En aquesta lliçó hem vist una peça de ceràmica raku amb el seu embalatge. La peça, de la nostra professora, té nom: So-no-Kami (Déu del mar), i a la part inferior s'hi por veure el segell de l'autor. És d'un color blau molt fosc i, encara que no l'hem fet servir per beure te, m'imagino que el color verd del matcha deu fer un contrast molt bonic amb el color del bol. L'embalatge del bol consta d'una capsa de fusta muntada sense claus, dins de la qual s'hi fica la ceràmica embolicada en una tela protectora. A la cara interior de la tapa de la capsa hi ha una cal·ligrafia amb el nom de la peça i el de l'autor. La forma del bol és feta expressament per a la cerimònia del te.
Hi ha un tipus de ceràmica que té una forma irregular, feta amb el torn. Aquesta irregularitat de cada peça és molt apreciada, perquè s'hi nota la mà de l'autor (que segella cadascuna de les seves creacions). Hi ha peces que poden tenir més de 300 anys i són molt valuoses, per això es pren molta cura a l'hora de guardar-les i protegir-les de perills com els terratrèmols.
Avui hem après a netejar el natsume, la capseta que conté el matcha, amb el fukusa. Després d'aprendre tants plecs del fukusa, ja tocava començar a veure'n la utilitat!
Finalment, hem acompanyat el matcha amb uns dolços petits fets amb farina d'arròs i sucre anomenats rakugan. Tenen formes molt boniques i sap greu menjar-se'ls, però estan molt bons ^¬^.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada