Cerimònia del te LII

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te la professora no ens ha parlat del camí del te, sinó que ens ha ensenyat un joc que es fa servir al Japó quan es vol sortejar quelcom. Aquest joc es diu "Amidakuji" i trobo que és un bon sistema per repartir objectes o regals a l'atzar. En aquest enllaç s'explica com funciona.

A la pràctica hem après nous passos en la cerimònia hirademae. La seqüència de moviments es torna més complexa. El que més m'agrada, de moment, del hirademae és fer servir el cullerot de bambú, el hishaku. Per sort, me n'he pogut comprar un en una botiga de te a Barcelona. El hishaku venia amb un futaoki, una peça, que pot ser de bambú, de ceràmica (com el que tinc jo), de vidre, etc. que s'utilitza per recolzar-lo.

Hishaku recolzat sobre futaoki

Finalment hem pres te matcha acompanyat de dolços de moniato, molt adients per a aquesta estació!

Cerimònia del te LI

Un any més, torna l'octubre i torno a classe de cerimònia del te. Després de les llargues vacances d'estiu hem de repassar alguns dels moviments que vam aprendre el curs passat. Ara que estem aprenent de ple el hirademae (un dels tipus de cerimònia amb chagama), els processos es tornen més complexos. En aquest cas hem repassat com portem tots els estris a la cambra del te a l'inici de la cerimònia.

La professora també ens ha parlat breument del zenmondo, una tradició dins del Budisme Zen en la qual el deixeble pregunta al mestre Zen, de qui obté una resposta que sovint no és directa, de manera que el deixeble necessita reflexionar sobre allò que el mestre li ha respost.

I com sempre, hem compartit te matcha amb dolços. En aquest cas, hem menjat monaka, uns pastissets farcits amb sèsam, soja, etc...

Postals d'Irlanda

Irlanda és un país que té alguna cosa màgica!

Potser és la bellesa dels seus paisatges.

Cliffs of Moher

Les columnes basàltiques de la Calçada del Gegant (Giant's Causeway)
a Irlanda del Nord

Maregassa a la Calçada del Gegant

Els seus castells i esglésies.

La catedral de Saint Patrick

La catedral de Christ Church

Castell de Dunguaire, a Kinvara, comtat de Galway

Les seves joies literàries.

Escala de cargol a la biblioteca del Trinity College

Imatge d'una pàgina del Llibre de Kells.
L'original es pot veure al Trinity College.

Oscar Wilde i una servidora

James Joyce

Stephen Dedalus

Molly Bloom

La música tradicional del país en directe als seus pubs.

La seva història intensa i viva.

Homenatge a la gran fam del segle XIX

Placa commemorativa a la presó de Kilmainham. La seva famosa nau
central està tancada per obres fins al desembre de 2015.

Mural a Falls Road, al barri catòlic de Belfast

L'encant de Dublín.

El Ha'penny Bridge creuant el riu Liffey

Portes georgianes

 

I el de Galway.

Potser la seva gastronomia no és molt destacable, però es poden menjar bons estofats i esmorzars... Per tastar bona cuina irlandesa tradicional, The Lotts i el pub O'Neill's són recomanables. The Teller Room tampoc està gens malament.

Menjar de pub a Temple Bar

Després de la meva segona visita a Irlanda, a més a més de la Calçada del Gegant i els Cliffs of Moher, em quedo amb el meu petit descobriment: la Chester Beatty Library, al costat del Castell de Dublín, on s'hi exposen llibres il·luminats que són autèntiques joies (amb permís del Llibre de Kells), des de llibres medievals europeus, passant per alcorans finament decorats i fins a rotlles amb gravats xinesos i japonesos.

I tot el que em queda per veure encara!

Cerimònia del te L

A l'última lliçó de cerimònia del te abans de les vacances hem repassat els tres moviments que hem après durant aquest curs per fer servir el hishaku:

• Okibishaku: per ficar aigua al chawan i netejar-lo.
• Kiribishaku: per ficar aigua al chawan i preparar el te matcha.
• Hikibishaku: per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo.

La professora també ens ha fet una petita introducció a la ceràmica que s'utilitza a la cerimònia del te. Durant els inicis de la cerimònia del te la ceràmica que s'utilitzava provenia de la Xina o de Corea. El conjunt d'estris provinents de fora del Japó (específicament de la Xina) s'anomena karamono. Més tard es va anar fomentant l'ús de ceràmica pròpia del país: wamono (aquest terme fa referència a estris japonesos en general). Dins de la ceràmica pròpia del país també es fan distincions segons la seva regió d'origen. Per exemple, la ceràmica kyoyaki és originària de Kyoto. Aquest tipus de ceràmica es diferencia del terme general kuniyaki, que fa referència a la ceràmica d'arreu del país. Dins de la ceràmica kyoyaki hi ha la ceràmica raku, molt apreciada per Sen no Rikyu. A les peces de ceràmica s'hi pot veure el segell del seu autor, com per exemple en aquest kensui:

Kensui del forn d'Otowayama

Finalment hem pres l'últim matcha de la temporada acompanyat dels clàssics mochi. Bon estiu!

Cerimònia del te XLIX

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te hem vist que hi ha diferents tipus d'estris segons la formalitat de la cerimònia del te. La nostra professora ens ha mostrat diferents tipus de chashaku (la cullereta de bambú amb què se serveix el te) que corresponen als tres graus de formalitat de la cerimònia:

• Shin: a la cerimònia més formal, el chashaku és llis, és a dir que no té cap nus. Pot ser de fusta i fins i tot n'hi ha de molt antics fets d'ivori.
• Gyo: el chashaku per a les cerimònies semiformals és de bambú i té un nus a l'extrem inferior.
• So: a les cerimònies informals, el chashaku també és de bambú i té un nus al mig. És el que fem servir nosaltres a classe.

Chashaku per a cerimònies informal (So)

A la part pràctica hem après a fer el moviment hikibishaku per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo. Dels tres moviments que hem après amb el hishaku (el cullerot de bambú), el hikibishaku és el que m'ha costat més. En aquest vídeo es pot veure:

Finalment, el te matcha d'aquesta ocasió l'hem acompanyat amb uns bombons farcits d'azuki. La combinació és sorprenent!

Cerimònia del te XLVIII

Ara que ja estem aprenent el hirademae (la cerimònia del te amb olla), ens estem plantejant comprar els estris necessaris per poder practicar aquest tipus de cerimònia. El problema és que hi ha estris que són cars, com l'olla mateix, que pot superar els 1000 euros. La nostra esperança és trobar-ne una de segona (o tercera) mà. A l'hora d'adquirir els objectes que necessitem per a la cerimònia del te hem de tenir en compte diversos aspectes: quina escola seguim (Urasenke, Omotesenke, etc.), les mides (n'hi pot haver de diferents segons si són per a homes o per a dones), la decoració i d'altres. Així doncs, hem de mirar-nos-ho amb calma.

A la part pràctica de la classe hem après el moviment kiribishaku, que serveix per posar l'aigua que farem servir per preparar el te. El moviment que vam aprendre el mes passat es diu okibishaku.

Finalment, hem pres te matcha amb usuyaki, una mena de galeta molt fina que en aquest cas tenia gust d'azuki. Però aquesta vegada no poso la foto de l'usuyaki, sinó la d'un dels sakuramochi que vam menjar recentment en un intent de fer un hanami a Barcelona. No vam tenir la sort de poder veure cirerers florits, però igualment vam poder gaudir dels dolços tradicionals d'aquesta època al Japó en bona companyia.

Sakuramochi, decorat amb fulles i una flor de cirerer

Nouruz: l'any nou persa

Un dels llegats més importants que la cultura persa ha deixat al món és la celebració del Nouruz, l'any nou persa, que arriba el dia de l'equinocci de primavera. La celebració del Nouruz es remunta a fa 3000 anys i té el seu origen en el Zoroastrisme. Aquesta festivitat se celebra a l'Iran, on és festa nacional, i a diversos països del seu voltant, com l'Azerbaidjan, el Kurdistan, l'Afganistan o el Turkmenistan, on la cultura persa hi va deixar la seva empremta.

Relleu a Persèpolis que representa l'arribada de l'any nou

Una de les tradicions més populars durant el Nouruz és parar la taula amb el Haft-Sin: set elements que comencen amb la lletra S i que representen els millors desitjos per a l'any nou que comença:

• Sabzeh: brots de blat, de llenties o d'ordi que simbolitzen tornar a néixer i la felicitat.
• Samanu: un púding dolç fet amb blat germinat que simbolitza l'abundància.
• Senjed:  el fruit de l'arbre del paradís, que simbolitza l'amor i la tolerància.
• Sīr: alls, que simbolitzen la salut.
• Sīb: pomes, que simbolitzen la bellesa i l'amor.
• Sumaq: sumac, una espècia que simbolitza la sortida del sol.
• Serkeh: vinagre, que simbolitza la paciència.

També s'hi afegeixen altres objectes, com un mirall, monedes, espelmes, peixos, un llibre, dolços, ous pintats i jacints.

Nosaltres vam aprofitar aquesta data per recordar el nostre viatge a l'Iran a través de la cuina persa. Al restaurant El Rincón Persa, l'únic restaurant de cuina iraniana de Barcelona, també tenien parat el seu propi Haft-Sin.

El Haft-Sin del Rincón Persa

No me'n puc estar de recomanar la cuina d'aquesta petita "ambaixada" de l'Iran en forma de restaurant. M'encanten els seus estofats, sobretot els preparats amb magrana o amb llima seca. Els arrossos són deliciosos. També són molt recomanables el mast-o-khiar (iogurt amb cogombre) i el kashke bademjan (albergínia), per sucar-hi pa!

Feliç 1394! Nowruz mobarak!