dilluns, 22 de desembre del 2014

Cerimònia del te XLIV

Ja ha arribat desembre! En japonès l'últim mes de l'any rep dos noms: juunigatsu, "el dotzè mes"; i també té un nom més antic i tradicional: shiwasu. A finals d'any els japonesos s'afanyen a netejar a fons les seves cases i es preparen per rebre l'any nou. Aquesta última classe de cerimònia del te nosaltres també hem estat fent plans per a l'any nou: alguns de nosaltres farem la nostra primera cerimònia del te autèntica el proper mes de gener. Ja cal que ens preparem bé! No només caldrà que repassem tots els passos del bonryaku temae (la cerimònia del te més senzilla, que és la que ja dominem en teoria), sinó que haurem de pensar en la decoració de la sala, en els dolços que servirem...

A la part pràctica hem après com hem de portar els estris per fer la cerimònia usucha temae. En aquest cas no fem servir una safata per portar els estris com al bonryaku temae (la cerimònia amb safata), sinó que els portem directament amb les mans i és una mica més difícil perquè hem de vigilar que no se'ns caigui res.

Els nous elements de la cerimònia: el chagama (l'olla de ferro colat)
i el mizusashi (el recipient per a l'aigua fresca)
Finalment, el te matcha l'hem acompanyat amb mochi de gustos diferents:


Bones festes!

dijous, 27 de novembre del 2014

Cerimònia del te XLIII

Una temporada més aprenent pas a pas la cerimònia del te! El mes passat no vaig poder anar a classe perquè tot just tornava del meu viatge a Iran. En aquesta ocasió hem parlat una mica de la influència Zen a la cerimònia del te. La cambra on té lloc la cerimònia a vegades està decorada amb un kakejiku (dibuix o cal·ligrafia penjada) que fa referència a la filosofia Zen. Per exemple, "hibi kore koujitsu", que traduït seria una cosa com "aquest és el millor dia".

A la pràctica hem après com portar el mizusashi (el recipient d'aigua fresca) a la cambra del te. El mizusashi és el primer element que es porta a la cambra, perquè el chagama (l'olla) ja hi és. Per això, quan entrem amb el mizusashi hem de saludar a tots els convidats que ja estan asseguts a la cambra.

Finalment, per acompanyar el te matcha en aquesta ocasió hem menjat mongetes ama-natto i uguisu-mame. Les mongetes uguisu-mame fan referència a l'uguisu, un ocellet verd que apareix al Japó amb el bon temps (seria més típic de la primavera). Oishii!

Ama-natto (de color grana fosc) i uguisu-mame (verd)

diumenge, 2 de novembre del 2014

Iran, on el te és símbol d'hospitalitat

Encara que no sigui gaire viatgera, puc afirmar que acabo de tornar d'un dels viatges de la meva vida: he anat de lluna de mel a l'Iran. Aquest país del Pròxim Orient desperta molts recels, però us puc afirmar que la gent del país té poc a veure amb els seus dirigents i no mereix el que està patint per culpa de les sancions i els embargaments. El poble iranià és molt autèntic i hospitalari, i una de les maneres que té de mostrar la seva hospitalitat és oferint un te ben calent als seus convidats.

Te amb kolompeh (galetes farcides amb dàtils, típiques de Kerman)
Jo he estat encantada de visitar un país on el te és tant present. També he après com prendre te com els perses: primer es fiquen un terròs de sucre a la boca, i després fan un bon glop de te. També hi ha una altra manera de prendre'l, que és abocant el te del got al platet, deixant el pòsit del te al got i bevent-lo directament del plat.

Te amb sucres caramel·litzats a Isfahan
Les cases de te (chaikhaneh) són un lloc per fer-hi vida social. Vam veure'n algunes que originàriament eren banys públics (hammam):

Hammam reconvertit en casa de te a Kashan
Te amb pastes a la mateixa casa de te de Kashan
Al basar d'Isfahan vaig comprar te blanc del país i també roses seques:


Recórrer Iran pel nostre compte ha estat tota una aventura per a nosaltres, que tampoc estem acostumats a rodar món. Però fins i tot en els moments més difícils, com quan ens vam trobar amb una inspecció policial anant en bus nocturn des de Shiraz a Isfahan, hem comptat amb l'ajuda d'iranians amables i disposats a ajudar-nos.

Aquest són alguns dels llocs que més em van agradar del viatge:

- La decoració del Palau del Golestan a Teheran, del Narenjestan a Shiraz i de Chehel Sotun a Isfahan:
Rajoles del Palau de Golestan a Teheran
Narenjestan a Shiraz
Chehel Sotun a Isfahan
- Els basars:

Catifes al basar de Shiraz

- La ciutadella de Rayen (i llàstima que la de Bam estigués gairebé tota derruïda):

La ciutadella de Rayen
La ciutadella de Bam s'està reconstruint després del terratrèmol de 2003

- Els jardins perses:

Jardí Fin a Kashan
Jardí Eram a Shiraz

- El desert de Lut:


- Les ciutats antigues de Yazd i Kashan, amb les seves torres del vent:

Yazd
Kashan
- Les cases senyorials de Kashan:

Casa Abbasi
Casa Tabatabiyeh
Casa Borujerdi
- Els temples Zoroastrians:

Santuari de Pir-e Sabz (Chak Chak)
Ateshkadeh (Temple del Foc) de Yazd
- Les runes de Persèpolis i Naqsh-e Rostam:

Persèpolis
Naqsh-e Rostam

- Les mesquites en general (i algun mausoleu). Algunes d'imponents, algunes de màgiques, totes precioses:

Mesquita Vakil a Shiraz

Mesquita Nasir al-Molk a Shiraz
Interior de la cúpula de la mesquita del Sheik Lotfollah, Isfahan
Mesquita del Divendres a Yazd
En resum, Iran és un país amb un patrimoni impressionant, on es pot reviure la història passada i present i l'encreuament de cultures i civilitzacions. Iran dust dāram!

dimecres, 10 de setembre del 2014

París amb regust oriental

Fa tot just deu anys vaig anar per primer cop a París. Aquest agost hi he tornat per redescobrir la ciutat i anar a llocs que no vaig poder visitar en aquella ocasió, com el Museu d'Orsay o fer una escapada al Castell de Fontainebleau.

París des del Museu d'Orsay
Castell de Fontainebleau
Un dels llocs que tenia moltes ganes de visitar és el Museu Guimet d'Arts Asiàtiques, sobretot perquè el museu té un jardí japonès amb un chashitsu (una casa on s'hi fan cerimònies del te). De setembre a juny es pot assistir a cerimònies de te periòdicament. Cada mes es van alternant les escoles Urasenke (la que seguim a classe) i Omotesenke. A l'estiu no es fan cerimònies del te, però jo igualment volia veure el chashitsu, perquè no n'he vist mai cap per dins. Fa dos anys a Munic en vaig veure un a l'Englischer Garten, però no hi vaig poder entrar. Doncs aquest cop a París també em vaig quedar amb les ganes! La raó és que el Museu Guimet està obert fins a les sis de la tarda, però el jardí japonès, que es troba al panteó dels budes annexe al museu (a l'Avinguda d'Iéna, 19), tanca a les cinc de la tarda. A més, quan plou el jardí es tanca al públic perquè les pedres per on s'ha de caminar rellisquen.

Llosa commemorativa a les galeries del panteó dels Budes del Museu Guimet,
on es troba el jardi japonès i el chashitsu.
Tot i no poder visitar el Jardí Japonès amb el seu chashitsu, sí que vaig poder veure alguns elements per a la cerimònia del te, com aquests chawan (bols de te):

Tres chawan: el de dalt a l'esquerra i el de baix són de gres.
El de dalt a la dreta és raku.
Del Japó em van agradar molt també els biombos que hi ha exposats:


Les joies del museu són els centenars de Budes i deïtats hindús i una part de les ruïnes d'Angkor, a Cambotja (quina manera d'expoliar, també!):

Una porta d'Angkor
L'altra mica de Japó a París la vam trobar als Jardins Albert Kahn, on s'hi pot veure una petita reproducció d'un poble japonès amb tres cases tradicionals:


També hi ha un jardí japonès realment bonic, amb un estany, el seu pontet, i espècies d'arbres i plantes japoneses:




Als jardins d'Albert Kahn també s'hi poden veure altres tipus de jardins com aquest de roses, que a la primavera deu ser encara més espectacular:


L'altra visita frustrada relacionada amb el te japonès havia de ser la teteria/botiga de tes Chajin. La botiga original estava situada a la Rue Pasquier, però ara s'ha traslladat al Boulevard Haussman n. 43. Però allí només hi vam saber trobar uns grans magatzems... Vaig pensar que allí potser hi trobaria alguns articles per a la cerimònia del te que no es poden trobar a Barcelona, però em vaig quedar amb les ganes!

L'única compra que vaig poder fer relacionada amb el te va ser el llibre titulat Vida del te, esperit del te de Soshitsu Sen XV, gran mestre de l'escola Urasenke de cerimònia del te:


I per acabar, uns clàssics de París:

La Torre Eiffel
Notre-Dame a la vora del Sena
El Sacré-Cœur
La Sainte Chapelle

diumenge, 29 de juny del 2014

Cerimònia del te XLII

Després d'un breu recordatori sobre la influència del budisme Zen al Chadō, a l'última lliçó de cerimònia del te d'aquesta temporada hem après una mica més sobre com hem de manipular el chagama (l'olla on s'escalfa l'aigua per al te) i el hishaku (el cullerot de bambú per posar aigua). Primer hem après com ficar les anelles de ferro al chagama per poder moure'l. El chagama no s'agafa directament, sinó que es fan servir unes anelles per no haver-lo de tocar. Pel que fa al hishaku, hi ha tres formes diferents d'utilitzar-lo segons el que vulguem fer:
  • Ficar aigua fresca del mizusashi (el recipient d'aigua fresca) al chagama.
  • Ficar aigua calenta al chawan per preparar el te.
  • Ficar aigua calenta al chawan per netejar-lo.
En aquesta lliçó hem après com ficar l'aigua calenta al chawan per netejar-lo. Segurament sigui el moviment més senzill de tots tres. Hem d'agafar menys aigua amb el hishaku de la que faríem servir per preparar el te i, un cop l'hem abocada al chawan, hem de deixar reposat el hishaku al damunt del chagama agafant-lo pel nus que té el pal de bambú. Aquest moviment es pot veure en aquest vídeo (del minut 5:32 al minut 5:48).

Per acompanyar el te d'aquesta última lliçó abans de les vacances d'estiu hem menjat un dolç típic anomenat monaka, farcit de mongeta vermella, de mongeta blanca o bé de sèsam.

Bon estiu!

dissabte, 31 de maig del 2014

Cerimònia del te XLI

Després de més de quatre anys aprenent la versió més senzilla de la cerimònia del te, el bonryaku temae o servei de te amb safata, per fi ha arribat el moment d'aprendre a fer servir el chagama (olla per escalfar l'aigua) en comptes de la tetera. Sembla que avancem de nivell! Caldrà que ens preparem molt, perquè per fer l'usucha temae (preparació del te clar) amb el chagama podem trigar fins a 45 minuts, i aguantar asseguts de genolls en posició seiza serà dur! La professora ens ha ensenyat el chagama, que es guarda en una caixa de fusta, ben protegit. El chagama és de ferro i no es pot tocar directament amb les mans. Cal fer servir unes anelles que es fiquen en uns orificis laterals per poder transportar-lo. La propera lliçó serà per aprendre com fer-ho.

A més a més, en aquesta lliçó hem après una nova frase: "Otemae chodai itashimasu", que es pot traduir com "Ara prendré el te que m'heu ofert". Aquesta frase la diu el convidat quan el teishu li serveix el te, però no és obligatori dir-la. El que sí que cal fer és saludar com a mostra d'agraïment!

Per acompanyar el te en aquesta ocasió hem menjat dolços de Matsuyama, un lloc de l'illa de Shikoku famós pels seus onsen (banys termals). L'onsen més famós de Matsuyama és el Dōgo Onsen, que apareix a la novel·la Botchan de Natsume Sōseki. Aquest onsen també va servir d'inspiració per a la pel·lícula d'animació El viatge de Chihiro.


dijous, 1 de maig del 2014

Recepta de crema de llimona (lemon curd)

La meva amiga Isabel em va regalar aquesta joia de llibre de receptes per a l'Afternoon Tea i mica en mica vaig provant de fer alguna de les més de 160 receptes que hi ha.
L'última que he provat de fer és molt fàcil i amb un resultat deliciós: lemon curd (crema de llimona). Aquesta és la recepta per fer-ne uns 450 grams:

Ingredients:

3 llimones sense encerar
200 gr. de sucre en pols
115 gr. de mantega sense sal tallada a daus
2 ous grossos i dos rovells d'ous grossos

Renteu les llimones i ratlleu-ne la pell.
Exprimiu-ne el suc i barregeu-lo amb la pell ratllada dins un bol que es pugui escalfar.
Poseu el bol al bany Maria amb l'aigua bullint a foc lent.
Afegiu-hi el sucre i la mantega i aneu remenant la barreja fins que la mantega s'hagi fos.
Barregeu els ous i els rovells en un altre bol.
Aboqueu els ous a la barreja de llimona, mantega i sucre passant-los per un colador. Mentre aboqueu els ous és important anar batent tota la barreja fins que quedi ben lligada.
Remeneu la barreja  fins que quedi una crema espessa. El truc és ficar una cullera de fusta i si la crema deixa una capa fina al revers de la cullera sense arribar a gotejar, llavors vol dir que ja està a punt.
Retireu-la del foc i fiqueu la crema de llimona en pots de vidre esterilitzats i tapeu-los.
Quan la crema s'hagi refredat ja la podeu ficar a la nevera. Cal consumir la crema abans de tres mesos.
També es recomana consumir-la ràpidament un cop encetada. Jo l'he gastada en dues setmanes (guardada a la nevera dins d'un pot ben esterilitzat).
Bon profit!!