Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 d’agost del 2015

Postals d'Irlanda

Irlanda és un país que té alguna cosa màgica!

Potser és la bellesa dels seus paisatges.
Cliffs of Moher
Les columnes basàltiques de la Calçada del Gegant (Giant's Causeway)
a Irlanda del Nord
Maregassa a la Calçada del Gegant
Els seus castells i esglésies.
La catedral de Saint Patrick
La catedral de Christ Church
Castell de Dunguaire, a Kinvara, comtat de Galway

Les seves joies literàries.
Escala de cargol a la biblioteca del Trinity College
Imatge d'una pàgina del Llibre de Kells.
L'original es pot veure al Trinity College.
Oscar Wilde i una servidora
James Joyce
Stephen Dedalus
Molly Bloom

La música tradicional del país en directe als seus pubs.



La seva història intensa i viva.

Homenatge a la gran fam del segle XIX
Placa commemorativa a la presó de Kilmainham. La seva famosa nau
central està tancada per obres fins al desembre de 2015.
Mural a Falls Road, al barri catòlic de Belfast

L'encant de Dublín.

El Ha'penny Bridge creuant el riu Liffey
Portes georgianes
 

I el de Galway.



Potser la seva gastronomia no és molt destacable, però es poden menjar bons estofats i esmorzars... Per tastar bona cuina irlandesa tradicional, The Lotts i el pub O'Neill's són recomanables. The Teller Room tampoc està gens malament.

Menjar de pub a Temple Bar

Després de la meva segona visita a Irlanda, a més a més de la Calçada del Gegant i els Cliffs of Moher, em quedo amb el meu petit descobriment: la Chester Beatty Library, al costat del Castell de Dublín, on s'hi exposen llibres il·luminats que són autèntiques joies (amb permís del Llibre de Kells), des de llibres medievals europeus, passant per alcorans finament decorats i fins a rotlles amb gravats xinesos i japonesos.


I tot el que em queda per veure encara!

diumenge, 2 de novembre del 2014

Iran, on el te és símbol d'hospitalitat

Encara que no sigui gaire viatgera, puc afirmar que acabo de tornar d'un dels viatges de la meva vida: he anat de lluna de mel a l'Iran. Aquest país del Pròxim Orient desperta molts recels, però us puc afirmar que la gent del país té poc a veure amb els seus dirigents i no mereix el que està patint per culpa de les sancions i els embargaments. El poble iranià és molt autèntic i hospitalari, i una de les maneres que té de mostrar la seva hospitalitat és oferint un te ben calent als seus convidats.

Te amb kolompeh (galetes farcides amb dàtils, típiques de Kerman)
Jo he estat encantada de visitar un país on el te és tant present. També he après com prendre te com els perses: primer es fiquen un terròs de sucre a la boca, i després fan un bon glop de te. També hi ha una altra manera de prendre'l, que és abocant el te del got al platet, deixant el pòsit del te al got i bevent-lo directament del plat.

Te amb sucres caramel·litzats a Isfahan
Les cases de te (chaikhaneh) són un lloc per fer-hi vida social. Vam veure'n algunes que originàriament eren banys públics (hammam):

Hammam reconvertit en casa de te a Kashan
Te amb pastes a la mateixa casa de te de Kashan
Al basar d'Isfahan vaig comprar te blanc del país i també roses seques:


Recórrer Iran pel nostre compte ha estat tota una aventura per a nosaltres, que tampoc estem acostumats a rodar món. Però fins i tot en els moments més difícils, com quan ens vam trobar amb una inspecció policial anant en bus nocturn des de Shiraz a Isfahan, hem comptat amb l'ajuda d'iranians amables i disposats a ajudar-nos.

Aquest són alguns dels llocs que més em van agradar del viatge:

- La decoració del Palau del Golestan a Teheran, del Narenjestan a Shiraz i de Chehel Sotun a Isfahan:
Rajoles del Palau de Golestan a Teheran
Narenjestan a Shiraz
Chehel Sotun a Isfahan
- Els basars:

Catifes al basar de Shiraz

- La ciutadella de Rayen (i llàstima que la de Bam estigués gairebé tota derruïda):

La ciutadella de Rayen
La ciutadella de Bam s'està reconstruint després del terratrèmol de 2003

- Els jardins perses:

Jardí Fin a Kashan
Jardí Eram a Shiraz

- El desert de Lut:


- Les ciutats antigues de Yazd i Kashan, amb les seves torres del vent:

Yazd
Kashan
- Les cases senyorials de Kashan:

Casa Abbasi
Casa Tabatabiyeh
Casa Borujerdi
- Els temples Zoroastrians:

Santuari de Pir-e Sabz (Chak Chak)
Ateshkadeh (Temple del Foc) de Yazd
- Les runes de Persèpolis i Naqsh-e Rostam:

Persèpolis
Naqsh-e Rostam

- Les mesquites en general (i algun mausoleu). Algunes d'imponents, algunes de màgiques, totes precioses:

Mesquita Vakil a Shiraz

Mesquita Nasir al-Molk a Shiraz
Interior de la cúpula de la mesquita del Sheik Lotfollah, Isfahan
Mesquita del Divendres a Yazd
En resum, Iran és un país amb un patrimoni impressionant, on es pot reviure la història passada i present i l'encreuament de cultures i civilitzacions. Iran dust dāram!

divendres, 31 d’agost del 2012

Munic i una mica de Baviera

Què serà que el te em persegueix allí on vagi?

Fa uns dies vaig visitar Munic i altres zones de Baviera (Regensburg-Ratisbona i Füssen, amb els castells de Neuschwanstein i Hohenschwangau). Ha estat una escapada ideal per evitar aquests dies de xafogor. Munic i Regensburg són ciutats encantadores amb els seus parcs i els seus centres històrics de postal. La gent gaudeix del bon temps passejant, anant en bicicleta o prenent cervesa i menjant raves, pretzels o bratwursts en algun dels biergarten escampats arreu de la ciutat. Ho hauríem d'importar!
Marienplatz, amb el seu famós carrilló
Biergarten al costat de la pagoda xinesa de l'Englischer Garten
Regensburg a la vora del Danubi
Anar a Neuschwanstein i a Hohenschwangau és com viatjar a un altre temps de prínceps i princeses romàntics amb vides i morts misterioses.
Hohenschwangau
Neuschwanstein
Bé, doncs fins i tot en un ambient de castells cavallerescos i cerveses de blat, el te em troba a mi. En una petita teteria (Tea House) atapeïda amb capses de te de tot tipus finalment vaig poder comprar l'Oolong "Milch" que tant m'havien recomanat! L'olor d'aquest te és ben especial. Encara no l'he tastat, però, perquè amb aquesta calor tan insuportable no em ve de gust beure res calent. Però en tinc moltes ganes.
Interior de la teteria
Oolong Milk
L'altra anècdota "tetera" me la vaig trobar en una illeta de l'Englischer Garten, el jardí més gran de Munic. Allí hi havia una petita casa de te japonesa, i quan ens hi vam apropar per visitar-la vam veure que estava tancada i que només s'obria al públic per fer demostracions de cerimònia del te per part de l'associació Urasenke de Munic. Quina sopresa! La llàstima és que no hi vam poder anar, però és interessant saber de la seva existència.
Casa de te japonesa a l'Englischer Garten
I per acabar, no vaig poder evitar anar a la botiga Japanalia de Munic, plena de tot tipus de productes japonesos, des de paper d'origami fins a mobles. Vaig veure uns kama, les olles que es fan servir a la cerimònia del te més elaborada, amb el seus corresponents furo, la base on es col·loca el carbó per escalfar l'olla.
Conjunt de kama i furo. Atenció al preu!