Cerimònia del te XLVI

Un cop ja dominem el bonryaku temae (la cerimònia del te amb safata), aquest mes de febrer ens hem ficat de ple en l'aprenentatge del hirademae, la cerimònia del te amb chagama (l'olla) més bàsica. Hi ha altres tipus de cerimònia amb chagama on s'utilitzen altre elements, com per exemple una petita prestatgeria. També hi ha un tipus de cerimònia de sobretaula anomenat ryurei temae.

En aquesta lliçó hem après a manipular el hishaku, el cullerot de bambú que serveix per ficar aigua a l'olla i al bol de te. Ara que comencem ens costa una mica acostumar-nos a fer-lo servir. A vegades tenim por que se'ns caigui. Jo encara no en tinc cap per poder practicar a casa, i la veritat és que m'aniria bé per acostumar-m'hi.

I per acompanyar el te hem menjat mochi recobert amb sèsam. M'encanta! Però aquest cop la foto correspon a uns dolços tradicionals (higashi) fets amb sucre (wasanbon) que em va portar una bona amiga del seu últim viatge al Japó. Són tan bonics!

Cerimònia del te XXXV

La classe de cerimònia del te d'aquest mes ha estat molt interessant. Fins ara, a totes les classes ens hem concentrat en la preparació del te, en el paper del teishu (la persona que prepara el te). Només puntualment hem vist quin paper tenen el hanto (l'ajudant) i l'okyaku-san (el convidat). En aquesta ocasió hem après una mica més sobre com ens hem de comportar quan entrem a la cambra del te:

- Quan obrim la porta, asseguts de genolls, col·loquem el sensu (ventall) davant nostre i observem l'espai de la cambra.
- Per entrar a la cambra, agafem el sensu i el deixem més avançat. Llavors ens movem cap endavant, arrossegant-nos de genolls amb l'ajuda dels braços. És un moviment curiós, però molt fàcil de fer sobre el tatami. Aquesta manera de moure's té un nom: nijiru.
- Quan ja som dins de la cambra, ens aixequem i caminem fins al tokonoma, l'alcova on hi ha penjada una pintura o cal·ligrafia (kakejiku) i un arranjament floral (ikebana). A vegades només hi ha un d'aquests dos elements. Ens asseiem de genolls i observem cadascun dels elements col·locant el sensu davant nostre.
- Ens aixequem amb la cama esquerra i anem cap on hi ha l'olla (kama) o la tetera (tetsubin). Ens agenollem un cop més per observar-la, sempre posant el sensu davant nostre.
- Quan hem acabat, ens aixequem i ens situem al lloc dels convidats, depenent de si som el primer, el segon, el tercer, etc.

Esquema dels passos del convidat

I en aquesta lliçó hem pres te matcha amb un dolç molt especial originari de Kyoto: yatsuhashi. És una mena de pasta aromatitzada amb canyella i farcida. La que hem menjat nosaltres estava farcida de préssec. La professora ens ha explicat que hi ha dos tipus de dolços que se serveixen durant la cerimònia del te. D'una banda hi ha els omogashi, que són dolços més grans i fets amb pasta tova (com els yatsuhashi), i d'altra banda hi ha els higashi, més petits i secs (com els futari shizuka). els omogashi normalment se serveixen per acompanyar el te espès (koicha), i els higashi se serveixen amb el te clar (usucha), que és el que aprenem a preparar nosaltres.

Higashi: Futari Shizuka

Higashi diversos

Omogashi: Yatsuhashi

Cerimònia del te XXIX

A la lliçó de febrer hem començat parlant d'una tradició que el Japó ha importat d'Occident: Sant Valentí. Al Japó el 14 de febrer és costum que les noies regalin bombons als nois (pot ser a un noi que els agradi o bé per compromís). Les noies de la classe ens vam quedar una mica parades. Només les noies fan regal? No reben res a canvi? Sí! El 14 de març se celebra el White Day, quan els nois que han rebut bombons tornen el regal a les noies: pot ser xocolata blanca o alguna cosa més sofisticada (joies, llenceria...).


La professora també ens ha parlat de les flors de temporada en aquesta època de l'any: camèlies i flors d'ume (flors d'albercoquer japonès, tot i que sovint se l'anomena prunera erròniament). Més endavant serà temps de narcisos, jacints, tulipes i anemones. A la cambra del te les flors també s'utilitzen com a decoració, situades normalment al tokonoma (la petita alcova on també es penja una cal·ligrafia o pintura). L'estil d'ikebana que decora la cambra del te es diu chabana ("flors de te"), i les flors cal que tinguin les següents característiques:

- Han de ser de flor petita.
- Han de ser de temporada.
- No poden tenir punxes.
- No poden fer olor per tal de no alterar l'aroma del te.

Les flors es poden col·locar en un recipient de ceràmica, de bambú o en una cistella.




A la pràctica hem seguit aprenent el procés per tancar la cerimònia. Un cop hem esbandit el chawan, cal que col·loquem els estris tal com els hem portat en començar la cerimònia. A més, hem de netejar les restes de te que han quedat al chashaku (la cullereta de bambú amb la qual servim el te en pols).

I en aquesta ocasió hem pres matcha acompanyat d'uns dolços molt petits anomenats higashi, fets amb wasanbon (un tipus de sucre molt fi utilitzat al Japó en la confecció de dolços tradicionals).

Cerimònia del te XVII

A la lliçó d'avui la professora ens ha parlat una mica del Zen i del "camí invisible" que s'ha de fer per aprendre les arts tradicionals japoneses, com per exemple el Chadō, l'Ikebana i les arts marcials com el Kyudo (el tir amb arc japonès) o el Kendo. A l'hora d'aprendre aquestes disciplines cal concentració, el ki (més conegut com a qi o chi en xinès). A la cerimònia del te, per exemple, podem fer només el procés per preparar el te, però si volem apreciar tot el que envolta la cerimònia, cal aprofundir i anar més enllà dels moviments que aprenem a classe. Ens diu la professora que el mestre té la clau per obrir les portes per tal de poder fer el camí, però és l'alumne qui ha de trobar i obrir les portes. Jo tot just estic aprenent els moviments més bàsics i em falta moltíssim per fer, però mica en mica vaig descobrint la tranquil·litat que transmet la cerimònia.

A la part pràctica hem seguit netejant el chawan, aquest cop per dins del bol. Els mateixos moviments serveixen per netejar el chawan abans i després de servir el te. He fet un petit vídeo de repàs amb els passos que vàrem aprendre a la classe anterior i en aquesta. El bol que faig servir no és per a cerimònia del te i em va una mica gran per manipular-lo, però crec que així es veu millor el procés.

Per acabar, el matcha que hem pres en aquesta ocasió es diu Jou Ryoku ("verd aromàtic", no sé si he transcrit bé el nom en japonès) i l'hem acompanyat d'uns petits dolços anomenats futari shizuka ("dues persones tranquil·les").

Futari shizuka