A la penúltima lliçó d'aquest curs hem après una mica més d'història del chanoyu. Antigament els samurais solien aprendre cerimònia del te i tenien un mestre expert que els ensenyava i que s'encarregava de realitzar la cerimònia en ocasions especials abans d'entrar en combat. Segons ens ha explicat la professora, practicar la cerimònia del te els ajudava a concentrar-se i a oblidar-se de tot el que els envoltava. Sen no Rikyu va ser el gran mestre de cerimònia del te, però alguns dels seus deixebles van fundar sub-escoles com, per exemple, Enshū-ryū (fundada per un deixeble de Rikyu anomenat Kobori) i Oribe-ryū (fundada per un altre deixeble, Oribe). Fins a la revolució Meiji (l'any 1868) eren les classes altes les que aprenien cerimònia del te, gairebé sempre homes, però a partir d'aleshores les classes més populars i les dones van començar a entrar en aquest món.A la part pràctica hem arribat a fer tots els passos fins al moment en que indiquem al primer convidat que ja pot menjar els dolços. A la cerimònia del te es parla poc, i nosaltres amb prou feines havíem après les expressions típiques de la cerimònia. "Okashi o dōzo" és la frase amb la qual li diem al convidat que ja pot menjar, i es podria traduir com "si et plau, ja pots prendre els dolços".
Per acabar, hem pres el te matcha amb una mena de galeta molt curiosa que es diu funoyaki i que té un gust entre dolç i salat com el dashi.
Molt interessant! Com sempre! Quan acabi tota la feina que em resta, em llegiré amb calma els posts passats sobre el curs.
ResponEliminaJo ahir vaig anar a comprar te, precisament.
Lung Ching.
Genmaicha.
Oolong milk.
Ei, me n'alegro de veure't de nou per aquí!
ResponEliminaJo encara he de tastar l'Oolong milk. Estic encuriosida amb aquest nom!
Tasta'l ja d'una vegada hahaha!
ResponElimina