisai, que va introduir l'ús del te matcha des de la Xina, passant per l'opulència del ritual de prendre te durant l'època de Toyotomi Hideyoshi, el segle XVI, fins al retorn a la simplicitat i austeritat de Sen-no-Rikyu, el mestre que va idear la cerimònia del te tal com es practica actualment. La màxima de cada trobada per prendre te diu que cal valorar cada ocasió perquè és unica i irrepetible ("ichi-go ichi-e").

Finalment, la tercera part mostra una adaptació moderna i força sorprenent de la cambra del te, resultat de la col·laboració d'un arquitecte i d'un mestre de cerimònia del te. Els estris utilitzats en aquesta ocasió no són els tradicionals, sinó que han estat triats per harmonitzar amb la modernitat de l'espai on es realitza la cerimònia. El documental acaba amb un altre exemple de cerimònia del te diferent, on els nens i nenes d'una escola preparen el te per als seus pares i avis. Ells mateixos han fet els dolços que acompanyaran el te i han decorat els bols on el serviran. És entranyable!

Servei de te

2010-06-13T22:34:00.042+02:00

Al Japó, una de les opcions per veure una demostració de la cerimònia del te és assistir als festivals anuals de dansa que realitzen les geishes, sobre tot a Kyoto. Abans de l'espectacle, les geiko (geishes) i maiko (aprenents de geisha) serveixen matcha als assistents que han pagat l'entrada corresponent. El servei de te que fan és del tipus ryūrei. En aquest cas, el te es prepara sobre una taula, en comptes de fer-ho sobre el tatami. La persona que prepara el te s'anomena otemae, i la que s'encarrega d'assistir-la i servir el te es diu ohikae.

La maiko Toshiyui (esquerra) fa d'ohikae i la maiko Fukuhina (dreta) és l'otemae.
Toshiyui duu el fukusa penjat de l'obi.

Hi ha maneres diferents de servir el te d'acord amb el Chanoyu. La més senzilla és l'o-bon temae, que és la que estem aprenent i es tracta d'utilitzar una safata (bon) per portar tots els estris. D'altres tipus de servei de te són més complexos, com el chabako temae, que requereix fer servir una caixa que conté tots els estris per a la cerimònia, el hakobi-demae i el ryūrei, que es prepara a taula. A mesura que l'estudiant de cerimònia del te va progressant, aprèn formes d'elaborar el te més complicades.

La maiko Sakiko (esquerra) serveix el te que ha preparat la geiko Suzuko.

Les imatges del servei de te pertanyen als programes dels festivals de dansa Kyo Odori (districte de Miyagawa-cho, Kyoto) i Miyako Odori (districte de Gion Kobu, Kyoto).

Cerimònia del te VII

2010-06-05T12:51:00.015+02:00

A l'última lliçó del curs de principiants hem conegut el terme wabi-sabi, que està molt relacionat amb la cerimònia del te i la cultura japonesa. És un concepte molt difícil d'explicar, d'una banda perquè no té traducció, i de l'altra perquè costa anys arribar a entendre'n el significat i perquè la interpretació que en fa cadascú és personal. La professora ens ha explicat que té a veure amb la simplicitat, la manca d'ostentació i el no voler mostrar obertament... costa d'expressar! Entenc que pot tenir connotacions estètiques i filosòfiques a la vegada.

Uns altres conceptes relacionats amb la cerimònia del te són wa, kei, sei, i jaku. Aquests són els quatre pilars del Chadō. Wa representa l'harmonia, kei, el respecte mutuu entre les persones i envers les coses, sei, la netedat (o puresa) tant d'aspecte com de l'ànima i jaku, l'ambient relaxat, la tranquil·litat... Amb tot això, tenim material per reflexionar durant totes les vacances!

A la pràctica, hem representat tot el que hem après al llarg del curs, des d'entrar a la sala i saludar, passant pel fukusa sabaki i, finalment hem netejat el natsume. El curs que ve aprendrem (entre d'altres coses) a netejar el chashaku, la culletera de bambú amb la qual es mesura la quantitat de te que se servirà per a cada persona. Ens queda tant per aprendre!

Finalment, hem pres un bol de matcha acompanyat amb un dolç fet amb kanten (agar-agar), i amb taronja confitada. Estava deliciós! La professora ens ha guardat el millor per al final!

Cerimònia del te VI

2010-05-23T16:23:00.010+02:00

En aquesta lliçó hem vist una peça de ceràmica raku amb el seu embalatge. La peça, de la nostra professora, té nom: So-no-Kami (Déu del mar), i a la part inferior s'hi por veure el segell de l'autor. És d'un color blau molt fosc i, encara que no l'hem fet servir per beure te, m'imagino que el color verd del matcha deu fer un contrast molt bonic amb el color del bol. L'embalatge del bol consta d'una capsa de fusta muntada sense claus, dins de la qual s'hi fica la ceràmica embolicada en una tela protectora. A la cara interior de la tapa de la capsa hi ha una cal·ligrafia amb el nom de la peça i el de l'autor. La forma del bol és feta expressament per a la cerimònia del te.

Hi ha un tipus de ceràmica que té una forma irregular, feta amb el torn. Aquesta irregularitat de cada peça és molt apreciada, perquè s'hi nota la mà de l'autor (que segella cadascuna de les seves creacions). Hi ha peces que poden tenir més de 300 anys i són molt valuoses, per això es pren molta cura a l'hora de guardar-les i protegir-les de perills com els terratrèmols.

Avui hem après a netejar el natsume, la capseta que conté el matcha, amb el fukusa. Després d'aprendre tants plecs del fukusa, ja tocava començar a veure'n la utilitat!

Finalment, hem acompanyat el matcha amb uns dolços petits fets amb farina d'arròs i sucre anomenats rakugan. Tenen formes molt boniques i sap greu menjar-se'ls, però estan molt bons ^¬^.

Cerimònia del te V

2010-05-09T12:25:00.012+02:00

Hi ha dos tipus de te matcha que s'utilitzen per a la cerimònia del te:

Koicha: es tracta d'un te concentrat, que se serveix primer (normalment en un bol de ceràmica raku) acompanyat d'un pastisset més gran.
Usucha: és un te més lleuger que se serveix al final de la cerimònia acompanyat d'un dolç més petit.

La manera de preparar les dues varietats de matcha és diferent. Nosaltres fem servir la varietat usucha per al nostre aprenentatge.

Antigament la cerimònia del te es feia en sales grans i va ser durant els segles XV i XVI que va passar a fer-se en sales més petites. Un dels mestres de Chadō, Murata Jukō, va proposar aquest canvi i també va suggerir que la cerimònia es fes d'una forma més natural, amb articles menys luxosos. Un deixeble de Murata, Takeno Jōō, va proposar més millores, com utilitzar estris japonesos (a més dels que ja utilitzaven originaris d'altres països) i materials més naturals com el bambú. El que fem actualment com a cerimònia del te és una còpia de les ensenyances de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō, que va ser deixeble de Takeno.

Un dels estris que hem vist en aquesta lliçó és el natsume, la capseta on es fica el matcha per a la cerimònia. Alguns natsume tenen laca vermella i dibuixos daurats, que a vegades representen el símbol de la família (kamon) o motius estacionals. N'hi ha de més rústics, amb tacte de fusta.

També hem après que al costat de la sala on es duu a terme la cerimònia hi ha una cambra auxiliar, anomenada mizuya, on es desen els estris de la cerimònia i l'aigua.

Finalment, de "postres" hem pres kinako mochi, un tipus de mochi cobert amb farina de soja. M'ha agradat molt!

Cerimònia del te IV

2010-04-08T11:15:00.016+02:00

La cerimònia del te rep influències del Zen, com d'altres àmbits de la cutura Japonesa, i un d'ells és el Teatre Noh. Es tracta d'un dels gèneres dramàtics clàssics del Japó, juntament amb el Kabuki. Es caracteritza per la seva lentitud i per un llenguatge arcàic. Alguns dels actors duen màscares per representar els seus papers. La similitud amb el Chanoyu es pot veure en els seus moviments, lents i directes, sense recargolaments. Aquest mes el Conservatori del Liceu ofereix una mostra de Teatre Noh i aprofitaré per veure-ho en directe.

En aquesta lliçó hem après a fer un nou plec del fukusa que serveix per a netejar els instruments de la cerimònia. Aquest nou plec és més complicat, però molt bonic a l'hora de realitzar-lo. És com una petita coreografia. El resultat del fukusa plegat em recorda una mica a una rosa.

I per acompanyar el te d'avui hem menjat yokan de boniato, boníssim!

Cerimònia del te III

2010-03-07T09:20:00.008+01:00

A la cinquena lliçó de Chanoyu hem seguit aprenent fukusasabaki o com plegar el fukusa. En aquesta ocasió es tracta de plegar el fukusa per ficar-lo a l'obi, a punt per utilitzar-lo. Quan la profesora ens explica com fer els plecs, sembla que sigui complicat, però realment te n'adones que no hi ha cap moviment superflu. Al final, quan ho comences a saber fer, veus que en realitat és senzill...

La teoria d'aquesta lliçó ha estat potser una mica més difícil d'assimilar perquè es tractava d'un tema més aviat filosòfic. La professora ens ha explicat el concepte de MU al zen, que es podria traduir com a "no-res" i vindria a dir que no hi ha res però hi és tot, és "sí" i "no" a la vegada. Crec que si algú em pregunta si he entès el concepte, la meva resposta seria "mu"!

Apart, la professora ens ha ensenyat imatges d'estris de Chanoyu que s'exhibeixen al Museu d'Art Tokugawa a Nagoya, on hi ha peces històriques del shogunat Tokugawa (1600-1868).

I els dolços del dia per acompanyar el matcha eren ama-natto, mongetes azuki cuites en almíbar i cobertes amb sucre. Oishii desu ne!

Cerimònia del te II

2010-02-15T22:26:00.009+01:00

Per fi ja he fet la quarta lliçó de Chanoyu! En aquesta lliçó hem començat a utilitzar el fukusa, el mocador que serveix per netejar els instruments que s'utilitzen a la cerimònia. El fukusa és una peça de seda cosida per tres costats formant un quadrat. El que utilitzen les dones sol ser vermell (però també n'he vist de color taronja) i el dels homes és morat, i normalment no està decordat (tot i que el de la nostra professora sí que té un motiu floral). Una de les coses que em fascina de la cerimònia del te és com es manipulen els objectes seguint un ordre meticulós, i el cas del fukusa n'és un bon exemple. La manera de doblegar-lo fins i tot té un nom: fukusa sabaki. Per començar hem après a fer un primer plec bàsic per guardar-lo al kimono.

Kaishi, fukusa i sensu

Pel que fa a la teoria, la professora ens ha explicat alguna cosa sobre els aspectes propis de l'estació de l'any en què ens trobem. La primera cerimònia del te de l'any s'anomena Hatsugama (literalment "primera olla") i és especial per aquest fet. La decoració fa referència a l'any nou lunar i inclou elements que porten bona sort i motius hivernals.

Nosaltres, en aquesta ocasió, hem acompanyat el te amb una porció de dorayaki!

Cerimònia del te (Chadō o Chanoyu)

2010-02-06T20:09:00.005+01:00

M'he apuntat a un curs de cerimònia del te (Chadō o Chanoyu). L'any passat vaig fer un curs de cultura japonesa a Casa Àsia que incloïa una classe introductòria d'Ikebana i una altra de cerimònia del te. El curs em va agradar molt i em van venir ganes de fer-ne més!

El meu primer Ikebana, amb un chawan (bol de te) i chasen (batidora de bambú)

Vaig un cop al mes a classe i mica en mica anem aprenent aspectes d'aquesta forma tan tradicional i ritualitzada de preparar el te. L'aprenentatge del Chadō pot durar tota una vida. És com un camí, que alguns fan més llarg i altres més curt i, sobre tot, cal no anar amb presses a l'hora d'aprendre! L'aprenentatge de la cerimònia del te, petits "saltamontes", no és com l'AVE, que arriba al seu destí ràpidament i sense fer parades, sinó més aviat com un tren de rodalies, que va poc a poc i s'atura a cada estació, segons ens va il·lustrar la professora (espero que la comparació no inclogui "incidències" del servei!). Així doncs, no és un curs apte per a impacients. Com a mostra, explico què hem fet a les tres primeres classes:

Primera lliçó: hem après l'origen de la cerimònia del te (ho explicaré en una altra entrada) i hem fet una pràctica de com entrar a l'habitació on es fa la cerimònia. Cal entrar saludant agenollat al terra i començar sempre amb el peu dret. A les cases tradicionals japoneses no hi ha cadires. La gent seu agenollada sobre el tatami, cosa que resulta dolorosa si no s'hi està acostumat (com és el meu cas, i per això he hagut de buscar una solució que ja explicaré més endavant). Finalment hem pres te matcha i un pastisset per acompanyar.

Segona lliçó: en aquesta ocasió hem vist breument algun dels estris que s'utilitzen en la cerimònia, com el chasen (la batidora de bambú amb què es prepara el te). Pel que fa a la pràctica, hem après a sortir de l'habitació. Es tracta de desfer el camí fet, però aquest cop s'ha de començar amb el peu esquerre. Després hem repassat la primera lliçó i hem acabat prenent te més un pastisset fet amb gelatina de mongeta vermella, anomenat yokan.

Tercera lliçó: la professora ens ha parlat de la decoració de la sala on es fa la cerimònia del te, que acostuma a incloure ikebana i decoració a la paret amb cal·ligrafia o amb un motiu estacional. Després, hem après a entrar a l'habitació amb un ventall (anomenat sensu) que serveix per saludar. És curiós que la gent no es venta amb el sensu. És una llàstima, perquè la professora ens n'ha ensenyat uns quants i són molt bonics! Hem repassat les lliçons anteriors i, com ja és habitual, hem acabat fent el te amb "pasta" ;)

Veurem que ens espera a la propera lliçó...

Bon ditardanit!

2010-02-06T17:45:00.000+01:00

Aquest és un bloc de coses sense ordre ni criteri. Encara no sé de què tractarà, si es que ha de tractar d'alguna cosa...