A la part d'història de la cerimònia del te i del Japó, la professora ens ha parlat del teatre Noh. Ja ens n'havia fet una petita introducció al primer curs, però en aquesta ocasió ens ha ensenyat més coses. El teatre Noh es va originar cap al segle XIV i des d'aleshores ha evolucionat poc, pel que tinc entès. De fet, el vocabulari que fan servir els actors és arcaic i, sovint, els espectadors necessiten una traducció del text per poder entendre-ho tot. Els actors principals duen una màscara segons el paper que interpreten. Fa poc més d'un any vaig poder veure una exposició de màscares de Noh molt interessant. El tipus de kimono que porten els actors de Noh també és molt característic i rep el nom de Noh shozoku. Els moviments dels actors normalment són lents i directes, com els moviments de la cerimònia del te. Curiosament, la professora ens ha explicat que recentment va poder assistir a la representació d'una obra de Noh basada en la vida de Sen no Rikyu. Molt adient! El teatre Noh s'acompanya de música tradicional interpretada amb flauta i tambors. En aquest vídeo s'expliquen la història i els elements principals d'aquesta forma de teatre:
Finalment hem pres matcha amb uns petits dolços d'azuki coberts de sucre. He de dir que la degustació de te i dolços la fem apart de la pràctica i que durant la pràctica no fem servir ni te ni aigua, de moment. Quan posem aigua i te al bol, només ho fem veure. L'important en aquesta fase del nostre aprenentatge és centrar-nos en aprendre els moviments i fer-ho bé tot seguit. Però per a nosaltres és una mica difícil recordar si el bol té aigua o no. Sort que la professora ens fa d'apuntadora.
