Cerimònia del te XXXVI

L'última lliçó de Chanoyu de l'any ha arribat a les portes de l'hivern. En aquesta època de l'any es fan cerimònies del te al capvespre, aprofitant que es fa fosc més d'hora. Aquest tipus de cerimònia es diu Yobanashi i es fa a la llum de les espelmes.

En aquesta lliçó hem après més sobre les tres formes de saludar durant la cerimònia segons la formalitat del moment:

- Shin: és la salutació més formal, la que es fa al principi quan s'entra a la cambra del te i quan l'amfitrió i els convidats se saluden. També es fa al final, quan s'acomiaden. Aquesta salutació es fa inclinant totalment el cos i recolzant del tot les mans sobre el tatami.

- Gyo: és una salutació semiformal. Es fa quan un convidat li diu al següent que primer anirà ell/a ("osakini"). En aquest cas el cos s'inclina fins a la meitat i només els dits toquen el tatami.

- So: és la salutació més informal. Es fa quan l'amfitrió li diu al primer convidat que ja pot menjar el dolç ("okashi o dozo"), i també quan el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar la cerimònia ("oshimai kudasai"). Per fer aquesta salutació només cal inclinar lleugerament el cos i tocar el tatami amb les puntes dels dits.

El dolç que hem menjat per acompanyar el te en aquesta ocasió era un mochi d'herbes farcit amb mongeta vermella.

Fins l'any que ve!

Cerimònia del te XXXV

La classe de cerimònia del te d'aquest mes ha estat molt interessant. Fins ara, a totes les classes ens hem concentrat en la preparació del te, en el paper del teishu (la persona que prepara el te). Només puntualment hem vist quin paper tenen el hanto (l'ajudant) i l'okyaku-san (el convidat). En aquesta ocasió hem après una mica més sobre com ens hem de comportar quan entrem a la cambra del te:

- Quan obrim la porta, asseguts de genolls, col·loquem el sensu (ventall) davant nostre i observem l'espai de la cambra.
- Per entrar a la cambra, agafem el sensu i el deixem més avançat. Llavors ens movem cap endavant, arrossegant-nos de genolls amb l'ajuda dels braços. És un moviment curiós, però molt fàcil de fer sobre el tatami. Aquesta manera de moure's té un nom: nijiru.
- Quan ja som dins de la cambra, ens aixequem i caminem fins al tokonoma, l'alcova on hi ha penjada una pintura o cal·ligrafia (kakejiku) i un arranjament floral (ikebana). A vegades només hi ha un d'aquests dos elements. Ens asseiem de genolls i observem cadascun dels elements col·locant el sensu davant nostre.
- Ens aixequem amb la cama esquerra i anem cap on hi ha l'olla (kama) o la tetera (tetsubin). Ens agenollem un cop més per observar-la, sempre posant el sensu davant nostre.
- Quan hem acabat, ens aixequem i ens situem al lloc dels convidats, depenent de si som el primer, el segon, el tercer, etc.

Esquema dels passos del convidat

I en aquesta lliçó hem pres te matcha amb un dolç molt especial originari de Kyoto: yatsuhashi. És una mena de pasta aromatitzada amb canyella i farcida. La que hem menjat nosaltres estava farcida de préssec. La professora ens ha explicat que hi ha dos tipus de dolços que se serveixen durant la cerimònia del te. D'una banda hi ha els omogashi, que són dolços més grans i fets amb pasta tova (com els yatsuhashi), i d'altra banda hi ha els higashi, més petits i secs (com els futari shizuka). els omogashi normalment se serveixen per acompanyar el te espès (koicha), i els higashi se serveixen amb el te clar (usucha), que és el que aprenem a preparar nosaltres.

Higashi: Futari Shizuka

Higashi diversos

Omogashi: Yatsuhashi

Cerimònia del te XXXIV

Un altre cop ha arribat l'octubre i tornem a començar les classes de Chanoyu. Aquesta serà la cinquena temporada per a mi. Vaig molt a poc a poc a l'hora d'aprendre. "A poc a poc i bona lletra", diuen.

En aquesta lliçó la professora ens ha explicat petits detalls de la cerimònia, com el paper del primer convidat (shokyaku). El primer convidat pot demanat veure alguns estris de la cerimònia com el natsume i el chashaku. Això és possible en el cas de cerimònies més complexes que el bonryaku temae (el nivell que estic aprenent ara). Quan el teishu es disposa a finalitzar la cerimònia, s'enduu els estris a la mizuya excepte el natsume i el chashaku per tal que els convidats els puguin veure. El primer convidat agafa un dels estris i l'observa, després el passa al segon convidat, fins a l'últim, que el torna al seu lloc. Quan el teishu torna a la sala, respon les preguntes que li fa el shokyaku, com per exemple, qui és l'autor de cada peça.

I a l'hora de prendre el te hem begut un te matcha que es diu koun (núvol aromàtic). L'hem acompanyat de futari shizuka. La capsa que conté aquests dolços és molt bonica.

Capsa de futari shizuka

Ja tinc kensui!

Per anar completant la meva col·lecció d'estris per a la cerimònia del te encara em faltava un kensui, el recipient on s'aboca l'aigua de rebuig després de preparar el te i de netejar el chawan. Buscant per internet vaig trobar aquest conjunt de tres kensui, cadascun d'un forn diferent:

Kensui del forn de Hagi:

Aquest kensui té l'emblema SanGaiBishi (三階菱)

Kensui del forn de Kiseto:

Kensui del forn d'Otowayama:

La base està signada

Com que jo ja en tinc prou amb un sol kensui, m'he quedat amb el del forn de Hagi i els altres dos se'ls han quedat els meus companys de classe. Ara ja tinc el més bàsic per fer una cerimònia del te de l'estil bonryaku temae, la més senzilla. Si mai arribo a aprendre altres tipus de cerimònia del te més complicades ho tindré difícil, ja que algunes de les peces que es fan servir són molt cares!

Juny: sota les xicrandes florides

El pas de les estacions també es deixa veure a la ciutat. Durant el mes de juny floreixen les xicrandes, uns arbres originaris d'Amèrica del Sud. És un petit espectacle veure les seves flors de tons liles.

Les fotos estan preses al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona, un lloc que ja és bonic de per sí, però que al juny guanya una mica més d'encant. Una mica de furyu (風流) a la ciutat!

Cerimònia del te XXXIII

El final de curs d'aquesta temporada ha estat ben especial. L'alumne més veterà del curs de cerimònia del te ha fet la seva primera cerimònia sencera. Quin honor! Dos dels alumnes hem fet de convidats (en el meu cas, m'ha tocat fer de shokyaku, o primera convidada).

En aquesta lliçó hem après com hem de fer per menjar els dolços que acompanyen el te. Quan els convidats ja s'han assegut, el hanto (ajudant) porta una safata o recipient amb els dolços i els deixa davant del primer convidat, i se saluden. Un cop començada la preparació del te, quan el teishu (amfitrió) diu "okashi o dozo" ("si et plau, ja pots agafar els dolços"), el shokyaku saluda el teishu, agafa el recipient i el col·loca entre ell i el següent convidat, i diu "osaki ni" ("disculpa'm per anar abans que tu"). Després agafa el recipient, el deixa davant seu i l'alça lleugerament en senyal d'agraïment. Llavors agafa un dolç i el deixa damunt del kaishi (paper especial per a la cerimònia). Si es fan servir bastons per servir-se els dolços, cal netejar-los abans de tornar-los al seu lloc. Els bastons es netegen amb la punta dreta del kaishi. Un cop s'han deixat els bastons, el convidat agafa el recipient dels dolços amb les dues mans i el deixa davant del següent convidat. Ara ja pot menjar, aguantant el kaishi amb la mà esquerra i menjant amb la dreta.

I com a fi de curs la professora ens ha fet un regal especial: uns lliris blancs molt bonics. Ens els ha donat amb les flors tancades i mica en mica hem pogut anar veient com s'anaven obrint.

Cerimònia del te XXXII

Ja som al maig i és temps que floreixin les anglesines al Japó! Aquestes són les anglesines que vaig fotografiar a finals del mes passat al Raval de Barcelona:

Anglesines al carrer Elisabets del Raval

En aquesta lliçó hem après una mica més de vocabulari de la cerimònia del te, en aquest cas relacionat amb les persones que hi prenen part. L'amfitrió de la cerimònia, el que la duu a terme, s'anomena teishu. En una cerimònia privada sol haver-hi pocs convidats, però a vegades es fan cerimònies amb més públic, així que el teishu té ajudants (hanto) que preparen te per als assistents. El primer convidat, el shokyaku, té un paper molt important perquè coneix tots els detalls de la cerimònia. El shokyaku pot preguntar al teishu quin te s'ha servit o qui és l'autor de les peces que s'han fet servir a la cerimònia (el chawan, el natsume, el chashaku, etc.).

A la pràctica anterior vam aprendre que podem preparar el te de cara al shokyaku. Si hem triat fer aquesta mena de preparació, a l'hora de finalitzar el procés sempre hem de tornar a la posició inicial mirant cap a la tetera. Totes dues formes de fer el procés, de cara a la tetera o de cara al primer convidat, són vàlides.

Finalment, hem pres un tipus de matcha amb un nom molt poètic: núvol aromàtic (koun, crec que és el nom japonès). Els dolços que l'acompanyaven eren momiji manju, típic d'Hiroshima i Miyajima, i un altre tipus de manju típic de Kyushu (em sembla que el nom és karaman).

 

Cerimònia del te XXXI

L'abril és el més dels cirerers florits al Japó, però a Barcelona anem una mica més avançats gràcies al clima mediterrani i ja es poden veure les anglesines florides (*). Al Japó les anglesines solen florir cap al mes de maig, i per tant tot allò que estigui decorat amb aquesta flor es fa servir durant el maig. A classe la professora ens ha ensenyat un llibre amb diferents estris de chanoyu decorats per a cada mes de l'any. A l'hora d'adquirir els primers estris per a la cerimònia del te sempre és millor triar motius neutres (no estacionals) o bé que combinin motius variats per a tot l'any: pi, flors de cirerer, salze, aigua, crisantems, fulles d'auró...

El meu natsume té ventalls, que són un motiu no estacional,
i altres elements com pi, bambú, prunera...

A la pràctica de chanoyu hem començat a repassar els primers passos de la cerimònia i hem après que ens podem girar lleugerament cap als convidats per tal que puguin apreciar millor el procés. I jo que em pensava que ja ho havíem vist tot de l'estil bonryaku temae!

I per berenar aquest cop hem pres el te amb mochi rosa farcit de boniato. Estava boníssim, potser dels millors que he tastat a classe!

(*) Les anglesines es coneixen com a "glinicias" en castellà o "wisteria" en anglès. En tinc una foto presa al carrer Elisabets del Raval de Barcelona, però me la guardo per al mes que ve per seguir la tradició japonesa.

El Tren Groc, la Cerdanya i el Conflent

El cap de setmana passat vaig anar per segon cop en el Tren Groc per la Cerdanya i el Conflent. El primer cop va ser fa dos estius, amb un paisatge molt diferent del que he pogut veure aquest cop. A l'estiu es pot fer el trajecte en vagons descoberts per gaudir del bon temps:

Estiu 2011

Aquest cap de setmana passat, però, ha estat més aviat hivernal:

Els pobles que es poden visitar seguint el trajecte del tren són molt bonics. El més conegut és Vilafranca de Conflent, amb la seva famosa fortificació que és Patrimoni de la UNESCO:

Muralles de Vilafranca de Conflent i Fort Liberia (estiu 2011)

La fortificació de Vilafranca de Conflent forma part d'una sèrie de construccions defensives dissenyades pel Marquès de Vauban a diferents punts de la frontera francesa. L'interior dels merlets de Vilafranca es pot visitar:

Interior dels merlets (estiu 2011)

Passejar per l'interior de la ciutat emmurallada i anar descobrint petits detalls és un plaer:

A la Cendanya francesa hi ha un altre poble que forma part de la xarxa de fortificacions de Vauban: Montlluís. Aquest poble, a més a més, compta amb un forn solar.

Detall de la fortificació de Montlluís i del seu forn solar

El forn solar més impressionant de la zona, però, és el de Font-romeu-Odelló:

Vam veure una petita demostració del seu funcionament:

Un pal de fusta cremant a 400ºC. Facilíssim!

Val la pena perdre's pels poblets de la zona. S'hi poden trobar petites joies com Evol (a la comuna d'Evol-Oleta):

També és molt recomanable fer una visita als nombrosos banys termals naturals de la zona. Hi ha tant per fer i veure!

Cerimònia del te XXX

Aquest any ja fa 400 anys del primer contacte entre el Japó i Espanya. La professora de cerimònia del te ens ha explicat que al segle XVII una delegació del Japó encapçalada pel samurai Hasekura Tsunenaga va arribar a Espanya i part dels membres d'aquesta delegació es van establir al país, a la localitat de Coria del Río (Sevilla). Els descendents de la delegació de Hasekura porten el cognom Japón. És una història ben curiosa!

A la pràctica hem après els últims passos de la cerimònia. Quan ja hem acabat de netejar els estris i deixar-los col·locats com al principi, hem de retirar-los de la cambra del te i tornar-los a la mizuya (la cambra on es desen els estris) . Primer retirem el kensui, el recipient per a l'aigua de rebuig, i després la safata amb el chawan i la resta. Quan creuem la porta de la sala, saludem els convidats per acomiadar-los i tanquem la porta. Hem estat quatre anys per aprendre tots els passos de la cerimònia del te del tipus bonryaku temae (l'estil més senzill de cerimònia, amb safata). Hem estat pacients, aprenent mica en mica. Ara hem de repassar-ho tot i aprendre a fer-ho amb elegància i sense equivocar-nos!

I per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat una mena de pastisset de mongeta blanca conegut com senkyaku banrai, que vol dir una cosa així com "mil convidats i deu-mil coses que vénen". Alguns dolços japonesos tenen noms ben poètics!

I de regal, uns fanalets del Santuari Kasuga Taisha de Nara

Clàssics de Ciutat Vella

Feia molt de temps que volia visitar la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fins ara m'havia d'acontentar amb veure el pati interior darrere les reixes, ja que sempre me la trobava tancada.

Bústia modernista de la Casa de l'Ardiaca

Finalment he pogut entrar al pati i veure la petita exposició temporal de guies de Barcelona.

Pati interior de la Casa de l'Ardiaca

La casa de l'Ardiaca es pot visitar de dilluns a divendres de 9:00 a 20:45 hores, i els dissabtes de 9:00 a 13:00 hores. A més, el dijous de Corpus s'hi pot veure l'ou com balla.

Altres dels meus clàssics preferits de Ciutat Vella són la Granja Viader, on es va fer el primer Cacaolat, i la xocolateria Fargas. Molt recomanables per als més llaminers!

Cacaolat i mousse de crema catalana amb melindros

Xocolateria Fargas

Ous de Pàsqua

Molí de pedra