Cerimònia del te LVI

A la classe de cerimònia del te de març la professora ens ha parlat d'algun dels elements de la cerimònia per al te espès (koicha). En aquest tipus de cerimònia no es fa servir un natsume per guardar el te, sinó un recipient de ceràmica anomenat chaire, que pot ser més alt o més ample que un natsume. El chaire es guarda dins de l'oshifuku, una bosseta de seda que pot estar decorada amb fil d'or.

A la pràctica hem seguit encadenant moviments fins a l'okibishaku, la manera d'agafar aigua amb el hisaku per netejar el chawan. Al bonryaku temae i a l'usucha temae es fan els mateixos passos: netejar el natsume, netejar el chashaku, netejar el chawan amb aigua... però la manera de fer-ho canvia força de fer-ho amb tetera i safata a fer-ho amb olla i hishaku. Sort que l'ordre és el mateix!

Finalment hem pres te matcha amb yatsuhashi, uns dolços de Kyoto boníssims (segurament siguin els meus preferits!). Oishii!

Cerimònia del te LIV

La primera classe de Chanoyu del 2016 l'hem feta a les acaballes del mes de gener. El 2016 és l'any del mico, un any per a intentar coses noves. A classe seguim, mica en mica, aprenent la cerimònia de te hira-demae, tot un repte per a nosaltres!

Petit detall de l'horòscop kawaii de la meva professora

La pràctica d'aquesta classe ha consistit en aprendre a agafar el fukusa i el hishaku amb la mà esquerra per tenir la mà dreta lliure i poder destapar l'olla d'aigua calenta. Sembla fàcil quan ho fa la professora, però fer-ho amb elegància costa...

Finalment, hem pres te matcha amb panettone de Torreblanca. Una combinació curiosa i diferent, però sobretot deliciosa!

Panettone de Paco Torreblanca

Cerimònia del te LIII

A l'última classe de cerimònia del te del 2015 la professora ens ha parlat breument de l'ús del kimono en ocasions com les celebracions d'any nou. Tot i que actualment la gran majoria de japonesos vesteixen roba occidental, en algunes ocasions especials porten kimono, com el primer dia de feina de l'any, la festa d'arribada a l'edat adulta (que al Japó és als vint anys) o durant els casaments, on els kimonos sovint llueixen l'emblema de la família i, en el cas de la núvia, el kimono blanc (shiromuku) en alguns moments es cobreix amb un altre kimono molt ornamentat amb brodats i colors llampants com el vermell i el daurat (uchikake). En el cas de la cerimònia del te, com que ja és habitual portar kimono, durant la primera cerimònia de l'any es permet portar un kimono més ornamentat (com per exemple, un furisode en el cas de les noies).

A la part pràctica de la lliçó hem seguit un pas més en l'aprenentatge del hirademae. I a l'hora de prendre el te matcha, hem menjat mochi farcit d'azuki i cobert amb kinako (farina de soja). Bon any!!

Cerimònia del te LII

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te la professora no ens ha parlat del camí del te, sinó que ens ha ensenyat un joc que es fa servir al Japó quan es vol sortejar quelcom. Aquest joc es diu "Amidakuji" i trobo que és un bon sistema per repartir objectes o regals a l'atzar. En aquest enllaç s'explica com funciona.

A la pràctica hem après nous passos en la cerimònia hirademae. La seqüència de moviments es torna més complexa. El que més m'agrada, de moment, del hirademae és fer servir el cullerot de bambú, el hishaku. Per sort, me n'he pogut comprar un en una botiga de te a Barcelona. El hishaku venia amb un futaoki, una peça, que pot ser de bambú, de ceràmica (com el que tinc jo), de vidre, etc. que s'utilitza per recolzar-lo.

Hishaku recolzat sobre futaoki

Finalment hem pres te matcha acompanyat de dolços de moniato, molt adients per a aquesta estació!

Cerimònia del te XLIX

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te hem vist que hi ha diferents tipus d'estris segons la formalitat de la cerimònia del te. La nostra professora ens ha mostrat diferents tipus de chashaku (la cullereta de bambú amb què se serveix el te) que corresponen als tres graus de formalitat de la cerimònia:

• Shin: a la cerimònia més formal, el chashaku és llis, és a dir que no té cap nus. Pot ser de fusta i fins i tot n'hi ha de molt antics fets d'ivori.
• Gyo: el chashaku per a les cerimònies semiformals és de bambú i té un nus a l'extrem inferior.
• So: a les cerimònies informals, el chashaku també és de bambú i té un nus al mig. És el que fem servir nosaltres a classe.

Chashaku per a cerimònies informal (So)

A la part pràctica hem après a fer el moviment hikibishaku per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo. Dels tres moviments que hem après amb el hishaku (el cullerot de bambú), el hikibishaku és el que m'ha costat més. En aquest vídeo es pot veure:

Finalment, el te matcha d'aquesta ocasió l'hem acompanyat amb uns bombons farcits d'azuki. La combinació és sorprenent!

Cerimònia del te XLVII

Estem a punt d'entrar a la primavera i els arbres ja estan en plena floració. El mes de març és quan floreixen els presseguers, així que durant aquest mes a la cerimònia del te les flors de presseguer (momo 桃) fan acte de presència a l'ornamentació de la sala de te, als estris i als dolços que acompanyen el te matcha. La professora també ens ha explicat que al Japó els agrada igualment anticipar-se una mica al mes següent. Així doncs, cap a finals de març ja començaran a fer servir decoració amb flors de cirerer (sakura 桜), més típiques d'abril.

A la pràctica d'aquesta lliçó hem après els moviments per fer servir el hishaku (el cullerot de bambú) quan hem de ficar aigua calenta al chawan (el bol de te). Per recordar els moviments vaig gravar aquest vídeo:

Finalment, hem begut te matcha acompanyat d'uns dolços típics de Kanazawa amb gust de yuzu.

Cerimònia del te XLVI

Un cop ja dominem el bonryaku temae (la cerimònia del te amb safata), aquest mes de febrer ens hem ficat de ple en l'aprenentatge del hirademae, la cerimònia del te amb chagama (l'olla) més bàsica. Hi ha altres tipus de cerimònia amb chagama on s'utilitzen altre elements, com per exemple una petita prestatgeria. També hi ha un tipus de cerimònia de sobretaula anomenat ryurei temae.

En aquesta lliçó hem après a manipular el hishaku, el cullerot de bambú que serveix per ficar aigua a l'olla i al bol de te. Ara que comencem ens costa una mica acostumar-nos a fer-lo servir. A vegades tenim por que se'ns caigui. Jo encara no en tinc cap per poder practicar a casa, i la veritat és que m'aniria bé per acostumar-m'hi.

I per acompanyar el te hem menjat mochi recobert amb sèsam. M'encanta! Però aquest cop la foto correspon a uns dolços tradicionals (higashi) fets amb sucre (wasanbon) que em va portar una bona amiga del seu últim viatge al Japó. Són tan bonics!

Cerimònia del te XLIV

Ja ha arribat desembre! En japonès l'últim mes de l'any rep dos noms: juunigatsu, "el dotzè mes"; i també té un nom més antic i tradicional: shiwasu. A finals d'any els japonesos s'afanyen a netejar a fons les seves cases i es preparen per rebre l'any nou. Aquesta última classe de cerimònia del te nosaltres també hem estat fent plans per a l'any nou: alguns de nosaltres farem la nostra primera cerimònia del te autèntica el proper mes de gener. Ja cal que ens preparem bé! No només caldrà que repassem tots els passos del bonryaku temae (la cerimònia del te més senzilla, que és la que ja dominem en teoria), sinó que haurem de pensar en la decoració de la sala, en els dolços que servirem...

A la part pràctica hem après com hem de portar els estris per fer la cerimònia usucha temae. En aquest cas no fem servir una safata per portar els estris com al bonryaku temae (la cerimònia amb safata), sinó que els portem directament amb les mans i és una mica més difícil perquè hem de vigilar que no se'ns caigui res.

Els nous elements de la cerimònia: el chagama (l'olla de ferro colat)
i el mizusashi (el recipient per a l'aigua fresca)

Finalment, el te matcha l'hem acompanyat amb mochi de gustos diferents:

Bones festes!

Cerimònia del te XLI

Després de més de quatre anys aprenent la versió més senzilla de la cerimònia del te, el bonryaku temae o servei de te amb safata, per fi ha arribat el moment d'aprendre a fer servir el chagama (olla per escalfar l'aigua) en comptes de la tetera. Sembla que avancem de nivell! Caldrà que ens preparem molt, perquè per fer l'usucha temae (preparació del te clar) amb el chagama podem trigar fins a 45 minuts, i aguantar asseguts de genolls en posició seiza serà dur! La professora ens ha ensenyat el chagama, que es guarda en una caixa de fusta, ben protegit. El chagama és de ferro i no es pot tocar directament amb les mans. Cal fer servir unes anelles que es fiquen en uns orificis laterals per poder transportar-lo. La propera lliçó serà per aprendre com fer-ho.

A més a més, en aquesta lliçó hem après una nova frase: "Otemae chodai itashimasu", que es pot traduir com "Ara prendré el te que m'heu ofert". Aquesta frase la diu el convidat quan el teishu li serveix el te, però no és obligatori dir-la. El que sí que cal fer és saludar com a mostra d'agraïment!

Per acompanyar el te en aquesta ocasió hem menjat dolços de Matsuyama, un lloc de l'illa de Shikoku famós pels seus onsen (banys termals). L'onsen més famós de Matsuyama és el Dōgo Onsen, que apareix a la novel·la Botchan de Natsume Sōseki. Aquest onsen també va servir d'inspiració per a la pel·lícula d'animació El viatge de Chihiro.

Cerimònia del te XL

A l'abril ja comença a fer bon temps per poder fer activitats a l'aire lliure, i la cerimònia del te no n'és cap excepció. El tipus de cerimònia del te que es fa a l'aire lliure es diu nodate. Sovint aquest tipus de cerimònia es fa sobre una estora vermella en lloc d'un tatami i sota un gran para-sol vermell.

A la pràctica hem après com podem observar el chawan amb el qual hem pres el te. Una manera d'observar el chawan és sense tocar-lo, abaixant el cap amb els palmells de la mà recolzats al tatami. Així podem apreciar-ne els detalls de la decoració. Cal tenir en compte que el chawan amb el qual hem begut el te pot ser una peça molt antiga i valuosa, així que és millor no manipular-lo gaire.
A més a més, també hem preparat el te matcha per ficar-lo a dins del natsume de manera que quedi com una muntanyeta verda. Això es fa amb dues peces que fan d'embut:

I per acompanyar el te d'avui hem menjat Senkyaku Banrai (que vol dir "mil clients, deu mil visites"), uns pastissets farcits de mongeta blanca.

Cerimònia del te XXXIX

Ja ha arribat la primavera a la cerimònia del te!

Fa una setmana la nostra professora va sortir al programa-concurs de cuina "Deja sitio para el postre". La van convidar per a què expliqués la història i la filosofia de la cerimònia del te i els hi fes una demostració als concursants. En aquest mateix programa va sortir també el mestre pastisser Takashi Ochiai, que va ensenyar als concursants com fer dolços tradicionals japonesos. A la cerimònia del te els dolços són una part molt important, així que penso que va ser molt adient que els convidessin a tots dos per assistir al programa!

A la part més pràctica hem vist dos elements nous per a nosaltres: el hishaku i el mizusashi. El hishaku és una mena de cullerot de bambú que serveix per posar aigua fresca a l'olla on s'escalfa l'aigua per al te (el kama). El hishaku a vegades es deixa recolzat sobre una altra peça de bambú que s'anomena futaoki. I el mizusashi és el recipient que conté l'aigua fresca. Aquests dos elements encara no els farem servir, ja que són propis de cerimònies del te més complicades. Nosaltres encara estem aprenent bonryaku-temae, la cerimònia del te amb safata, que és la més senzilla.

Mizusashi

 Per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat mochi. Bon profit!

Mochi

Cerimònia del te XXXVIII

A Kyoto el 25 de febrer se celebra el festival Baikasai al santuari de Kitano Tenmangu. Aprofitant que les pruneres ja estan florides, en aquest santuari es duu a terme una cerimònia del te multitudinària. En ocasions com aquesta la persona que realitza la cerimònia (el teishu) no pot fer te per a tots els convidats, així que necessita l'ajuda dels hanto que preparen i serveixen te a la majoria d'assistents. En aquesta lliçó hem après una mica més sobre el paper del hanto. A l'hora de portar el chawan (el bol de te), el hanto fa servir un kobukusa, una tela més petita que el fukusa, decorada amb diversos motius. Al següent vídeo del festival Baikasai d'aquest any es poden veure diverses maiko i geiko fent de hanto, cadascuna amb el seu kobukusa. A partir del minut 6:24 comencen a servir el te, i al minut 7:15 es veu perfectament el kobukusa:



El te d'aquesta lliçó l'hem acompanyat d'uns dolços de mongeta vermella fets amb una tècnica similar als dolços rakugan (de sucre premsat).

Cerimònia del te XXXVII

La primera cerimònia del te de l'any rep un nom: Hatsugama. I la primera classe de l'any, també: Hatsugeiko. La primera classe del 2014 ha arribat a les acaballes de gener, amb l'any nou lunar a punt de començar.

En aquesta lliçó hem après més coses sobre el paper dels convidats. Avui hem vist què han de fer a l'hora de menjar els dolços. El hanto (l'ajudant del teishu) porta els dolços als convidats tot just abans de començar la cerimònia, però els dolços no es poden menjar fins que el teishu ho digui. Quan el teishu diu la frase "okashi o dozo" ("si et plau, ja pots menjar els dolços"), llavors el primer convidat ja pot menjar. Primer saluda el convidat que hi ha a la seva esquerra, després agafa el recipient dels dolços i dóna gràcies, i finalment agafa un dolç, deixa el recipient entre ell i el convidat següent, i menja.

Tot això ho hem posat en pràctica prenent el te matcha amb dolços inspirats en els baumkuchen, molt populars al nord del Japó. Oishii!

Baumkuchen japonesos

Cerimònia del te XXXVI

L'última lliçó de Chanoyu de l'any ha arribat a les portes de l'hivern. En aquesta època de l'any es fan cerimònies del te al capvespre, aprofitant que es fa fosc més d'hora. Aquest tipus de cerimònia es diu Yobanashi i es fa a la llum de les espelmes.

En aquesta lliçó hem après més sobre les tres formes de saludar durant la cerimònia segons la formalitat del moment:

- Shin: és la salutació més formal, la que es fa al principi quan s'entra a la cambra del te i quan l'amfitrió i els convidats se saluden. També es fa al final, quan s'acomiaden. Aquesta salutació es fa inclinant totalment el cos i recolzant del tot les mans sobre el tatami.

- Gyo: és una salutació semiformal. Es fa quan un convidat li diu al següent que primer anirà ell/a ("osakini"). En aquest cas el cos s'inclina fins a la meitat i només els dits toquen el tatami.

- So: és la salutació més informal. Es fa quan l'amfitrió li diu al primer convidat que ja pot menjar el dolç ("okashi o dozo"), i també quan el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar la cerimònia ("oshimai kudasai"). Per fer aquesta salutació només cal inclinar lleugerament el cos i tocar el tatami amb les puntes dels dits.

El dolç que hem menjat per acompanyar el te en aquesta ocasió era un mochi d'herbes farcit amb mongeta vermella.

Fins l'any que ve!

Cerimònia del te XXXV

La classe de cerimònia del te d'aquest mes ha estat molt interessant. Fins ara, a totes les classes ens hem concentrat en la preparació del te, en el paper del teishu (la persona que prepara el te). Només puntualment hem vist quin paper tenen el hanto (l'ajudant) i l'okyaku-san (el convidat). En aquesta ocasió hem après una mica més sobre com ens hem de comportar quan entrem a la cambra del te:

- Quan obrim la porta, asseguts de genolls, col·loquem el sensu (ventall) davant nostre i observem l'espai de la cambra.
- Per entrar a la cambra, agafem el sensu i el deixem més avançat. Llavors ens movem cap endavant, arrossegant-nos de genolls amb l'ajuda dels braços. És un moviment curiós, però molt fàcil de fer sobre el tatami. Aquesta manera de moure's té un nom: nijiru.
- Quan ja som dins de la cambra, ens aixequem i caminem fins al tokonoma, l'alcova on hi ha penjada una pintura o cal·ligrafia (kakejiku) i un arranjament floral (ikebana). A vegades només hi ha un d'aquests dos elements. Ens asseiem de genolls i observem cadascun dels elements col·locant el sensu davant nostre.
- Ens aixequem amb la cama esquerra i anem cap on hi ha l'olla (kama) o la tetera (tetsubin). Ens agenollem un cop més per observar-la, sempre posant el sensu davant nostre.
- Quan hem acabat, ens aixequem i ens situem al lloc dels convidats, depenent de si som el primer, el segon, el tercer, etc.

Esquema dels passos del convidat

I en aquesta lliçó hem pres te matcha amb un dolç molt especial originari de Kyoto: yatsuhashi. És una mena de pasta aromatitzada amb canyella i farcida. La que hem menjat nosaltres estava farcida de préssec. La professora ens ha explicat que hi ha dos tipus de dolços que se serveixen durant la cerimònia del te. D'una banda hi ha els omogashi, que són dolços més grans i fets amb pasta tova (com els yatsuhashi), i d'altra banda hi ha els higashi, més petits i secs (com els futari shizuka). els omogashi normalment se serveixen per acompanyar el te espès (koicha), i els higashi se serveixen amb el te clar (usucha), que és el que aprenem a preparar nosaltres.

Higashi: Futari Shizuka

Higashi diversos

Omogashi: Yatsuhashi

Cerimònia del te XXXIV

Un altre cop ha arribat l'octubre i tornem a començar les classes de Chanoyu. Aquesta serà la cinquena temporada per a mi. Vaig molt a poc a poc a l'hora d'aprendre. "A poc a poc i bona lletra", diuen.

En aquesta lliçó la professora ens ha explicat petits detalls de la cerimònia, com el paper del primer convidat (shokyaku). El primer convidat pot demanat veure alguns estris de la cerimònia com el natsume i el chashaku. Això és possible en el cas de cerimònies més complexes que el bonryaku temae (el nivell que estic aprenent ara). Quan el teishu es disposa a finalitzar la cerimònia, s'enduu els estris a la mizuya excepte el natsume i el chashaku per tal que els convidats els puguin veure. El primer convidat agafa un dels estris i l'observa, després el passa al segon convidat, fins a l'últim, que el torna al seu lloc. Quan el teishu torna a la sala, respon les preguntes que li fa el shokyaku, com per exemple, qui és l'autor de cada peça.

I a l'hora de prendre el te hem begut un te matcha que es diu koun (núvol aromàtic). L'hem acompanyat de futari shizuka. La capsa que conté aquests dolços és molt bonica.

Capsa de futari shizuka

Cerimònia del te XXXII

Ja som al maig i és temps que floreixin les anglesines al Japó! Aquestes són les anglesines que vaig fotografiar a finals del mes passat al Raval de Barcelona:

Anglesines al carrer Elisabets del Raval

En aquesta lliçó hem après una mica més de vocabulari de la cerimònia del te, en aquest cas relacionat amb les persones que hi prenen part. L'amfitrió de la cerimònia, el que la duu a terme, s'anomena teishu. En una cerimònia privada sol haver-hi pocs convidats, però a vegades es fan cerimònies amb més públic, així que el teishu té ajudants (hanto) que preparen te per als assistents. El primer convidat, el shokyaku, té un paper molt important perquè coneix tots els detalls de la cerimònia. El shokyaku pot preguntar al teishu quin te s'ha servit o qui és l'autor de les peces que s'han fet servir a la cerimònia (el chawan, el natsume, el chashaku, etc.).

A la pràctica anterior vam aprendre que podem preparar el te de cara al shokyaku. Si hem triat fer aquesta mena de preparació, a l'hora de finalitzar el procés sempre hem de tornar a la posició inicial mirant cap a la tetera. Totes dues formes de fer el procés, de cara a la tetera o de cara al primer convidat, són vàlides.

Finalment, hem pres un tipus de matcha amb un nom molt poètic: núvol aromàtic (koun, crec que és el nom japonès). Els dolços que l'acompanyaven eren momiji manju, típic d'Hiroshima i Miyajima, i un altre tipus de manju típic de Kyushu (em sembla que el nom és karaman).

 

Cerimònia del te XXXI

L'abril és el més dels cirerers florits al Japó, però a Barcelona anem una mica més avançats gràcies al clima mediterrani i ja es poden veure les anglesines florides (*). Al Japó les anglesines solen florir cap al mes de maig, i per tant tot allò que estigui decorat amb aquesta flor es fa servir durant el maig. A classe la professora ens ha ensenyat un llibre amb diferents estris de chanoyu decorats per a cada mes de l'any. A l'hora d'adquirir els primers estris per a la cerimònia del te sempre és millor triar motius neutres (no estacionals) o bé que combinin motius variats per a tot l'any: pi, flors de cirerer, salze, aigua, crisantems, fulles d'auró...

El meu natsume té ventalls, que són un motiu no estacional,
i altres elements com pi, bambú, prunera...

A la pràctica de chanoyu hem començat a repassar els primers passos de la cerimònia i hem après que ens podem girar lleugerament cap als convidats per tal que puguin apreciar millor el procés. I jo que em pensava que ja ho havíem vist tot de l'estil bonryaku temae!

I per berenar aquest cop hem pres el te amb mochi rosa farcit de boniato. Estava boníssim, potser dels millors que he tastat a classe!

(*) Les anglesines es coneixen com a "glinicias" en castellà o "wisteria" en anglès. En tinc una foto presa al carrer Elisabets del Raval de Barcelona, però me la guardo per al mes que ve per seguir la tradició japonesa.

Cerimònia del te XXX

Aquest any ja fa 400 anys del primer contacte entre el Japó i Espanya. La professora de cerimònia del te ens ha explicat que al segle XVII una delegació del Japó encapçalada pel samurai Hasekura Tsunenaga va arribar a Espanya i part dels membres d'aquesta delegació es van establir al país, a la localitat de Coria del Río (Sevilla). Els descendents de la delegació de Hasekura porten el cognom Japón. És una història ben curiosa!

A la pràctica hem après els últims passos de la cerimònia. Quan ja hem acabat de netejar els estris i deixar-los col·locats com al principi, hem de retirar-los de la cambra del te i tornar-los a la mizuya (la cambra on es desen els estris) . Primer retirem el kensui, el recipient per a l'aigua de rebuig, i després la safata amb el chawan i la resta. Quan creuem la porta de la sala, saludem els convidats per acomiadar-los i tanquem la porta. Hem estat quatre anys per aprendre tots els passos de la cerimònia del te del tipus bonryaku temae (l'estil més senzill de cerimònia, amb safata). Hem estat pacients, aprenent mica en mica. Ara hem de repassar-ho tot i aprendre a fer-ho amb elegància i sense equivocar-nos!

I per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat una mena de pastisset de mongeta blanca conegut com senkyaku banrai, que vol dir una cosa així com "mil convidats i deu-mil coses que vénen". Alguns dolços japonesos tenen noms ben poètics!

I de regal, uns fanalets del Santuari Kasuga Taisha de Nara

Cerimònia del te XXIX

A la lliçó de febrer hem començat parlant d'una tradició que el Japó ha importat d'Occident: Sant Valentí. Al Japó el 14 de febrer és costum que les noies regalin bombons als nois (pot ser a un noi que els agradi o bé per compromís). Les noies de la classe ens vam quedar una mica parades. Només les noies fan regal? No reben res a canvi? Sí! El 14 de març se celebra el White Day, quan els nois que han rebut bombons tornen el regal a les noies: pot ser xocolata blanca o alguna cosa més sofisticada (joies, llenceria...).


La professora també ens ha parlat de les flors de temporada en aquesta època de l'any: camèlies i flors d'ume (flors d'albercoquer japonès, tot i que sovint se l'anomena prunera erròniament). Més endavant serà temps de narcisos, jacints, tulipes i anemones. A la cambra del te les flors també s'utilitzen com a decoració, situades normalment al tokonoma (la petita alcova on també es penja una cal·ligrafia o pintura). L'estil d'ikebana que decora la cambra del te es diu chabana ("flors de te"), i les flors cal que tinguin les següents característiques:

- Han de ser de flor petita.
- Han de ser de temporada.
- No poden tenir punxes.
- No poden fer olor per tal de no alterar l'aroma del te.

Les flors es poden col·locar en un recipient de ceràmica, de bambú o en una cistella.




A la pràctica hem seguit aprenent el procés per tancar la cerimònia. Un cop hem esbandit el chawan, cal que col·loquem els estris tal com els hem portat en començar la cerimònia. A més, hem de netejar les restes de te que han quedat al chashaku (la cullereta de bambú amb la qual servim el te en pols).

I en aquesta ocasió hem pres matcha acompanyat d'uns dolços molt petits anomenats higashi, fets amb wasanbon (un tipus de sucre molt fi utilitzat al Japó en la confecció de dolços tradicionals).