El passat divendres vaig començar el meu quart curs de cerimònia del te. Tot just sembla que va ser ahir quan vaig començar a aprendre a plegar el fukusa...
Aquesta lliçó ha estat diferent de l'habitual. Hem parlat de les vacances, la professora ens ha explicat com preparar tantan-men (una recepta de ramen originària de Sichuan, a la Xina), i hem acompanyat el matcha amb bombons belgues (aquesta fusió belga-nipona m'ha fet pensar en Amélie Nothomb). Estem desvariant!
A la pràctica no hem après cap pas nou, sinó que hem estat repassant alguns dels passos més importants de tot el que hem estat aprenent durant els tres cursos anteriors.
Així doncs, aprofito per posar una foto dels meus estris de cerimònia del te on es pot veure la meva última adquisició: un bon (safata) senzillet del tipus yamamichi, és a dir que té les vores fent muntanyes i valls. Això va molt bé per deixar ben col·locats els estris i que no rellisquin.
Ara que comença el nou curs escriuràs més al blog? :D
ResponEliminaSí, ara escriuré una mica més al blog. És que fora de les lliçons de te, la meva vida és molt tranquil·la :P
EliminaÚltimament envejo, i molt, les vides tranquil·les...
ResponEliminaQuè poètica la descripció del "bon"... és ben bé que els japonesos tenen una sensibilitat bonica.
ResponEliminaPer cert, dissabte vinent faré un taller de ganxet XL (http://www.ilovekutchi.com/shop/content/7-talleres) el de les sabatilles!!
Fes un cop d'ull perquè els tallers fan molt per a tu :-)
Oh Frances, necessito molt fer un taller d'aquests!
EliminaN'hi ha de tant bonics! Si en tornes a fer algun, avisa'm :D