Cerimònia del te XXV

El passat divendres vaig començar el meu quart curs de cerimònia del te. Tot just sembla que va ser ahir quan vaig començar a aprendre a plegar el fukusa...

Aquesta lliçó ha estat diferent de l'habitual. Hem parlat de les vacances, la professora ens ha explicat com preparar tantan-men (una recepta de ramen originària de Sichuan, a la Xina), i hem acompanyat el matcha amb bombons belgues (aquesta fusió belga-nipona m'ha fet pensar en Amélie Nothomb). Estem desvariant!

A la pràctica no hem après cap pas nou, sinó que hem estat repassant alguns dels passos més importants de tot el que hem estat aprenent durant els tres cursos anteriors.

Així doncs, aprofito per posar una foto dels meus estris de cerimònia del te on es pot veure la meva última adquisició: un bon (safata) senzillet del tipus yamamichi, és a dir que té les vores fent muntanyes i valls. Això va molt bé per deixar ben col·locats els estris i que no rellisquin.

Cerimònia del te XXII

Ja és abril i els cirerers han florit!

En aquesta lliçó la professora ens ha explicat una mica més d'història del Japó, concretament del període Edo, durant el shogunat de Tokugawa al segle XVII i part del XVIII. El shogun (que governava el Japó tot just per sota de l'emperador) es va establir a la ciutat d'Edo, l'actual Tokyo, mentre que la família imperial va seguir residint a Kyoto. Durant aquesta època el Japó va estar aïllat de l'exterior, cosa que va afavorir molt el trànsit interior. A Edo hi arribaven molts productes d'arreu del país en concepte d'impostos que es cobrava el shogun. Relacionat amb tot això, la professora ens ha presentat dos conceptes estètics japonesos: miyabi i iki, que es poden relacionar respectivament amb les dues grans ciutats, Kyoto i Tokyo. Miyabi, que vindria a dir elegant i luxós, es relaciona amb l'antiga capital imperial, mentre que iki, que podríem traduir com a "chic", descriu més el gust prevalent a Edo, la nova gran ciutat.

A la pràctica hem après com abocar l'aigua de la tetera al chawan per escalfar-lo abans de ficar-hi el te. Cal subjectar la tapa de la tetera amb el fukusa per a què no caigui. L'aigua de rebuig s'ha de llençar al kensui. He fet un petit vídeo de repàs per recordar els moviments:



El te d'aquesta lliçó l'hem acomanyat d'ama-natto, mongetes azuki cuites en almíbar i cobertes amb sucre.

Per acabar, una imatge dels cirerers florits del Valle del Jerte, que he tingut l'oportunitat de visitar aquesta Setmana Santa...

Cerimònia del te XII

El febrer és temps de celebrar la floració de les pruneres!

En aquesta lliçó hem seguit aprenent la història de la cerimònia del te. Aquest cop hem viatjat fins al segle XV, a l'època de la dinastia Ashikaga, el segon shogunat de la història del Japó.  Yoshimasa Ashikaga va ser el vuitè shogun de la dinastia i durant el seu mandat la cultura Higashiyama va aflorar amb la pràctica de la cerimònia del te, l'ikebana, el wabi-sabi i el teatre Noh.

Com ja vam veure en lliçons anteriors, els mestres del Chadō anteriors a Sen no Rikyu van començar a concretar el procés de la cerimònia, ja que fins aleshores no hi havia cap procediment establert. Murata Jukō va ser un monjo budista de prop de Nara (antiga capital del Japó) que va concretar com s'havia de dur a terme la cerimònia i va reduir l'espai de la cambra del te, anomenada chashitsu. En aquella època, a més, hi havia competència per utilitzar estris molt luxosos durant la cerimònia, però Murata opinava que el luxe s'apartava del camí del te. D'altra banda, Takeno Jōō va contribuir al Chadō amb una simplificació de la cerimònia i va conrear el gust per allò rústic.

A la part pràctica hem après un pas nou del chasen toushi, el procés de tractar el chasen i el bol de te (chawan). En aquest cas es tracta de netejar el chawan un cop s'ha servit el te.

He gravat un vídeo amb part dels processos que he après fins ara. A la primera part es veu com faig fukusa sabaki, és a dir, el tractament del fukusa per netejar el natsume i el chashaku, i a la segona part es veu com faig chasen toushi. Necessito millorar els moviments, però per començar ja fa el fet!

Al vídeo porto posat un obi, però no porto kimono perquè no en tinc cap (encara). Només tinc un yukata (un kimono de cotó per a l'estiu) que és una peça de roba massa informal per a la cerimònia del te. Tot i això, també me'l podria haver posat perquè hauria quedat més autèntic!

De postres, vam prendre el te amb uns pastissets variats farcits de te verd i de pruna. Itadakimasu!

Cerimònia del te XI

Ja som al 2011 (ja fa uns quants dies!) i hem celebrat el nostre particular Hatsugama (la "primera olla", tot i que nosaltres encara no en fem servir, d'olla), és a dir, la primera cerimònia del te de l'any.

En aquesta lliçó hem conegut més aspectes de la vida de Sen no Rikyu i la seva relació amb Toyotomi Hideyoshi, un dels shoguns de l'epoca de Rikyu. Hideyoshi era d'origen humil i va arribar al poder gràcies a les seves gestes durant la guerra. Un cop al poder, va voler culturitzar-se i, entre d'altres, va aprendre Chadō amb el mestre Rikyu. Hideyoshi era força capritxós i li agradava molt l'or, per això va manar construir una cambra del te recoberta amb pa d'or, coneguda com kigame no zashiki (cambra daurada).

Sen no Rikyu, com ja vam aprendre en una anterior lliçó, va introduir l'ús d'estris japonesos a la cerimònia del te. De la seva col·laboració amb el ceramista Raku Chōjirō va néixer la ceràmica raku, molt apreciada per la seva irregularitat, ja que no està feta amb torn sinó a mà. Actualment els descendents de Rikyu encara tenen escoles de te a Kyoto. Les tres escoles principals que segueixen les ensenyances de Sen no Rikyu s'anomenen Urasenke (la que seguim nosaltres), Omotesenke i Mushakōjisenke. La diferència entre les tres escoles es nota en petits detalls a l'hora de plegar el fukusa o de preparar el te amb més o menys escuma.

La relació entre Hideyoshi i Sen no Rikyu va acabar malament. Hideyoshi envejava la cultura de Rikyu i es diu que un fet va originar que Hideyoshi ordenés a Rikyu cometre suïcidi. Rikyu va fer-se fer una estàtua commemorativa que es va col·locar dins del recinte del palau imperial, cosa que Hideyoshi no va tolerar. Sen no Rikyu finalment va suicidar-se ritualment (seppuku o harakiri).

Ja tinc natsume! N'he aconseguit un decorat amb ventalls,
adient per a tot l'any!

A la pràctica de la lliçó per primer cop hem après com agafar la batedora de bambú (chasen) i esbandir el bol amb aigua abans de preparar el te. Aquest procés s'anomena chasen toushi i serveix per comprovar l'estat del chasen (que no tingui cap punta trencada) i deixar-lo a punt per batre el te.

I de "postres" hem menjat un pastisset esponjós de castanya i azuki. L'azuki està present en moltíssims dolços japonesos i cada cop em costa menys reconèixer el seu gust, per molt amagat que estigui. Té un gust molt caràcterístic!