Quan arriba el gener, a la cerimònia del te fem el nostre particular hatsugama (初釜), encara que nosaltres no celebrem la "primera olla" d'una manera formal tal com es fa al Japó. A la cerimònia del te normalment la gent hi va vestida amb kimonos sobris perquè no es tracta de destacar per damunt dels altres. Però al hatsugama està permès vestir amb kimonos més festius, com per exemple els espectaculars furisode (振袖) de les noies joves.
En aquesta lliçó la professora ens ha ensenyat un tipus de sedàs que es fa servir per deixar el matcha ben fi i sense grumolls, amb l'ajuda d'una espàtula de bambú. Jo normalment faig servir com a sedàs un colador de te amb un bastonet de fusta, però és més incòmode d'utilitzar.
A més a més, hem après un concepte nou de l'estètica japonesa que també es pot aplicar al Chadō: furyu (風流), format pels caràcters de "vent" i de "fluir". És un concepte d'aquells que són molt difícils d'explicar (ja no diguem de traduir). Furyu expressa el bon gust, el plaer de gaudir del pas de les estacions, d'allò intangible... costa definir-ho, tal com passa amb el wabi-sabi.
A la part pràctica de la classe hem après a netejar el bol de te un cop ja hem servit a tots els convidats. Hem d'esbandir les restes de te del bol (chawan) i de la batedora (chasen). Després eixuguem el chawan i hi fiquem la tela (chakin) amb què s'eixuga el bol ben plegada. Finalment deixem la batedora reposada al damunt de la tela. Netejar tots els estris pas a pas i desar-los també forma part de la cerimònia i cal fer-ho seguint un ordre.
Per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat mochi farcit d'azuki i arrebossat amb sèsam. Boníssim!
