dilluns, 25 de juliol del 2011

Petit vídeo de repàs de la pràctica de Chanoyu

El cap de setmana passat la meva amiga Isabel i jo vam gravar un vídeo on jo seguia els passos per vestir-me amb un yukata per al seu blog. Un cop vestida, vam pensar que podríem fer un vídeo per repassar tot el que he après durant les lliçons de Chanoyu. El vídeo és del tot informal, com la meva indumentària. A més a més, vaig fer servir la safata per al te que vaig comprar a Marrakech ja que encara no tinc cap marubon, que és la safata adient per al tipus de cerimònia que estic aprenent, Ryakubon. Espero aconseguir-ne una el curs vinent!

This video is intended for practice purposes only. Neither the clothing nor some of the implements 
are suitable for tea ceremony. Sumimasen!
 
El que compta és que ens vam divertir gravant els vídeos i que em servirà per recordar alguns passos que se'm poden oblidar d'aquí a octubre, quan comencin les classes de nou.

diumenge, 26 de juny del 2011

L'ou com balla

Fa anys que tenia ganes de veure en viu l'ou com balla. Sempre m'ha fet gràcia aquesta tradició, una mica fascinada per saber com s'ho fa l'ou per no caure del raig d'aigua. Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de veure-ho a diversos patis del centre de Barcelona.

Casa de l'Ardiaca - Arxiu de la ciutat:

Vista del pati
Detall de la façana: la bústia de Domènech i Montaner
Museu Frederic Marès:


Vídeo de king nikochan

Clàustre de l'Església de Santa Anna:

No hem vist l'ou, però el clàustre era ben bonic
Ateneu Barcelonès:

Jardí romàntic
Detall de les flors
Josep Pla s'ho mira
De pas pel Barri Gòtic no hem pogut evitar fer una parada a la teteria Caj Chai, un dels meus llocs preferits per prendre te. Hem pres Lung Ching i Matcha iri Genmaicha (Genmaicha barrejat amb matcha). Tots dos boníssims!

Lung Ching a la tetera de vidre i Matcha iri Genmaicha a la de ceràmica
Detall del Lung Ching amb pastisset indi

dimecres, 22 de juny del 2011

Cerimònia del te XV

L'última classe d'aquest curs l'hem dedicada a parlar del pas de les estacions i l'arribada de l'estiu. Al Japó l'estiu pot arribar a ser molt xafogós, però a la casa del te no hi ha aire acondicionat. Per combatre la calor hi ha detalls que ajuden a donar una sensació de frescor, com per exemple una campaneta de vent a la finestra. A l'estiu es fan cerimònies del te a primera hora del matí, quan encara no ha sortit el sol i fa més fresca. Hi ha elements de la cerimònia del te que també ajuden a sentir frescor durant els dies més calurosos. Les flors que decoren la sala poden ser de colors freds com el blau, lila o el verd. El mizusashi, el recipient que conté l'aigua amb la qual es prepararà el te, es cobreix amb una fulla anomenada ha-buta, en comptes de la tapa habitual. El te se serveix en un bol més obert i prim que no conserva tant l'escalfor. Tot plegat ajuda a reduir la sensació de calor i a gaudir de la cerimònia durant els mesos d'estiu.

Decoració d'orenetes en un ventall (uchiwa)
A la pràctica hem repassat tots els processos que hem anat aprenent durant aquests dos cursos. El curs vinent acabarem d'aprendre l'últim tractament, netejar el chawan, i ja començarem a preparar el matcha.
Finalment hem pres el te acompanyat d'una porció de dorayaki. Ja tinc ganes que arribi el proper curs!

dilluns, 30 de maig del 2011

Una cita per a aquests dies revolucionats

No fa gaire, llegint el llibre Mal de llengües: a l'entorn dels prejudicis lingüístics de Jesús Tusón, vaig trobar la següent cita de Noam Chomsky:
Per a aquells que busquen la veritat amb tenacitat no pot haver-hi tasca més urgent que arribar a entendre els mecanismes i les pràctiques d’adoctrinament. Aquests mecanismes i aquestes pràctiques són fàcils de percebre en les societats totalitàries, però molt menys en el sistema de “rentat de cervell en llibertat” al qual tots estem sotmesos i al qual massa sovint servim com a instruments voluntaris o inconscients.
Sembla que finalment ens estem començant a rebel·lar contra aquest "rentat de cervell en llibertat"!

dissabte, 21 de maig del 2011

Cerimònia del te XIV

En aquesta nova lliçó de chanoyu la professora ens ha parlat del te verd japonès i les seves varietats:
  • Matcha: el te verd en pols va ser el primer el tipus de te que es va començar a consumir al Japó. S'utilitza en la cerimònia del te i és la varietat de més qualitat. S'obté dels primers brots de la planta del te, que ha estat coberta prèviament per protegir-la dels raigs de sol. Un cop s'han collit els brots, es couen al vapor, es deixen assecar, es retiren les tiges i es molen les fulles fins obtenir-ne una pols ben fina. És molt ric en vitamina A.
  • Gyokuro: se'l considera el "rei" dels tes japonesos. S'obté dels brots més tendres de la primera collita de la primavera.
  • Sencha: El te més popular al Japó, representa el 75% del te que es consumeix al país. Té un color verd-grogenc. Com els anteriors, s'obté de la collita de primavera. El gust és més amarg, però, i s'acostuma a servir als restaurants de sushi per les seves propietats antibacterianes.
  • Genmaicha: conté arròs torrat, que li dóna un gust molt característic.
  • Hojicha: torrat. Té menys cafeïna, per la qual cosa és habitual prendre'l al vespre.
  • Bancha: de menys qualitat que els anteriors. S'obté de les collites d'estiu i tardor.
  • Altres: Kokeicha, Kukicha, Fukamushi Sencha...
Al Japó hi ha diverses zones de cultiu de te. Aquestes són les més famoses:


De totes aquestes zones, destaquen tres regions:

- Kyoto: Uji. Va ser la primera regió del Japó on es va conrear te.
- Shizuoka: Hon Yama, Kawane, Ogasa
- Saitama: Sayama

Al Japó es diu: "Uji pel color, Shizuoka per l'aroma, Sayama pel sabor".

A la pràctica hem après els moviments per deixar el chakin a punt per netejar el chawan, i a l'hora de prendre el te hem menjat mochi farcit amb azuki.

divendres, 13 de maig del 2011

Petita introducció al kimono

Recentment he començat a anar a classes per aprendre kitsuke o com vestir kimono. Com que tenia unes nocions molt bàsiques sobre el tema, em vaig apuntar al Kimono Club de Barcelona per aprendre'n més, tant perquè m'agrada el kimono en sí com perquè m'agradaria poder participar en alguna cerimònia del te amb el vestit tradicional.

Saber vestir kimono és tot un art! Hi ha diversos tipus de kimono: formals, semi-formals, informals, de seda, de llana, de cotó, sintètics, etc... Per això cal tenir en compte uns quants factors a l'hora de triar quin kimono ens posarem i com el durem posat:

- edat: hi ha colors i dissenys més adients per a determinades edats. Els joves poden dur colors i dissenys més cridaners, en canvi els dissenys per a la gent gran són més discrets i de colors apagats.
- sexe: els homes duen kimonos de colors més sobris i foscos (blaus, grisos...). En canvi, els kimonos femenins poden incloure colors com el rosa, el lila, etc... El patró i acabat del kimono també varia una mica entre homes i dones, així com la forma de posar-se'l.
- estat civil: en ocasions formals, les dones joves i solteres duen un tipus de kimono anomenat furisode, amb les mànigues molt llargues. En canvi, les dones casades duen les mànigues curtes (tot i que en ocasions menys formals, tant les solteres com les casades les duen curtes). Els homes sempre duen mànigues curtes.
- ocasió o esdeveniment: per al dia a dia, per sortir, per anar de visita, a una cerimònia del te, o bé a una celebració o a un casament...
- època de l'any: els motius que decoren el kimono poden ser estacionals (per exemple: flors de cirerer a la primavera, focs artificials a l'estiu, fulles vermelles d'auró per a la tardor, pi per a l'hivern... n'hi ha moltíssims!). A més a més, hi ha colors relacionats amb les estacions (per exemple, el rosa és un color més aviat primaveral). I el tipus de teixit també és important: la llana és més adient per a l'hivern, i hi ha kimonos de teixits frescos i sense folrar que són per a l'estiu.
- de quin material està fet el kimono: la seda és més adient per a ocasions formals, en canvi, la llana, el cotó o els sintètics són més informals.
- i més coses que se m'escapen!


Aquesta classificació és molt simplificada però serveix per fer-se una mica la idea de tot el que comporta vestir kimono.

El meu primer kimono: un "komon" (un tipus de kimono informal)
de seda (de segona mà, és clar!), acompanyat del meu obi de dues cares.

Quan vaig visitar Japó em vaig comprar un yukata, una mena de kimono (tot i que sovint no se'l considera ben bé com a tal) de cotó molt popular a l'estiu per anar a festivals i als focs artificials. Originalment es tractava d'una peça de vestir que s'utilitzava per dormir o als banys termals, però mica en mica ha anat sortint d'aquests àmbits i actualment és molt habitual veure noies, i alguns nois, en yukata a l'estiu.

El meu yukata (de primera mà!) decorat amb flors de cirerer,
acompanyat de la cara lila del meu obi polivalent ;)
Finalment, si mai us voleu provar un kimono o yukata (ànims, no us deixeu impressionar per tantes normes!), només voldria recordar el més essencial i bàsic: la part esquerra del kimono sempre es posa sobre la dreta. Els únics que duen el kimono cordat amb la dreta sobre l'esquerra són els difunts. El meu truc per recordar-ho és que, si estem vius, hem de poder ficar la mà dreta dins del kimono per poder sentir el batec del cor. A mi ja no se m'oblida!

dilluns, 25 d’abril del 2011

De ponts medievals, volcans emboirats i colades basàltiques

Sempre val la pena tornar a la Garrotxa. Hi ha tant per fer!

Modernisme a Olot:

Casa Gaietà Vila
Els volcans no hi podien faltar!

El Montsacopa, una mica emboirat
S'hi menja molt bé:


Sant Joan les Fonts té tresors amagats:

Salt d'aigua
Colades basàltiques
Pont medieval (l'església és del segle XX)

Besalú medieval i jueva:

Capitells
El pont de Besalú
El miqvé
I una escapada a Camprodon:

El pont de Camprodon

I tot allò que ens hem deixat per a la propera!

Més fotografies boniques aquí.