dissabte, 6 de febrer de 2010

Cerimònia del te (Chadō o Chanoyu)

M'he apuntat a un curs de cerimònia del te (Chadō o Chanoyu). L'any passat vaig fer un curs de cultura japonesa a Casa Àsia que incloïa una classe introductòria d'Ikebana i una altra de cerimònia del te. El curs em va agradar molt i em van venir ganes de fer-ne més!

My first Ikebana
El meu primer Ikebana, amb un chawan (bol de te) i chasen (batidora de bambú)

Vaig un cop al mes a classe i mica en mica anem aprenent aspectes d'aquesta forma tan tradicional i ritualitzada de preparar el te. L'aprenentatge del Chadō pot durar tota una vida. És com un camí, que alguns fan més llarg i altres més curt i, sobre tot, cal no anar amb presses a l'hora d'aprendre! L'aprenentatge de la cerimònia del te, petits "saltamontes", no és com l'AVE, que arriba al seu destí ràpidament i sense fer parades, sinó més aviat com un tren de rodalies, que va poc a poc i s'atura a cada estació, segons ens va il·lustrar la professora (espero que la comparació no inclogui "incidències" del servei!). Així doncs, no és un curs apte per a impacients. Com a mostra, explico què hem fet a les tres primeres classes:

Primera lliçó: hem après l'origen de la cerimònia del te (ho explicaré en una altra entrada) i hem fet una pràctica de com entrar a l'habitació on es fa la cerimònia. Cal entrar saludant agenollat al terra i començar sempre amb el peu dret. A les cases tradicionals japoneses no hi ha cadires. La gent seu agenollada sobre el tatami, cosa que resulta dolorosa si no s'hi està acostumat (com és el meu cas, i per això he hagut de buscar una solució que ja explicaré més endavant). Finalment hem pres te matcha i un pastisset per acompanyar.

Segona lliçó: en aquesta ocasió hem vist breument algun dels estris que s'utilitzen en la cerimònia, com el chasen (la batidora de bambú amb què es prepara el te). Pel que fa a la pràctica, hem après a sortir de l'habitació. Es tracta de desfer el camí fet, però aquest cop s'ha de començar amb el peu esquerre. Després hem repassat la primera lliçó i hem acabat prenent te més un pastisset fet amb gelatina de mongeta vermella, anomenat yokan.

Tercera lliçó: la professora ens ha parlat de la decoració de la sala on es fa la cerimònia del te, que acostuma a incloure ikebana i decoració a la paret amb cal·ligrafia o amb un motiu estacional. Després, hem après a entrar a l'habitació amb un ventall (anomenat sensu) que serveix per saludar. És curiós que la gent no es venta amb el sensu. És una llàstima, perquè la professora ens n'ha ensenyat uns quants i són molt bonics! Hem repassat les lliçons anteriors i, com ja és habitual, hem acabat fent el te amb "pasta" ;)

Veurem que ens espera a la propera lliçó...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada