Cerimònia del te XL

A l'abril ja comença a fer bon temps per poder fer activitats a l'aire lliure, i la cerimònia del te no n'és cap excepció. El tipus de cerimònia del te que es fa a l'aire lliure es diu nodate. Sovint aquest tipus de cerimònia es fa sobre una estora vermella en lloc d'un tatami i sota un gran para-sol vermell.

A la pràctica hem après com podem observar el chawan amb el qual hem pres el te. Una manera d'observar el chawan és sense tocar-lo, abaixant el cap amb els palmells de la mà recolzats al tatami. Així podem apreciar-ne els detalls de la decoració. Cal tenir en compte que el chawan amb el qual hem begut el te pot ser una peça molt antiga i valuosa, així que és millor no manipular-lo gaire.
A més a més, també hem preparat el te matcha per ficar-lo a dins del natsume de manera que quedi com una muntanyeta verda. Això es fa amb dues peces que fan d'embut:

I per acompanyar el te d'avui hem menjat Senkyaku Banrai (que vol dir "mil clients, deu mil visites"), uns pastissets farcits de mongeta blanca.

Cerimònia del te XXXI

L'abril és el més dels cirerers florits al Japó, però a Barcelona anem una mica més avançats gràcies al clima mediterrani i ja es poden veure les anglesines florides (*). Al Japó les anglesines solen florir cap al mes de maig, i per tant tot allò que estigui decorat amb aquesta flor es fa servir durant el maig. A classe la professora ens ha ensenyat un llibre amb diferents estris de chanoyu decorats per a cada mes de l'any. A l'hora d'adquirir els primers estris per a la cerimònia del te sempre és millor triar motius neutres (no estacionals) o bé que combinin motius variats per a tot l'any: pi, flors de cirerer, salze, aigua, crisantems, fulles d'auró...

El meu natsume té ventalls, que són un motiu no estacional,
i altres elements com pi, bambú, prunera...

A la pràctica de chanoyu hem començat a repassar els primers passos de la cerimònia i hem après que ens podem girar lleugerament cap als convidats per tal que puguin apreciar millor el procés. I jo que em pensava que ja ho havíem vist tot de l'estil bonryaku temae!

I per berenar aquest cop hem pres el te amb mochi rosa farcit de boniato. Estava boníssim, potser dels millors que he tastat a classe!

(*) Les anglesines es coneixen com a "glinicias" en castellà o "wisteria" en anglès. En tinc una foto presa al carrer Elisabets del Raval de Barcelona, però me la guardo per al mes que ve per seguir la tradició japonesa.

Cerimònia del te XXV

El passat divendres vaig començar el meu quart curs de cerimònia del te. Tot just sembla que va ser ahir quan vaig començar a aprendre a plegar el fukusa...

Aquesta lliçó ha estat diferent de l'habitual. Hem parlat de les vacances, la professora ens ha explicat com preparar tantan-men (una recepta de ramen originària de Sichuan, a la Xina), i hem acompanyat el matcha amb bombons belgues (aquesta fusió belga-nipona m'ha fet pensar en Amélie Nothomb). Estem desvariant!

A la pràctica no hem après cap pas nou, sinó que hem estat repassant alguns dels passos més importants de tot el que hem estat aprenent durant els tres cursos anteriors.

Així doncs, aprofito per posar una foto dels meus estris de cerimònia del te on es pot veure la meva última adquisició: un bon (safata) senzillet del tipus yamamichi, és a dir que té les vores fent muntanyes i valls. Això va molt bé per deixar ben col·locats els estris i que no rellisquin.

Cerimònia del te XI

Ja som al 2011 (ja fa uns quants dies!) i hem celebrat el nostre particular Hatsugama (la "primera olla", tot i que nosaltres encara no en fem servir, d'olla), és a dir, la primera cerimònia del te de l'any.

En aquesta lliçó hem conegut més aspectes de la vida de Sen no Rikyu i la seva relació amb Toyotomi Hideyoshi, un dels shoguns de l'epoca de Rikyu. Hideyoshi era d'origen humil i va arribar al poder gràcies a les seves gestes durant la guerra. Un cop al poder, va voler culturitzar-se i, entre d'altres, va aprendre Chadō amb el mestre Rikyu. Hideyoshi era força capritxós i li agradava molt l'or, per això va manar construir una cambra del te recoberta amb pa d'or, coneguda com kigame no zashiki (cambra daurada).

Sen no Rikyu, com ja vam aprendre en una anterior lliçó, va introduir l'ús d'estris japonesos a la cerimònia del te. De la seva col·laboració amb el ceramista Raku Chōjirō va néixer la ceràmica raku, molt apreciada per la seva irregularitat, ja que no està feta amb torn sinó a mà. Actualment els descendents de Rikyu encara tenen escoles de te a Kyoto. Les tres escoles principals que segueixen les ensenyances de Sen no Rikyu s'anomenen Urasenke (la que seguim nosaltres), Omotesenke i Mushakōjisenke. La diferència entre les tres escoles es nota en petits detalls a l'hora de plegar el fukusa o de preparar el te amb més o menys escuma.

La relació entre Hideyoshi i Sen no Rikyu va acabar malament. Hideyoshi envejava la cultura de Rikyu i es diu que un fet va originar que Hideyoshi ordenés a Rikyu cometre suïcidi. Rikyu va fer-se fer una estàtua commemorativa que es va col·locar dins del recinte del palau imperial, cosa que Hideyoshi no va tolerar. Sen no Rikyu finalment va suicidar-se ritualment (seppuku o harakiri).

Ja tinc natsume! N'he aconseguit un decorat amb ventalls,
adient per a tot l'any!

A la pràctica de la lliçó per primer cop hem après com agafar la batedora de bambú (chasen) i esbandir el bol amb aigua abans de preparar el te. Aquest procés s'anomena chasen toushi i serveix per comprovar l'estat del chasen (que no tingui cap punta trencada) i deixar-lo a punt per batre el te.

I de "postres" hem menjat un pastisset esponjós de castanya i azuki. L'azuki està present en moltíssims dolços japonesos i cada cop em costa menys reconèixer el seu gust, per molt amagat que estigui. Té un gust molt caràcterístic!