dijous, 31 de desembre de 2015

Cerimònia del te LIII

A l'última classe de cerimònia del te del 2015 la professora ens ha parlat breument de l'ús del kimono en ocasions com les celebracions d'any nou. Tot i que actualment la gran majoria de japonesos vesteixen roba occidental, en algunes ocasions especials porten kimono, com el primer dia de feina de l'any, la festa d'arribada a l'edat adulta (que al Japó és als vint anys) o durant els casaments, on els kimonos sovint llueixen l'emblema de la família i, en el cas de la núvia, el kimono blanc (shiromuku) en alguns moments es cobreix amb un altre kimono molt ornamentat amb brodats i colors llampants com el vermell i el daurat (uchikake). En el cas de la cerimònia del te, com que ja és habitual portar kimono, durant la primera cerimònia de l'any es permet portar un kimono més ornamentat (com per exemple, un furisode en el cas de les noies).

A la part pràctica de la lliçó hem seguit un pas més en l'aprenentatge del hirademae. I a l'hora de prendre el te matcha, hem menjat mochi farcit d'azuki i cobert amb kinako (farina de soja). Bon any!!


dijous, 3 de desembre de 2015

Cerimònia del te LII

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te la professora no ens ha parlat del camí del te, sinó que ens ha ensenyat un joc que es fa servir al Japó quan es vol sortejar quelcom. Aquest joc es diu "Amidakuji" i trobo que és un bon sistema per repartir objectes o regals a l'atzar. En aquest enllaç s'explica com funciona.

A la pràctica hem après nous passos en la cerimònia hirademae. La seqüència de moviments es torna més complexa. El que més m'agrada, de moment, del hirademae és fer servir el cullerot de bambú, el hishaku. Per sort, me n'he pogut comprar un en una botiga de te a Barcelona. El hishaku venia amb un futaoki, una peça, que pot ser de bambú, de ceràmica (com el que tinc jo), de vidre, etc. que s'utilitza per recolzar-lo.

Hishaku recolzat sobre futaoki
Finalment hem pres te matcha acompanyat de dolços de moniato, molt adients per a aquesta estació!

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Cerimònia del te LI

Un any més, torna l'octubre i torno a classe de cerimònia del te. Després de les llargues vacances d'estiu hem de repassar alguns dels moviments que vam aprendre el curs passat. Ara que estem aprenent de ple el hirademae (un dels tipus de cerimònia amb chagama), els processos es tornen més complexos. En aquest cas hem repassat com portem tots els estris a la cambra del te a l'inici de la cerimònia.

La professora també ens ha parlat breument del zenmondo, una tradició dins del Budisme Zen en la qual el deixeble pregunta al mestre Zen, de qui obté una resposta que sovint no és directa, de manera que el deixeble necessita reflexionar sobre allò que el mestre li ha respost.

I com sempre, hem compartit te matcha amb dolços. En aquest cas, hem menjat monaka, uns pastissets farcits amb sèsam, soja, etc...


divendres, 21 d’agost de 2015

Postals d'Irlanda

Irlanda és un país que té alguna cosa màgica!

Potser és la bellesa dels seus paisatges.
Cliffs of Moher
Les columnes basàltiques de la Calçada del Gegant (Giant's Causeway)
a Irlanda del Nord
Maregassa a la Calçada del Gegant
Els seus castells i esglésies.
La catedral de Saint Patrick
La catedral de Christ Church
Castell de Dunguaire, a Kinvara, comtat de Galway

Les seves joies literàries.
Escala de cargol a la biblioteca del Trinity College
Imatge d'una pàgina del Llibre de Kells.
L'original es pot veure al Trinity College.
Oscar Wilde i una servidora
James Joyce
Stephen Dedalus
Molly Bloom

La música tradicional del país en directe als seus pubs.



La seva història intensa i viva.

Homenatge a la gran fam del segle XIX
Placa commemorativa a la presó de Kilmainham. La seva famosa nau
central està tancada per obres fins al desembre de 2015.
Mural a Falls Road, al barri catòlic de Belfast

L'encant de Dublín.

El Ha'penny Bridge creuant el riu Liffey
Portes georgianes
 

I el de Galway.



Potser la seva gastronomia no és molt destacable, però es poden menjar bons estofats i esmorzars... Per tastar bona cuina irlandesa tradicional, The Lotts i el pub O'Neill's són recomanables. The Teller Room tampoc està gens malament.

Menjar de pub a Temple Bar

Després de la meva segona visita a Irlanda, a més a més de la Calçada del Gegant i els Cliffs of Moher, em quedo amb el meu petit descobriment: la Chester Beatty Library, al costat del Castell de Dublín, on s'hi exposen llibres il·luminats que són autèntiques joies (amb permís del Llibre de Kells), des de llibres medievals europeus, passant per alcorans finament decorats i fins a rotlles amb gravats xinesos i japonesos.


I tot el que em queda per veure encara!

divendres, 31 de juliol de 2015

Cerimònia del te L

A l'última lliçó de cerimònia del te abans de les vacances hem repassat els tres moviments que hem après durant aquest curs per fer servir el hishaku:
  • Okibishaku: per ficar aigua al chawan i netejar-lo.
  • Kiribishaku: per ficar aigua al chawan i preparar el te matcha.
  • Hikibishaku: per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo.

La professora també ens ha fet una petita introducció a la ceràmica que s'utilitza a la cerimònia del te. Durant els inicis de la cerimònia del te la ceràmica que s'utilitzava provenia de la Xina o de Corea. El conjunt d'estris provinents de fora del Japó (específicament de la Xina) s'anomena karamono. Més tard es va anar fomentant l'ús de ceràmica pròpia del país: wamono (aquest terme fa referència a estris japonesos en general). Dins de la ceràmica pròpia del país també es fan distincions segons la seva regió d'origen. Per exemple, la ceràmica kyoyaki és originària de Kyoto. Aquest tipus de ceràmica es diferencia del terme general kuniyaki, que fa referència a la ceràmica d'arreu del país. Dins de la ceràmica kyoyaki hi ha la ceràmica raku, molt apreciada per Sen no Rikyu. A les peces de ceràmica s'hi pot veure el segell del seu autor, com per exemple en aquest kensui:

Kensui del forn d'Otowayama
Finalment hem pres l'últim matcha de la temporada acompanyat dels clàssics mochi. Bon estiu!

dilluns, 18 de maig de 2015

Cerimònia del te XLIX

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te hem vist que hi ha diferents tipus d'estris segons la formalitat de la cerimònia del te. La nostra professora ens ha mostrat diferents tipus de chashaku (la cullereta de bambú amb què se serveix el te) que corresponen als tres graus de formalitat de la cerimònia:
  • Shin: a la cerimònia més formal, el chashaku és llis, és a dir que no té cap nus. Pot ser de fusta i fins i tot n'hi ha de molt antics fets d'ivori.
  • Gyo: el chashaku per a les cerimònies semiformals és de bambú i té un nus a l'extrem inferior.
  • So: a les cerimònies informals, el chashaku també és de bambú i té un nus al mig. És el que fem servir nosaltres a classe.

Chashaku per a cerimònies informal (So)

A la part pràctica hem après a fer el moviment hikibishaku per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo. Dels tres moviments que hem après amb el hishaku (el cullerot de bambú), el hikibishaku és el que m'ha costat més. En aquest vídeo es pot veure:


Finalment, el te matcha d'aquesta ocasió l'hem acompanyat amb uns bombons farcits d'azuki. La combinació és sorprenent!


divendres, 24 d’abril de 2015

Cerimònia del te XLVIII

Ara que ja estem aprenent el hirademae (la cerimònia del te amb olla), ens estem plantejant comprar els estris necessaris per poder practicar aquest tipus de cerimònia. El problema és que hi ha estris que són cars, com l'olla mateix, que pot superar els 1000 euros. La nostra esperança és trobar-ne una de segona (o tercera) mà. A l'hora d'adquirir els objectes que necessitem per a la cerimònia del te hem de tenir en compte diversos aspectes: quina escola seguim (Urasenke, Omotesenke, etc.), les mides (n'hi pot haver de diferents segons si són per a homes o per a dones), la decoració i d'altres. Així doncs, hem de mirar-nos-ho amb calma.

A la part pràctica de la classe hem après el moviment kiribishaku, que serveix per posar l'aigua que farem servir per preparar el te. El moviment que vam aprendre el mes passat es diu okibishaku.

Finalment, hem pres te matcha amb usuyaki, una mena de galeta molt fina que en aquest cas tenia gust d'azuki. Però aquesta vegada no poso la foto de l'usuyaki, sinó la d'un dels sakuramochi que vam menjar recentment en un intent de fer un hanami a Barcelona. No vam tenir la sort de poder veure cirerers florits, però igualment vam poder gaudir dels dolços tradicionals d'aquesta època al Japó en bona companyia.

Sakuramochi, decorat amb fulles i una flor de cirerer

diumenge, 22 de març de 2015

Nouruz: l'any nou persa

Un dels llegats més importants que la cultura persa ha deixat al món és la celebració del Nouruz, l'any nou persa, que arriba el dia de l'equinocci de primavera. La celebració del Nouruz es remunta a fa 3000 anys i té el seu origen en el Zoroastrisme. Aquesta festivitat se celebra a l'Iran, on és festa nacional, i a diversos països del seu voltant, com l'Azerbaidjan, el Kurdistan, l'Afganistan o el Turkmenistan, on la cultura persa hi va deixar la seva empremta.

Relleu a Persèpolis que representa l'arribada de l'any nou
Una de les tradicions més populars durant el Nouruz és parar la taula amb el Haft-Sin: set elements que comencen amb la lletra S i que representen els millors desitjos per a l'any nou que comença:
  • Sabzeh: brots de blat, de llenties o d'ordi que simbolitzen tornar a néixer i la felicitat.
  • Samanu: un púding dolç fet amb blat germinat que simbolitza l'abundància.
  • Senjed:  el fruit de l'arbre del paradís, que simbolitza l'amor i la tolerància.
  • Sīr: alls, que simbolitzen la salut.
  • Sīb: pomes, que simbolitzen la bellesa i l'amor.
  • Sumaq: sumac, una espècia que simbolitza la sortida del sol.
  • Serkeh: vinagre, que simbolitza la paciència.
També s'hi afegeixen altres objectes, com un mirall, monedes, espelmes, peixos, un llibre, dolços, ous pintats i jacints.

Nosaltres vam aprofitar aquesta data per recordar el nostre viatge a l'Iran a través de la cuina persa. Al restaurant El Rincón Persa, l'únic restaurant de cuina iraniana de Barcelona, també tenien parat el seu propi Haft-Sin.

El Haft-Sin del Rincón Persa
No me'n puc estar de recomanar la cuina d'aquesta petita "ambaixada" de l'Iran en forma de restaurant. M'encanten els seus estofats, sobretot els preparats amb magrana o amb llima seca. Els arrossos són deliciosos. També són molt recomanables el mast-o-khiar (iogurt amb cogombre) i el kashke bademjan (albergínia), per sucar-hi pa!

Feliç 1394! Nowruz mobarak!

dimecres, 18 de març de 2015

Cerimònia del te XLVII

Estem a punt d'entrar a la primavera i els arbres ja estan en plena floració. El mes de març és quan floreixen els presseguers, així que durant aquest mes a la cerimònia del te les flors de presseguer (momo 桃) fan acte de presència a l'ornamentació de la sala de te, als estris i als dolços que acompanyen el te matcha. La professora també ens ha explicat que al Japó els agrada igualment anticipar-se una mica al mes següent. Així doncs, cap a finals de març ja començaran a fer servir decoració amb flors de cirerer (sakura 桜), més típiques d'abril.

A la pràctica d'aquesta lliçó hem après els moviments per fer servir el hishaku (el cullerot de bambú) quan hem de ficar aigua calenta al chawan (el bol de te). Per recordar els moviments vaig gravar aquest vídeo:


Finalment, hem begut te matcha acompanyat d'uns dolços típics de Kanazawa amb gust de yuzu.

divendres, 27 de febrer de 2015

Cerimònia del te XLVI

Un cop ja dominem el bonryaku temae (la cerimònia del te amb safata), aquest mes de febrer ens hem ficat de ple en l'aprenentatge del hirademae, la cerimònia del te amb chagama (l'olla) més bàsica. Hi ha altres tipus de cerimònia amb chagama on s'utilitzen altre elements, com per exemple una petita prestatgeria. També hi ha un tipus de cerimònia de sobretaula anomenat ryurei temae.

En aquesta lliçó hem après a manipular el hishaku, el cullerot de bambú que serveix per ficar aigua a l'olla i al bol de te. Ara que comencem ens costa una mica acostumar-nos a fer-lo servir. A vegades tenim por que se'ns caigui. Jo encara no en tinc cap per poder practicar a casa, i la veritat és que m'aniria bé per acostumar-m'hi.

I per acompanyar el te hem menjat mochi recobert amb sèsam. M'encanta! Però aquest cop la foto correspon a uns dolços tradicionals (higashi) fets amb sucre (wasanbon) que em va portar una bona amiga del seu últim viatge al Japó. Són tan bonics!



dimecres, 28 de gener de 2015

Cerimònia del te XLV

Ja som al 2015! Aquest any l'hem començat d'una manera molt especial: fent la nostra primera cerimònia del te de veritat. Per dur-la a terme no només hem hagut de posar en pràctica tot el que hem après des del 2010, sinó que hem hagut de preparar la sala on hem fet la cerimònia decorant-la amb una cal·ligrafia (kakejiku) i un ikebana adient per a l'ocasió. A la cerimònia del te cal tenir en compte la decoració i tots els elements que l'envolten. Ens queden mil coses per aprendre encara!

Ikebana per a cerimònia del te (chabana)
i cal·ligrafia amb el kanji de bona fortuna

En aquesta ocasió els alumnes també ens hem encarregat de triar els dolços que han acompanyat el te. Afortunadament hem trobat el que buscàvem a la pastisseria Ochiai. Hem triat joyomanju, un dolç amb forma de conill fet amb farina, soja i farcit d'orellanes, i nerikiri, un altre tipus de dolç fet amb soja blanca al qual se li pot donar vàries formes i colors. En aquest cas, els nerikiri tenien forma de camèlia, una flor d'hivern molt adient per a aquesta època.


A partir d'ara ens centrarem en l'aprenentatge de l'usucha temae, la cerimònia del te amb olla, que té més complexitat que la cerimònia amb tetera i safata (bonryaku temae). Però no podem oblidar tot el que hem estat aprenent fins ara, perquè ens seguirà sent molt útil per progressar!