Ens van explicar l'origen del te, que ja es bevia a la Xina fa més de quatre mil anys. Totes les varietats de te vénen de la mateixa planta, la camellia sinensis. És la forma de conrear-la, de collir-la i processar-la el que dóna lloc a les varietats de te que coneixem:
- El te blanc s'obté dels brots de la planta assecats. Per preparar-lo s'ha d'escalfar l'aigua entre 75ºC i 85ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i cinc minuts. El te blanc té propietats antioxidants.
- El te verd s'obté de la primera i la segona fulla, que es deixen pansir i després se'ls dóna un cop de calor per tal que no s'oxidin. Finalment les fulles es deixen assecar. L'aigua, en aquest cas, s'ha escalfar entre 70ºC i 80ºC. El temps d'infusió és d'entre un i dos minuts per al te verd japonès i d'entre dos i tres minuts per al te verd xinès. El te verd xinès és més suau que el japonès perquè el cop de calor que se li dóna al xinès és més llarg (pot durar una hora) mentre que en el cas del japonès és molt més curt. El te verd té propietats antioxidants, va bé per al colesterol, té fluor i ajuda a regular la pressió.
- El te vermell és te verd fermentat. Primer es panseix, després s'asseca i finalment se li aplica humitat per a què fermenti i s'oxidi. Amb aquest te l'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 95ºC i s'ha de deixar en infusió entre quatre i cinc minuts. Té propietats depuratives, va bé per al colesterol i en el cas de patir diarrea i és digestiu.
- El te oolong (també anomenat blau) és semioxidat. Se li fan uns tallets a les fulles i després es tria el grau d'oxidació. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i quatre minuts. Aquest te és antioxidant i va bé per al colesterol.
- El te negre s'obté de la primera, la segona, la tercera i la quatra fulla. Llavors es deixa pansir i oxidar fins obtenir un color marró i s'asseca. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió ha de durar quatre minuts. El te negre no és tant antioxidant com les altre varietats però va bé per desvetllar-se.
Un cop presentades les varietats de te, hem fet una cata de tres tes: primer hem provat un te verd xinès, Mao Feng, després hem provat te negre Darjeeling i finalment un te de Nadal. Hem olorat les fulles seques i després les hem olorat un cop feta la infusió, que és quan es nota més l'aroma. Abans de tastar el te, primer l'hem tapat amb la mà i l'hem olorat en destapar-lo. Després hem tastat el te amb el nas tapat per descobrir-ne els sabors i finalment l'hem begut xarrupant bé per prendre totes les aromes.
 | ||
| Mao Feng |
 |
| Darjeeling |
 |
| Te de Nadal |
Ha estat molt interessant i espero tenir més oportunitats de fer cates de tes diferents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada