En aquesta nova lliçó de cerimònia del te hem vist que hi ha diferents tipus d'estris segons la formalitat de la cerimònia del te. La nostra professora ens ha mostrat diferents tipus de chashaku (la cullereta de bambú amb què se serveix el te) que corresponen als tres graus de formalitat de la cerimònia:
Shin: a la cerimònia més formal, el chashaku és llis, és a dir que no té cap nus. Pot ser de fusta i fins i tot n'hi ha de molt antics fets d'ivori.
Gyo: el chashaku per a les cerimònies semiformals és de bambú i té un nus a l'extrem inferior.
So: a les cerimònies informals, el chashaku també és de bambú i té un nus al mig. És el que fem servir nosaltres a classe.
Chashaku per a cerimònies informal (So)
A la part pràctica hem après a fer el moviment hikibishaku per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo. Dels tres moviments que hem après amb el hishaku (el cullerot de bambú), el hikibishaku és el que m'ha costat més. En aquest vídeo es pot veure:
Finalment, el te matcha d'aquesta ocasió l'hem acompanyat amb uns bombons farcits d'azuki. La combinació és sorprenent!
Estem a punt d'entrar a la primavera i els arbres ja estan en plena floració. El mes de març és quan floreixen els presseguers, així que durant aquest mes a la cerimònia del te les flors de presseguer (momo 桃) fan acte de presència a l'ornamentació de la sala de te, als estris i als dolços que acompanyen el te matcha. La professora també ens ha explicat que al Japó els agrada igualment anticipar-se una mica al mes següent. Així doncs, cap a finals de març ja començaran a fer servir decoració amb flors de cirerer (sakura 桜), més típiques d'abril.
A la pràctica d'aquesta lliçó hem après els moviments per fer servir el hishaku (el cullerot de bambú) quan hem de ficar aigua calenta al chawan (el bol de te). Per recordar els moviments vaig gravar aquest vídeo:
Finalment, hem begut te matcha acompanyat d'uns dolços típics de Kanazawa amb gust de yuzu.
A l'última classe d'aquest 2011 hem vist un element molt important dins de la cambra del te, que és el kama, l'olla on s'escalfa l'aigua per preparar el te. Per escalfar el kama tradicionalment s'utilitza carbó vegetal, i fins i tot la manera de preparar el carbó està establerta dins de la cerimònia del te, amb accessoris específics com branques per col·locar el carbó, una ploma per escombrar les cendres, etc.
Depenent de l'època de l'any, el sistema per escalfar l'olla canvia. Durant els mesos més freds, des del novembre a l'abril, el kama es col·loca en un forat quadrat al terra de tatami de la cambra, anomenat ro. A moltes cases tradicionals s'hi pot observar aquest forat al terra. A vegades s'hi penja al damunt una olla i d'això se'n diu irori.
Als ryokan a vegades es pot veure algun irori, com aquest al costat del qual vàrem sopar, a Magome (prefectura de Gifu).
Per contra, durant els mesos de maig a octubre es fa servir un braser portàtil, el furo. Actualment hi ha alguns furo que són elèctrics i no necessiten carbó.
Cerimònia del te a l'estiu amb furo
A la pràctica ja hem començat a veure com portar la safata amb els estris a la cambra, finalment. A partir d'ara ja començarem a fer els passos encadenats tal com es fan en una cerimònia real. Fins ara només havíem après els passos un per un, per separat. La professora ens ha presentat un altre recipient, el kensui, una mena de bol més gran que el chawan, on es llença l'aigua de rebuig.
Finalment hem près matcha amb kibi dango, un dolç fet amb farina d'arròs i mill típic d'Okayama (a prop d'Osaka) i que apareix a la llegenda de Momotaro.
A la lliçó d'avui la professora ens ha parlat una mica del Zen i del "camí invisible" que s'ha de fer per aprendre les arts tradicionals japoneses, com per exemple el Chadō, l'Ikebana i les arts marcials com el Kyudo (el tir amb arc japonès) o el Kendo. A l'hora d'aprendre aquestes disciplines cal concentració, el ki (més conegut com a qi o chi en xinès). A la cerimònia del te, per exemple, podem fer només el procés per preparar el te, però si volem apreciar tot el que envolta la cerimònia, cal aprofundir i anar més enllà dels moviments que aprenem a classe. Ens diu la professora que el mestre té la clau per obrir les portes per tal de poder fer el camí, però és l'alumne qui ha de trobar i obrir les portes. Jo tot just estic aprenent els moviments més bàsics i em falta moltíssim per fer, però mica en mica vaig descobrint la tranquil·litat que transmet la cerimònia.
A la part pràctica hem seguit netejant el chawan, aquest cop per dins del bol. Els mateixos moviments serveixen per netejar el chawan abans i després de servir el te. He fet un petit vídeo de repàs amb els passos que vàrem aprendre a la classe anterior i en aquesta. El bol que faig servir no és per a cerimònia del te i em va una mica gran per manipular-lo, però crec que així es veu millor el procés.
Per acabar, el matcha que hem pres en aquesta ocasió es diu Jou Ryoku ("verd aromàtic", no sé si he transcrit bé el nom en japonès) i l'hem acompanyat d'uns petits dolços anomenats futari shizuka ("dues persones tranquil·les").
Ja ha arribat el mes d'octubre i torno a les classes de cerimònia del te. Aquest serà el meu tercer any fent el"camí del te". Anem molt a poc a poc, però val la pena fer el camí amb tranquil·litat!
Per començar aquest nou curs hem vist un element important abans de començar la cerimònia. Tal com es pot trobar a l'entrada dels temples budistes i santuaris sintoistes del Japó, al jardí exterior de la cambra del te hi ha una font anomenada tsukubai, on els convidats segueixen un ritual de purificació. Aquest ritual consisteix en rentar-se les mans i la gola amb l'aigua del tsukubai fent servir un cullerot de bambú. Primer s'agafa el cullerot amb la mà dreta i es mulla la mà esquerra, després s'agafa amb l'esquerra i es mulla la dreta, i finalment, amb la dreta es fica una mica d'aigua al palmell de la mà esquerra per dur-se-la a la boca. L'aigua que queda al cullerot es deixa caure pel mànec del mateix cullerot posant-lo en vertical. Aquests mateixos passos són vàlids a l'hora de visitar temples i santuaris. La professora també ens ha explicat que en una cerimònia del te completa (chaji) el ritual de purificació es fa dos cops: el primer, abans de començar, i el segon, a la pausa durant la qual els convidats surten al jardí.
Tsukubai al temple zen Ryoan-ji. Foto d'Isabel Romano
A la part pràctica hem après a eixugar les vores del chawan amb el chakin un cop l'hem netejat amb aigua calenta. Cal fer tres voltes i mitja al chawan mentre l'eixuguem, ja que així la decoració del bol quedarà en la mateixa posició inicial.
Finalment hem pres matcha amb dolços de temporada farcits amb azuki i castanya. El matcha que hem begut aquest cop s'anomena RakuSan ("muntanya divertida"). M'encanten els noms poètics que els donen als tes!
El cap de setmana passat la meva amiga Isabel i jo vam gravar un vídeo on jo seguia els passos per vestir-me amb un yukata per al seu blog. Un cop vestida, vam pensar que podríem fer un vídeo per repassar tot el que he après durant les lliçons de Chanoyu. El vídeo és del tot informal, com la meva indumentària. A més a més, vaig fer servir la safata per al te que vaig comprar a Marrakech ja que encara no tinc cap marubon, que és la safata adient per al tipus de cerimònia que estic aprenent, Ryakubon. Espero aconseguir-ne una el curs vinent!
This video is intended for practice purposes only. Neither the clothing nor some of the implements
are suitable for tea ceremony. Sumimasen!
El que compta és que ens vam divertir gravant els vídeos i que em servirà per recordar alguns passos que se'm poden oblidar d'aquí a octubre, quan comencin les classes de nou.
L'última classe d'aquest curs l'hem dedicada a parlar del pas de les estacions i l'arribada de l'estiu. Al Japó l'estiu pot arribar a ser molt xafogós, però a la casa del te no hi ha aire acondicionat. Per combatre la calor hi ha detalls que ajuden a donar una sensació de frescor, com per exemple una campaneta de vent a la finestra. A l'estiu es fan cerimònies del te a primera hora del matí, quan encara no ha sortit el sol i fa més fresca. Hi ha elements de la cerimònia del te que també ajuden a sentir frescor durant els dies més calurosos. Les flors que decoren la sala poden ser de colors freds com el blau, lila o el verd. El mizusashi, el recipient que conté l'aigua amb la qual es prepararà el te, es cobreix amb una fulla anomenada ha-buta, en comptes de la tapa habitual. El te se serveix en un bol més obert i prim que no conserva tant l'escalfor. Tot plegat ajuda a reduir la sensació de calor i a gaudir de la cerimònia durant els mesos d'estiu.
Decoració d'orenetes en un ventall (uchiwa)
A la pràctica hem repassat tots els processos que hem anat aprenent durant aquests dos cursos. El curs vinent acabarem d'aprendre l'últim tractament, netejar el chawan, i ja començarem a preparar el matcha.
Finalment hem pres el te acompanyat d'una porció de dorayaki. Ja tinc ganes que arribi el proper curs!
En aquesta nova lliçó de chanoyu la professora ens ha parlat del te verd japonès i les seves varietats:
Matcha: el te verd en pols va ser el primer el tipus de te que es va començar a consumir al Japó. S'utilitza en la cerimònia del te i és la varietat de més qualitat. S'obté dels primers brots de la planta del te, que ha estat coberta prèviament per protegir-la dels raigs de sol. Un cop s'han collit els brots, es couen al vapor, es deixen assecar, es retiren les tiges i es molen les fulles fins obtenir-ne una pols ben fina. És molt ric en vitamina A.
Gyokuro: se'l considera el "rei" dels tes japonesos. S'obté dels brots més tendres de la primera collita de la primavera.
Sencha: El te més popular al Japó, representa el 75% del te que es consumeix al país. Té un color verd-grogenc. Com els anteriors, s'obté de la collita de primavera. El gust és més amarg, però, i s'acostuma a servir als restaurants de sushi per les seves propietats antibacterianes.
Genmaicha: conté arròs torrat, que li dóna un gust molt característic.
Hojicha: torrat. Té menys cafeïna, per la qual cosa és habitual prendre'l al vespre.
Bancha: de menys qualitat que els anteriors. S'obté de les collites d'estiu i tardor.
Altres: Kokeicha, Kukicha, Fukamushi Sencha...
Al Japó hi ha diverses zones de cultiu de te. Aquestes són les més famoses:
De totes aquestes zones, destaquen tres regions:
- Kyoto: Uji. Va ser la primera regió del Japó on es va conrear te.
- Shizuoka: Hon Yama, Kawane, Ogasa
- Saitama: Sayama
Al Japó es diu: "Uji pel color, Shizuoka per l'aroma, Sayama pel sabor".
A la pràctica hem après els moviments per deixar el chakin a punt per netejar el chawan, i a l'hora de prendre el te hem menjat mochi farcit amb azuki.
Ja ha arribat l'abril i els cirerers estan florint! La contemplació dels cirerers florits és un esdeveniment molt important al Japó i, per això, hi ha mapes de predicció per saber quan floriran a cada regió.
Cirerers florits al Camí del Filòsof, Kyoto
En aquesta lliçó hem après una mica més sobre la filosofia del Chadō. La preparació per a la cerimònia del te és molt important, tant pel que fa a l'aspecte material com a l'espiritual. "Porteu paraigües, encara que no plogui", aconsellava Sen no Rikyu, volent dir que era important preparar-se per a l'imprevist. Abans de començar la cerimònia és important netejar i ordenar els estris a la mizuya, la cambra annexa a la sala del te on es desa tot el que s'utilitzarà durant la cerimònia. Si tots els recipients, bols, etc., es conserven correctament, podran durar tota una vida i passar de generació en generació.
A la cerimònia del te és molt important el paper de cada persona. L'amfitrió és qui prepara el te, però el rol dels convidats és important també. El primer convidat és algú que té molts coneixements sobre el Chadō i és l'encarregat d'orientar la conversa, preguntant pel tipus de te que s'ha servit, l'origen dels estris que s'utilitzen, les flors que decoren la sala i d'altres aspectes.
A la part pràctica hem començat a fer servir el chakin, un drap rectangular de lli que serveix per netejar el chawan, el bol de te. Abans d'utilitzar-lo cal mullar-lo i escórrer-lo fent uns plecs determinats (fins i tot això està establert!).
Chakin (茶巾)
Per acabar, hem pres matcha amb uns dolços (higashi) en forma de flors de cirerer. El te d'avui l'havien comprat unes companyes del curs durant el seu viatge al Japó a finals de l'any passat. Oishii!
El febrer és temps de celebrar la floració de les pruneres!
En aquesta lliçó hem seguit aprenent la història de la cerimònia del te. Aquest cop hem viatjat fins al segle XV, a l'època de la dinastia Ashikaga, el segon shogunat de la història del Japó. Yoshimasa Ashikaga va ser el vuitè shogun de la dinastia i durant el seu mandat la cultura Higashiyama va aflorar amb la pràctica de la cerimònia del te, l'ikebana, el wabi-sabi i el teatre Noh.
Com ja vam veure en lliçons anteriors, els mestres del Chadō anteriors a Sen no Rikyu van començar a concretar el procés de la cerimònia, ja que fins aleshores no hi havia cap procediment establert. Murata Jukō va ser un monjo budista de prop de Nara (antiga capital del Japó) que va concretar com s'havia de dur a terme la cerimònia i va reduir l'espai de la cambra del te, anomenada chashitsu. En aquella època, a més, hi havia competència per utilitzar estris molt luxosos durant la cerimònia, però Murata opinava que el luxe s'apartava del camí del te. D'altra banda, Takeno Jōō va contribuir al Chadō amb una simplificació de la cerimònia i va conrear el gust per allò rústic.
A la part pràctica hem après un pas nou del chasen toushi, el procés de tractar el chasen i el bol de te (chawan). En aquest cas es tracta de netejar el chawan un cop s'ha servit el te.
He gravat un vídeo amb part dels processos que he après fins ara. A la primera part es veu com faig fukusa sabaki, és a dir, el tractament del fukusa per netejar el natsume i el chashaku, i a la segona part es veu com faig chasen toushi. Necessito millorar els moviments, però per començar ja fa el fet!
Al vídeo porto posat un obi, però no porto kimono perquè no en tinc cap (encara). Només tinc un yukata (un kimono de cotó per a l'estiu) que és una peça de roba massa informal per a la cerimònia del te. Tot i això, també me'l podria haver posat perquè hauria quedat més autèntic!
De postres, vam prendre el te amb uns pastissets variats farcits de te verd i de pruna. Itadakimasu!
En aquesta lliçó hem desvariat una mica a l'hora de fer la part teòrica d'història i filosofia del Chadō... Ja s'acosten les festes i hem parlat de festivitats i celebracions d'aquesta època al Japó. El 23 de desembre és l'aniversari de l'emperador del Japó, però aquesta data no se celebra amb cap cerimònia del te especial. L'aniversari que sí se celebra amb una cerimònia del te és el naixement de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō.
Una altra celebració que ha tingut lloc recentment és la festa de Sichi-Go-San (literalment, set-cinc-tres), una ocasió en que els nens de tres i cinc anys i les nenes de tres i set anys es vesteixen amb kimono i visiten temples i santuaris per donar gràcies i per desitjar que creixin sans. La professora ens ha explicat que antigament hi havia molta més mortalitat infantil i per això es va començar a agrair als déus que els nens i nenes arribessin a les edats que celebra aquesta festivitat.
A l'hora de la pràctica hem après a netejar el chashaku un cop ja l'hem utilitzat per servir el te. El procés és la meitat del que se segueix a l'hora de netejar-lo abans d'utilitzar-lo (un dia ho hauré de gravar en vídeo, per recordar tots els passos!).
Finalment, hem pres el te amb dolços amb gust de castanya i boniato, molt típics d'aquesta època. La professora ens ha comentat que els dolços que es mengen amb el matcha fort (el koicha) s'anomenen omogashi i són més grans que els que prenem nosaltres amb el matcha més lleuger (l'usucha), que s'anomenen higashi. Itadakimasu!
La tardor avança i al Japó ja es poden veure les fulles vermelles dels aurons (en japonès, momiji) en tota la seva esplendor. Molts japonesos i visitants gaudeixen de l'observació del paisatge de tardor, anomenat koyo. El fenomen és tant important que fins i tot hi ha mapes de predicció del koyo. En la cerimònia del te, els dolços de la tardor acostumen a tenir forma de caqui, de castanya i d'altres fruits d'aquesta època.
Parlant de menjar, la professora ens ha explicat que una cerimònia del te completa inclou un àpat tradicional, amb sopa de miso, arròs, verdures... D'aquest tipus de cerimònia se'n diu chaji i és privat (l'organitzador convida els assistents mitjançant una invitació). En canvi, el tipus de cerimònia més curt en el qual se serveix te usucha, s'anomena chakai i té un caràcter més públic.
A la part pràctica hem après a encadenar els processos de neteja del natsume i del chashaku. És important fer-ho amb fluïdesa.
un chashaku sobre el fukusa, preparat per netejar-lo
Finalment, hem preparat matcha i hem menjat mochi farcit de mongeta vermella com a acompanyament.
Ja som a octubre i torno a tenir classe de Chanoyu!
La tardor al Japó comença amb la festa de la lluna plena de setembre, ChuShu no Meigestu, que es considera la més brillant i bonica de l'any. Per celebrar aquesta festa es menja patata xinesa, ja que n'és l'època de collita, i dolços que fan referència a aquesta data. Com a ornamentació floral s'utilitza eulàlia o susuki en japonès (Miscanthus sinensis). Hi ha una creença popular al Japó relacionada amb aquesta festa que diu que es pot veure un conill picant mochi en el relleu de la superfície de la lluna (amb una mica d'imaginació, és clar!).
Pel que fa a la història de la cerimònia del te, la professora ens ha il·lustrat sobre l'adaptació dels espais interiors al Japó per tal de dur-hi a terme la cerimònia. Antigament les cambres eren molt grans i la cerimònia del te requeria espais més recollits, i per això es van començar a utilitzar mampares (biombos) per delimitar la sala del te. La mida estàndard d'una sala del te fa normalment tres metres quadrats, l'espai que ocupen quatre tatamis i mig. D'aquest espai se'n diu hojo i es considera que no hi falta ni hi sobra res (cosa que veiem que és una constant en el Chanoyu).
Finalment, hem repassat el que vam aprendre durant el curs passat. Per a la pràctica de netejar el natsume la professora ens n'ha deixat un en forma de caqui, molt bonic i adient per a l'època de l'any en què estem. I com a novetat, hem après com s'ha de netejar el chashaku (la cullereta de bambú) abans de servir el matcha, i hem pres el te amb mongetes azuki ensucrades.
A l'última lliçó del curs de principiants hem conegut el terme wabi-sabi, que està molt relacionat amb la cerimònia del te i la cultura japonesa. És un concepte molt difícil d'explicar, d'una banda perquè no té traducció, i de l'altra perquè costa anys arribar a entendre'n el significat i perquè la interpretació que en fa cadascú és personal. La professora ens ha explicat que té a veure amb la simplicitat, la manca d'ostentació i el no voler mostrar obertament... costa d'expressar! Entenc que pot tenir connotacions estètiques i filosòfiques a la vegada.
Uns altres conceptes relacionats amb la cerimònia del te són wa, kei, sei,i jaku. Aquests són els quatre pilars del Chadō. Wa representa l'harmonia, kei, el respecte mutuu entre les persones i envers les coses, sei, la netedat (o puresa) tant d'aspecte com de l'ànima i jaku, l'ambient relaxat, la tranquil·litat... Amb tot això, tenim material per reflexionar durant totes les vacances!
A la pràctica, hem representat tot el que hem après al llarg del curs, des d'entrar a la sala i saludar, passant pel fukusa sabaki i, finalment hem netejat el natsume. El curs que ve aprendrem (entre d'altres coses) a netejar el chashaku, la culletera de bambú amb la qual es mesura la quantitat de te que se servirà per a cada persona. Ens queda tant per aprendre!
Finalment, hem pres un bol de matcha acompanyat amb un dolç fet amb kanten (agar-agar), i amb taronja confitada. Estava deliciós! La professora ens ha guardat el millor per al final!
En aquesta lliçó hem vist una peça de ceràmica raku amb el seu embalatge. La peça, de la nostra professora, té nom: So-no-Kami (Déu del mar), i a la part inferior s'hi por veure el segell de l'autor. És d'un color blau molt fosc i, encara que no l'hem fet servir per beure te, m'imagino que el color verd del matcha deu fer un contrast molt bonic amb el color del bol. L'embalatge del bol consta d'una capsa de fusta muntada sense claus, dins de la qual s'hi fica la ceràmica embolicada en una tela protectora. A la cara interior de la tapa de la capsa hi ha una cal·ligrafia amb el nom de la peça i el de l'autor. La forma del bol és feta expressament per a la cerimònia del te.
Hi ha un tipus de ceràmica que té una forma irregular, feta amb el torn. Aquesta irregularitat de cada peça és molt apreciada, perquè s'hi nota la mà de l'autor (que segella cadascuna de les seves creacions). Hi ha peces que poden tenir més de 300 anys i són molt valuoses, per això es pren molta cura a l'hora de guardar-les i protegir-les de perills com els terratrèmols.
Avui hem après a netejar el natsume, la capseta que conté el matcha, amb el fukusa. Després d'aprendre tants plecs del fukusa, ja tocava començar a veure'n la utilitat!
Finalment, hem acompanyat el matcha amb uns dolços petits fets amb farina d'arròs i sucre anomenats rakugan. Tenen formes molt boniques i sap greu menjar-se'ls, però estan molt bons ^¬^.
Hi ha dos tipus de te matcha que s'utilitzen per a la cerimònia del te:
Koicha: es tracta d'un te concentrat, que se serveix primer (normalment en un bol de ceràmica raku) acompanyat d'un pastisset més gran.
Usucha: és un te més lleuger que se serveix al final de la cerimònia acompanyat d'un dolç més petit.
La manera de preparar les dues varietats de matcha és diferent. Nosaltres fem servir la varietat usucha per al nostre aprenentatge.
Antigament la cerimònia del te es feia en sales grans i va ser durant els segles XV i XVI que va passar a fer-se en sales més petites. Un dels mestres de Chadō, Murata Jukō, va proposar aquest canvi i també va suggerir que la cerimònia es fes d'una forma més natural, amb articles menys luxosos. Un deixeble de Murata, Takeno Jōō, va proposar més millores, com utilitzar estris japonesos (a més dels que ja utilitzaven originaris d'altres països) i materials més naturals com el bambú. El que fem actualment com a cerimònia del te és una còpia de les ensenyances de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō, que va ser deixeble de Takeno.
Un dels estris que hem vist en aquesta lliçó és el natsume, la capseta on es fica el matcha per a la cerimònia. Alguns natsume tenen laca vermella i dibuixos daurats, que a vegades representen el símbol de la família (kamon) o motius estacionals. N'hi ha de més rústics, amb tacte de fusta.
També hem après que al costat de la sala on es duu a terme la cerimònia hi ha una cambra auxiliar, anomenada mizuya, on es desen els estris de la cerimònia i l'aigua.
Finalment, de "postres" hem pres kinako mochi, un tipus de mochi cobert amb farina de soja. M'ha agradat molt!
La cerimònia del te rep influències del Zen, com d'altres àmbits de la cutura Japonesa, i un d'ells és el Teatre Noh. Es tracta d'un dels gèneres dramàtics clàssics del Japó, juntament amb el Kabuki. Es caracteritza per la seva lentitud i per un llenguatge arcàic. Alguns dels actors duen màscares per representar els seus papers. La similitud amb el Chanoyu es pot veure en els seus moviments, lents i directes, sense recargolaments. Aquest mes el Conservatori del Liceu ofereix una mostra de Teatre Noh i aprofitaré per veure-ho en directe.
En aquesta lliçó hem après a fer un nou plec del fukusa que serveix per a netejar els instruments de la cerimònia. Aquest nou plec és més complicat, però molt bonic a l'hora de realitzar-lo. És com una petita coreografia. El resultat del fukusa plegat em recorda una mica a una rosa.
I per acompanyar el te d'avui hem menjat yokan de boniato, boníssim!
A la cinquena lliçó de Chanoyu hem seguit aprenent fukusasabaki o com plegar el fukusa. En aquesta ocasió es tracta de plegar el fukusa per ficar-lo a l'obi, a punt per utilitzar-lo. Quan la profesora ens explica com fer els plecs, sembla que sigui complicat, però realment te n'adones que no hi ha cap moviment superflu. Al final, quan ho comences a saber fer, veus que en realitat és senzill...
La teoria d'aquesta lliçó ha estat potser una mica més difícil d'assimilar perquè es tractava d'un tema més aviat filosòfic. La professora ens ha explicat el concepte de MU al zen, que es podria traduir com a "no-res" i vindria a dir que no hi ha res però hi és tot, és "sí" i "no" a la vegada. Crec que si algú em pregunta si he entès el concepte, la meva resposta seria "mu"!
Apart, la professora ens ha ensenyat imatges d'estris de Chanoyu que s'exhibeixen al Museu d'Art Tokugawa a Nagoya, on hi ha peces històriques del shogunat Tokugawa (1600-1868).
I els dolços del dia per acompanyar el matcha eren ama-natto, mongetes azuki cuites en almíbar i cobertes amb sucre. Oishiidesu ne!
Per fi ja he fet la quarta lliçó de Chanoyu! En aquesta lliçó hem començat a utilitzar el fukusa, el mocador que serveix per netejar els instruments que s'utilitzen a la cerimònia. El fukusa és una peça de seda cosida per tres costats formant un quadrat. El que utilitzen les dones sol ser vermell (però també n'he vist de color taronja) i el dels homes és morat, i normalment no està decordat (tot i que el de la nostra professora sí que té un motiu floral). Una de les coses que em fascina de la cerimònia del te és com es manipulen els objectes seguint un ordre meticulós, i el cas del fukusa n'és un bon exemple. La manera de doblegar-lo fins i tot té un nom: fukusa sabaki. Per començar hem après a fer un primer plec bàsic per guardar-lo al kimono.
Kaishi, fukusa i sensu
Pel que fa a la teoria, la professora ens ha explicat alguna cosa sobre els aspectes propis de l'estació de l'any en què ens trobem. La primera cerimònia del te de l'any s'anomena Hatsugama (literalment "primera olla") i és especial per aquest fet. La decoració fa referència a l'any nou lunar i inclou elements que porten bona sort i motius hivernals.
Nosaltres, en aquesta ocasió, hem acompanyat el te amb una porció de dorayaki!
