Cerimònia del te XLIX

En aquesta nova lliçó de cerimònia del te hem vist que hi ha diferents tipus d'estris segons la formalitat de la cerimònia del te. La nostra professora ens ha mostrat diferents tipus de chashaku (la cullereta de bambú amb què se serveix el te) que corresponen als tres graus de formalitat de la cerimònia:

• Shin: a la cerimònia més formal, el chashaku és llis, és a dir que no té cap nus. Pot ser de fusta i fins i tot n'hi ha de molt antics fets d'ivori.
• Gyo: el chashaku per a les cerimònies semiformals és de bambú i té un nus a l'extrem inferior.
• So: a les cerimònies informals, el chashaku també és de bambú i té un nus al mig. És el que fem servir nosaltres a classe.

Chashaku per a cerimònies informal (So)

A la part pràctica hem après a fer el moviment hikibishaku per ficar aigua freda al chawan i netejar-lo. Dels tres moviments que hem après amb el hishaku (el cullerot de bambú), el hikibishaku és el que m'ha costat més. En aquest vídeo es pot veure:

Finalment, el te matcha d'aquesta ocasió l'hem acompanyat amb uns bombons farcits d'azuki. La combinació és sorprenent!

Cerimònia del te XLVIII

Ara que ja estem aprenent el hirademae (la cerimònia del te amb olla), ens estem plantejant comprar els estris necessaris per poder practicar aquest tipus de cerimònia. El problema és que hi ha estris que són cars, com l'olla mateix, que pot superar els 1000 euros. La nostra esperança és trobar-ne una de segona (o tercera) mà. A l'hora d'adquirir els objectes que necessitem per a la cerimònia del te hem de tenir en compte diversos aspectes: quina escola seguim (Urasenke, Omotesenke, etc.), les mides (n'hi pot haver de diferents segons si són per a homes o per a dones), la decoració i d'altres. Així doncs, hem de mirar-nos-ho amb calma.

A la part pràctica de la classe hem après el moviment kiribishaku, que serveix per posar l'aigua que farem servir per preparar el te. El moviment que vam aprendre el mes passat es diu okibishaku.

Finalment, hem pres te matcha amb usuyaki, una mena de galeta molt fina que en aquest cas tenia gust d'azuki. Però aquesta vegada no poso la foto de l'usuyaki, sinó la d'un dels sakuramochi que vam menjar recentment en un intent de fer un hanami a Barcelona. No vam tenir la sort de poder veure cirerers florits, però igualment vam poder gaudir dels dolços tradicionals d'aquesta època al Japó en bona companyia.

Sakuramochi, decorat amb fulles i una flor de cirerer

Nouruz: l'any nou persa

Un dels llegats més importants que la cultura persa ha deixat al món és la celebració del Nouruz, l'any nou persa, que arriba el dia de l'equinocci de primavera. La celebració del Nouruz es remunta a fa 3000 anys i té el seu origen en el Zoroastrisme. Aquesta festivitat se celebra a l'Iran, on és festa nacional, i a diversos països del seu voltant, com l'Azerbaidjan, el Kurdistan, l'Afganistan o el Turkmenistan, on la cultura persa hi va deixar la seva empremta.

Relleu a Persèpolis que representa l'arribada de l'any nou

Una de les tradicions més populars durant el Nouruz és parar la taula amb el Haft-Sin: set elements que comencen amb la lletra S i que representen els millors desitjos per a l'any nou que comença:

• Sabzeh: brots de blat, de llenties o d'ordi que simbolitzen tornar a néixer i la felicitat.
• Samanu: un púding dolç fet amb blat germinat que simbolitza l'abundància.
• Senjed:  el fruit de l'arbre del paradís, que simbolitza l'amor i la tolerància.
• Sīr: alls, que simbolitzen la salut.
• Sīb: pomes, que simbolitzen la bellesa i l'amor.
• Sumaq: sumac, una espècia que simbolitza la sortida del sol.
• Serkeh: vinagre, que simbolitza la paciència.

També s'hi afegeixen altres objectes, com un mirall, monedes, espelmes, peixos, un llibre, dolços, ous pintats i jacints.

Nosaltres vam aprofitar aquesta data per recordar el nostre viatge a l'Iran a través de la cuina persa. Al restaurant El Rincón Persa, l'únic restaurant de cuina iraniana de Barcelona, també tenien parat el seu propi Haft-Sin.

El Haft-Sin del Rincón Persa

No me'n puc estar de recomanar la cuina d'aquesta petita "ambaixada" de l'Iran en forma de restaurant. M'encanten els seus estofats, sobretot els preparats amb magrana o amb llima seca. Els arrossos són deliciosos. També són molt recomanables el mast-o-khiar (iogurt amb cogombre) i el kashke bademjan (albergínia), per sucar-hi pa!

Feliç 1394! Nowruz mobarak!

Cerimònia del te XLVII

Estem a punt d'entrar a la primavera i els arbres ja estan en plena floració. El mes de març és quan floreixen els presseguers, així que durant aquest mes a la cerimònia del te les flors de presseguer (momo 桃) fan acte de presència a l'ornamentació de la sala de te, als estris i als dolços que acompanyen el te matcha. La professora també ens ha explicat que al Japó els agrada igualment anticipar-se una mica al mes següent. Així doncs, cap a finals de març ja començaran a fer servir decoració amb flors de cirerer (sakura 桜), més típiques d'abril.

A la pràctica d'aquesta lliçó hem après els moviments per fer servir el hishaku (el cullerot de bambú) quan hem de ficar aigua calenta al chawan (el bol de te). Per recordar els moviments vaig gravar aquest vídeo:

Finalment, hem begut te matcha acompanyat d'uns dolços típics de Kanazawa amb gust de yuzu.

Cerimònia del te XLVI

Un cop ja dominem el bonryaku temae (la cerimònia del te amb safata), aquest mes de febrer ens hem ficat de ple en l'aprenentatge del hirademae, la cerimònia del te amb chagama (l'olla) més bàsica. Hi ha altres tipus de cerimònia amb chagama on s'utilitzen altre elements, com per exemple una petita prestatgeria. També hi ha un tipus de cerimònia de sobretaula anomenat ryurei temae.

En aquesta lliçó hem après a manipular el hishaku, el cullerot de bambú que serveix per ficar aigua a l'olla i al bol de te. Ara que comencem ens costa una mica acostumar-nos a fer-lo servir. A vegades tenim por que se'ns caigui. Jo encara no en tinc cap per poder practicar a casa, i la veritat és que m'aniria bé per acostumar-m'hi.

I per acompanyar el te hem menjat mochi recobert amb sèsam. M'encanta! Però aquest cop la foto correspon a uns dolços tradicionals (higashi) fets amb sucre (wasanbon) que em va portar una bona amiga del seu últim viatge al Japó. Són tan bonics!

Cerimònia del te XLV

Ja som al 2015! Aquest any l'hem començat d'una manera molt especial: fent la nostra primera cerimònia del te de veritat. Per dur-la a terme no només hem hagut de posar en pràctica tot el que hem après des del 2010, sinó que hem hagut de preparar la sala on hem fet la cerimònia decorant-la amb una cal·ligrafia (kakejiku) i un ikebana adient per a l'ocasió. A la cerimònia del te cal tenir en compte la decoració i tots els elements que l'envolten. Ens queden mil coses per aprendre encara!

Ikebana per a cerimònia del te (chabana)
i cal·ligrafia amb el kanji de bona fortuna 福

En aquesta ocasió els alumnes també ens hem encarregat de triar els dolços que han acompanyat el te. Afortunadament hem trobat el que buscàvem a la pastisseria Ochiai. Hem triat joyomanju, un dolç amb forma de conill fet amb farina, soja i farcit d'orellanes, i nerikiri, un altre tipus de dolç fet amb soja blanca al qual se li pot donar vàries formes i colors. En aquest cas, els nerikiri tenien forma de camèlia, una flor d'hivern molt adient per a aquesta època.

A partir d'ara ens centrarem en l'aprenentatge de l'usucha temae, la cerimònia del te amb olla, que té més complexitat que la cerimònia amb tetera i safata (bonryaku temae). Però no podem oblidar tot el que hem estat aprenent fins ara, perquè ens seguirà sent molt útil per progressar!

Cerimònia del te XLIV

Ja ha arribat desembre! En japonès l'últim mes de l'any rep dos noms: juunigatsu, "el dotzè mes"; i també té un nom més antic i tradicional: shiwasu. A finals d'any els japonesos s'afanyen a netejar a fons les seves cases i es preparen per rebre l'any nou. Aquesta última classe de cerimònia del te nosaltres també hem estat fent plans per a l'any nou: alguns de nosaltres farem la nostra primera cerimònia del te autèntica el proper mes de gener. Ja cal que ens preparem bé! No només caldrà que repassem tots els passos del bonryaku temae (la cerimònia del te més senzilla, que és la que ja dominem en teoria), sinó que haurem de pensar en la decoració de la sala, en els dolços que servirem...

A la part pràctica hem après com hem de portar els estris per fer la cerimònia usucha temae. En aquest cas no fem servir una safata per portar els estris com al bonryaku temae (la cerimònia amb safata), sinó que els portem directament amb les mans i és una mica més difícil perquè hem de vigilar que no se'ns caigui res.

Els nous elements de la cerimònia: el chagama (l'olla de ferro colat)
i el mizusashi (el recipient per a l'aigua fresca)

Finalment, el te matcha l'hem acompanyat amb mochi de gustos diferents:

Bones festes!