Cerimònia del te LVI

A la classe de cerimònia del te de març la professora ens ha parlat d'algun dels elements de la cerimònia per al te espès (koicha). En aquest tipus de cerimònia no es fa servir un natsume per guardar el te, sinó un recipient de ceràmica anomenat chaire, que pot ser més alt o més ample que un natsume. El chaire es guarda dins de l'oshifuku, una bosseta de seda que pot estar decorada amb fil d'or.

A la pràctica hem seguit encadenant moviments fins a l'okibishaku, la manera d'agafar aigua amb el hisaku per netejar el chawan. Al bonryaku temae i a l'usucha temae es fan els mateixos passos: netejar el natsume, netejar el chashaku, netejar el chawan amb aigua... però la manera de fer-ho canvia força de fer-ho amb tetera i safata a fer-ho amb olla i hishaku. Sort que l'ordre és el mateix!

Finalment hem pres te matcha amb yatsuhashi, uns dolços de Kyoto boníssims (segurament siguin els meus preferits!). Oishii!

Cerimònia del te LV

La classe del mes de febrer de Chanoyu no ha estat habitual perquè he fet classe amb els companys del primer nivell. M'ha anat bé igualment tornar a repassar la cerimònia bonryaku temae per no oblidar-me'n.

La professora també ens ha parlat una mica més del paper dels convidats. El primer convidat s'anomena shokyaku i té un paper important perquè coneix bé la cerimònia. És qui acostuma a fer les preguntes sobre els elements que es fan servir a la cerimònia, com per exemple qui és l'autor del chawan o del chashaku, quin tipus de matcha s'ha servit... El segon convidat s'anomena jikyaku i l'últim convidat rep el nom de makyaku.

També ens ha ensenyat una nova frase: "Ofuku kagenwa ikaga desuka?", és a dir, "El te està bo?". És el que pregunta el teishu (qui prepara el te i fa la cerimònia) als convidats. El té, certament, estava molt bo, i en aquesta ocasió l'hem acompanya amb mochi de maduixa.

Cerimònia del te LIV

La primera classe de Chanoyu del 2016 l'hem feta a les acaballes del mes de gener. El 2016 és l'any del mico, un any per a intentar coses noves. A classe seguim, mica en mica, aprenent la cerimònia de te hira-demae, tot un repte per a nosaltres!

Petit detall de l'horòscop kawaii de la meva professora

La pràctica d'aquesta classe ha consistit en aprendre a agafar el fukusa i el hishaku amb la mà esquerra per tenir la mà dreta lliure i poder destapar l'olla d'aigua calenta. Sembla fàcil quan ho fa la professora, però fer-ho amb elegància costa...

Finalment, hem pres te matcha amb panettone de Torreblanca. Una combinació curiosa i diferent, però sobretot deliciosa!

Panettone de Paco Torreblanca

Cerimònia del te LIII

A l'última classe de cerimònia del te del 2015 la professora ens ha parlat breument de l'ús del kimono en ocasions com les celebracions d'any nou. Tot i que actualment la gran majoria de japonesos vesteixen roba occidental, en algunes ocasions especials porten kimono, com el primer dia de feina de l'any, la festa d'arribada a l'edat adulta (que al Japó és als vint anys) o durant els casaments, on els kimonos sovint llueixen l'emblema de la família i, en el cas de la núvia, el kimono blanc (shiromuku) en alguns moments es cobreix amb un altre kimono molt ornamentat amb brodats i colors llampants com el vermell i el daurat (uchikake). En el cas de la cerimònia del te, com que ja és habitual portar kimono, durant la primera cerimònia de l'any es permet portar un kimono més ornamentat (com per exemple, un furisode en el cas de les noies).

A la part pràctica de la lliçó hem seguit un pas més en l'aprenentatge del hirademae. I a l'hora de prendre el te matcha, hem menjat mochi farcit d'azuki i cobert amb kinako (farina de soja). Bon any!!

Cerimònia del te LII

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te la professora no ens ha parlat del camí del te, sinó que ens ha ensenyat un joc que es fa servir al Japó quan es vol sortejar quelcom. Aquest joc es diu "Amidakuji" i trobo que és un bon sistema per repartir objectes o regals a l'atzar. En aquest enllaç s'explica com funciona.

A la pràctica hem après nous passos en la cerimònia hirademae. La seqüència de moviments es torna més complexa. El que més m'agrada, de moment, del hirademae és fer servir el cullerot de bambú, el hishaku. Per sort, me n'he pogut comprar un en una botiga de te a Barcelona. El hishaku venia amb un futaoki, una peça, que pot ser de bambú, de ceràmica (com el que tinc jo), de vidre, etc. que s'utilitza per recolzar-lo.

Hishaku recolzat sobre futaoki

Finalment hem pres te matcha acompanyat de dolços de moniato, molt adients per a aquesta estació!

Cerimònia del te LI

Un any més, torna l'octubre i torno a classe de cerimònia del te. Després de les llargues vacances d'estiu hem de repassar alguns dels moviments que vam aprendre el curs passat. Ara que estem aprenent de ple el hirademae (un dels tipus de cerimònia amb chagama), els processos es tornen més complexos. En aquest cas hem repassat com portem tots els estris a la cambra del te a l'inici de la cerimònia.

La professora també ens ha parlat breument del zenmondo, una tradició dins del Budisme Zen en la qual el deixeble pregunta al mestre Zen, de qui obté una resposta que sovint no és directa, de manera que el deixeble necessita reflexionar sobre allò que el mestre li ha respost.

I com sempre, hem compartit te matcha amb dolços. En aquest cas, hem menjat monaka, uns pastissets farcits amb sèsam, soja, etc...

Postals d'Irlanda

Irlanda és un país que té alguna cosa màgica!

Potser és la bellesa dels seus paisatges.

Cliffs of Moher

Les columnes basàltiques de la Calçada del Gegant (Giant's Causeway)
a Irlanda del Nord

Maregassa a la Calçada del Gegant

Els seus castells i esglésies.

La catedral de Saint Patrick

La catedral de Christ Church

Castell de Dunguaire, a Kinvara, comtat de Galway

Les seves joies literàries.

Escala de cargol a la biblioteca del Trinity College

Imatge d'una pàgina del Llibre de Kells.
L'original es pot veure al Trinity College.

Oscar Wilde i una servidora

James Joyce

Stephen Dedalus

Molly Bloom

La música tradicional del país en directe als seus pubs.

La seva història intensa i viva.

Homenatge a la gran fam del segle XIX

Placa commemorativa a la presó de Kilmainham. La seva famosa nau
central està tancada per obres fins al desembre de 2015.

Mural a Falls Road, al barri catòlic de Belfast

L'encant de Dublín.

El Ha'penny Bridge creuant el riu Liffey

Portes georgianes

 

I el de Galway.

Potser la seva gastronomia no és molt destacable, però es poden menjar bons estofats i esmorzars... Per tastar bona cuina irlandesa tradicional, The Lotts i el pub O'Neill's són recomanables. The Teller Room tampoc està gens malament.

Menjar de pub a Temple Bar

Després de la meva segona visita a Irlanda, a més a més de la Calçada del Gegant i els Cliffs of Moher, em quedo amb el meu petit descobriment: la Chester Beatty Library, al costat del Castell de Dublín, on s'hi exposen llibres il·luminats que són autèntiques joies (amb permís del Llibre de Kells), des de llibres medievals europeus, passant per alcorans finament decorats i fins a rotlles amb gravats xinesos i japonesos.

I tot el que em queda per veure encara!

Cerimònia del te L

A l'última lliçó de cerimònia del te abans de les vacances hem repassat els tres moviments que hem après durant aquest curs per fer servir el hishaku:

• Okibishaku: per ficar aigua al chawan i netejar-lo.
• Kiribishaku: per ficar aigua al chawan i preparar el te matcha.
• Hikibishaku: per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo.

La professora també ens ha fet una petita introducció a la ceràmica que s'utilitza a la cerimònia del te. Durant els inicis de la cerimònia del te la ceràmica que s'utilitzava provenia de la Xina o de Corea. El conjunt d'estris provinents de fora del Japó (específicament de la Xina) s'anomena karamono. Més tard es va anar fomentant l'ús de ceràmica pròpia del país: wamono (aquest terme fa referència a estris japonesos en general). Dins de la ceràmica pròpia del país també es fan distincions segons la seva regió d'origen. Per exemple, la ceràmica kyoyaki és originària de Kyoto. Aquest tipus de ceràmica es diferencia del terme general kuniyaki, que fa referència a la ceràmica d'arreu del país. Dins de la ceràmica kyoyaki hi ha la ceràmica raku, molt apreciada per Sen no Rikyu. A les peces de ceràmica s'hi pot veure el segell del seu autor, com per exemple en aquest kensui:

Kensui del forn d'Otowayama

Finalment hem pres l'últim matcha de la temporada acompanyat dels clàssics mochi. Bon estiu!

Cerimònia del te XLIX

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te hem vist que hi ha diferents tipus d'estris segons la formalitat de la cerimònia del te. La nostra professora ens ha mostrat diferents tipus de chashaku (la cullereta de bambú amb què se serveix el te) que corresponen als tres graus de formalitat de la cerimònia:

• Shin: a la cerimònia més formal, el chashaku és llis, és a dir que no té cap nus. Pot ser de fusta i fins i tot n'hi ha de molt antics fets d'ivori.
• Gyo: el chashaku per a les cerimònies semiformals és de bambú i té un nus a l'extrem inferior.
• So: a les cerimònies informals, el chashaku també és de bambú i té un nus al mig. És el que fem servir nosaltres a classe.

Chashaku per a cerimònies informal (So)

A la part pràctica hem après a fer el moviment hikibishaku per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo. Dels tres moviments que hem après amb el hishaku (el cullerot de bambú), el hikibishaku és el que m'ha costat més. En aquest vídeo es pot veure:

Finalment, el te matcha d'aquesta ocasió l'hem acompanyat amb uns bombons farcits d'azuki. La combinació és sorprenent!

Cerimònia del te XLVIII

Ara que ja estem aprenent el hirademae (la cerimònia del te amb olla), ens estem plantejant comprar els estris necessaris per poder practicar aquest tipus de cerimònia. El problema és que hi ha estris que són cars, com l'olla mateix, que pot superar els 1000 euros. La nostra esperança és trobar-ne una de segona (o tercera) mà. A l'hora d'adquirir els objectes que necessitem per a la cerimònia del te hem de tenir en compte diversos aspectes: quina escola seguim (Urasenke, Omotesenke, etc.), les mides (n'hi pot haver de diferents segons si són per a homes o per a dones), la decoració i d'altres. Així doncs, hem de mirar-nos-ho amb calma.

A la part pràctica de la classe hem après el moviment kiribishaku, que serveix per posar l'aigua que farem servir per preparar el te. El moviment que vam aprendre el mes passat es diu okibishaku.

Finalment, hem pres te matcha amb usuyaki, una mena de galeta molt fina que en aquest cas tenia gust d'azuki. Però aquesta vegada no poso la foto de l'usuyaki, sinó la d'un dels sakuramochi que vam menjar recentment en un intent de fer un hanami a Barcelona. No vam tenir la sort de poder veure cirerers florits, però igualment vam poder gaudir dels dolços tradicionals d'aquesta època al Japó en bona companyia.

Sakuramochi, decorat amb fulles i una flor de cirerer

Nouruz: l'any nou persa

Un dels llegats més importants que la cultura persa ha deixat al món és la celebració del Nouruz, l'any nou persa, que arriba el dia de l'equinocci de primavera. La celebració del Nouruz es remunta a fa 3000 anys i té el seu origen en el Zoroastrisme. Aquesta festivitat se celebra a l'Iran, on és festa nacional, i a diversos països del seu voltant, com l'Azerbaidjan, el Kurdistan, l'Afganistan o el Turkmenistan, on la cultura persa hi va deixar la seva empremta.

Relleu a Persèpolis que representa l'arribada de l'any nou

Una de les tradicions més populars durant el Nouruz és parar la taula amb el Haft-Sin: set elements que comencen amb la lletra S i que representen els millors desitjos per a l'any nou que comença:

• Sabzeh: brots de blat, de llenties o d'ordi que simbolitzen tornar a néixer i la felicitat.
• Samanu: un púding dolç fet amb blat germinat que simbolitza l'abundància.
• Senjed:  el fruit de l'arbre del paradís, que simbolitza l'amor i la tolerància.
• Sīr: alls, que simbolitzen la salut.
• Sīb: pomes, que simbolitzen la bellesa i l'amor.
• Sumaq: sumac, una espècia que simbolitza la sortida del sol.
• Serkeh: vinagre, que simbolitza la paciència.

També s'hi afegeixen altres objectes, com un mirall, monedes, espelmes, peixos, un llibre, dolços, ous pintats i jacints.

Nosaltres vam aprofitar aquesta data per recordar el nostre viatge a l'Iran a través de la cuina persa. Al restaurant El Rincón Persa, l'únic restaurant de cuina iraniana de Barcelona, també tenien parat el seu propi Haft-Sin.

El Haft-Sin del Rincón Persa

No me'n puc estar de recomanar la cuina d'aquesta petita "ambaixada" de l'Iran en forma de restaurant. M'encanten els seus estofats, sobretot els preparats amb magrana o amb llima seca. Els arrossos són deliciosos. També són molt recomanables el mast-o-khiar (iogurt amb cogombre) i el kashke bademjan (albergínia), per sucar-hi pa!

Feliç 1394! Nowruz mobarak!

Cerimònia del te XLVII

Estem a punt d'entrar a la primavera i els arbres ja estan en plena floració. El mes de març és quan floreixen els presseguers, així que durant aquest mes a la cerimònia del te les flors de presseguer (momo 桃) fan acte de presència a l'ornamentació de la sala de te, als estris i als dolços que acompanyen el te matcha. La professora també ens ha explicat que al Japó els agrada igualment anticipar-se una mica al mes següent. Així doncs, cap a finals de març ja començaran a fer servir decoració amb flors de cirerer (sakura 桜), més típiques d'abril.

A la pràctica d'aquesta lliçó hem après els moviments per fer servir el hishaku (el cullerot de bambú) quan hem de ficar aigua calenta al chawan (el bol de te). Per recordar els moviments vaig gravar aquest vídeo:

Finalment, hem begut te matcha acompanyat d'uns dolços típics de Kanazawa amb gust de yuzu.

Cerimònia del te XLVI

Un cop ja dominem el bonryaku temae (la cerimònia del te amb safata), aquest mes de febrer ens hem ficat de ple en l'aprenentatge del hirademae, la cerimònia del te amb chagama (l'olla) més bàsica. Hi ha altres tipus de cerimònia amb chagama on s'utilitzen altre elements, com per exemple una petita prestatgeria. També hi ha un tipus de cerimònia de sobretaula anomenat ryurei temae.

En aquesta lliçó hem après a manipular el hishaku, el cullerot de bambú que serveix per ficar aigua a l'olla i al bol de te. Ara que comencem ens costa una mica acostumar-nos a fer-lo servir. A vegades tenim por que se'ns caigui. Jo encara no en tinc cap per poder practicar a casa, i la veritat és que m'aniria bé per acostumar-m'hi.

I per acompanyar el te hem menjat mochi recobert amb sèsam. M'encanta! Però aquest cop la foto correspon a uns dolços tradicionals (higashi) fets amb sucre (wasanbon) que em va portar una bona amiga del seu últim viatge al Japó. Són tan bonics!

Cerimònia del te XLV

Ja som al 2015! Aquest any l'hem començat d'una manera molt especial: fent la nostra primera cerimònia del te de veritat. Per dur-la a terme no només hem hagut de posar en pràctica tot el que hem après des del 2010, sinó que hem hagut de preparar la sala on hem fet la cerimònia decorant-la amb una cal·ligrafia (kakejiku) i un ikebana adient per a l'ocasió. A la cerimònia del te cal tenir en compte la decoració i tots els elements que l'envolten. Ens queden mil coses per aprendre encara!

Ikebana per a cerimònia del te (chabana)
i cal·ligrafia amb el kanji de bona fortuna 福

En aquesta ocasió els alumnes també ens hem encarregat de triar els dolços que han acompanyat el te. Afortunadament hem trobat el que buscàvem a la pastisseria Ochiai. Hem triat joyomanju, un dolç amb forma de conill fet amb farina, soja i farcit d'orellanes, i nerikiri, un altre tipus de dolç fet amb soja blanca al qual se li pot donar vàries formes i colors. En aquest cas, els nerikiri tenien forma de camèlia, una flor d'hivern molt adient per a aquesta època.

A partir d'ara ens centrarem en l'aprenentatge de l'usucha temae, la cerimònia del te amb olla, que té més complexitat que la cerimònia amb tetera i safata (bonryaku temae). Però no podem oblidar tot el que hem estat aprenent fins ara, perquè ens seguirà sent molt útil per progressar!

Cerimònia del te XLIV

Ja ha arribat desembre! En japonès l'últim mes de l'any rep dos noms: juunigatsu, "el dotzè mes"; i també té un nom més antic i tradicional: shiwasu. A finals d'any els japonesos s'afanyen a netejar a fons les seves cases i es preparen per rebre l'any nou. Aquesta última classe de cerimònia del te nosaltres també hem estat fent plans per a l'any nou: alguns de nosaltres farem la nostra primera cerimònia del te autèntica el proper mes de gener. Ja cal que ens preparem bé! No només caldrà que repassem tots els passos del bonryaku temae (la cerimònia del te més senzilla, que és la que ja dominem en teoria), sinó que haurem de pensar en la decoració de la sala, en els dolços que servirem...

A la part pràctica hem après com hem de portar els estris per fer la cerimònia usucha temae. En aquest cas no fem servir una safata per portar els estris com al bonryaku temae (la cerimònia amb safata), sinó que els portem directament amb les mans i és una mica més difícil perquè hem de vigilar que no se'ns caigui res.

Els nous elements de la cerimònia: el chagama (l'olla de ferro colat)
i el mizusashi (el recipient per a l'aigua fresca)

Finalment, el te matcha l'hem acompanyat amb mochi de gustos diferents:

Bones festes!

Cerimònia del te XLIII

Una temporada més aprenent pas a pas la cerimònia del te! El mes passat no vaig poder anar a classe perquè tot just tornava del meu viatge a Iran. En aquesta ocasió hem parlat una mica de la influència Zen a la cerimònia del te. La cambra on té lloc la cerimònia a vegades està decorada amb un kakejiku (dibuix o cal·ligrafia penjada) que fa referència a la filosofia Zen. Per exemple, "hibi kore koujitsu", que traduït seria una cosa com "aquest és el millor dia".

A la pràctica hem après com portar el mizusashi (el recipient d'aigua fresca) a la cambra del te. El mizusashi és el primer element que es porta a la cambra, perquè el chagama (l'olla) ja hi és. Per això, quan entrem amb el mizusashi hem de saludar a tots els convidats que ja estan asseguts a la cambra.

Finalment, per acompanyar el te matcha en aquesta ocasió hem menjat mongetes ama-natto i uguisu-mame. Les mongetes uguisu-mame fan referència a l'uguisu, un ocellet verd que apareix al Japó amb el bon temps (seria més típic de la primavera). Oishii!

Ama-natto (de color grana fosc) i uguisu-mame (verd)

Iran, on el te és símbol d'hospitalitat

Encara que no sigui gaire viatgera, puc afirmar que acabo de tornar d'un dels viatges de la meva vida: he anat de lluna de mel a l'Iran. Aquest país del Pròxim Orient desperta molts recels, però us puc afirmar que la gent del país té poc a veure amb els seus dirigents i no mereix el que està patint per culpa de les sancions i els embargaments. El poble iranià és molt autèntic i hospitalari, i una de les maneres que té de mostrar la seva hospitalitat és oferint un te ben calent als seus convidats.

Te amb kolompeh (galetes farcides amb dàtils, típiques de Kerman)

Jo he estat encantada de visitar un país on el te és tant present. També he après com prendre te com els perses: primer es fiquen un terròs de sucre a la boca, i després fan un bon glop de te. També hi ha una altra manera de prendre'l, que és abocant el te del got al platet, deixant el pòsit del te al got i bevent-lo directament del plat.

Te amb sucres caramel·litzats a Isfahan

Les cases de te (chaikhaneh) són un lloc per fer-hi vida social. Vam veure'n algunes que originàriament eren banys públics (hammam):

Hammam reconvertit en casa de te a Kashan

Te amb pastes a la mateixa casa de te de Kashan

Al basar d'Isfahan vaig comprar te blanc del país i també roses seques:

Recórrer Iran pel nostre compte ha estat tota una aventura per a nosaltres, que tampoc estem acostumats a rodar món. Però fins i tot en els moments més difícils, com quan ens vam trobar amb una inspecció policial anant en bus nocturn des de Shiraz a Isfahan, hem comptat amb l'ajuda d'iranians amables i disposats a ajudar-nos.

Aquest són alguns dels llocs que més em van agradar del viatge:

- La decoració del Palau del Golestan a Teheran, del Narenjestan a Shiraz i de Chehel Sotun a Isfahan:

Rajoles del Palau de Golestan a Teheran

Narenjestan a Shiraz

Chehel Sotun a Isfahan

- Els basars:

Catifes al basar de Shiraz

- La ciutadella de Rayen (i llàstima que la de Bam estigués gairebé tota derruïda):

La ciutadella de Rayen

La ciutadella de Bam s'està reconstruint després del terratrèmol de 2003

- Els jardins perses:

Jardí Fin a Kashan

Jardí Eram a Shiraz

- El desert de Lut:

- Les ciutats antigues de Yazd i Kashan, amb les seves torres del vent:

Yazd

Kashan

- Les cases senyorials de Kashan:

Casa Abbasi

Casa Tabatabiyeh

Casa Borujerdi

- Els temples Zoroastrians:

Santuari de Pir-e Sabz (Chak Chak)

Ateshkadeh (Temple del Foc) de Yazd

- Les runes de Persèpolis i Naqsh-e Rostam:

Persèpolis

Naqsh-e Rostam

- Les mesquites en general (i algun mausoleu). Algunes d'imponents, algunes de màgiques, totes precioses:

Mesquita Vakil a Shiraz

Mesquita Nasir al-Molk a Shiraz

Interior de la cúpula de la mesquita del Sheik Lotfollah, Isfahan

Mesquita del Divendres a Yazd

En resum, Iran és un país amb un patrimoni impressionant, on es pot reviure la història passada i present i l'encreuament de cultures i civilitzacions. Iran dust dāram!