Una cita per a aquests dies revolucionats

No fa gaire, llegint el llibre Mal de llengües: a l'entorn dels prejudicis lingüístics de Jesús Tusón, vaig trobar la següent cita de Noam Chomsky:

Per a aquells que busquen la veritat amb tenacitat no pot haver-hi tasca més urgent que arribar a entendre els mecanismes i les pràctiques d’adoctrinament. Aquests mecanismes i aquestes pràctiques són fàcils de percebre en les societats totalitàries, però molt menys en el sistema de “rentat de cervell en llibertat” al qual tots estem sotmesos i al qual massa sovint servim com a instruments voluntaris o inconscients.

Sembla que finalment ens estem començant a rebel·lar contra aquest "rentat de cervell en llibertat"!

Cerimònia del te XIV

En aquesta nova lliçó de chanoyu la professora ens ha parlat del te verd japonès i les seves varietats:

• Matcha: el te verd en pols va ser el primer el tipus de te que es va començar a consumir al Japó. S'utilitza en la cerimònia del te i és la varietat de més qualitat. S'obté dels primers brots de la planta del te, que ha estat coberta prèviament per protegir-la dels raigs de sol. Un cop s'han collit els brots, es couen al vapor, es deixen assecar, es retiren les tiges i es molen les fulles fins obtenir-ne una pols ben fina. És molt ric en vitamina A.
  
• Gyokuro: se'l considera el "rei" dels tes japonesos. S'obté dels brots més tendres de la primera collita de la primavera.
• Sencha: El te més popular al Japó, representa el 75% del te que es consumeix al país. Té un color verd-grogenc. Com els anteriors, s'obté de la collita de primavera. El gust és més amarg, però, i s'acostuma a servir als restaurants de sushi per les seves propietats antibacterianes.
• Genmaicha: conté arròs torrat, que li dóna un gust molt característic.
• Hojicha: torrat. Té menys cafeïna, per la qual cosa és habitual prendre'l al vespre.
• Bancha: de menys qualitat que els anteriors. S'obté de les collites d'estiu i tardor.
• Altres: Kokeicha, Kukicha, Fukamushi Sencha...

Al Japó hi ha diverses zones de cultiu de te. Aquestes són les més famoses:

De totes aquestes zones, destaquen tres regions:

- Kyoto: Uji. Va ser la primera regió del Japó on es va conrear te.

- Shizuoka: Hon Yama, Kawane, Ogasa

- Saitama: Sayama

Al Japó es diu: "Uji pel color, Shizuoka per l'aroma, Sayama pel sabor".

A la pràctica hem après els moviments per deixar el chakin a punt per netejar el chawan, i a l'hora de prendre el te hem menjat mochi farcit amb azuki.

Petita introducció al kimono

Recentment he començat a anar a classes per aprendre kitsuke o com vestir kimono. Com que tenia unes nocions molt bàsiques sobre el tema, em vaig apuntar al Kimono Club de Barcelona per aprendre'n més, tant perquè m'agrada el kimono en sí com perquè m'agradaria poder participar en alguna cerimònia del te amb el vestit tradicional.

Saber vestir kimono és tot un art! Hi ha diversos tipus de kimono: formals, semi-formals, informals, de seda, de llana, de cotó, sintètics, etc... Per això cal tenir en compte uns quants factors a l'hora de triar quin kimono ens posarem i com el durem posat:

- edat: hi ha colors i dissenys més adients per a determinades edats. Els joves poden dur colors i dissenys més cridaners, en canvi els dissenys per a la gent gran són més discrets i de colors apagats.
- sexe: els homes duen kimonos de colors més sobris i foscos (blaus, grisos...). En canvi, els kimonos femenins poden incloure colors com el rosa, el lila, etc... El patró i acabat del kimono també varia una mica entre homes i dones, així com la forma de posar-se'l.
- estat civil: en ocasions formals, les dones joves i solteres duen un tipus de kimono anomenat furisode, amb les mànigues molt llargues. En canvi, les dones casades duen les mànigues curtes (tot i que en ocasions menys formals, tant les solteres com les casades les duen curtes). Els homes sempre duen mànigues curtes.
- ocasió o esdeveniment: per al dia a dia, per sortir, per anar de visita, a una cerimònia del te, o bé a una celebració o a un casament...
- època de l'any: els motius que decoren el kimono poden ser estacionals (per exemple: flors de cirerer a la primavera, focs artificials a l'estiu, fulles vermelles d'auró per a la tardor, pi per a l'hivern... n'hi ha moltíssims!). A més a més, hi ha colors relacionats amb les estacions (per exemple, el rosa és un color més aviat primaveral). I el tipus de teixit també és important: la llana és més adient per a l'hivern, i hi ha kimonos de teixits frescos i sense folrar que són per a l'estiu.
- de quin material està fet el kimono: la seda és més adient per a ocasions formals, en canvi, la llana, el cotó o els sintètics són més informals.
- i més coses que se m'escapen!


Aquesta classificació és molt simplificada però serveix per fer-se una mica la idea de tot el que comporta vestir kimono.

El meu primer kimono: un "komon" (un tipus de kimono informal)
de seda (de segona mà, és clar!), acompanyat del meu obi de dues cares.

Quan vaig visitar Japó em vaig comprar un yukata, una mena de kimono (tot i que sovint no se'l considera ben bé com a tal) de cotó molt popular a l'estiu per anar a festivals i als focs artificials. Originalment es tractava d'una peça de vestir que s'utilitzava per dormir o als banys termals, però mica en mica ha anat sortint d'aquests àmbits i actualment és molt habitual veure noies, i alguns nois, en yukata a l'estiu.

El meu yukata (de primera mà!) decorat amb flors de cirerer,
acompanyat de la cara lila del meu obi polivalent ;)

Finalment, si mai us voleu provar un kimono o yukata (ànims, no us deixeu impressionar per tantes normes!), només voldria recordar el més essencial i bàsic: la part esquerra del kimono sempre es posa sobre la dreta. Els únics que duen el kimono cordat amb la dreta sobre l'esquerra són els difunts. El meu truc per recordar-ho és que, si estem vius, hem de poder ficar la mà dreta dins del kimono per poder sentir el batec del cor. A mi ja no se m'oblida!