Cerimònia del te LVI

A la classe de cerimònia del te de març la professora ens ha parlat d'algun dels elements de la cerimònia per al te espès (koicha). En aquest tipus de cerimònia no es fa servir un natsume per guardar el te, sinó un recipient de ceràmica anomenat chaire, que pot ser més alt o més ample que un natsume. El chaire es guarda dins de l'oshifuku, una bosseta de seda que pot estar decorada amb fil d'or.

A la pràctica hem seguit encadenant moviments fins a l'okibishaku, la manera d'agafar aigua amb el hisaku per netejar el chawan. Al bonryaku temae i a l'usucha temae es fan els mateixos passos: netejar el natsume, netejar el chashaku, netejar el chawan amb aigua... però la manera de fer-ho canvia força de fer-ho amb tetera i safata a fer-ho amb olla i hishaku. Sort que l'ordre és el mateix!

Finalment hem pres te matcha amb yatsuhashi, uns dolços de Kyoto boníssims (segurament siguin els meus preferits!). Oishii!

Cerimònia del te LV

La classe del mes de febrer de Chanoyu no ha estat habitual perquè he fet classe amb els companys del primer nivell. M'ha anat bé igualment tornar a repassar la cerimònia bonryaku temae per no oblidar-me'n.

La professora també ens ha parlat una mica més del paper dels convidats. El primer convidat s'anomena shokyaku i té un paper important perquè coneix bé la cerimònia. És qui acostuma a fer les preguntes sobre els elements que es fan servir a la cerimònia, com per exemple qui és l'autor del chawan o del chashaku, quin tipus de matcha s'ha servit... El segon convidat s'anomena jikyaku i l'últim convidat rep el nom de makyaku.

També ens ha ensenyat una nova frase: "Ofuku kagenwa ikaga desuka?", és a dir, "El te està bo?". És el que pregunta el teishu (qui prepara el te i fa la cerimònia) als convidats. El té, certament, estava molt bo, i en aquesta ocasió l'hem acompanya amb mochi de maduixa.

Cerimònia del te LIII

A l'última classe de cerimònia del te del 2015 la professora ens ha parlat breument de l'ús del kimono en ocasions com les celebracions d'any nou. Tot i que actualment la gran majoria de japonesos vesteixen roba occidental, en algunes ocasions especials porten kimono, com el primer dia de feina de l'any, la festa d'arribada a l'edat adulta (que al Japó és als vint anys) o durant els casaments, on els kimonos sovint llueixen l'emblema de la família i, en el cas de la núvia, el kimono blanc (shiromuku) en alguns moments es cobreix amb un altre kimono molt ornamentat amb brodats i colors llampants com el vermell i el daurat (uchikake). En el cas de la cerimònia del te, com que ja és habitual portar kimono, durant la primera cerimònia de l'any es permet portar un kimono més ornamentat (com per exemple, un furisode en el cas de les noies).

A la part pràctica de la lliçó hem seguit un pas més en l'aprenentatge del hirademae. I a l'hora de prendre el te matcha, hem menjat mochi farcit d'azuki i cobert amb kinako (farina de soja). Bon any!!

Cerimònia del te LI

Un any més, torna l'octubre i torno a classe de cerimònia del te. Després de les llargues vacances d'estiu hem de repassar alguns dels moviments que vam aprendre el curs passat. Ara que estem aprenent de ple el hirademae (un dels tipus de cerimònia amb chagama), els processos es tornen més complexos. En aquest cas hem repassat com portem tots els estris a la cambra del te a l'inici de la cerimònia.

La professora també ens ha parlat breument del zenmondo, una tradició dins del Budisme Zen en la qual el deixeble pregunta al mestre Zen, de qui obté una resposta que sovint no és directa, de manera que el deixeble necessita reflexionar sobre allò que el mestre li ha respost.

I com sempre, hem compartit te matcha amb dolços. En aquest cas, hem menjat monaka, uns pastissets farcits amb sèsam, soja, etc...

Cerimònia del te XLVIII

Ara que ja estem aprenent el hirademae (la cerimònia del te amb olla), ens estem plantejant comprar els estris necessaris per poder practicar aquest tipus de cerimònia. El problema és que hi ha estris que són cars, com l'olla mateix, que pot superar els 1000 euros. La nostra esperança és trobar-ne una de segona (o tercera) mà. A l'hora d'adquirir els objectes que necessitem per a la cerimònia del te hem de tenir en compte diversos aspectes: quina escola seguim (Urasenke, Omotesenke, etc.), les mides (n'hi pot haver de diferents segons si són per a homes o per a dones), la decoració i d'altres. Així doncs, hem de mirar-nos-ho amb calma.

A la part pràctica de la classe hem après el moviment kiribishaku, que serveix per posar l'aigua que farem servir per preparar el te. El moviment que vam aprendre el mes passat es diu okibishaku.

Finalment, hem pres te matcha amb usuyaki, una mena de galeta molt fina que en aquest cas tenia gust d'azuki. Però aquesta vegada no poso la foto de l'usuyaki, sinó la d'un dels sakuramochi que vam menjar recentment en un intent de fer un hanami a Barcelona. No vam tenir la sort de poder veure cirerers florits, però igualment vam poder gaudir dels dolços tradicionals d'aquesta època al Japó en bona companyia.

Sakuramochi, decorat amb fulles i una flor de cirerer

Cerimònia del te XLVII

Estem a punt d'entrar a la primavera i els arbres ja estan en plena floració. El mes de març és quan floreixen els presseguers, així que durant aquest mes a la cerimònia del te les flors de presseguer (momo 桃) fan acte de presència a l'ornamentació de la sala de te, als estris i als dolços que acompanyen el te matcha. La professora també ens ha explicat que al Japó els agrada igualment anticipar-se una mica al mes següent. Així doncs, cap a finals de març ja començaran a fer servir decoració amb flors de cirerer (sakura 桜), més típiques d'abril.

A la pràctica d'aquesta lliçó hem après els moviments per fer servir el hishaku (el cullerot de bambú) quan hem de ficar aigua calenta al chawan (el bol de te). Per recordar els moviments vaig gravar aquest vídeo:

Finalment, hem begut te matcha acompanyat d'uns dolços típics de Kanazawa amb gust de yuzu.

Cerimònia del te XLVI

Un cop ja dominem el bonryaku temae (la cerimònia del te amb safata), aquest mes de febrer ens hem ficat de ple en l'aprenentatge del hirademae, la cerimònia del te amb chagama (l'olla) més bàsica. Hi ha altres tipus de cerimònia amb chagama on s'utilitzen altre elements, com per exemple una petita prestatgeria. També hi ha un tipus de cerimònia de sobretaula anomenat ryurei temae.

En aquesta lliçó hem après a manipular el hishaku, el cullerot de bambú que serveix per ficar aigua a l'olla i al bol de te. Ara que comencem ens costa una mica acostumar-nos a fer-lo servir. A vegades tenim por que se'ns caigui. Jo encara no en tinc cap per poder practicar a casa, i la veritat és que m'aniria bé per acostumar-m'hi.

I per acompanyar el te hem menjat mochi recobert amb sèsam. M'encanta! Però aquest cop la foto correspon a uns dolços tradicionals (higashi) fets amb sucre (wasanbon) que em va portar una bona amiga del seu últim viatge al Japó. Són tan bonics!

Cerimònia del te XLV

Ja som al 2015! Aquest any l'hem començat d'una manera molt especial: fent la nostra primera cerimònia del te de veritat. Per dur-la a terme no només hem hagut de posar en pràctica tot el que hem après des del 2010, sinó que hem hagut de preparar la sala on hem fet la cerimònia decorant-la amb una cal·ligrafia (kakejiku) i un ikebana adient per a l'ocasió. A la cerimònia del te cal tenir en compte la decoració i tots els elements que l'envolten. Ens queden mil coses per aprendre encara!

Ikebana per a cerimònia del te (chabana)
i cal·ligrafia amb el kanji de bona fortuna 福

En aquesta ocasió els alumnes també ens hem encarregat de triar els dolços que han acompanyat el te. Afortunadament hem trobat el que buscàvem a la pastisseria Ochiai. Hem triat joyomanju, un dolç amb forma de conill fet amb farina, soja i farcit d'orellanes, i nerikiri, un altre tipus de dolç fet amb soja blanca al qual se li pot donar vàries formes i colors. En aquest cas, els nerikiri tenien forma de camèlia, una flor d'hivern molt adient per a aquesta època.

A partir d'ara ens centrarem en l'aprenentatge de l'usucha temae, la cerimònia del te amb olla, que té més complexitat que la cerimònia amb tetera i safata (bonryaku temae). Però no podem oblidar tot el que hem estat aprenent fins ara, perquè ens seguirà sent molt útil per progressar!

Cerimònia del te XLIV

Ja ha arribat desembre! En japonès l'últim mes de l'any rep dos noms: juunigatsu, "el dotzè mes"; i també té un nom més antic i tradicional: shiwasu. A finals d'any els japonesos s'afanyen a netejar a fons les seves cases i es preparen per rebre l'any nou. Aquesta última classe de cerimònia del te nosaltres també hem estat fent plans per a l'any nou: alguns de nosaltres farem la nostra primera cerimònia del te autèntica el proper mes de gener. Ja cal que ens preparem bé! No només caldrà que repassem tots els passos del bonryaku temae (la cerimònia del te més senzilla, que és la que ja dominem en teoria), sinó que haurem de pensar en la decoració de la sala, en els dolços que servirem...

A la part pràctica hem après com hem de portar els estris per fer la cerimònia usucha temae. En aquest cas no fem servir una safata per portar els estris com al bonryaku temae (la cerimònia amb safata), sinó que els portem directament amb les mans i és una mica més difícil perquè hem de vigilar que no se'ns caigui res.

Els nous elements de la cerimònia: el chagama (l'olla de ferro colat)
i el mizusashi (el recipient per a l'aigua fresca)

Finalment, el te matcha l'hem acompanyat amb mochi de gustos diferents:

Bones festes!

Cerimònia del te XLIII

Una temporada més aprenent pas a pas la cerimònia del te! El mes passat no vaig poder anar a classe perquè tot just tornava del meu viatge a Iran. En aquesta ocasió hem parlat una mica de la influència Zen a la cerimònia del te. La cambra on té lloc la cerimònia a vegades està decorada amb un kakejiku (dibuix o cal·ligrafia penjada) que fa referència a la filosofia Zen. Per exemple, "hibi kore koujitsu", que traduït seria una cosa com "aquest és el millor dia".

A la pràctica hem après com portar el mizusashi (el recipient d'aigua fresca) a la cambra del te. El mizusashi és el primer element que es porta a la cambra, perquè el chagama (l'olla) ja hi és. Per això, quan entrem amb el mizusashi hem de saludar a tots els convidats que ja estan asseguts a la cambra.

Finalment, per acompanyar el te matcha en aquesta ocasió hem menjat mongetes ama-natto i uguisu-mame. Les mongetes uguisu-mame fan referència a l'uguisu, un ocellet verd que apareix al Japó amb el bon temps (seria més típic de la primavera). Oishii!

Ama-natto (de color grana fosc) i uguisu-mame (verd)

Cerimònia del te XLI

Després de més de quatre anys aprenent la versió més senzilla de la cerimònia del te, el bonryaku temae o servei de te amb safata, per fi ha arribat el moment d'aprendre a fer servir el chagama (olla per escalfar l'aigua) en comptes de la tetera. Sembla que avancem de nivell! Caldrà que ens preparem molt, perquè per fer l'usucha temae (preparació del te clar) amb el chagama podem trigar fins a 45 minuts, i aguantar asseguts de genolls en posició seiza serà dur! La professora ens ha ensenyat el chagama, que es guarda en una caixa de fusta, ben protegit. El chagama és de ferro i no es pot tocar directament amb les mans. Cal fer servir unes anelles que es fiquen en uns orificis laterals per poder transportar-lo. La propera lliçó serà per aprendre com fer-ho.

A més a més, en aquesta lliçó hem après una nova frase: "Otemae chodai itashimasu", que es pot traduir com "Ara prendré el te que m'heu ofert". Aquesta frase la diu el convidat quan el teishu li serveix el te, però no és obligatori dir-la. El que sí que cal fer és saludar com a mostra d'agraïment!

Per acompanyar el te en aquesta ocasió hem menjat dolços de Matsuyama, un lloc de l'illa de Shikoku famós pels seus onsen (banys termals). L'onsen més famós de Matsuyama és el Dōgo Onsen, que apareix a la novel·la Botchan de Natsume Sōseki. Aquest onsen també va servir d'inspiració per a la pel·lícula d'animació El viatge de Chihiro.

Cerimònia del te XL

A l'abril ja comença a fer bon temps per poder fer activitats a l'aire lliure, i la cerimònia del te no n'és cap excepció. El tipus de cerimònia del te que es fa a l'aire lliure es diu nodate. Sovint aquest tipus de cerimònia es fa sobre una estora vermella en lloc d'un tatami i sota un gran para-sol vermell.

A la pràctica hem après com podem observar el chawan amb el qual hem pres el te. Una manera d'observar el chawan és sense tocar-lo, abaixant el cap amb els palmells de la mà recolzats al tatami. Així podem apreciar-ne els detalls de la decoració. Cal tenir en compte que el chawan amb el qual hem begut el te pot ser una peça molt antiga i valuosa, així que és millor no manipular-lo gaire.
A més a més, també hem preparat el te matcha per ficar-lo a dins del natsume de manera que quedi com una muntanyeta verda. Això es fa amb dues peces que fan d'embut:

I per acompanyar el te d'avui hem menjat Senkyaku Banrai (que vol dir "mil clients, deu mil visites"), uns pastissets farcits de mongeta blanca.

Cerimònia del te XXXIX

Ja ha arribat la primavera a la cerimònia del te!

Fa una setmana la nostra professora va sortir al programa-concurs de cuina "Deja sitio para el postre". La van convidar per a què expliqués la història i la filosofia de la cerimònia del te i els hi fes una demostració als concursants. En aquest mateix programa va sortir també el mestre pastisser Takashi Ochiai, que va ensenyar als concursants com fer dolços tradicionals japonesos. A la cerimònia del te els dolços són una part molt important, així que penso que va ser molt adient que els convidessin a tots dos per assistir al programa!

A la part més pràctica hem vist dos elements nous per a nosaltres: el hishaku i el mizusashi. El hishaku és una mena de cullerot de bambú que serveix per posar aigua fresca a l'olla on s'escalfa l'aigua per al te (el kama). El hishaku a vegades es deixa recolzat sobre una altra peça de bambú que s'anomena futaoki. I el mizusashi és el recipient que conté l'aigua fresca. Aquests dos elements encara no els farem servir, ja que són propis de cerimònies del te més complicades. Nosaltres encara estem aprenent bonryaku-temae, la cerimònia del te amb safata, que és la més senzilla.

Mizusashi

 Per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat mochi. Bon profit!

Mochi

Cerimònia del te XXXVIII

A Kyoto el 25 de febrer se celebra el festival Baikasai al santuari de Kitano Tenmangu. Aprofitant que les pruneres ja estan florides, en aquest santuari es duu a terme una cerimònia del te multitudinària. En ocasions com aquesta la persona que realitza la cerimònia (el teishu) no pot fer te per a tots els convidats, així que necessita l'ajuda dels hanto que preparen i serveixen te a la majoria d'assistents. En aquesta lliçó hem après una mica més sobre el paper del hanto. A l'hora de portar el chawan (el bol de te), el hanto fa servir un kobukusa, una tela més petita que el fukusa, decorada amb diversos motius. Al següent vídeo del festival Baikasai d'aquest any es poden veure diverses maiko i geiko fent de hanto, cadascuna amb el seu kobukusa. A partir del minut 6:24 comencen a servir el te, i al minut 7:15 es veu perfectament el kobukusa:



El te d'aquesta lliçó l'hem acompanyat d'uns dolços de mongeta vermella fets amb una tècnica similar als dolços rakugan (de sucre premsat).

Cerimònia del te XXXVII

La primera cerimònia del te de l'any rep un nom: Hatsugama. I la primera classe de l'any, també: Hatsugeiko. La primera classe del 2014 ha arribat a les acaballes de gener, amb l'any nou lunar a punt de començar.

En aquesta lliçó hem après més coses sobre el paper dels convidats. Avui hem vist què han de fer a l'hora de menjar els dolços. El hanto (l'ajudant del teishu) porta els dolços als convidats tot just abans de començar la cerimònia, però els dolços no es poden menjar fins que el teishu ho digui. Quan el teishu diu la frase "okashi o dozo" ("si et plau, ja pots menjar els dolços"), llavors el primer convidat ja pot menjar. Primer saluda el convidat que hi ha a la seva esquerra, després agafa el recipient dels dolços i dóna gràcies, i finalment agafa un dolç, deixa el recipient entre ell i el convidat següent, i menja.

Tot això ho hem posat en pràctica prenent el te matcha amb dolços inspirats en els baumkuchen, molt populars al nord del Japó. Oishii!

Baumkuchen japonesos

Cerimònia del te XXXV

La classe de cerimònia del te d'aquest mes ha estat molt interessant. Fins ara, a totes les classes ens hem concentrat en la preparació del te, en el paper del teishu (la persona que prepara el te). Només puntualment hem vist quin paper tenen el hanto (l'ajudant) i l'okyaku-san (el convidat). En aquesta ocasió hem après una mica més sobre com ens hem de comportar quan entrem a la cambra del te:

- Quan obrim la porta, asseguts de genolls, col·loquem el sensu (ventall) davant nostre i observem l'espai de la cambra.
- Per entrar a la cambra, agafem el sensu i el deixem més avançat. Llavors ens movem cap endavant, arrossegant-nos de genolls amb l'ajuda dels braços. És un moviment curiós, però molt fàcil de fer sobre el tatami. Aquesta manera de moure's té un nom: nijiru.
- Quan ja som dins de la cambra, ens aixequem i caminem fins al tokonoma, l'alcova on hi ha penjada una pintura o cal·ligrafia (kakejiku) i un arranjament floral (ikebana). A vegades només hi ha un d'aquests dos elements. Ens asseiem de genolls i observem cadascun dels elements col·locant el sensu davant nostre.
- Ens aixequem amb la cama esquerra i anem cap on hi ha l'olla (kama) o la tetera (tetsubin). Ens agenollem un cop més per observar-la, sempre posant el sensu davant nostre.
- Quan hem acabat, ens aixequem i ens situem al lloc dels convidats, depenent de si som el primer, el segon, el tercer, etc.

Esquema dels passos del convidat

I en aquesta lliçó hem pres te matcha amb un dolç molt especial originari de Kyoto: yatsuhashi. És una mena de pasta aromatitzada amb canyella i farcida. La que hem menjat nosaltres estava farcida de préssec. La professora ens ha explicat que hi ha dos tipus de dolços que se serveixen durant la cerimònia del te. D'una banda hi ha els omogashi, que són dolços més grans i fets amb pasta tova (com els yatsuhashi), i d'altra banda hi ha els higashi, més petits i secs (com els futari shizuka). els omogashi normalment se serveixen per acompanyar el te espès (koicha), i els higashi se serveixen amb el te clar (usucha), que és el que aprenem a preparar nosaltres.

Higashi: Futari Shizuka

Higashi diversos

Omogashi: Yatsuhashi

Cerimònia del te XXXIII

El final de curs d'aquesta temporada ha estat ben especial. L'alumne més veterà del curs de cerimònia del te ha fet la seva primera cerimònia sencera. Quin honor! Dos dels alumnes hem fet de convidats (en el meu cas, m'ha tocat fer de shokyaku, o primera convidada).

En aquesta lliçó hem après com hem de fer per menjar els dolços que acompanyen el te. Quan els convidats ja s'han assegut, el hanto (ajudant) porta una safata o recipient amb els dolços i els deixa davant del primer convidat, i se saluden. Un cop començada la preparació del te, quan el teishu (amfitrió) diu "okashi o dozo" ("si et plau, ja pots agafar els dolços"), el shokyaku saluda el teishu, agafa el recipient i el col·loca entre ell i el següent convidat, i diu "osaki ni" ("disculpa'm per anar abans que tu"). Després agafa el recipient, el deixa davant seu i l'alça lleugerament en senyal d'agraïment. Llavors agafa un dolç i el deixa damunt del kaishi (paper especial per a la cerimònia). Si es fan servir bastons per servir-se els dolços, cal netejar-los abans de tornar-los al seu lloc. Els bastons es netegen amb la punta dreta del kaishi. Un cop s'han deixat els bastons, el convidat agafa el recipient dels dolços amb les dues mans i el deixa davant del següent convidat. Ara ja pot menjar, aguantant el kaishi amb la mà esquerra i menjant amb la dreta.

I com a fi de curs la professora ens ha fet un regal especial: uns lliris blancs molt bonics. Ens els ha donat amb les flors tancades i mica en mica hem pogut anar veient com s'anaven obrint.

Cerimònia del te XXXII

Ja som al maig i és temps que floreixin les anglesines al Japó! Aquestes són les anglesines que vaig fotografiar a finals del mes passat al Raval de Barcelona:

Anglesines al carrer Elisabets del Raval

En aquesta lliçó hem après una mica més de vocabulari de la cerimònia del te, en aquest cas relacionat amb les persones que hi prenen part. L'amfitrió de la cerimònia, el que la duu a terme, s'anomena teishu. En una cerimònia privada sol haver-hi pocs convidats, però a vegades es fan cerimònies amb més públic, així que el teishu té ajudants (hanto) que preparen te per als assistents. El primer convidat, el shokyaku, té un paper molt important perquè coneix tots els detalls de la cerimònia. El shokyaku pot preguntar al teishu quin te s'ha servit o qui és l'autor de les peces que s'han fet servir a la cerimònia (el chawan, el natsume, el chashaku, etc.).

A la pràctica anterior vam aprendre que podem preparar el te de cara al shokyaku. Si hem triat fer aquesta mena de preparació, a l'hora de finalitzar el procés sempre hem de tornar a la posició inicial mirant cap a la tetera. Totes dues formes de fer el procés, de cara a la tetera o de cara al primer convidat, són vàlides.

Finalment, hem pres un tipus de matcha amb un nom molt poètic: núvol aromàtic (koun, crec que és el nom japonès). Els dolços que l'acompanyaven eren momiji manju, típic d'Hiroshima i Miyajima, i un altre tipus de manju típic de Kyushu (em sembla que el nom és karaman).

 

Cerimònia del te XXXI

L'abril és el més dels cirerers florits al Japó, però a Barcelona anem una mica més avançats gràcies al clima mediterrani i ja es poden veure les anglesines florides (*). Al Japó les anglesines solen florir cap al mes de maig, i per tant tot allò que estigui decorat amb aquesta flor es fa servir durant el maig. A classe la professora ens ha ensenyat un llibre amb diferents estris de chanoyu decorats per a cada mes de l'any. A l'hora d'adquirir els primers estris per a la cerimònia del te sempre és millor triar motius neutres (no estacionals) o bé que combinin motius variats per a tot l'any: pi, flors de cirerer, salze, aigua, crisantems, fulles d'auró...

El meu natsume té ventalls, que són un motiu no estacional,
i altres elements com pi, bambú, prunera...

A la pràctica de chanoyu hem començat a repassar els primers passos de la cerimònia i hem après que ens podem girar lleugerament cap als convidats per tal que puguin apreciar millor el procés. I jo que em pensava que ja ho havíem vist tot de l'estil bonryaku temae!

I per berenar aquest cop hem pres el te amb mochi rosa farcit de boniato. Estava boníssim, potser dels millors que he tastat a classe!

(*) Les anglesines es coneixen com a "glinicias" en castellà o "wisteria" en anglès. En tinc una foto presa al carrer Elisabets del Raval de Barcelona, però me la guardo per al mes que ve per seguir la tradició japonesa.

Cerimònia del te XXVIII

Ja som a l'any nou! El 2013 és l'any de la serp a l'horòscop xinès.

Quan arriba el gener, a la cerimònia del te fem el nostre particular hatsugama (初釜), encara que nosaltres no celebrem la "primera olla" d'una manera formal tal com es fa al Japó. A la cerimònia del te normalment la gent hi va vestida amb kimonos sobris perquè no es tracta de destacar per damunt dels altres. Però al hatsugama està permès vestir amb kimonos més festius, com per exemple els espectaculars furisode (振袖) de les noies joves.

En aquesta lliçó la professora ens ha ensenyat un tipus de sedàs que es fa servir per deixar el matcha ben fi i sense grumolls, amb l'ajuda d'una espàtula de bambú. Jo normalment faig servir com a sedàs un colador de te amb un bastonet de fusta, però és més incòmode d'utilitzar.


A més a més, hem après un concepte nou de l'estètica japonesa que també es pot aplicar al Chadō: furyu (風流), format pels caràcters de "vent" i de "fluir". És un concepte d'aquells que són molt difícils d'explicar (ja no diguem de traduir). Furyu expressa el bon gust, el plaer de gaudir del pas de les estacions, d'allò intangible... costa definir-ho, tal com passa amb el wabi-sabi.

A la part pràctica de la classe hem après a netejar el bol de te un cop ja hem servit a tots els convidats. Hem d'esbandir les restes de te del bol (chawan) i de la batedora (chasen). Després eixuguem el chawan i hi fiquem la tela (chakin) amb què s'eixuga el bol ben plegada. Finalment deixem la batedora reposada al damunt de la tela. Netejar tots els estris pas a pas i desar-los també forma part de la cerimònia i cal fer-ho seguint un ordre.

Per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat mochi farcit d'azuki i arrebossat amb sèsam. Boníssim!