Cerimònia del te XIX

La primera classe del 2012 de cerimònia del te l'hem feta amb l'any del drac acabat d'estrenar. Fins a la Revolució Meiji (a partir del 1868), el Japó es regia pel calendari xinès, que és llunar. A partir d'aleshores, però, va passar a utilitzar el calendari solar, tot i que algunes tradicions encara segueixen l'antic calendari. La professora ens ha explicat algunes de les tradicions d'any nou:

- El primer dia de l'any la família es reuneix per anar al temple (budista) o al santuari (xintoïsta) per oferir les pregàries i desitjos del nou any. És festa nacional i durant aquest dia es reben les cartes de felicitació de l'any nou que han enviat familiars i amics. Les vacances d'any nou duren fins al dia 3 de gener.

- El segon dia hi ha la tradició d'escriure la primera cal·ligrafia de l'any, que té nom i tot: kakizome.

- Entre el primer i el segon dia es diu que el primer somni de l'any (hatsuyume) prediu com anirà l'any que comença.

- El dia 7 es menja un arròs amb set herbes, nanakusa-gayu.

- El dia 11 hi ha la tradició de menjar-se el kagami mochi, unes boles d'arròs grans que formen part de la decoració d'any nou.

- Pels volts del dia 21 de gener es diu que són els dies més freds de l'any. Del dia més fred se'n diu taikan.

- Pel que fa a la cerimònia del te, la primera que es fa a l'inici de l'any es diu hatsugama (ja en vaig parlar en una entrada anterior).

A la part pràctica de la lliçó hem après com entrar i sortir de la cambra portant la safata (bon) amb tots els estris. A l'hora d'entrar, sempre cal començar amb el peu dret i per sortir s'ha de fer amb l'esquerre. Després d'estar més d'una hora en posició seiza (és a dir, asseguts a terra de genolls), se'ns ha fet difícil aixecar-nos, però hem aconseguit fer tots els passos sense que se'ns caigués res!

Petit esquema de com sortir amb la safata (bon)

Per acabar la classe hem pres matcha amb una porció de dorayaki. Encara que el dorayaki sigui un dolç molt típic i tòpic, ens agrada molt! La professora també ens ha obsequiat amb les seves galetes preferides, asahi age, fetes d'arròs i soja. No he pogut evitar fer-ne una foto perquè l'embolcall té una textura que recorda una mica al paper washi.

Asahi age (esquerra) i el llibret
Kyo no Chanoyu Asobi (el joc de la cerimònia del te a Kyoto)

Afternoon Tea a Londres

El passat cap de setmana de Reis vàrem tenir l'ocasió de fer una escapada a Londres amb l'excusa d'anar a visitar una amiga japonesa que està estudiant durant un any a Anglaterra. Aquest cop ha estat la quarta vegada que visitava la ciutat, així que ja coneixia moltes de les atraccions turístiques de Londres i he aprofitat per fer coses diferents, com, per exemple, fer un Afternoon Tea com cal. L'Afternoon Tea és un àpat que es pren entre les 14 i les 17 hores i consisteix en te acompanyat de sandvitxos, scones amb clotted cream i melmelada, i altres pastes o pastissos. Nosaltres vàrem menjar sanvitxos de pernil, cogombre, tonyina, ou i salmó, i els pastissos els vàrem triar de vainilla amb xocolata i de pastanaga. Estaven deliciosos! El te que vaig prendre jo era negre de Yunnan (Xina). Estava molt ben preparat, i és que la teteria on vam anar, Orange Pekoe, té el certificat d'excel·lència del Tea Guild, entitat creada per Tea Council del Regne Unit que vetlla per la millor qualitat del te que serveixen els establiments adherits.

Afternoon Tea complet

Una de les saletes d'Orange Pekoe

Entre les visites que hem fet a la ciutat hi ha l'Abadia de Westminster. Encara no entenc com és que no hi havia anat abans, ja que m'encanta el gòtic anglès, els clàustres en general, i a més hi ha l'alicient de veure el Poets' Corner on hi ha enterrat Geoffrey Chaucer (autor dels Contes de Canterbury) i memorials de Shakespeare, Jane Austen, Lord Byron i Lord Alfred Tennyson entre d'altres, cosa que hauria de ser visita obligada per a algú que ha estudiat Filologia Anglesa com jo!

Abadia de Westminster

El claustre petit

També vàrem anar al Holland Park, a dins del qual hi ha un jardí japonès amb una bassa amb carpes i fanals de pedra. El parc es troba a la zona de Notting Hill i és realment bonic, encara que a l'hivern no llueixi tant.

Jardi japonès al Holland Park

Un tsukubai!

Un altre lloc que he descobert és el mercat de Spitalfields, gràcies a la recomanació de la meva amiga Isabel. Al mercat s'hi poden trobar parades de roba, de llibres i de menjar, a més a més de diverses botigues i cafès al perímetre del recinte. És un lloc amb encant!

Parades a l'interior de Spitalfields

Pastes i pastissos

Botigues al perímetre del mercat

Pel que fa a museus, aquest cop només vàrem arribar a treure el nas a la Tate Modern el dissabte al vespre, aprofitant que aquest museu estava obert fins a les 10. A la planta de dalt de tot del museu hi ha un cafè-restaurant des d'on hi ha una bonica vista al Tàmesi i a la catedral de Saint Paul.

Finalment també vàrem aprofitar per mirar botigues. Vàrem anar a Regent Street, on hi ha una de les botigues de Whittard of Chelsea (a cada viatge a Londres no puc evitar anar-hi). Aquest cop, però, no vaig anar a una altra botiga de tes clàssica de Londres, Twinnings, on fan sessions de cata de tes.  També vàrem passejar per Oxford Street, on encara hi havia llums de Nadal, i pel Soho. A la zona de Portobello, vàrem anar a una de les botigues de Rough Trade, la discogràfica d'algun dels meus grups britànics preferits (els Smiths i Belle and Sebastian).

Mural de la seu de XL Records a Ladbroke Grove
(Portobello)

Ha estat una vista curta a Londres, però intensa, una mica diferent i amb prou bon temps!