diumenge, 30 de desembre del 2012

Cerimònia del te XXVII

A l'última classe de l'any, com ja és costum a les nostres lliçons de cerimònia del te de desembre, hem après una mica més sobre les tradicions japoneses de Nadal i Cap d'Any. Al Japó no hi havia tradició de celebrar el Nadal fins que van arribar els americans arran de la Segona Guerra Mundial. La nit de Nadal se sol menjar un pastís fet amb nata i maduixes i s'intercanvien regals. El dia 25 ja es retira tota la decoració de Nadal i es posa la decoració d'any nou, que consisteix en una ornamentació vegetal amb pi i bambú (i a vegades també prunera) anomenada kadomatsu que es col·loca a la porta de casa. Cap al 29 de desembre es começa a preparar el menjar per a l'any nou. El dia 31 se solen menjar fideus soba com a símbol de longevitat (perquè els fideus són llargs). També és costum visitar temples o santuaris. Als temples es fa sonar una gran campana 108 vegades. Les 108 campanades simbolitzen la purificació dels 108 bonno, els desitjos mortals que tormenten la humanitat segons el Budisme. Tant a temples com a santuaris se serveix sake calent per fer passar el fred, i hi ha gent que aprofita per veure-hi la primera sortida de sol del nou any. El dia 1 de gener és festiu al Japó. És el dia que es reben les postals de felicitació de l'any nou, anomenades nenga hagaki. Els dies 2 i 3 també són festius que la gent aprofita per visitar els seus familiars. Finalment, cap a mitjan gener té lloc la primera cerimònia del te de l'any, normalment a la mateixa escola on els estudiants aprenen Chadō.

A la pràctica d'aquesta classe hem après com servir el te si hi ha més d'un convidat a la cerimònia. El procediment és el mateix que fem servir per al primer convidat, però cal netejar el chawan cada vegada que preparem el te. Quan tothom està servit, el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar amb les paraules "oshimai kudasai". Si el primer convidat no digués aquestes paraules màgiques, l'amfitrió aniria servint te en un bucle infinit (això últim és broma... més que res perquè arribaria un cop que el te s'acabaria). L'amfitrió llavors confirma que començarà el procediment per acabar la cerimònia amb les paraules "oshimai itashimasu".

Finalment, hem menjat uns dolços fets de boniato molt bons i hem pres matcha.


Bon any!!

divendres, 21 de desembre del 2012

Taller de cata de te

La setmana passada vaig anar per primer cop a un taller de cata de te. El taller l'organitzava la botiga Te Per Tu. Com a aficionada al te, necessitava molt aprendre com preparar-lo bé i distingir bé els sabors i les aromes. Va ser molt interessant!

Ens van explicar l'origen del te, que ja es bevia a la Xina fa més de quatre mil anys. Totes les varietats de te vénen de la mateixa planta, la camellia sinensis. És la forma de conrear-la, de collir-la i processar-la el que dóna lloc a les varietats de te que coneixem:

- El te blanc s'obté dels brots de la planta assecats. Per preparar-lo s'ha d'escalfar l'aigua entre 75ºC i 85ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i cinc minuts. El te blanc té propietats antioxidants.

- El te verd s'obté de la primera i la segona fulla, que es deixen pansir i després se'ls dóna un cop de calor per tal que no s'oxidin. Finalment les fulles es deixen assecar. L'aigua, en aquest cas, s'ha escalfar entre 70ºC i 80ºC. El temps d'infusió és d'entre un i dos minuts per al te verd japonès i d'entre dos i tres minuts per al te verd xinès. El te verd xinès és més suau que el japonès perquè el cop de calor que se li dóna al xinès és més llarg (pot durar una hora) mentre que en el cas del japonès és molt més curt. El te verd té propietats antioxidants, va bé per al colesterol, té fluor i ajuda a regular la pressió.

- El te vermell és te verd fermentat. Primer es panseix, després s'asseca i finalment se li aplica humitat per a què fermenti i s'oxidi. Amb aquest te l'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 95ºC i s'ha de deixar en infusió entre quatre i cinc minuts. Té propietats depuratives, va bé per al colesterol i en el cas de patir diarrea i és digestiu.

- El te oolong (també anomenat blau) és semioxidat. Se li fan uns tallets a les fulles i després es tria el grau d'oxidació. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i quatre minuts. Aquest te és antioxidant i va bé per al colesterol.

- El te negre s'obté de la primera, la segona, la tercera i la quatra fulla. Llavors es deixa pansir i oxidar fins obtenir un color marró i s'asseca. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió ha de durar quatre minuts. El te negre no és tant antioxidant com les altre varietats però va bé per desvetllar-se.

Un cop presentades les varietats de te, hem fet una cata de tres tes: primer hem provat un te verd xinès, Mao Feng, després hem provat te negre Darjeeling i finalment un te de Nadal. Hem olorat les fulles seques i després les hem olorat un cop feta la infusió, que és quan es nota més l'aroma. Abans de tastar el te, primer l'hem tapat amb la mà i l'hem olorat en destapar-lo. Després hem tastat el te amb el nas tapat per descobrir-ne els sabors i finalment l'hem begut xarrupant bé per prendre totes les aromes.


Mao Feng
Darjeeling
Te de Nadal

Ha estat molt interessant i espero tenir més oportunitats de fer cates de tes diferents!

dissabte, 15 de desembre del 2012

English Breakfast

Scones amb clotted cream i melmelada per esmorzar. En realitat aquesta combinació és més típica fer-la a l'hora del te que per esmorzar, però a mi tant me fa. La clotted cream costa tant de trobar que quan en tinc, puc menjar-ne a totes hores! A la botiga A Taste of Home a vegades en tenen.


Els scones són mig casolans, cuits al forn de casa amb un preparat que vaig comprar a la mateixa botiga.

Per acompanyar, a més a més de te, una cançó de l'àlbum Let England Shake de PJ Harvey. Pot deixar un regust amarg, com una bona melmelada de taronja:

The Glorious Land by PJ Harvey on Grooveshark