Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tea. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de novembre del 2014

Cerimònia del te XLIII

Una temporada més aprenent pas a pas la cerimònia del te! El mes passat no vaig poder anar a classe perquè tot just tornava del meu viatge a Iran. En aquesta ocasió hem parlat una mica de la influència Zen a la cerimònia del te. La cambra on té lloc la cerimònia a vegades està decorada amb un kakejiku (dibuix o cal·ligrafia penjada) que fa referència a la filosofia Zen. Per exemple, "hibi kore koujitsu", que traduït seria una cosa com "aquest és el millor dia".

A la pràctica hem après com portar el mizusashi (el recipient d'aigua fresca) a la cambra del te. El mizusashi és el primer element que es porta a la cambra, perquè el chagama (l'olla) ja hi és. Per això, quan entrem amb el mizusashi hem de saludar a tots els convidats que ja estan asseguts a la cambra.

Finalment, per acompanyar el te matcha en aquesta ocasió hem menjat mongetes ama-natto i uguisu-mame. Les mongetes uguisu-mame fan referència a l'uguisu, un ocellet verd que apareix al Japó amb el bon temps (seria més típic de la primavera). Oishii!

Ama-natto (de color grana fosc) i uguisu-mame (verd)

diumenge, 2 de novembre del 2014

Iran, on el te és símbol d'hospitalitat

Encara que no sigui gaire viatgera, puc afirmar que acabo de tornar d'un dels viatges de la meva vida: he anat de lluna de mel a l'Iran. Aquest país del Pròxim Orient desperta molts recels, però us puc afirmar que la gent del país té poc a veure amb els seus dirigents i no mereix el que està patint per culpa de les sancions i els embargaments. El poble iranià és molt autèntic i hospitalari, i una de les maneres que té de mostrar la seva hospitalitat és oferint un te ben calent als seus convidats.

Te amb kolompeh (galetes farcides amb dàtils, típiques de Kerman)
Jo he estat encantada de visitar un país on el te és tant present. També he après com prendre te com els perses: primer es fiquen un terròs de sucre a la boca, i després fan un bon glop de te. També hi ha una altra manera de prendre'l, que és abocant el te del got al platet, deixant el pòsit del te al got i bevent-lo directament del plat.

Te amb sucres caramel·litzats a Isfahan
Les cases de te (chaikhaneh) són un lloc per fer-hi vida social. Vam veure'n algunes que originàriament eren banys públics (hammam):

Hammam reconvertit en casa de te a Kashan
Te amb pastes a la mateixa casa de te de Kashan
Al basar d'Isfahan vaig comprar te blanc del país i també roses seques:


Recórrer Iran pel nostre compte ha estat tota una aventura per a nosaltres, que tampoc estem acostumats a rodar món. Però fins i tot en els moments més difícils, com quan ens vam trobar amb una inspecció policial anant en bus nocturn des de Shiraz a Isfahan, hem comptat amb l'ajuda d'iranians amables i disposats a ajudar-nos.

Aquest són alguns dels llocs que més em van agradar del viatge:

- La decoració del Palau del Golestan a Teheran, del Narenjestan a Shiraz i de Chehel Sotun a Isfahan:
Rajoles del Palau de Golestan a Teheran
Narenjestan a Shiraz
Chehel Sotun a Isfahan
- Els basars:

Catifes al basar de Shiraz

- La ciutadella de Rayen (i llàstima que la de Bam estigués gairebé tota derruïda):

La ciutadella de Rayen
La ciutadella de Bam s'està reconstruint després del terratrèmol de 2003

- Els jardins perses:

Jardí Fin a Kashan
Jardí Eram a Shiraz

- El desert de Lut:


- Les ciutats antigues de Yazd i Kashan, amb les seves torres del vent:

Yazd
Kashan
- Les cases senyorials de Kashan:

Casa Abbasi
Casa Tabatabiyeh
Casa Borujerdi
- Els temples Zoroastrians:

Santuari de Pir-e Sabz (Chak Chak)
Ateshkadeh (Temple del Foc) de Yazd
- Les runes de Persèpolis i Naqsh-e Rostam:

Persèpolis
Naqsh-e Rostam

- Les mesquites en general (i algun mausoleu). Algunes d'imponents, algunes de màgiques, totes precioses:

Mesquita Vakil a Shiraz

Mesquita Nasir al-Molk a Shiraz
Interior de la cúpula de la mesquita del Sheik Lotfollah, Isfahan
Mesquita del Divendres a Yazd
En resum, Iran és un país amb un patrimoni impressionant, on es pot reviure la història passada i present i l'encreuament de cultures i civilitzacions. Iran dust dāram!

diumenge, 30 de desembre del 2012

Cerimònia del te XXVII

A l'última classe de l'any, com ja és costum a les nostres lliçons de cerimònia del te de desembre, hem après una mica més sobre les tradicions japoneses de Nadal i Cap d'Any. Al Japó no hi havia tradició de celebrar el Nadal fins que van arribar els americans arran de la Segona Guerra Mundial. La nit de Nadal se sol menjar un pastís fet amb nata i maduixes i s'intercanvien regals. El dia 25 ja es retira tota la decoració de Nadal i es posa la decoració d'any nou, que consisteix en una ornamentació vegetal amb pi i bambú (i a vegades també prunera) anomenada kadomatsu que es col·loca a la porta de casa. Cap al 29 de desembre es começa a preparar el menjar per a l'any nou. El dia 31 se solen menjar fideus soba com a símbol de longevitat (perquè els fideus són llargs). També és costum visitar temples o santuaris. Als temples es fa sonar una gran campana 108 vegades. Les 108 campanades simbolitzen la purificació dels 108 bonno, els desitjos mortals que tormenten la humanitat segons el Budisme. Tant a temples com a santuaris se serveix sake calent per fer passar el fred, i hi ha gent que aprofita per veure-hi la primera sortida de sol del nou any. El dia 1 de gener és festiu al Japó. És el dia que es reben les postals de felicitació de l'any nou, anomenades nenga hagaki. Els dies 2 i 3 també són festius que la gent aprofita per visitar els seus familiars. Finalment, cap a mitjan gener té lloc la primera cerimònia del te de l'any, normalment a la mateixa escola on els estudiants aprenen Chadō.

A la pràctica d'aquesta classe hem après com servir el te si hi ha més d'un convidat a la cerimònia. El procediment és el mateix que fem servir per al primer convidat, però cal netejar el chawan cada vegada que preparem el te. Quan tothom està servit, el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar amb les paraules "oshimai kudasai". Si el primer convidat no digués aquestes paraules màgiques, l'amfitrió aniria servint te en un bucle infinit (això últim és broma... més que res perquè arribaria un cop que el te s'acabaria). L'amfitrió llavors confirma que començarà el procediment per acabar la cerimònia amb les paraules "oshimai itashimasu".

Finalment, hem menjat uns dolços fets de boniato molt bons i hem pres matcha.


Bon any!!

dilluns, 9 de gener del 2012

Afternoon Tea a Londres

El passat cap de setmana de Reis vàrem tenir l'ocasió de fer una escapada a Londres amb l'excusa d'anar a visitar una amiga japonesa que està estudiant durant un any a Anglaterra. Aquest cop ha estat la quarta vegada que visitava la ciutat, així que ja coneixia moltes de les atraccions turístiques de Londres i he aprofitat per fer coses diferents, com, per exemple, fer un Afternoon Tea com cal. L'Afternoon Tea és un àpat que es pren entre les 14 i les 17 hores i consisteix en te acompanyat de sandvitxos, scones amb clotted cream i melmelada, i altres pastes o pastissos. Nosaltres vàrem menjar sanvitxos de pernil, cogombre, tonyina, ou i salmó, i els pastissos els vàrem triar de vainilla amb xocolata i de pastanaga. Estaven deliciosos! El te que vaig prendre jo era negre de Yunnan (Xina). Estava molt ben preparat, i és que la teteria on vam anar, Orange Pekoe, té el certificat d'excel·lència del Tea Guild, entitat creada per Tea Council del Regne Unit que vetlla per la millor qualitat del te que serveixen els establiments adherits.

Afternoon Tea complet
Una de les saletes d'Orange Pekoe
Entre les visites que hem fet a la ciutat hi ha l'Abadia de Westminster. Encara no entenc com és que no hi havia anat abans, ja que m'encanta el gòtic anglès, els clàustres en general, i a més hi ha l'alicient de veure el Poets' Corner on hi ha enterrat Geoffrey Chaucer (autor dels Contes de Canterbury) i memorials de Shakespeare, Jane Austen, Lord Byron i Lord Alfred Tennyson entre d'altres, cosa que hauria de ser visita obligada per a algú que ha estudiat Filologia Anglesa com jo!

Abadia de Westminster
El claustre petit
També vàrem anar al Holland Park, a dins del qual hi ha un jardí japonès amb una bassa amb carpes i fanals de pedra. El parc es troba a la zona de Notting Hill i és realment bonic, encara que a l'hivern no llueixi tant.

Jardi japonès al Holland Park
Un tsukubai!
Un altre lloc que he descobert és el mercat de Spitalfields, gràcies a la recomanació de la meva amiga Isabel. Al mercat s'hi poden trobar parades de roba, de llibres i de menjar, a més a més de diverses botigues i cafès al perímetre del recinte. És un lloc amb encant!

Parades a l'interior de Spitalfields
Pastes i pastissos
Botigues al perímetre del mercat

Pel que fa a museus, aquest cop només vàrem arribar a treure el nas a la Tate Modern el dissabte al vespre, aprofitant que aquest museu estava obert fins a les 10. A la planta de dalt de tot del museu hi ha un cafè-restaurant des d'on hi ha una bonica vista al Tàmesi i a la catedral de Saint Paul.

Finalment també vàrem aprofitar per mirar botigues. Vàrem anar a Regent Street, on hi ha una de les botigues de Whittard of Chelsea (a cada viatge a Londres no puc evitar anar-hi). Aquest cop, però, no vaig anar a una altra botiga de tes clàssica de Londres, Twinnings, on fan sessions de cata de tes.  També vàrem passejar per Oxford Street, on encara hi havia llums de Nadal, i pel Soho. A la zona de Portobello, vàrem anar a una de les botigues de Rough Trade, la discogràfica d'algun dels meus grups britànics preferits (els Smiths i Belle and Sebastian).

Mural de la seu de XL Records a Ladbroke Grove
(Portobello)

Ha estat una vista curta a Londres, però intensa, una mica diferent i amb prou bon temps!