Cerimònia del te XLIII

Una temporada més aprenent pas a pas la cerimònia del te! El mes passat no vaig poder anar a classe perquè tot just tornava del meu viatge a Iran. En aquesta ocasió hem parlat una mica de la influència Zen a la cerimònia del te. La cambra on té lloc la cerimònia a vegades està decorada amb un kakejiku (dibuix o cal·ligrafia penjada) que fa referència a la filosofia Zen. Per exemple, "hibi kore koujitsu", que traduït seria una cosa com "aquest és el millor dia".

A la pràctica hem après com portar el mizusashi (el recipient d'aigua fresca) a la cambra del te. El mizusashi és el primer element que es porta a la cambra, perquè el chagama (l'olla) ja hi és. Per això, quan entrem amb el mizusashi hem de saludar a tots els convidats que ja estan asseguts a la cambra.

Finalment, per acompanyar el te matcha en aquesta ocasió hem menjat mongetes ama-natto i uguisu-mame. Les mongetes uguisu-mame fan referència a l'uguisu, un ocellet verd que apareix al Japó amb el bon temps (seria més típic de la primavera). Oishii!

Ama-natto (de color grana fosc) i uguisu-mame (verd)

Iran, on el te és símbol d'hospitalitat

Encara que no sigui gaire viatgera, puc afirmar que acabo de tornar d'un dels viatges de la meva vida: he anat de lluna de mel a l'Iran. Aquest país del Pròxim Orient desperta molts recels, però us puc afirmar que la gent del país té poc a veure amb els seus dirigents i no mereix el que està patint per culpa de les sancions i els embargaments. El poble iranià és molt autèntic i hospitalari, i una de les maneres que té de mostrar la seva hospitalitat és oferint un te ben calent als seus convidats.

Te amb kolompeh (galetes farcides amb dàtils, típiques de Kerman)

Jo he estat encantada de visitar un país on el te és tant present. També he après com prendre te com els perses: primer es fiquen un terròs de sucre a la boca, i després fan un bon glop de te. També hi ha una altra manera de prendre'l, que és abocant el te del got al platet, deixant el pòsit del te al got i bevent-lo directament del plat.

Te amb sucres caramel·litzats a Isfahan

Les cases de te (chaikhaneh) són un lloc per fer-hi vida social. Vam veure'n algunes que originàriament eren banys públics (hammam):

Hammam reconvertit en casa de te a Kashan

Te amb pastes a la mateixa casa de te de Kashan

Al basar d'Isfahan vaig comprar te blanc del país i també roses seques:

Recórrer Iran pel nostre compte ha estat tota una aventura per a nosaltres, que tampoc estem acostumats a rodar món. Però fins i tot en els moments més difícils, com quan ens vam trobar amb una inspecció policial anant en bus nocturn des de Shiraz a Isfahan, hem comptat amb l'ajuda d'iranians amables i disposats a ajudar-nos.

Aquest són alguns dels llocs que més em van agradar del viatge:

- La decoració del Palau del Golestan a Teheran, del Narenjestan a Shiraz i de Chehel Sotun a Isfahan:

Rajoles del Palau de Golestan a Teheran

Narenjestan a Shiraz

Chehel Sotun a Isfahan

- Els basars:

Catifes al basar de Shiraz

- La ciutadella de Rayen (i llàstima que la de Bam estigués gairebé tota derruïda):

La ciutadella de Rayen

La ciutadella de Bam s'està reconstruint després del terratrèmol de 2003

- Els jardins perses:

Jardí Fin a Kashan

Jardí Eram a Shiraz

- El desert de Lut:

- Les ciutats antigues de Yazd i Kashan, amb les seves torres del vent:

Yazd

Kashan

- Les cases senyorials de Kashan:

Casa Abbasi

Casa Tabatabiyeh

Casa Borujerdi

- Els temples Zoroastrians:

Santuari de Pir-e Sabz (Chak Chak)

Ateshkadeh (Temple del Foc) de Yazd

- Les runes de Persèpolis i Naqsh-e Rostam:

Persèpolis

Naqsh-e Rostam

- Les mesquites en general (i algun mausoleu). Algunes d'imponents, algunes de màgiques, totes precioses:

Mesquita Vakil a Shiraz

Mesquita Nasir al-Molk a Shiraz

Interior de la cúpula de la mesquita del Sheik Lotfollah, Isfahan

Mesquita del Divendres a Yazd

En resum, Iran és un país amb un patrimoni impressionant, on es pot reviure la història passada i present i l'encreuament de cultures i civilitzacions. Iran dust dāram!

París amb regust oriental

Fa tot just deu anys vaig anar per primer cop a París. Aquest agost hi he tornat per redescobrir la ciutat i anar a llocs que no vaig poder visitar en aquella ocasió, com el Museu d'Orsay o fer una escapada al Castell de Fontainebleau.

París des del Museu d'Orsay

Castell de Fontainebleau

Un dels llocs que tenia moltes ganes de visitar és el Museu Guimet d'Arts Asiàtiques, sobretot perquè el museu té un jardí japonès amb un chashitsu (una casa on s'hi fan cerimònies del te). De setembre a juny es pot assistir a cerimònies de te periòdicament. Cada mes es van alternant les escoles Urasenke (la que seguim a classe) i Omotesenke. A l'estiu no es fan cerimònies del te, però jo igualment volia veure el chashitsu, perquè no n'he vist mai cap per dins. Fa dos anys a Munic en vaig veure un a l'Englischer Garten, però no hi vaig poder entrar. Doncs aquest cop a París també em vaig quedar amb les ganes! La raó és que el Museu Guimet està obert fins a les sis de la tarda, però el jardí japonès, que es troba al panteó dels budes annexe al museu (a l'Avinguda d'Iéna, 19), tanca a les cinc de la tarda. A més, quan plou el jardí es tanca al públic perquè les pedres per on s'ha de caminar rellisquen.

Llosa commemorativa a les galeries del panteó dels Budes del Museu Guimet,
on es troba el jardi japonès i el chashitsu.

Tot i no poder visitar el Jardí Japonès amb el seu chashitsu, sí que vaig poder veure alguns elements per a la cerimònia del te, com aquests chawan (bols de te):

Tres chawan: el de dalt a l'esquerra i el de baix són de gres.
El de dalt a la dreta és raku.

Del Japó em van agradar molt també els biombos que hi ha exposats:

Les joies del museu són els centenars de Budes i deïtats hindús i una part de les ruïnes d'Angkor, a Cambotja (quina manera d'expoliar, també!):

Una porta d'Angkor

L'altra mica de Japó a París la vam trobar als Jardins Albert Kahn, on s'hi pot veure una petita reproducció d'un poble japonès amb tres cases tradicionals:

També hi ha un jardí japonès realment bonic, amb un estany, el seu pontet, i espècies d'arbres i plantes japoneses:

Als jardins d'Albert Kahn també s'hi poden veure altres tipus de jardins com aquest de roses, que a la primavera deu ser encara més espectacular:

L'altra visita frustrada relacionada amb el te japonès havia de ser la teteria/botiga de tes Chajin. La botiga original estava situada a la Rue Pasquier, però ara s'ha traslladat al Boulevard Haussman n. 43. Però allí només hi vam saber trobar uns grans magatzems... Vaig pensar que allí potser hi trobaria alguns articles per a la cerimònia del te que no es poden trobar a Barcelona, però em vaig quedar amb les ganes!

L'única compra que vaig poder fer relacionada amb el te va ser el llibre titulat Vida del te, esperit del te de Soshitsu Sen XV, gran mestre de l'escola Urasenke de cerimònia del te:

I per acabar, uns clàssics de París:

La Torre Eiffel

Notre-Dame a la vora del Sena

El Sacré-Cœur

La Sainte Chapelle

Cerimònia del te XXVII

A l'última classe de l'any, com ja és costum a les nostres lliçons de cerimònia del te de desembre, hem après una mica més sobre les tradicions japoneses de Nadal i Cap d'Any. Al Japó no hi havia tradició de celebrar el Nadal fins que van arribar els americans arran de la Segona Guerra Mundial. La nit de Nadal se sol menjar un pastís fet amb nata i maduixes i s'intercanvien regals. El dia 25 ja es retira tota la decoració de Nadal i es posa la decoració d'any nou, que consisteix en una ornamentació vegetal amb pi i bambú (i a vegades també prunera) anomenada kadomatsu que es col·loca a la porta de casa. Cap al 29 de desembre es começa a preparar el menjar per a l'any nou. El dia 31 se solen menjar fideus soba com a símbol de longevitat (perquè els fideus són llargs). També és costum visitar temples o santuaris. Als temples es fa sonar una gran campana 108 vegades. Les 108 campanades simbolitzen la purificació dels 108 bonno, els desitjos mortals que tormenten la humanitat segons el Budisme. Tant a temples com a santuaris se serveix sake calent per fer passar el fred, i hi ha gent que aprofita per veure-hi la primera sortida de sol del nou any. El dia 1 de gener és festiu al Japó. És el dia que es reben les postals de felicitació de l'any nou, anomenades nenga hagaki. Els dies 2 i 3 també són festius que la gent aprofita per visitar els seus familiars. Finalment, cap a mitjan gener té lloc la primera cerimònia del te de l'any, normalment a la mateixa escola on els estudiants aprenen Chadō.

A la pràctica d'aquesta classe hem après com servir el te si hi ha més d'un convidat a la cerimònia. El procediment és el mateix que fem servir per al primer convidat, però cal netejar el chawan cada vegada que preparem el te. Quan tothom està servit, el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar amb les paraules "oshimai kudasai". Si el primer convidat no digués aquestes paraules màgiques, l'amfitrió aniria servint te en un bucle infinit (això últim és broma... més que res perquè arribaria un cop que el te s'acabaria). L'amfitrió llavors confirma que començarà el procediment per acabar la cerimònia amb les paraules "oshimai itashimasu".

Finalment, hem menjat uns dolços fets de boniato molt bons i hem pres matcha.

Bon any!!

Taller de cata de te

La setmana passada vaig anar per primer cop a un taller de cata de te. El taller l'organitzava la botiga Te Per Tu. Com a aficionada al te, necessitava molt aprendre com preparar-lo bé i distingir bé els sabors i les aromes. Va ser molt interessant!

Ens van explicar l'origen del te, que ja es bevia a la Xina fa més de quatre mil anys. Totes les varietats de te vénen de la mateixa planta, la camellia sinensis. És la forma de conrear-la, de collir-la i processar-la el que dóna lloc a les varietats de te que coneixem:

- El te blanc s'obté dels brots de la planta assecats. Per preparar-lo s'ha d'escalfar l'aigua entre 75ºC i 85ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i cinc minuts. El te blanc té propietats antioxidants.

- El te verd s'obté de la primera i la segona fulla, que es deixen pansir i després se'ls dóna un cop de calor per tal que no s'oxidin. Finalment les fulles es deixen assecar. L'aigua, en aquest cas, s'ha escalfar entre 70ºC i 80ºC. El temps d'infusió és d'entre un i dos minuts per al te verd japonès i d'entre dos i tres minuts per al te verd xinès. El te verd xinès és més suau que el japonès perquè el cop de calor que se li dóna al xinès és més llarg (pot durar una hora) mentre que en el cas del japonès és molt més curt. El te verd té propietats antioxidants, va bé per al colesterol, té fluor i ajuda a regular la pressió.

- El te vermell és te verd fermentat. Primer es panseix, després s'asseca i finalment se li aplica humitat per a què fermenti i s'oxidi. Amb aquest te l'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 95ºC i s'ha de deixar en infusió entre quatre i cinc minuts. Té propietats depuratives, va bé per al colesterol i en el cas de patir diarrea i és digestiu.

- El te oolong (també anomenat blau) és semioxidat. Se li fan uns tallets a les fulles i després es tria el grau d'oxidació. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i quatre minuts. Aquest te és antioxidant i va bé per al colesterol.

- El te negre s'obté de la primera, la segona, la tercera i la quatra fulla. Llavors es deixa pansir i oxidar fins obtenir un color marró i s'asseca. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió ha de durar quatre minuts. El te negre no és tant antioxidant com les altre varietats però va bé per desvetllar-se.

Un cop presentades les varietats de te, hem fet una cata de tres tes: primer hem provat un te verd xinès, Mao Feng, després hem provat te negre Darjeeling i finalment un te de Nadal. Hem olorat les fulles seques i després les hem olorat un cop feta la infusió, que és quan es nota més l'aroma. Abans de tastar el te, primer l'hem tapat amb la mà i l'hem olorat en destapar-lo. Després hem tastat el te amb el nas tapat per descobrir-ne els sabors i finalment l'hem begut xarrupant bé per prendre totes les aromes.

Mao Feng

Darjeeling

Te de Nadal

Ha estat molt interessant i espero tenir més oportunitats de fer cates de tes diferents!

Munic i una mica de Baviera

Què serà que el te em persegueix allí on vagi?

Fa uns dies vaig visitar Munic i altres zones de Baviera (Regensburg-Ratisbona i Füssen, amb els castells de Neuschwanstein i Hohenschwangau). Ha estat una escapada ideal per evitar aquests dies de xafogor. Munic i Regensburg són ciutats encantadores amb els seus parcs i els seus centres històrics de postal. La gent gaudeix del bon temps passejant, anant en bicicleta o prenent cervesa i menjant raves, pretzels o bratwursts en algun dels biergarten escampats arreu de la ciutat. Ho hauríem d'importar!

Marienplatz, amb el seu famós carrilló

Biergarten al costat de la pagoda xinesa de l'Englischer Garten

Regensburg a la vora del Danubi

Anar a Neuschwanstein i a Hohenschwangau és com viatjar a un altre temps de prínceps i princeses romàntics amb vides i morts misterioses.

Hohenschwangau

Neuschwanstein

Bé, doncs fins i tot en un ambient de castells cavallerescos i cerveses de blat, el te em troba a mi. En una petita teteria (Tea House) atapeïda amb capses de te de tot tipus finalment vaig poder comprar l'Oolong "Milch" que tant m'havien recomanat! L'olor d'aquest te és ben especial. Encara no l'he tastat, però, perquè amb aquesta calor tan insuportable no em ve de gust beure res calent. Però en tinc moltes ganes.

Interior de la teteria

Oolong Milk

L'altra anècdota "tetera" me la vaig trobar en una illeta de l'Englischer Garten, el jardí més gran de Munic. Allí hi havia una petita casa de te japonesa, i quan ens hi vam apropar per visitar-la vam veure que estava tancada i que només s'obria al públic per fer demostracions de cerimònia del te per part de l'associació Urasenke de Munic. Quina sopresa! La llàstima és que no hi vam poder anar, però és interessant saber de la seva existència.

Casa de te japonesa a l'Englischer Garten

I per acabar, no vaig poder evitar anar a la botiga Japanalia de Munic, plena de tot tipus de productes japonesos, des de paper d'origami fins a mobles. Vaig veure uns kama, les olles que es fan servir a la cerimònia del te més elaborada, amb el seus corresponents furo, la base on es col·loca el carbó per escalfar l'olla.

Conjunt de kama i furo. Atenció al preu!