Cupcakes de pastanaga

Per primer cop a la vida m'he animat a fer cupcakes tota sola, després d'haver fet un curs a can Fabulous Baking co. ja fa uns mesos. La recepta que he triat és la dels cupcakes de pastanaga (m'he guiat per aquesta versió). La cobertura original sol fer-se amb formatge cremós, però com que tenia un pot de cobertura de xocolata de Betty Crocker, he fet una versió alternativa d'aquests cupcakes.

No he pogut evitar donar-li un toc kawaii!

Volia acompanyar els cupcakes amb te, però com que fa molta calor aquests dies, potser és millor prendre mugicha (te d'ordi) fred, una beguda que vaig conèixer al Japó, on és molt popular prendre-la a l'estiu ben freda.

Otsutsumi: l'embolcall d'estil japonès

Fa unes setmanes vaig per un mini-curset per aprendre Otsutsumi, que és l'estil japonès d'embolicar regals. Al Japó prenen molta cura a l'hora de presentar regals i d'això se n'ha fet un art. Ja el 1764 es va editar una guia il·lustrada sobre l'art d'embolicar anomenat Hōketsuzusetsu, de Sadatake Ise, en el qual es mostren diverses formes d'embolicar regals basades en l'etiqueta dels samurais.

Depèn de com sigui l'objecte el tipus d'embolcall variarà (això és obvi, oi?). Al Japó hi ha tradició de regalar diners en ocasions especials com casaments o defuncions. Com que és una mica brusc presentar bitllets directament, els fiquen dins de sobres decorats amb motius adients per a cada ocasió. Nosaltres hem après a fer un petit embolcall per donar una moneda de 2 euros (és poqueta cosa, però suposo que una moneda de 500 yens ja fan més il·lusió a la criatura que se'ls pot gastar en llaminadures o en còmics). El més curiós és que hem fet servir un kaishi com a base per embolicar la moneda.

Per embolicar es poden fer servir materials típics japonesos, com els papers d'origami i chiyogami. El paper d'origami més senzill tradicionalment és d'un sol color. En canvi, el chiyogami és estampat per una cara.

Amb aquests materials hem fet un sobre per a una targeta i una capseta:

També es poden presentar regals embolicats amb un furoshiki, una mena de mocador per fer farcells que originalment s'utilitzava per ficar-hi la roba quan la gent anava als banys tradicionals japonesos (anomenats ofuro). Més tard, aquest tipus de mocador es va popularitzar per embolicar i transportar tota mena de coses.

Bin Tsutsumi, per portar una ampolla

Kousa Tsutsumi (en aquest cas, per portar un llibre)

En aquest enllaç es poden veure diverses formes d'utilitzar un furoshiki.

Finalment hem fet dos tipus d'embolcalls per a regal. El primer té una forma més moderna i pot servir per ficar-hi un CD, un DVD o algun objecte prim:

El segon és més clàssic però molt elegant:

A partir d'ara hauré de fer més regals per posar en pràctica tot el que he après!

On trobar furoshiki:
- Japonisme: c. Verdi 54, Barcelona
- The Matcha House

On trobar paper d'origami i chiyogami:
- Nunoya: c. de la Palla 6, Barcelona
- Momo: c. Arc de Sant Ramon del Call 6, Barcelona
- Muji

Petit vídeo de repàs de la pràctica de Chanoyu

El cap de setmana passat la meva amiga Isabel i jo vam gravar un vídeo on jo seguia els passos per vestir-me amb un yukata per al seu blog. Un cop vestida, vam pensar que podríem fer un vídeo per repassar tot el que he après durant les lliçons de Chanoyu. El vídeo és del tot informal, com la meva indumentària. A més a més, vaig fer servir la safata per al te que vaig comprar a Marrakech ja que encara no tinc cap marubon, que és la safata adient per al tipus de cerimònia que estic aprenent, Ryakubon. Espero aconseguir-ne una el curs vinent!

This video is intended for practice purposes only. Neither the clothing nor some of the implements 

are suitable for tea ceremony. Sumimasen!

 

El que compta és que ens vam divertir gravant els vídeos i que em servirà per recordar alguns passos que se'm poden oblidar d'aquí a octubre, quan comencin les classes de nou.

L'ou com balla

Fa anys que tenia ganes de veure en viu l'ou com balla. Sempre m'ha fet gràcia aquesta tradició, una mica fascinada per saber com s'ho fa l'ou per no caure del raig d'aigua. Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de veure-ho a diversos patis del centre de Barcelona.

Casa de l'Ardiaca - Arxiu de la ciutat:

Vista del pati

Detall de la façana: la bústia de Domènech i Montaner

Museu Frederic Marès:

Vídeo de king nikochan

Clàustre de l'Església de Santa Anna:

No hem vist l'ou, però el clàustre era ben bonic

Ateneu Barcelonès:

Jardí romàntic

Detall de les flors

Josep Pla s'ho mira

De pas pel Barri Gòtic no hem pogut evitar fer una parada a la teteria Caj Chai, un dels meus llocs preferits per prendre te. Hem pres Lung Ching i Matcha iri Genmaicha (Genmaicha barrejat amb matcha). Tots dos boníssims!

Lung Ching a la tetera de vidre i Matcha iri Genmaicha a la de ceràmica

Detall del Lung Ching amb pastisset indi

Cerimònia del te XV

L'última classe d'aquest curs l'hem dedicada a parlar del pas de les estacions i l'arribada de l'estiu. Al Japó l'estiu pot arribar a ser molt xafogós, però a la casa del te no hi ha aire acondicionat. Per combatre la calor hi ha detalls que ajuden a donar una sensació de frescor, com per exemple una campaneta de vent a la finestra. A l'estiu es fan cerimònies del te a primera hora del matí, quan encara no ha sortit el sol i fa més fresca. Hi ha elements de la cerimònia del te que també ajuden a sentir frescor durant els dies més calurosos. Les flors que decoren la sala poden ser de colors freds com el blau, lila o el verd. El mizusashi, el recipient que conté l'aigua amb la qual es prepararà el te, es cobreix amb una fulla anomenada ha-buta, en comptes de la tapa habitual. El te se serveix en un bol més obert i prim que no conserva tant l'escalfor. Tot plegat ajuda a reduir la sensació de calor i a gaudir de la cerimònia durant els mesos d'estiu.

Decoració d'orenetes en un ventall (uchiwa)

A la pràctica hem repassat tots els processos que hem anat aprenent durant aquests dos cursos. El curs vinent acabarem d'aprendre l'últim tractament, netejar el chawan, i ja començarem a preparar el matcha.
Finalment hem pres el te acompanyat d'una porció de dorayaki. Ja tinc ganes que arribi el proper curs!

Una cita per a aquests dies revolucionats

No fa gaire, llegint el llibre Mal de llengües: a l'entorn dels prejudicis lingüístics de Jesús Tusón, vaig trobar la següent cita de Noam Chomsky:

Per a aquells que busquen la veritat amb tenacitat no pot haver-hi tasca més urgent que arribar a entendre els mecanismes i les pràctiques d’adoctrinament. Aquests mecanismes i aquestes pràctiques són fàcils de percebre en les societats totalitàries, però molt menys en el sistema de “rentat de cervell en llibertat” al qual tots estem sotmesos i al qual massa sovint servim com a instruments voluntaris o inconscients.

Sembla que finalment ens estem començant a rebel·lar contra aquest "rentat de cervell en llibertat"!

Cerimònia del te XIV

En aquesta nova lliçó de chanoyu la professora ens ha parlat del te verd japonès i les seves varietats:

• Matcha: el te verd en pols va ser el primer el tipus de te que es va començar a consumir al Japó. S'utilitza en la cerimònia del te i és la varietat de més qualitat. S'obté dels primers brots de la planta del te, que ha estat coberta prèviament per protegir-la dels raigs de sol. Un cop s'han collit els brots, es couen al vapor, es deixen assecar, es retiren les tiges i es molen les fulles fins obtenir-ne una pols ben fina. És molt ric en vitamina A.
  
• Gyokuro: se'l considera el "rei" dels tes japonesos. S'obté dels brots més tendres de la primera collita de la primavera.
• Sencha: El te més popular al Japó, representa el 75% del te que es consumeix al país. Té un color verd-grogenc. Com els anteriors, s'obté de la collita de primavera. El gust és més amarg, però, i s'acostuma a servir als restaurants de sushi per les seves propietats antibacterianes.
• Genmaicha: conté arròs torrat, que li dóna un gust molt característic.
• Hojicha: torrat. Té menys cafeïna, per la qual cosa és habitual prendre'l al vespre.
• Bancha: de menys qualitat que els anteriors. S'obté de les collites d'estiu i tardor.
• Altres: Kokeicha, Kukicha, Fukamushi Sencha...

Al Japó hi ha diverses zones de cultiu de te. Aquestes són les més famoses:

De totes aquestes zones, destaquen tres regions:

- Kyoto: Uji. Va ser la primera regió del Japó on es va conrear te.

- Shizuoka: Hon Yama, Kawane, Ogasa

- Saitama: Sayama

Al Japó es diu: "Uji pel color, Shizuoka per l'aroma, Sayama pel sabor".

A la pràctica hem après els moviments per deixar el chakin a punt per netejar el chawan, i a l'hora de prendre el te hem menjat mochi farcit amb azuki.