dilluns, 20 de febrer del 2012

Cerimònia del te XX

A la lliçó de chanoyu de febrer la professora ens ha parlat de les set regles de Sen no Rikyu per a la cerimònia del te. Jo ja les coneixia d'una ocasió anterior, quan vaig assistir a una demostració de la cerimònia del te a Casa Àsia, però val la pena repassar-les:
  1. Prepareu un bol de te deliciós. El més important del chanoyu no són les formes, sinó preparar un bon te pensant en la persona que el prendrà.
  2. Col·loqueu el carbó correctament per a què l'aigua bulli bé. L'aigua calenta ha d'estar a punt en el moment just.
  3. Col·loqueu les flors tal com si fossin a la natura. És important que apreciem el valor de la natura a la nostra vida quotidiana. L'estil d'arranjament floral que es fa servir a la cerimònia del te s'anomena Chabana i és segurament el més senzill de tot l'Ikebana.
  4. A l'estiu, suggeriu frescor; a l'hivern, escalfor. No ens hem d'oposar a la natura i cal que atenguem les persones de tot cor.
  5. Prepareu-ho tot abans d'hora.
  6. Porteu paraigües, encara que no plogui. Cal estar preparat per a l'imprevist, i així estarem més relaxats.
  7. Respecteu els altres convidats. No estem sols en aquest món, cal pensar en els altres abans que en un mateix.
A la pràctica hem seguit amb el procés d'entrar a la cambra amb la safata i ja hem començat a netejar el natsume. A partir d'ara anirem afegint tots els passos que hem anat après durant més de dos anys tal com són a la cerimònia real. Fins ara només havíem après cada pas un per un, independentment.

Per acabar, la professora ens ha servit matcha RakuSan (el nom vol dir "muntanya divertida") acompanyada amb manju, un tipus de pastisset fet amb farina d'arròs i de fajol farcit amb pasta de mongetes dolces.

Quan hem acabat la lliçó, la professora ens ha regalat un ramet de flors a cadascun dels alumnes, ja que ella també és mestra d'Ikebana. Jo he aprofitat per fer un "intent" d'arranjament floral. Les flors són iris, anèmones i "flors de cera":

Intent casolà d'Ikebana


dimarts, 31 de gener del 2012

Cerimònia del te XIX

La primera classe del 2012 de cerimònia del te l'hem feta amb l'any del drac acabat d'estrenar. Fins a la Revolució Meiji (a partir del 1868), el Japó es regia pel calendari xinès, que és llunar. A partir d'aleshores, però, va passar a utilitzar el calendari solar, tot i que algunes tradicions encara segueixen l'antic calendari. La professora ens ha explicat algunes de les tradicions d'any nou:

- El primer dia de l'any la família es reuneix per anar al temple (budista) o al santuari (xintoïsta) per oferir les pregàries i desitjos del nou any. És festa nacional i durant aquest dia es reben les cartes de felicitació de l'any nou que han enviat familiars i amics. Les vacances d'any nou duren fins al dia 3 de gener.

- El segon dia hi ha la tradició d'escriure la primera cal·ligrafia de l'any, que té nom i tot: kakizome.

- Entre el primer i el segon dia es diu que el primer somni de l'any (hatsuyume) prediu com anirà l'any que comença.

- El dia 7 es menja un arròs amb set herbes, nanakusa-gayu.

- El dia 11 hi ha la tradició de menjar-se el kagami mochi, unes boles d'arròs grans que formen part de la decoració d'any nou.

- Pels volts del dia 21 de gener es diu que són els dies més freds de l'any. Del dia més fred se'n diu taikan.

- Pel que fa a la cerimònia del te, la primera que es fa a l'inici de l'any es diu hatsugama (ja en vaig parlar en una entrada anterior).

A la part pràctica de la lliçó hem après com entrar i sortir de la cambra portant la safata (bon) amb tots els estris. A l'hora d'entrar, sempre cal començar amb el peu dret i per sortir s'ha de fer amb l'esquerre. Després d'estar més d'una hora en posició seiza (és a dir, asseguts a terra de genolls), se'ns ha fet difícil aixecar-nos, però hem aconseguit fer tots els passos sense que se'ns caigués res!
Petit esquema de com sortir amb la safata (bon)
Per acabar la classe hem pres matcha amb una porció de dorayaki. Encara que el dorayaki sigui un dolç molt típic i tòpic, ens agrada molt! La professora també ens ha obsequiat amb les seves galetes preferides, asahi age, fetes d'arròs i soja. No he pogut evitar fer-ne una foto perquè l'embolcall té una textura que recorda una mica al paper washi.

Asahi age (esquerra) i el llibret
Kyo no Chanoyu Asobi (el joc de la cerimònia del te a Kyoto)

dilluns, 9 de gener del 2012

Afternoon Tea a Londres

El passat cap de setmana de Reis vàrem tenir l'ocasió de fer una escapada a Londres amb l'excusa d'anar a visitar una amiga japonesa que està estudiant durant un any a Anglaterra. Aquest cop ha estat la quarta vegada que visitava la ciutat, així que ja coneixia moltes de les atraccions turístiques de Londres i he aprofitat per fer coses diferents, com, per exemple, fer un Afternoon Tea com cal. L'Afternoon Tea és un àpat que es pren entre les 14 i les 17 hores i consisteix en te acompanyat de sandvitxos, scones amb clotted cream i melmelada, i altres pastes o pastissos. Nosaltres vàrem menjar sanvitxos de pernil, cogombre, tonyina, ou i salmó, i els pastissos els vàrem triar de vainilla amb xocolata i de pastanaga. Estaven deliciosos! El te que vaig prendre jo era negre de Yunnan (Xina). Estava molt ben preparat, i és que la teteria on vam anar, Orange Pekoe, té el certificat d'excel·lència del Tea Guild, entitat creada per Tea Council del Regne Unit que vetlla per la millor qualitat del te que serveixen els establiments adherits.

Afternoon Tea complet
Una de les saletes d'Orange Pekoe
Entre les visites que hem fet a la ciutat hi ha l'Abadia de Westminster. Encara no entenc com és que no hi havia anat abans, ja que m'encanta el gòtic anglès, els clàustres en general, i a més hi ha l'alicient de veure el Poets' Corner on hi ha enterrat Geoffrey Chaucer (autor dels Contes de Canterbury) i memorials de Shakespeare, Jane Austen, Lord Byron i Lord Alfred Tennyson entre d'altres, cosa que hauria de ser visita obligada per a algú que ha estudiat Filologia Anglesa com jo!

Abadia de Westminster
El claustre petit
També vàrem anar al Holland Park, a dins del qual hi ha un jardí japonès amb una bassa amb carpes i fanals de pedra. El parc es troba a la zona de Notting Hill i és realment bonic, encara que a l'hivern no llueixi tant.

Jardi japonès al Holland Park
Un tsukubai!
Un altre lloc que he descobert és el mercat de Spitalfields, gràcies a la recomanació de la meva amiga Isabel. Al mercat s'hi poden trobar parades de roba, de llibres i de menjar, a més a més de diverses botigues i cafès al perímetre del recinte. És un lloc amb encant!

Parades a l'interior de Spitalfields
Pastes i pastissos
Botigues al perímetre del mercat

Pel que fa a museus, aquest cop només vàrem arribar a treure el nas a la Tate Modern el dissabte al vespre, aprofitant que aquest museu estava obert fins a les 10. A la planta de dalt de tot del museu hi ha un cafè-restaurant des d'on hi ha una bonica vista al Tàmesi i a la catedral de Saint Paul.

Finalment també vàrem aprofitar per mirar botigues. Vàrem anar a Regent Street, on hi ha una de les botigues de Whittard of Chelsea (a cada viatge a Londres no puc evitar anar-hi). Aquest cop, però, no vaig anar a una altra botiga de tes clàssica de Londres, Twinnings, on fan sessions de cata de tes.  També vàrem passejar per Oxford Street, on encara hi havia llums de Nadal, i pel Soho. A la zona de Portobello, vàrem anar a una de les botigues de Rough Trade, la discogràfica d'algun dels meus grups britànics preferits (els Smiths i Belle and Sebastian).

Mural de la seu de XL Records a Ladbroke Grove
(Portobello)

Ha estat una vista curta a Londres, però intensa, una mica diferent i amb prou bon temps!

dimarts, 27 de desembre del 2011

Cerimònia del te especial amb ro

Avui he trobat un parell de vídeos d'una cerimònia del te utilitzant el ro, un braser al terra de la cambra del te que es fa servir durant els mesos més freds de l'any (tal com comentava en una entrada anterior). La preparació del te en aquest cas la realitza una maiko de Kyoto, Fukukimi del districte de Miyagawa-cho.


Al segon vídeo es pot veure la continuació de la cerimònia. Val la pena veure'l perquè hi apareix una tayuu (una cortesana de classe alta) del districte de Shimabara de Kyoto. L'aspecte de la tayuu és espectacular, amb molts ornaments al cabell i una mena de sobre-kimono anomenat uchikake. De tayuu ja gairebé no en queden (suposo que es podrien comptar amb els dits d'una mà), però les poques que hi ha es dediquen a conservar la seva tradició (excepte la part sexual). Al seu costat, la maiko té un aspecte molt més modest.


Bones festes! ^^

diumenge, 18 de desembre del 2011

Cerimònia del te amb kimono

Aquest cap de setmana he tingut l'ocasió d'assistir a una cerimònia del te vestida amb kimono per primer cop. Ha estat tota una experiència!

Servidora vestida amb un komon
El kimono ideal per participar en una cerimònia del te és l'iromuji, que és d'un sol color i té un aspecte sobri i molt elegant. És el tipus de kimono que sol posar-se la persona que prepara el te (anomenada teishu). Quant als convidats, també poden anar-hi amb altres tipus de kimono (komon, houmongi o tsukesage, pel que tinc entès) sempre que no siguin massa vistosos i no tinguin brodats. Es tracta de no destacar excessivament entre els convidats i de no fer soroll amb el fregament de les teles brodades. Cal tenir en compte també que el haneri (el coll de la roba interior del kimono) sigui blanc, així com els tabi (els mitjons).

La noia que feia de teishu duia un iromuji
molt bonic amb dibuix de bambú
En aquesta ocasió he tingut més ocasió de practicar el paper de convidada i de recordar els diàlegs entre el teishu i els convidats, i he pogut aprendre frases i coses noves. Algun dia m'agradaria fer una entrada amb una petita guia bàsica de com ser convidat en una cerimònia del te, però encara he d'aprendre moltes coses d'aquest tema.

Detall de la preparació del te
L'experiència ha estat molt didàctica i gratificant! El meu agraïment als organitzadors de l'esdeveniment!


dissabte, 10 de desembre del 2011

Cerimònia del te XVIII

A l'última classe d'aquest 2011 hem vist un element molt important dins de la cambra del te, que és el kama, l'olla on s'escalfa l'aigua per preparar el te. Per escalfar el kama tradicionalment s'utilitza carbó vegetal, i fins i tot la manera de preparar el carbó està establerta dins de la cerimònia del te, amb accessoris específics com branques per col·locar el carbó, una ploma per escombrar les cendres, etc.

Depenent de l'època de l'any, el sistema per escalfar l'olla canvia. Durant els mesos més freds, des del novembre a l'abril, el kama es col·loca en un forat quadrat al terra de tatami de la cambra, anomenat ro. A moltes cases tradicionals s'hi pot observar aquest forat al terra. A vegades s'hi penja al damunt una olla i d'això se'n diu irori.

Als ryokan a vegades es pot veure algun irori, com aquest
al costat del qual vàrem sopar, a Magome (prefectura de Gifu).
Per contra, durant els mesos de maig a octubre es fa servir un braser portàtil, el furo. Actualment hi ha alguns furo que són elèctrics i no necessiten carbó.

Cerimònia del te a l'estiu amb furo
A la pràctica ja hem començat a veure com portar la safata amb els estris a la cambra, finalment. A partir d'ara ja començarem a fer els passos encadenats tal com es fan en una cerimònia real. Fins ara només havíem après els passos un per un, per separat. La professora ens ha presentat un altre recipient, el kensui, una mena de bol més gran que el chawan, on es llença l'aigua de rebuig.

Finalment hem près matcha amb kibi dango, un dolç fet amb farina d'arròs i mill típic d'Okayama (a prop d'Osaka) i que apareix a la llegenda de Momotaro.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Coses boniques i acolorides

Avui porto uns pochi bukuro, sobrets que originalment serveixen per regalar diners, però que també poden servir per a d'altres coses.

pochi bukuro

I un bonic vídeo d'un remix de Belle and Sebastian, amb moltes coloraines.