Nouruz: l'any nou persa

Un dels llegats més importants que la cultura persa ha deixat al món és la celebració del Nouruz, l'any nou persa, que arriba el dia de l'equinocci de primavera. La celebració del Nouruz es remunta a fa 3000 anys i té el seu origen en el Zoroastrisme. Aquesta festivitat se celebra a l'Iran, on és festa nacional, i a diversos països del seu voltant, com l'Azerbaidjan, el Kurdistan, l'Afganistan o el Turkmenistan, on la cultura persa hi va deixar la seva empremta.

Relleu a Persèpolis que representa l'arribada de l'any nou

Una de les tradicions més populars durant el Nouruz és parar la taula amb el Haft-Sin: set elements que comencen amb la lletra S i que representen els millors desitjos per a l'any nou que comença:

• Sabzeh: brots de blat, de llenties o d'ordi que simbolitzen tornar a néixer i la felicitat.
• Samanu: un púding dolç fet amb blat germinat que simbolitza l'abundància.
• Senjed:  el fruit de l'arbre del paradís, que simbolitza l'amor i la tolerància.
• Sīr: alls, que simbolitzen la salut.
• Sīb: pomes, que simbolitzen la bellesa i l'amor.
• Sumaq: sumac, una espècia que simbolitza la sortida del sol.
• Serkeh: vinagre, que simbolitza la paciència.

També s'hi afegeixen altres objectes, com un mirall, monedes, espelmes, peixos, un llibre, dolços, ous pintats i jacints.

Nosaltres vam aprofitar aquesta data per recordar el nostre viatge a l'Iran a través de la cuina persa. Al restaurant El Rincón Persa, l'únic restaurant de cuina iraniana de Barcelona, també tenien parat el seu propi Haft-Sin.

El Haft-Sin del Rincón Persa

No me'n puc estar de recomanar la cuina d'aquesta petita "ambaixada" de l'Iran en forma de restaurant. M'encanten els seus estofats, sobretot els preparats amb magrana o amb llima seca. Els arrossos són deliciosos. També són molt recomanables el mast-o-khiar (iogurt amb cogombre) i el kashke bademjan (albergínia), per sucar-hi pa!

Feliç 1394! Nowruz mobarak!

Cerimònia del te XLVII

Estem a punt d'entrar a la primavera i els arbres ja estan en plena floració. El mes de març és quan floreixen els presseguers, així que durant aquest mes a la cerimònia del te les flors de presseguer (momo 桃) fan acte de presència a l'ornamentació de la sala de te, als estris i als dolços que acompanyen el te matcha. La professora també ens ha explicat que al Japó els agrada igualment anticipar-se una mica al mes següent. Així doncs, cap a finals de març ja començaran a fer servir decoració amb flors de cirerer (sakura 桜), més típiques d'abril.

A la pràctica d'aquesta lliçó hem après els moviments per fer servir el hishaku (el cullerot de bambú) quan hem de ficar aigua calenta al chawan (el bol de te). Per recordar els moviments vaig gravar aquest vídeo:

Finalment, hem begut te matcha acompanyat d'uns dolços típics de Kanazawa amb gust de yuzu.

Cerimònia del te XLVI

Un cop ja dominem el bonryaku temae (la cerimònia del te amb safata), aquest mes de febrer ens hem ficat de ple en l'aprenentatge del hirademae, la cerimònia del te amb chagama (l'olla) més bàsica. Hi ha altres tipus de cerimònia amb chagama on s'utilitzen altre elements, com per exemple una petita prestatgeria. També hi ha un tipus de cerimònia de sobretaula anomenat ryurei temae.

En aquesta lliçó hem après a manipular el hishaku, el cullerot de bambú que serveix per ficar aigua a l'olla i al bol de te. Ara que comencem ens costa una mica acostumar-nos a fer-lo servir. A vegades tenim por que se'ns caigui. Jo encara no en tinc cap per poder practicar a casa, i la veritat és que m'aniria bé per acostumar-m'hi.

I per acompanyar el te hem menjat mochi recobert amb sèsam. M'encanta! Però aquest cop la foto correspon a uns dolços tradicionals (higashi) fets amb sucre (wasanbon) que em va portar una bona amiga del seu últim viatge al Japó. Són tan bonics!

Cerimònia del te XLV

Ja som al 2015! Aquest any l'hem començat d'una manera molt especial: fent la nostra primera cerimònia del te de veritat. Per dur-la a terme no només hem hagut de posar en pràctica tot el que hem après des del 2010, sinó que hem hagut de preparar la sala on hem fet la cerimònia decorant-la amb una cal·ligrafia (kakejiku) i un ikebana adient per a l'ocasió. A la cerimònia del te cal tenir en compte la decoració i tots els elements que l'envolten. Ens queden mil coses per aprendre encara!

Ikebana per a cerimònia del te (chabana)
i cal·ligrafia amb el kanji de bona fortuna 福

En aquesta ocasió els alumnes també ens hem encarregat de triar els dolços que han acompanyat el te. Afortunadament hem trobat el que buscàvem a la pastisseria Ochiai. Hem triat joyomanju, un dolç amb forma de conill fet amb farina, soja i farcit d'orellanes, i nerikiri, un altre tipus de dolç fet amb soja blanca al qual se li pot donar vàries formes i colors. En aquest cas, els nerikiri tenien forma de camèlia, una flor d'hivern molt adient per a aquesta època.

A partir d'ara ens centrarem en l'aprenentatge de l'usucha temae, la cerimònia del te amb olla, que té més complexitat que la cerimònia amb tetera i safata (bonryaku temae). Però no podem oblidar tot el que hem estat aprenent fins ara, perquè ens seguirà sent molt útil per progressar!

Cerimònia del te XLIV

Ja ha arribat desembre! En japonès l'últim mes de l'any rep dos noms: juunigatsu, "el dotzè mes"; i també té un nom més antic i tradicional: shiwasu. A finals d'any els japonesos s'afanyen a netejar a fons les seves cases i es preparen per rebre l'any nou. Aquesta última classe de cerimònia del te nosaltres també hem estat fent plans per a l'any nou: alguns de nosaltres farem la nostra primera cerimònia del te autèntica el proper mes de gener. Ja cal que ens preparem bé! No només caldrà que repassem tots els passos del bonryaku temae (la cerimònia del te més senzilla, que és la que ja dominem en teoria), sinó que haurem de pensar en la decoració de la sala, en els dolços que servirem...

A la part pràctica hem après com hem de portar els estris per fer la cerimònia usucha temae. En aquest cas no fem servir una safata per portar els estris com al bonryaku temae (la cerimònia amb safata), sinó que els portem directament amb les mans i és una mica més difícil perquè hem de vigilar que no se'ns caigui res.

Els nous elements de la cerimònia: el chagama (l'olla de ferro colat)
i el mizusashi (el recipient per a l'aigua fresca)

Finalment, el te matcha l'hem acompanyat amb mochi de gustos diferents:

Bones festes!

Cerimònia del te XLIII

Una temporada més aprenent pas a pas la cerimònia del te! El mes passat no vaig poder anar a classe perquè tot just tornava del meu viatge a Iran. En aquesta ocasió hem parlat una mica de la influència Zen a la cerimònia del te. La cambra on té lloc la cerimònia a vegades està decorada amb un kakejiku (dibuix o cal·ligrafia penjada) que fa referència a la filosofia Zen. Per exemple, "hibi kore koujitsu", que traduït seria una cosa com "aquest és el millor dia".

A la pràctica hem après com portar el mizusashi (el recipient d'aigua fresca) a la cambra del te. El mizusashi és el primer element que es porta a la cambra, perquè el chagama (l'olla) ja hi és. Per això, quan entrem amb el mizusashi hem de saludar a tots els convidats que ja estan asseguts a la cambra.

Finalment, per acompanyar el te matcha en aquesta ocasió hem menjat mongetes ama-natto i uguisu-mame. Les mongetes uguisu-mame fan referència a l'uguisu, un ocellet verd que apareix al Japó amb el bon temps (seria més típic de la primavera). Oishii!

Ama-natto (de color grana fosc) i uguisu-mame (verd)

Iran, on el te és símbol d'hospitalitat

Encara que no sigui gaire viatgera, puc afirmar que acabo de tornar d'un dels viatges de la meva vida: he anat de lluna de mel a l'Iran. Aquest país del Pròxim Orient desperta molts recels, però us puc afirmar que la gent del país té poc a veure amb els seus dirigents i no mereix el que està patint per culpa de les sancions i els embargaments. El poble iranià és molt autèntic i hospitalari, i una de les maneres que té de mostrar la seva hospitalitat és oferint un te ben calent als seus convidats.

Te amb kolompeh (galetes farcides amb dàtils, típiques de Kerman)

Jo he estat encantada de visitar un país on el te és tant present. També he après com prendre te com els perses: primer es fiquen un terròs de sucre a la boca, i després fan un bon glop de te. També hi ha una altra manera de prendre'l, que és abocant el te del got al platet, deixant el pòsit del te al got i bevent-lo directament del plat.

Te amb sucres caramel·litzats a Isfahan

Les cases de te (chaikhaneh) són un lloc per fer-hi vida social. Vam veure'n algunes que originàriament eren banys públics (hammam):

Hammam reconvertit en casa de te a Kashan

Te amb pastes a la mateixa casa de te de Kashan

Al basar d'Isfahan vaig comprar te blanc del país i també roses seques:

Recórrer Iran pel nostre compte ha estat tota una aventura per a nosaltres, que tampoc estem acostumats a rodar món. Però fins i tot en els moments més difícils, com quan ens vam trobar amb una inspecció policial anant en bus nocturn des de Shiraz a Isfahan, hem comptat amb l'ajuda d'iranians amables i disposats a ajudar-nos.

Aquest són alguns dels llocs que més em van agradar del viatge:

- La decoració del Palau del Golestan a Teheran, del Narenjestan a Shiraz i de Chehel Sotun a Isfahan:

Rajoles del Palau de Golestan a Teheran

Narenjestan a Shiraz

Chehel Sotun a Isfahan

- Els basars:

Catifes al basar de Shiraz

- La ciutadella de Rayen (i llàstima que la de Bam estigués gairebé tota derruïda):

La ciutadella de Rayen

La ciutadella de Bam s'està reconstruint després del terratrèmol de 2003

- Els jardins perses:

Jardí Fin a Kashan

Jardí Eram a Shiraz

- El desert de Lut:

- Les ciutats antigues de Yazd i Kashan, amb les seves torres del vent:

Yazd

Kashan

- Les cases senyorials de Kashan:

Casa Abbasi

Casa Tabatabiyeh

Casa Borujerdi

- Els temples Zoroastrians:

Santuari de Pir-e Sabz (Chak Chak)

Ateshkadeh (Temple del Foc) de Yazd

- Les runes de Persèpolis i Naqsh-e Rostam:

Persèpolis

Naqsh-e Rostam

- Les mesquites en general (i algun mausoleu). Algunes d'imponents, algunes de màgiques, totes precioses:

Mesquita Vakil a Shiraz

Mesquita Nasir al-Molk a Shiraz

Interior de la cúpula de la mesquita del Sheik Lotfollah, Isfahan

Mesquita del Divendres a Yazd

En resum, Iran és un país amb un patrimoni impressionant, on es pot reviure la història passada i present i l'encreuament de cultures i civilitzacions. Iran dust dāram!