En aquesta lliçó hem conegut més aspectes de la vida de Sen no Rikyu i la seva relació amb Toyotomi Hideyoshi, un dels shoguns de l'epoca de Rikyu. Hideyoshi era d'origen humil i va arribar al poder gràcies a les seves gestes durant la guerra. Un cop al poder, va voler culturitzar-se i, entre d'altres, va aprendre Chadō amb el mestre Rikyu. Hideyoshi era força capritxós i li agradava molt l'or, per això va manar construir una cambra del te recoberta amb pa d'or, coneguda com kigame no zashiki (cambra daurada).
Sen no Rikyu, com ja vam aprendre en una anterior lliçó, va introduir l'ús d'estris japonesos a la cerimònia del te. De la seva col·laboració amb el ceramista Raku Chōjirō va néixer la ceràmica raku, molt apreciada per la seva irregularitat, ja que no està feta amb torn sinó a mà. Actualment els descendents de Rikyu encara tenen escoles de te a Kyoto. Les tres escoles principals que segueixen les ensenyances de Sen no Rikyu s'anomenen Urasenke (la que seguim nosaltres), Omotesenke i Mushakōjisenke. La diferència entre les tres escoles es nota en petits detalls a l'hora de plegar el fukusa o de preparar el te amb més o menys escuma.
La relació entre Hideyoshi i Sen no Rikyu va acabar malament. Hideyoshi envejava la cultura de Rikyu i es diu que un fet va originar que Hideyoshi ordenés a Rikyu cometre suïcidi. Rikyu va fer-se fer una estàtua commemorativa que es va col·locar dins del recinte del palau imperial, cosa que Hideyoshi no va tolerar. Sen no Rikyu finalment va suicidar-se ritualment (seppuku o harakiri).
Ja tinc natsume! N'he aconseguit un decorat amb ventalls,adient per a tot l'any!
A la pràctica de la lliçó per primer cop hem après com agafar la batedora de bambú (chasen) i esbandir el bol amb aigua abans de preparar el te. Aquest procés s'anomena chasen toushi i serveix per comprovar l'estat del chasen (que no tingui cap punta trencada) i deixar-lo a punt per batre el te.
I de "postres" hem menjat un pastisset esponjós de castanya i azuki. L'azuki està present en moltíssims dolços japonesos i cada cop em costa menys reconèixer el seu gust, per molt amagat que estigui. Té un gust molt caràcterístic!
