La cerimònia del te rep influències del Zen, com d'altres àmbits de la cutura Japonesa, i un d'ells és el Teatre
Noh. Es tracta d'un dels gèneres dramàtics clàssics del Japó, juntament amb el
Kabuki. Es caracteritza per la seva lentitud i per un llenguatge arcàic. Alguns dels actors duen màscares per representar els seus papers. La similitud amb el
Chanoyu es pot veure en els seus moviments, lents i directes, sense recargolaments. Aquest mes el
Conservatori del Liceu ofereix una mostra de Teatre
Noh i aprofitaré per veure-ho en directe.
En aquesta lliçó hem après a fer un nou plec del
fukusa que serveix per a netejar els instruments de la cerimònia. Aquest nou plec és més complicat, però molt bonic a l'hora de realitzar-lo. És com una petita coreografia. El resultat del
fukusa plegat em recorda una mica a una rosa.
I per acompanyar el te d'avui hem menjat
yokan de boniato, boníssim!
