Cerimònia del te XLI

Després de més de quatre anys aprenent la versió més senzilla de la cerimònia del te, el bonryaku temae o servei de te amb safata, per fi ha arribat el moment d'aprendre a fer servir el chagama (olla per escalfar l'aigua) en comptes de la tetera. Sembla que avancem de nivell! Caldrà que ens preparem molt, perquè per fer l'usucha temae (preparació del te clar) amb el chagama podem trigar fins a 45 minuts, i aguantar asseguts de genolls en posició seiza serà dur! La professora ens ha ensenyat el chagama, que es guarda en una caixa de fusta, ben protegit. El chagama és de ferro i no es pot tocar directament amb les mans. Cal fer servir unes anelles que es fiquen en uns orificis laterals per poder transportar-lo. La propera lliçó serà per aprendre com fer-ho.

A més a més, en aquesta lliçó hem après una nova frase: "Otemae chodai itashimasu", que es pot traduir com "Ara prendré el te que m'heu ofert". Aquesta frase la diu el convidat quan el teishu li serveix el te, però no és obligatori dir-la. El que sí que cal fer és saludar com a mostra d'agraïment!

Per acompanyar el te en aquesta ocasió hem menjat dolços de Matsuyama, un lloc de l'illa de Shikoku famós pels seus onsen (banys termals). L'onsen més famós de Matsuyama és el Dōgo Onsen, que apareix a la novel·la Botchan de Natsume Sōseki. Aquest onsen també va servir d'inspiració per a la pel·lícula d'animació El viatge de Chihiro.

Recepta de crema de llimona (lemon curd)

La meva amiga Isabel em va regalar aquesta joia de llibre de receptes per a l'Afternoon Tea i mica en mica vaig provant de fer alguna de les més de 160 receptes que hi ha.

L'última que he provat de fer és molt fàcil i amb un resultat deliciós: lemon curd (crema de llimona). Aquesta és la recepta per fer-ne uns 450 grams:

Ingredients:

3 llimones sense encerar
200 gr. de sucre en pols
115 gr. de mantega sense sal tallada a daus
2 ous grossos i dos rovells d'ous grossos

Renteu les llimones i ratlleu-ne la pell.
Exprimiu-ne el suc i barregeu-lo amb la pell ratllada dins un bol que es pugui escalfar.
Poseu el bol al bany Maria amb l'aigua bullint a foc lent.
Afegiu-hi el sucre i la mantega i aneu remenant la barreja fins que la mantega s'hagi fos.
Barregeu els ous i els rovells en un altre bol.
Aboqueu els ous a la barreja de llimona, mantega i sucre passant-los per un colador. Mentre aboqueu els ous és important anar batent tota la barreja fins que quedi ben lligada.
Remeneu la barreja  fins que quedi una crema espessa. El truc és ficar una cullera de fusta i si la crema deixa una capa fina al revers de la cullera sense arribar a gotejar, llavors vol dir que ja està a punt.
Retireu-la del foc i fiqueu la crema de llimona en pots de vidre esterilitzats i tapeu-los.
Quan la crema s'hagi refredat ja la podeu ficar a la nevera. Cal consumir la crema abans de tres mesos.
També es recomana consumir-la ràpidament un cop encetada. Jo l'he gastada en dues setmanes (guardada a la nevera dins d'un pot ben esterilitzat).

Bon profit!!

Cerimònia del te XL

A l'abril ja comença a fer bon temps per poder fer activitats a l'aire lliure, i la cerimònia del te no n'és cap excepció. El tipus de cerimònia del te que es fa a l'aire lliure es diu nodate. Sovint aquest tipus de cerimònia es fa sobre una estora vermella en lloc d'un tatami i sota un gran para-sol vermell.

A la pràctica hem après com podem observar el chawan amb el qual hem pres el te. Una manera d'observar el chawan és sense tocar-lo, abaixant el cap amb els palmells de la mà recolzats al tatami. Així podem apreciar-ne els detalls de la decoració. Cal tenir en compte que el chawan amb el qual hem begut el te pot ser una peça molt antiga i valuosa, així que és millor no manipular-lo gaire.
A més a més, també hem preparat el te matcha per ficar-lo a dins del natsume de manera que quedi com una muntanyeta verda. Això es fa amb dues peces que fan d'embut:

I per acompanyar el te d'avui hem menjat Senkyaku Banrai (que vol dir "mil clients, deu mil visites"), uns pastissets farcits de mongeta blanca.

Cerimònia del te XXXIX

Ja ha arribat la primavera a la cerimònia del te!

Fa una setmana la nostra professora va sortir al programa-concurs de cuina "Deja sitio para el postre". La van convidar per a què expliqués la història i la filosofia de la cerimònia del te i els hi fes una demostració als concursants. En aquest mateix programa va sortir també el mestre pastisser Takashi Ochiai, que va ensenyar als concursants com fer dolços tradicionals japonesos. A la cerimònia del te els dolços són una part molt important, així que penso que va ser molt adient que els convidessin a tots dos per assistir al programa!

A la part més pràctica hem vist dos elements nous per a nosaltres: el hishaku i el mizusashi. El hishaku és una mena de cullerot de bambú que serveix per posar aigua fresca a l'olla on s'escalfa l'aigua per al te (el kama). El hishaku a vegades es deixa recolzat sobre una altra peça de bambú que s'anomena futaoki. I el mizusashi és el recipient que conté l'aigua fresca. Aquests dos elements encara no els farem servir, ja que són propis de cerimònies del te més complicades. Nosaltres encara estem aprenent bonryaku-temae, la cerimònia del te amb safata, que és la més senzilla.

Mizusashi

 Per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat mochi. Bon profit!

Mochi

Cerimònia del te XXXVIII

A Kyoto el 25 de febrer se celebra el festival Baikasai al santuari de Kitano Tenmangu. Aprofitant que les pruneres ja estan florides, en aquest santuari es duu a terme una cerimònia del te multitudinària. En ocasions com aquesta la persona que realitza la cerimònia (el teishu) no pot fer te per a tots els convidats, així que necessita l'ajuda dels hanto que preparen i serveixen te a la majoria d'assistents. En aquesta lliçó hem après una mica més sobre el paper del hanto. A l'hora de portar el chawan (el bol de te), el hanto fa servir un kobukusa, una tela més petita que el fukusa, decorada amb diversos motius. Al següent vídeo del festival Baikasai d'aquest any es poden veure diverses maiko i geiko fent de hanto, cadascuna amb el seu kobukusa. A partir del minut 6:24 comencen a servir el te, i al minut 7:15 es veu perfectament el kobukusa:



El te d'aquesta lliçó l'hem acompanyat d'uns dolços de mongeta vermella fets amb una tècnica similar als dolços rakugan (de sucre premsat).

Cerimònia del te XXXVII

La primera cerimònia del te de l'any rep un nom: Hatsugama. I la primera classe de l'any, també: Hatsugeiko. La primera classe del 2014 ha arribat a les acaballes de gener, amb l'any nou lunar a punt de començar.

En aquesta lliçó hem après més coses sobre el paper dels convidats. Avui hem vist què han de fer a l'hora de menjar els dolços. El hanto (l'ajudant del teishu) porta els dolços als convidats tot just abans de començar la cerimònia, però els dolços no es poden menjar fins que el teishu ho digui. Quan el teishu diu la frase "okashi o dozo" ("si et plau, ja pots menjar els dolços"), llavors el primer convidat ja pot menjar. Primer saluda el convidat que hi ha a la seva esquerra, després agafa el recipient dels dolços i dóna gràcies, i finalment agafa un dolç, deixa el recipient entre ell i el convidat següent, i menja.

Tot això ho hem posat en pràctica prenent el te matcha amb dolços inspirats en els baumkuchen, molt populars al nord del Japó. Oishii!

Baumkuchen japonesos

Cerimònia del te XXXVI

L'última lliçó de Chanoyu de l'any ha arribat a les portes de l'hivern. En aquesta època de l'any es fan cerimònies del te al capvespre, aprofitant que es fa fosc més d'hora. Aquest tipus de cerimònia es diu Yobanashi i es fa a la llum de les espelmes.

En aquesta lliçó hem après més sobre les tres formes de saludar durant la cerimònia segons la formalitat del moment:

- Shin: és la salutació més formal, la que es fa al principi quan s'entra a la cambra del te i quan l'amfitrió i els convidats se saluden. També es fa al final, quan s'acomiaden. Aquesta salutació es fa inclinant totalment el cos i recolzant del tot les mans sobre el tatami.

- Gyo: és una salutació semiformal. Es fa quan un convidat li diu al següent que primer anirà ell/a ("osakini"). En aquest cas el cos s'inclina fins a la meitat i només els dits toquen el tatami.

- So: és la salutació més informal. Es fa quan l'amfitrió li diu al primer convidat que ja pot menjar el dolç ("okashi o dozo"), i també quan el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar la cerimònia ("oshimai kudasai"). Per fer aquesta salutació només cal inclinar lleugerament el cos i tocar el tatami amb les puntes dels dits.

El dolç que hem menjat per acompanyar el te en aquesta ocasió era un mochi d'herbes farcit amb mongeta vermella.

Fins l'any que ve!