diumenge, 23 de maig de 2010

Cerimònia del te VI

En aquesta lliçó hem vist una peça de ceràmica raku amb el seu embalatge. La peça, de la nostra professora, té nom: So-no-Kami (Déu del mar), i a la part inferior s'hi por veure el segell de l'autor. És d'un color blau molt fosc i, encara que no l'hem fet servir per beure te, m'imagino que el color verd del matcha deu fer un contrast molt bonic amb el color del bol. L'embalatge del bol consta d'una capsa de fusta muntada sense claus, dins de la qual s'hi fica la ceràmica embolicada en una tela protectora. A la cara interior de la tapa de la capsa hi ha una cal·ligrafia amb el nom de la peça i el de l'autor. La forma del bol és feta expressament per a la cerimònia del te.

Hi ha un tipus de ceràmica que té una forma irregular, feta amb el torn. Aquesta irregularitat de cada peça és molt apreciada, perquè s'hi nota la mà de l'autor (que segella cadascuna de les seves creacions). Hi ha peces que poden tenir més de 300 anys i són molt valuoses, per això es pren molta cura a l'hora de guardar-les i protegir-les de perills com els terratrèmols.

Avui hem après a netejar el natsume, la capseta que conté el matcha, amb el fukusa. Després d'aprendre tants plecs del fukusa, ja tocava començar a veure'n la utilitat!

Finalment, hem acompanyat el matcha amb uns dolços petits fets amb farina d'arròs i sucre anomenats rakugan. Tenen formes molt boniques i sap greu menjar-se'ls, però estan molt bons ^¬^.

diumenge, 9 de maig de 2010

Cerimònia del te V

Hi ha dos tipus de te matcha que s'utilitzen per a la cerimònia del te:
  • Koicha: es tracta d'un te concentrat, que se serveix primer (normalment en un bol de ceràmica raku) acompanyat d'un pastisset més gran.
  • Usucha: és un te més lleuger que se serveix al final de la cerimònia acompanyat d'un dolç més petit.
La manera de preparar les dues varietats de matcha és diferent. Nosaltres fem servir la varietat usucha per al nostre aprenentatge.

Antigament la cerimònia del te es feia en sales grans i va ser durant els segles XV i XVI que va passar a fer-se en sales més petites. Un dels mestres de Chadō, Murata Jukō, va proposar aquest canvi i també va suggerir que la cerimònia es fes d'una forma més natural, amb articles menys luxosos. Un deixeble de Murata, Takeno Jōō, va proposar més millores, com utilitzar estris japonesos (a més dels que ja utilitzaven originaris d'altres països) i materials més naturals com el bambú. El que fem actualment com a cerimònia del te és una còpia de les ensenyances de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō, que va ser deixeble de Takeno.

Un dels estris que hem vist en aquesta lliçó és el natsume, la capseta on es fica el matcha per a la cerimònia. Alguns natsume tenen laca vermella i dibuixos daurats, que a vegades representen el símbol de la família (kamon) o motius estacionals. N'hi ha de més rústics, amb tacte de fusta.

També hem après que al costat de la sala on es duu a terme la cerimònia hi ha una cambra auxiliar, anomenada mizuya, on es desen els estris de la cerimònia i l'aigua.

Finalment, de "postres" hem pres kinako mochi, un tipus de mochi cobert amb farina de soja. M'ha agradat molt!