Cerimònia del te XXVII

A l'última classe de l'any, com ja és costum a les nostres lliçons de cerimònia del te de desembre, hem après una mica més sobre les tradicions japoneses de Nadal i Cap d'Any. Al Japó no hi havia tradició de celebrar el Nadal fins que van arribar els americans arran de la Segona Guerra Mundial. La nit de Nadal se sol menjar un pastís fet amb nata i maduixes i s'intercanvien regals. El dia 25 ja es retira tota la decoració de Nadal i es posa la decoració d'any nou, que consisteix en una ornamentació vegetal amb pi i bambú (i a vegades també prunera) anomenada kadomatsu que es col·loca a la porta de casa. Cap al 29 de desembre es começa a preparar el menjar per a l'any nou. El dia 31 se solen menjar fideus soba com a símbol de longevitat (perquè els fideus són llargs). També és costum visitar temples o santuaris. Als temples es fa sonar una gran campana 108 vegades. Les 108 campanades simbolitzen la purificació dels 108 bonno, els desitjos mortals que tormenten la humanitat segons el Budisme. Tant a temples com a santuaris se serveix sake calent per fer passar el fred, i hi ha gent que aprofita per veure-hi la primera sortida de sol del nou any. El dia 1 de gener és festiu al Japó. És el dia que es reben les postals de felicitació de l'any nou, anomenades nenga hagaki. Els dies 2 i 3 també són festius que la gent aprofita per visitar els seus familiars. Finalment, cap a mitjan gener té lloc la primera cerimònia del te de l'any, normalment a la mateixa escola on els estudiants aprenen Chadō.

A la pràctica d'aquesta classe hem après com servir el te si hi ha més d'un convidat a la cerimònia. El procediment és el mateix que fem servir per al primer convidat, però cal netejar el chawan cada vegada que preparem el te. Quan tothom està servit, el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar amb les paraules "oshimai kudasai". Si el primer convidat no digués aquestes paraules màgiques, l'amfitrió aniria servint te en un bucle infinit (això últim és broma... més que res perquè arribaria un cop que el te s'acabaria). L'amfitrió llavors confirma que començarà el procediment per acabar la cerimònia amb les paraules "oshimai itashimasu".

Finalment, hem menjat uns dolços fets de boniato molt bons i hem pres matcha.

Bon any!!

Taller de cata de te

La setmana passada vaig anar per primer cop a un taller de cata de te. El taller l'organitzava la botiga Te Per Tu. Com a aficionada al te, necessitava molt aprendre com preparar-lo bé i distingir bé els sabors i les aromes. Va ser molt interessant!

Ens van explicar l'origen del te, que ja es bevia a la Xina fa més de quatre mil anys. Totes les varietats de te vénen de la mateixa planta, la camellia sinensis. És la forma de conrear-la, de collir-la i processar-la el que dóna lloc a les varietats de te que coneixem:

- El te blanc s'obté dels brots de la planta assecats. Per preparar-lo s'ha d'escalfar l'aigua entre 75ºC i 85ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i cinc minuts. El te blanc té propietats antioxidants.

- El te verd s'obté de la primera i la segona fulla, que es deixen pansir i després se'ls dóna un cop de calor per tal que no s'oxidin. Finalment les fulles es deixen assecar. L'aigua, en aquest cas, s'ha escalfar entre 70ºC i 80ºC. El temps d'infusió és d'entre un i dos minuts per al te verd japonès i d'entre dos i tres minuts per al te verd xinès. El te verd xinès és més suau que el japonès perquè el cop de calor que se li dóna al xinès és més llarg (pot durar una hora) mentre que en el cas del japonès és molt més curt. El te verd té propietats antioxidants, va bé per al colesterol, té fluor i ajuda a regular la pressió.

- El te vermell és te verd fermentat. Primer es panseix, després s'asseca i finalment se li aplica humitat per a què fermenti i s'oxidi. Amb aquest te l'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 95ºC i s'ha de deixar en infusió entre quatre i cinc minuts. Té propietats depuratives, va bé per al colesterol i en el cas de patir diarrea i és digestiu.

- El te oolong (també anomenat blau) és semioxidat. Se li fan uns tallets a les fulles i després es tria el grau d'oxidació. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i quatre minuts. Aquest te és antioxidant i va bé per al colesterol.

- El te negre s'obté de la primera, la segona, la tercera i la quatra fulla. Llavors es deixa pansir i oxidar fins obtenir un color marró i s'asseca. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió ha de durar quatre minuts. El te negre no és tant antioxidant com les altre varietats però va bé per desvetllar-se.

Un cop presentades les varietats de te, hem fet una cata de tres tes: primer hem provat un te verd xinès, Mao Feng, després hem provat te negre Darjeeling i finalment un te de Nadal. Hem olorat les fulles seques i després les hem olorat un cop feta la infusió, que és quan es nota més l'aroma. Abans de tastar el te, primer l'hem tapat amb la mà i l'hem olorat en destapar-lo. Després hem tastat el te amb el nas tapat per descobrir-ne els sabors i finalment l'hem begut xarrupant bé per prendre totes les aromes.

Mao Feng

Darjeeling

Te de Nadal

Ha estat molt interessant i espero tenir més oportunitats de fer cates de tes diferents!

English Breakfast

Scones amb clotted cream i melmelada per esmorzar. En realitat aquesta combinació és més típica fer-la a l'hora del te que per esmorzar, però a mi tant me fa. La clotted cream costa tant de trobar que quan en tinc, puc menjar-ne a totes hores! A la botiga A Taste of Home a vegades en tenen.

Els scones són mig casolans, cuits al forn de casa amb un preparat que vaig comprar a la mateixa botiga.

Per acompanyar, a més a més de te, una cançó de l'àlbum Let England Shake de PJ Harvey. Pot deixar un regust amarg, com una bona melmelada de taronja:

Cerimònia del te XXVI

Després de més de tres anys aprenent cerimònia del te, en aquesta lliçó finalment hem arribat al moment de preparar i servir el te! No ens ho podíem creure! Però això no vol dir que el nostre aprenentatge s'aturi aquí. Ara ens cal desfer el camí, com qui fa el cim d'una muntanya i després ha de baixar fins al punt de partida.

A la part d'història de la cerimònia del te i del Japó, la professora ens ha parlat del teatre Noh. Ja ens n'havia fet una petita introducció al primer curs, però en aquesta ocasió ens ha ensenyat més coses. El teatre Noh es va originar cap al segle XIV i des d'aleshores ha evolucionat poc, pel que tinc entès. De fet, el vocabulari que fan servir els actors és arcaic i, sovint, els espectadors necessiten una traducció del text per poder entendre-ho tot. Els actors principals duen una màscara segons el paper que interpreten. Fa poc més d'un any vaig poder veure una exposició de màscares de Noh molt interessant. El tipus de kimono que porten els actors de Noh també és molt característic i rep el nom de Noh shozoku. Els moviments dels actors normalment són lents i directes, com els moviments de la cerimònia del te. Curiosament, la professora ens ha explicat que recentment va poder assistir a la representació d'una obra de Noh basada en la vida de Sen no Rikyu. Molt adient! El teatre Noh s'acompanya de música tradicional interpretada amb flauta i tambors. En aquest vídeo s'expliquen la història i els elements principals d'aquesta forma de teatre:

Finalment hem pres matcha amb uns petits dolços d'azuki coberts de sucre. He de dir que la degustació de te i dolços la fem apart de la pràctica i que durant la pràctica no fem servir ni te ni aigua, de moment. Quan posem aigua i te al bol, només ho fem veure. L'important en aquesta fase del nostre aprenentatge és centrar-nos en aprendre els moviments i fer-ho bé tot seguit. Però per a nosaltres és una mica difícil recordar si el bol té aigua o no. Sort que la professora ens fa d'apuntadora.

Let's Pretend We're Bunny Rabbits

Un conill d'origami:

Gràcies a la Llúdriga per la idea!

I de regal, una cançó de Magnetic Fields:

Cerimònia del te XXV

El passat divendres vaig començar el meu quart curs de cerimònia del te. Tot just sembla que va ser ahir quan vaig començar a aprendre a plegar el fukusa...

Aquesta lliçó ha estat diferent de l'habitual. Hem parlat de les vacances, la professora ens ha explicat com preparar tantan-men (una recepta de ramen originària de Sichuan, a la Xina), i hem acompanyat el matcha amb bombons belgues (aquesta fusió belga-nipona m'ha fet pensar en Amélie Nothomb). Estem desvariant!

A la pràctica no hem après cap pas nou, sinó que hem estat repassant alguns dels passos més importants de tot el que hem estat aprenent durant els tres cursos anteriors.

Així doncs, aprofito per posar una foto dels meus estris de cerimònia del te on es pot veure la meva última adquisició: un bon (safata) senzillet del tipus yamamichi, és a dir que té les vores fent muntanyes i valls. Això va molt bé per deixar ben col·locats els estris i que no rellisquin.

Munic i una mica de Baviera

Què serà que el te em persegueix allí on vagi?

Fa uns dies vaig visitar Munic i altres zones de Baviera (Regensburg-Ratisbona i Füssen, amb els castells de Neuschwanstein i Hohenschwangau). Ha estat una escapada ideal per evitar aquests dies de xafogor. Munic i Regensburg són ciutats encantadores amb els seus parcs i els seus centres històrics de postal. La gent gaudeix del bon temps passejant, anant en bicicleta o prenent cervesa i menjant raves, pretzels o bratwursts en algun dels biergarten escampats arreu de la ciutat. Ho hauríem d'importar!

Marienplatz, amb el seu famós carrilló

Biergarten al costat de la pagoda xinesa de l'Englischer Garten

Regensburg a la vora del Danubi

Anar a Neuschwanstein i a Hohenschwangau és com viatjar a un altre temps de prínceps i princeses romàntics amb vides i morts misterioses.

Hohenschwangau

Neuschwanstein

Bé, doncs fins i tot en un ambient de castells cavallerescos i cerveses de blat, el te em troba a mi. En una petita teteria (Tea House) atapeïda amb capses de te de tot tipus finalment vaig poder comprar l'Oolong "Milch" que tant m'havien recomanat! L'olor d'aquest te és ben especial. Encara no l'he tastat, però, perquè amb aquesta calor tan insuportable no em ve de gust beure res calent. Però en tinc moltes ganes.

Interior de la teteria

Oolong Milk

L'altra anècdota "tetera" me la vaig trobar en una illeta de l'Englischer Garten, el jardí més gran de Munic. Allí hi havia una petita casa de te japonesa, i quan ens hi vam apropar per visitar-la vam veure que estava tancada i que només s'obria al públic per fer demostracions de cerimònia del te per part de l'associació Urasenke de Munic. Quina sopresa! La llàstima és que no hi vam poder anar, però és interessant saber de la seva existència.

Casa de te japonesa a l'Englischer Garten

I per acabar, no vaig poder evitar anar a la botiga Japanalia de Munic, plena de tot tipus de productes japonesos, des de paper d'origami fins a mobles. Vaig veure uns kama, les olles que es fan servir a la cerimònia del te més elaborada, amb el seus corresponents furo, la base on es col·loca el carbó per escalfar l'olla.

Conjunt de kama i furo. Atenció al preu!

The Japanese Traditon: Tea

Com preparar el te verd perfecte!



Aquest vídeo és una paròdia, no s'ha de prendre seriosament.

Minut 1:23: "Això és una batedora. Com es fa servir és un misteri."

Cerimònia del te XXIV

Aquesta ha estat l'última classe de chanoyu del curs 2011-2012 i en comptes d'ensenyar-nos una mica d'història de la cerimònia del te, aquest cop la professora ens ha preguntat què significa per a nosaltres fer el "camí del te". Per a mi es tracta d'una manera d'oblidar el soroll i les preocupacions del món exterior i em serveix per concentrar-me en l'ara i aquí. Si mai provés de fer meditació, crec que no me'n sortiria gens bé ja que tinc tendència a capficar-me i no puc deixar la ment en blanc. M'és impossible! En canvi, quan practico els passos de la cerimònia no penso en res més. Tots els companys de classe tenim aquesta mateixa sensació.

Futari Shizuka: dues persones tranquil·les

A l'última classe del curs hem repassat tots els passos apresos durant els tres anys que portem aprenent i, de propina, la professora ens ha ensenyat com hem de ficar les dues culleradetes de te que servirem als convidats. Aquest cop, però, no hem pres te ni hem menjat dolços (la professora ens els ha donat per endur a casa), perquè hem anat a sopar tots junts per celebrar la fi del curs.

Fins al curs vinent!

Cerimònia del te XXIII

A la penúltima lliçó d'aquest curs hem après una mica més d'història del chanoyu. Antigament els samurais solien aprendre cerimònia del te i tenien un mestre expert que els ensenyava i que s'encarregava de realitzar la cerimònia en ocasions especials abans d'entrar en combat. Segons ens ha explicat la professora, practicar la cerimònia del te els ajudava a concentrar-se i a oblidar-se de tot el que els envoltava. Sen no Rikyu va ser el gran mestre de cerimònia del te, però alguns dels seus deixebles van fundar sub-escoles com, per exemple, Enshū-ryū (fundada per un deixeble de Rikyu anomenat Kobori) i Oribe-ryū (fundada per un altre deixeble, Oribe). Fins a la revolució Meiji (l'any 1868) eren les classes altes les que aprenien cerimònia del te, gairebé sempre homes, però a partir d'aleshores les classes més populars i les dones van començar a entrar en aquest món.

A la part pràctica hem arribat a fer tots els passos fins al moment en que indiquem al primer convidat que ja pot menjar els dolços. A la cerimònia del te es parla poc, i nosaltres amb prou feines havíem après les expressions típiques de la cerimònia. "Okashi o dōzo" és la frase amb la qual li diem al convidat que ja pot menjar, i es podria traduir com "si et plau, ja pots prendre els dolços".


Per acabar, hem pres el te matcha amb una mena de galeta molt curiosa que es diu funoyaki i que té un gust entre dolç i salat com el dashi.

Cerimònia del te XXII

Ja és abril i els cirerers han florit!

En aquesta lliçó la professora ens ha explicat una mica més d'història del Japó, concretament del període Edo, durant el shogunat de Tokugawa al segle XVII i part del XVIII. El shogun (que governava el Japó tot just per sota de l'emperador) es va establir a la ciutat d'Edo, l'actual Tokyo, mentre que la família imperial va seguir residint a Kyoto. Durant aquesta època el Japó va estar aïllat de l'exterior, cosa que va afavorir molt el trànsit interior. A Edo hi arribaven molts productes d'arreu del país en concepte d'impostos que es cobrava el shogun. Relacionat amb tot això, la professora ens ha presentat dos conceptes estètics japonesos: miyabi i iki, que es poden relacionar respectivament amb les dues grans ciutats, Kyoto i Tokyo. Miyabi, que vindria a dir elegant i luxós, es relaciona amb l'antiga capital imperial, mentre que iki, que podríem traduir com a "chic", descriu més el gust prevalent a Edo, la nova gran ciutat.

A la pràctica hem après com abocar l'aigua de la tetera al chawan per escalfar-lo abans de ficar-hi el te. Cal subjectar la tapa de la tetera amb el fukusa per a què no caigui. L'aigua de rebuig s'ha de llençar al kensui. He fet un petit vídeo de repàs per recordar els moviments:



El te d'aquesta lliçó l'hem acomanyat d'ama-natto, mongetes azuki cuites en almíbar i cobertes amb sucre.

Per acabar, una imatge dels cirerers florits del Valle del Jerte, que he tingut l'oportunitat de visitar aquesta Setmana Santa...

Kyomai: l'estil de dansa tradicional japonesa de Kyoto

El kyomai és l'estil de dansa tradicional japonesa típica de les geiko (geishes) i maiko (aprenentes de geisha) de Kyoto.

Aquestes són dues de les meves danses preferides, interpretades per les geiko Mahiro (vestida amb el kimono de kimonos) i Terukoma (amb el kimono d'onades) i la jikata geiko (geisha especialitzada en música) Komomo:

- Hanagasa (literalment "paraigües de flors"). Originalment s'interpreta amb dos paraigües de flors, però en aquest cas fan servir dos ventalls.

- Rokudan Kuzushi. En aquesta dansa s'utilitza una tela anomenada tenugui.

A més a més de les danses, en aquest vídeo es poden admirar els kimonos preciosos de les geiko. No sé amb quin d'ells em quedo, si amb el kimono d'onades o amb el kimono de kimonos!

A la propera entrada de kyomai vull penjar una dansa anomenada "Uji cha", que parla del te i on la intèrpret fa part dels gestos de la cerimònia del te. Això em reafirma que la cerimònia del te és una mica com una coreografia.

Cerimònia del te XXI

A la lliçó d'aquest mes la professora ens ha parlat de l'encens, que és un element més de la cerimònia. Durant els mesos més freds, quan s'utilitza el braser al terra (ro), l'encens s'afegeix al carbó per donar-hi aroma. Un tipus d'encens utilitzat habitualment és el sàndal blanc, byakudan. L'encens és molt present en cerimònies budistes i té el seu propi estudi: Kōdō (el camí de l'encens). A part de l'encens, a vegades també s'utilitzen encenalls de fustes aromàtiques, com per exemple el hinoki (xiprer japonès). Per portar els encenalls o les peces d'encens es fa servir una capseta anomenada kōgō.

El kōgō de la nostra mestra

A la pràctica hem afegit un petit pas més al procés de preparar el te. Mentre estem netejant el natsume i el chashaku, la tetera té la tapa una mica oberta. Un cop hem acabat de netejar aquests dos estris, hem de tancar del tot la tetera, que ja té l'aigua ben calenta. Aquest gest cal fer-lo amb el fukusa, perquè la tapa de la tetera crema una mica!

Per acompanyar el te hem menjat dolços fets amb sucre i azuki, i també yokan (una mena de gelatina de mongeta vermella).

Els dolços amb un petit detall verd: unes agulles de pi de sucre

I avui a la classe hi havia un ikebana molt bonic fet per la professora.

Cerimònia del te XX

A la lliçó de chanoyu de febrer la professora ens ha parlat de les set regles de Sen no Rikyu per a la cerimònia del te. Jo ja les coneixia d'una ocasió anterior, quan vaig assistir a una demostració de la cerimònia del te a Casa Àsia, però val la pena repassar-les:

1. Prepareu un bol de te deliciós. El més important del chanoyu no són les formes, sinó preparar un bon te pensant en la persona que el prendrà.
2. Col·loqueu el carbó correctament per a què l'aigua bulli bé. L'aigua calenta ha d'estar a punt en el moment just.
3. Col·loqueu les flors tal com si fossin a la natura. És important que apreciem el valor de la natura a la nostra vida quotidiana. L'estil d'arranjament floral que es fa servir a la cerimònia del te s'anomena Chabana i és segurament el més senzill de tot l'Ikebana.
4. A l'estiu, suggeriu frescor; a l'hivern, escalfor. No ens hem d'oposar a la natura i cal que atenguem les persones de tot cor.
5. Prepareu-ho tot abans d'hora.
6. Porteu paraigües, encara que no plogui. Cal estar preparat per a l'imprevist, i així estarem més relaxats.
7. Respecteu els altres convidats. No estem sols en aquest món, cal pensar en els altres abans que en un mateix.

A la pràctica hem seguit amb el procés d'entrar a la cambra amb la safata i ja hem començat a netejar el natsume. A partir d'ara anirem afegint tots els passos que hem anat après durant més de dos anys tal com són a la cerimònia real. Fins ara només havíem après cada pas un per un, independentment.

Per acabar, la professora ens ha servit matcha RakuSan (el nom vol dir "muntanya divertida") acompanyada amb manju, un tipus de pastisset fet amb farina d'arròs i de fajol farcit amb pasta de mongetes dolces.

Quan hem acabat la lliçó, la professora ens ha regalat un ramet de flors a cadascun dels alumnes, ja que ella també és mestra d'Ikebana. Jo he aprofitat per fer un "intent" d'arranjament floral. Les flors són iris, anèmones i "flors de cera":

Intent casolà d'Ikebana

Cerimònia del te XIX

La primera classe del 2012 de cerimònia del te l'hem feta amb l'any del drac acabat d'estrenar. Fins a la Revolució Meiji (a partir del 1868), el Japó es regia pel calendari xinès, que és llunar. A partir d'aleshores, però, va passar a utilitzar el calendari solar, tot i que algunes tradicions encara segueixen l'antic calendari. La professora ens ha explicat algunes de les tradicions d'any nou:

- El primer dia de l'any la família es reuneix per anar al temple (budista) o al santuari (xintoïsta) per oferir les pregàries i desitjos del nou any. És festa nacional i durant aquest dia es reben les cartes de felicitació de l'any nou que han enviat familiars i amics. Les vacances d'any nou duren fins al dia 3 de gener.

- El segon dia hi ha la tradició d'escriure la primera cal·ligrafia de l'any, que té nom i tot: kakizome.

- Entre el primer i el segon dia es diu que el primer somni de l'any (hatsuyume) prediu com anirà l'any que comença.

- El dia 7 es menja un arròs amb set herbes, nanakusa-gayu.

- El dia 11 hi ha la tradició de menjar-se el kagami mochi, unes boles d'arròs grans que formen part de la decoració d'any nou.

- Pels volts del dia 21 de gener es diu que són els dies més freds de l'any. Del dia més fred se'n diu taikan.

- Pel que fa a la cerimònia del te, la primera que es fa a l'inici de l'any es diu hatsugama (ja en vaig parlar en una entrada anterior).

A la part pràctica de la lliçó hem après com entrar i sortir de la cambra portant la safata (bon) amb tots els estris. A l'hora d'entrar, sempre cal començar amb el peu dret i per sortir s'ha de fer amb l'esquerre. Després d'estar més d'una hora en posició seiza (és a dir, asseguts a terra de genolls), se'ns ha fet difícil aixecar-nos, però hem aconseguit fer tots els passos sense que se'ns caigués res!

Petit esquema de com sortir amb la safata (bon)

Per acabar la classe hem pres matcha amb una porció de dorayaki. Encara que el dorayaki sigui un dolç molt típic i tòpic, ens agrada molt! La professora també ens ha obsequiat amb les seves galetes preferides, asahi age, fetes d'arròs i soja. No he pogut evitar fer-ne una foto perquè l'embolcall té una textura que recorda una mica al paper washi.

Asahi age (esquerra) i el llibret
Kyo no Chanoyu Asobi (el joc de la cerimònia del te a Kyoto)

Afternoon Tea a Londres

El passat cap de setmana de Reis vàrem tenir l'ocasió de fer una escapada a Londres amb l'excusa d'anar a visitar una amiga japonesa que està estudiant durant un any a Anglaterra. Aquest cop ha estat la quarta vegada que visitava la ciutat, així que ja coneixia moltes de les atraccions turístiques de Londres i he aprofitat per fer coses diferents, com, per exemple, fer un Afternoon Tea com cal. L'Afternoon Tea és un àpat que es pren entre les 14 i les 17 hores i consisteix en te acompanyat de sandvitxos, scones amb clotted cream i melmelada, i altres pastes o pastissos. Nosaltres vàrem menjar sanvitxos de pernil, cogombre, tonyina, ou i salmó, i els pastissos els vàrem triar de vainilla amb xocolata i de pastanaga. Estaven deliciosos! El te que vaig prendre jo era negre de Yunnan (Xina). Estava molt ben preparat, i és que la teteria on vam anar, Orange Pekoe, té el certificat d'excel·lència del Tea Guild, entitat creada per Tea Council del Regne Unit que vetlla per la millor qualitat del te que serveixen els establiments adherits.

Afternoon Tea complet

Una de les saletes d'Orange Pekoe

Entre les visites que hem fet a la ciutat hi ha l'Abadia de Westminster. Encara no entenc com és que no hi havia anat abans, ja que m'encanta el gòtic anglès, els clàustres en general, i a més hi ha l'alicient de veure el Poets' Corner on hi ha enterrat Geoffrey Chaucer (autor dels Contes de Canterbury) i memorials de Shakespeare, Jane Austen, Lord Byron i Lord Alfred Tennyson entre d'altres, cosa que hauria de ser visita obligada per a algú que ha estudiat Filologia Anglesa com jo!

Abadia de Westminster

El claustre petit

També vàrem anar al Holland Park, a dins del qual hi ha un jardí japonès amb una bassa amb carpes i fanals de pedra. El parc es troba a la zona de Notting Hill i és realment bonic, encara que a l'hivern no llueixi tant.

Jardi japonès al Holland Park

Un tsukubai!

Un altre lloc que he descobert és el mercat de Spitalfields, gràcies a la recomanació de la meva amiga Isabel. Al mercat s'hi poden trobar parades de roba, de llibres i de menjar, a més a més de diverses botigues i cafès al perímetre del recinte. És un lloc amb encant!

Parades a l'interior de Spitalfields

Pastes i pastissos

Botigues al perímetre del mercat

Pel que fa a museus, aquest cop només vàrem arribar a treure el nas a la Tate Modern el dissabte al vespre, aprofitant que aquest museu estava obert fins a les 10. A la planta de dalt de tot del museu hi ha un cafè-restaurant des d'on hi ha una bonica vista al Tàmesi i a la catedral de Saint Paul.

Finalment també vàrem aprofitar per mirar botigues. Vàrem anar a Regent Street, on hi ha una de les botigues de Whittard of Chelsea (a cada viatge a Londres no puc evitar anar-hi). Aquest cop, però, no vaig anar a una altra botiga de tes clàssica de Londres, Twinnings, on fan sessions de cata de tes.  També vàrem passejar per Oxford Street, on encara hi havia llums de Nadal, i pel Soho. A la zona de Portobello, vàrem anar a una de les botigues de Rough Trade, la discogràfica d'algun dels meus grups britànics preferits (els Smiths i Belle and Sebastian).

Mural de la seu de XL Records a Ladbroke Grove
(Portobello)

Ha estat una vista curta a Londres, però intensa, una mica diferent i amb prou bon temps!