- Matcha: el te verd en pols va ser el primer el tipus de te que es va començar a consumir al Japó. S'utilitza en la cerimònia del te i és la varietat de més qualitat. S'obté dels primers brots de la planta del te, que ha estat coberta prèviament per protegir-la dels raigs de sol. Un cop s'han collit els brots, es couen al vapor, es deixen assecar, es retiren les tiges i es molen les fulles fins obtenir-ne una pols ben fina. És molt ric en vitamina A.
- Gyokuro: se'l considera el "rei" dels tes japonesos. S'obté dels brots més tendres de la primera collita de la primavera.
- Sencha: El te més popular al Japó, representa el 75% del te que es consumeix al país. Té un color verd-grogenc. Com els anteriors, s'obté de la collita de primavera. El gust és més amarg, però, i s'acostuma a servir als restaurants de sushi per les seves propietats antibacterianes.
- Genmaicha: conté arròs torrat, que li dóna un gust molt característic.
- Hojicha: torrat. Té menys cafeïna, per la qual cosa és habitual prendre'l al vespre.
- Bancha: de menys qualitat que els anteriors. S'obté de les collites d'estiu i tardor.
- Altres: Kokeicha, Kukicha, Fukamushi Sencha...
De totes aquestes zones, destaquen tres regions:
- Kyoto: Uji. Va ser la primera regió del Japó on es va conrear te.
- Shizuoka: Hon Yama, Kawane, Ogasa
- Saitama: Sayama
Al Japó es diu: "Uji pel color, Shizuoka per l'aroma, Sayama pel sabor".
A la pràctica hem après els moviments per deixar el chakin a punt per netejar el chawan, i a l'hora de prendre el te hem menjat mochi farcit amb azuki.
Molt instructiu, com sempre! Una coseta més que he après.
ResponEliminaAra mateix de Japó, tinc un Sencha i un Genmaicha.
El te japonès està molt bé, m'agrada molt. M'estimo més el xinès, però el japonès també m'agrada molt.
El que més m'ha agradat és un "Giokuro Asahi" (o alguna cosa així, no sé si l'he escrit bé).
Gràcies per comentar un cop més!
ResponEliminaJo normalment prenc verds japonesos, sobretot Sencha, perquè em transporta molt a l'estiu que vaig anar al Japó (és una qüestió més aviat sentimental més que de gust, ho confesso). Per cert, el Gyokuro Asahi que dius és dels millors que hi ha!
De xinesos, en prenc més aviat de fermentats. La primera cerimònia del te que vaig veure era xinesa i feien servir l'estil Gong Fu per preparar Tuocha i, com que em va agradar molt, ara és un dels que prenc més (a més a més d'algun Oolong i del clàssic Gunpowder).
Encara em queda molt per aprendre de tes, ja que fins fa quatre dies acostumava a prendre blends (sobretot Earl Grey perquè m'agrada l'aroma de bergamota). Per això m'apunto les recomanacions que fas!