diumenge, 27 de febrer de 2011

Cerimònia del te XII

El febrer és temps de celebrar la floració de les pruneres!

En aquesta lliçó hem seguit aprenent la història de la cerimònia del te. Aquest cop hem viatjat fins al segle XV, a l'època de la dinastia Ashikaga, el segon shogunat de la història del Japó.  Yoshimasa Ashikaga va ser el vuitè shogun de la dinastia i durant el seu mandat la cultura Higashiyama va aflorar amb la pràctica de la cerimònia del te, l'ikebana, el wabi-sabi i el teatre Noh.

Com ja vam veure en lliçons anteriors, els mestres del Chadō anteriors a Sen no Rikyu van començar a concretar el procés de la cerimònia, ja que fins aleshores no hi havia cap procediment establert. Murata Jukō va ser un monjo budista de prop de Nara (antiga capital del Japó) que va concretar com s'havia de dur a terme la cerimònia i va reduir l'espai de la cambra del te, anomenada chashitsu. En aquella època, a més, hi havia competència per utilitzar estris molt luxosos durant la cerimònia, però Murata opinava que el luxe s'apartava del camí del te. D'altra banda, Takeno Jōō va contribuir al Chadō amb una simplificació de la cerimònia i va conrear el gust per allò rústic.

A la part pràctica hem après un pas nou del chasen toushi, el procés de tractar el chasen i el bol de te (chawan). En aquest cas es tracta de netejar el chawan un cop s'ha servit el te.

He gravat un vídeo amb part dels processos que he après fins ara. A la primera part es veu com faig fukusa sabaki, és a dir, el tractament del fukusa per netejar el natsume i el chashaku, i a la segona part es veu com faig chasen toushi. Necessito millorar els moviments, però per començar ja fa el fet!


Al vídeo porto posat un obi, però no porto kimono perquè no en tinc cap (encara). Només tinc un yukata (un kimono de cotó per a l'estiu) que és una peça de roba massa informal per a la cerimònia del te. Tot i això, també me'l podria haver posat perquè hauria quedat més autèntic!

De postres, vam prendre el te amb uns pastissets variats farcits de te verd i de pruna. Itadakimasu!

5 comentaris:

  1. Bon post,

    Sempre m'agrada llegir alguna coseta sobre el te que no coneixia.

    Suposo que tu veus en quines coses et cal millorar al vídeo que has penjat, però pels que no som entesos en l'ortodoxia del Chanoyu, Déu ni do lo currat que sembla.

    Per cert, si no l'has tastat, et recomano un te que he "descobert" fa poc: Darjeeling singbulli, un Oolong que recorda molt al te verd. Tasta'l si pots. El vaig acompanyar d'unes galetes de matcha.

    Au, fins a la teva pròxima publicació!

    ResponElimina
  2. Desprens harmonia i serenor. Molt instructiu el vídeo.

    ResponElimina
  3. Gràcies pels comentaris!

    Gràcies Frances! M'ha agradat el comentari perquè precisament l'harmonia i la tranquil·litat són dos dels pilars del Chanoyu. Veus què bé! ;)
    Per cert, ja hem anat a la nova ubicació de L'una mica de Japó! El local és una mica més gran, amb quatre taules a més a més de la barra. Ja no té aquell aire cutre que el feia tan autèntic, però el menjar segueix sent igual de bo!

    Gràcies Lutra! En general sembla que vaig pel bon camí a l'hora d'aprendre, però sí que me n'adono que puc agafar algun vici (a vegades és algun dit que no és on ha de ser, a vegades són els nervis del directe). I prenc nota de la recomanació del Darjeeling que dius. Parlant de tes de l'Índia, una amiga meva hi ha estat recentment i m'ha portat un te d'espècies (però encara no me l'ha pogut donar). Diu que és tant fort d'espècies que és millor infusionar-ne una miqueta juntament amb te negre en comptes de prendre'l sol!

    ResponElimina
  4. La teva amiga viatja molt!!!

    Ja em diràs què tal aquest te d'espècies.

    Llegint la teva resposta, he descobert un lloc nou, aquest "una mica de japó". Crec que m'hi acostaré a veure què tal, el que he vist per internet fa bona fila!

    ResponElimina
  5. Sí, la meva amiga és molt viatgera! He tingut la sort de compartir algun viatge amb ella i de col·laborar al seu blog. I si trec foc pels queixals amb el te indi que m'ha portat, ja en faré un vídeo ;)
    L'"Una mica de Japó" és molt recomanable. És senzill i casolà, tot molt autèntic!

    ResponElimina