Cerimònia del te IX

La tardor avança i al Japó ja es poden veure les fulles vermelles dels aurons (en japonès, momiji) en tota la seva esplendor. Molts japonesos i visitants gaudeixen de l'observació del paisatge de tardor, anomenat koyo. El fenomen és tant important que fins i tot hi ha mapes de predicció del koyo. En la cerimònia del te, els dolços de la tardor acostumen a tenir forma de caqui, de castanya i d'altres fruits d'aquesta època.

Parlant de menjar, la professora ens ha explicat que una cerimònia del te completa inclou un àpat tradicional, amb sopa de miso, arròs, verdures... D'aquest tipus de cerimònia se'n diu chaji i és privat (l'organitzador convida els assistents mitjançant una invitació). En canvi, el tipus de cerimònia més curt en el qual se serveix te usucha, s'anomena chakai i té un caràcter més públic.

A la part pràctica hem après a encadenar els processos de neteja del natsume i del chashaku. És important fer-ho amb fluïdesa.

un chashaku sobre el fukusa, preparat per netejar-lo

Finalment, hem preparat matcha i hem menjat mochi farcit de mongeta vermella com a acompanyament.

El te no ho és tot a la vida...

El te no ho és tot a la vida...

Cupcake de pastanaga de Fabulous Baking Co.

... O sí!

Macaron de matcha i crema de gerds

Tots Sants: panellets i matcha

M'agrada la combinació de panellets i matcha. De fet, vaig provar de fer panellets de matcha, però se'm van torrar massa T-T. Per sort, els d'ametlla, pinyons i coco sí que van sortir bé.

Cerimònia del te VIII

Ja som a octubre i torno a tenir classe de Chanoyu!

La tardor al Japó comença amb la festa de la lluna plena de setembre, ChuShu no Meigestu, que es considera la més brillant i bonica de l'any. Per celebrar aquesta festa es menja patata xinesa, ja que n'és l'època de collita, i dolços que fan referència a aquesta data. Com a ornamentació floral s'utilitza eulàlia o susuki en japonès (Miscanthus sinensis). Hi ha una creença popular al Japó relacionada amb aquesta festa que diu que es pot veure un conill picant mochi en el relleu de la superfície de la lluna (amb una mica d'imaginació, és clar!).

Pel que fa a la història de la cerimònia del te, la professora ens ha il·lustrat sobre l'adaptació dels espais interiors al Japó per tal de dur-hi a terme la cerimònia. Antigament les cambres eren molt grans i la cerimònia del te requeria espais més recollits, i per això es van començar a utilitzar mampares (biombos) per delimitar la sala del te. La mida estàndard d'una sala del te fa normalment tres metres quadrats, l'espai que ocupen quatre tatamis i mig. D'aquest espai se'n diu hojo i es considera que no hi falta ni hi sobra res (cosa que veiem que és una constant en el Chanoyu).

Finalment, hem repassat el que vam aprendre durant el curs passat. Per a la pràctica de netejar el natsume la professora ens n'ha deixat un en forma de caqui, molt bonic i adient per a l'època de l'any en què estem. I com a novetat, hem après com s'ha de netejar el chashaku (la cullereta de bambú) abans de servir el matcha, i hem pres el te amb mongetes azuki ensucrades.

Cerimònia del te al Festival Àsia

El Festival Àsia d'enguany ha programat unes sessions de demostració de la cerimònia del te. Les encarregades de fer la demostració van ser ChaDo-Raku, un grup de dones japoneses residents a Barcelona que practiquen el Chadō. A la passada edició del Grec, dins de l'especial que es va dedicar al Japó, ja van representar la cerimònia en unes quantes ocasions, però aquell cop va ser impossible aconseguir una entrada.

Alguns dels utensilis que es van fer servir a la cerimònia del te (de dalt a baix): el natsume que conté el matcha, el hishaku (una mena de cullerot de bambú per abocar l'aigua) i el mizusashi (el pot que conté l'aigua fresca). Al costat hi ha el kama, l'olla on s'escalfa l'aigua.

La cerimònia havia de tenir lloc al jardí romàntic de l'Ateneu Barcelonès, cosa que era un al·licient per assistir-hi, però malauradament el mal temps va fer que l'esdeveniment es traslladés a l'interior de l'edifici.

La demostració de Chadō va posar en escena la part final de la cerimònia, quan l'amfitriona prepara el matcha més lleuger, l'usucha. Abans de començar, una de les membres del grup va fer una petita introducció al Chadō i va explicar com es desenvoluparia. Primer va entrar la convidada i una assistenta de l'amfitriona li va dur el dolç que acompanya el matcha, fet de gelatina i d'un color blau/verd molt bonic. Tot seguit va entrar l'amfitriona, va portar els estris per preparar el te i va començar a fer-ne la neteja simbòlica. Em va sorprendre veure que l'amfitriona utilitzava un fukusa verd en comptes del vermell o taronja habitual. El bol que va utilitzar per servir el te era molt bonic. Llàstima que no li vaig fer cap foto, però em feia cosa treure la càmera des de primera fila.

Un cop finalitzada la demostració, la presentadora va explicar el simbolisme d'algun dels gestos que es fan a la cerimònia, com per exemple el de girar 180º el bol de te, per no fer malbé la cara de la ceràmica que està més decorada. I per últim, va respondre alguns dubtes del públic. Jo em vaig quedar amb les ganes de preguntar la raó d'utilitzar el fukusa verd, però sóc massa tímida! Pel que he inversigat, el fukusa verd el poden fer servir els alumnes que han estudiat Chadō a l'escola Urasenke Midorikai de Kyoto, però potser no és el cas...

Espero que facin alguna altra cerimònia pública en el futur i poder-hi assistir. I si és amb degustació, encara millor!

El llibre del te

Un dels llibres bàsics sobre el Chadō i el te en general és El llibre del te d'Okakura Kakuzo. Es tracta d'una obra que explica la història del te, des dels seus orígens a la Xina i la seva relació amb el Taoisme, seguint amb la seva arribada al Japó de la mà del budisme Zen, fins al desenvolupament de la cerimònia del te.

El llibre del te, acompanyat d'un bol de matcha i d'una porció de yokan de mongeta vermella.

És curiós llegir que, al llarg de la seva història, el te no només es bevia en infusió, com estem acostumats a fer-ho actualment, sinó que també es prenia bullit i batut (aquesta última pràctica es manté en el Chanoyu, per exemple).

Okakura Kakuzo introdueix també el concepte de Teisme, una filosofia del te influïda pel Taoisme i el Zen, basada en la simplicitat estètica i el culte a la imperfecció. Segons va escriure, "el te [...] és una religió de l'art de la vida".

El llibre explora tots els aspectes que conformen la cerimònia: la cambra del te, la decoració, les flors... Això sí, no explica de forma detallada el procediment per dur-la a terme, ja que es tracta d'una obra més aviat teòrica i filosòfica.

En resum, és una bona lectura per començar a comprendre la importància del te a l'Àsia Oriental en general i al Japó en particular.

Petit documental sobre la cerimònia del te

Acabo de veure un documental sobre la cerimònia del te emès per NHK WORLD, dins de la sèrie de documentals Begin Japanology. L'he trobat molt interessant perquè no només parla dels orígens i la història de la cerimònia del te, sinó que també apunta com es viu a l'actualitat i fins i tot mostra algun exemple més avantguardista de realitzar la cerimònia.

La primera part explica en què consisteix la cerimònia del te. No es tracta només de preparar i prendre te, sinó d'un acte d'hospitalitat. Tots els elements que formen part d'una trobada per prendre te estan pensats fins a l'últim detall: els estris, la decoració, el menjar que acompanya el te... També explica els tipus de cerimònia que es duen a terme depenent de l'època de l'any (cosa que ja vam aprendre durant el curs). També fa esment de l'interès per la cerimònia del te fora del Japó. Finalment, es veu el procés d'una reunió per prendre el te tradicional.

La segona part parla dels lligams de la cerimònia del te amb el budisme Zen i els conceptes d'harmonia, respecte, puresa i tranquil·litat. Tot seguit fa un repàs a la història de la cerimònia del te al Japó, des del monjo budista Eisai, que va introduir l'ús del te matcha des de la Xina, passant per l'opulència del ritual de prendre te durant l'època de Toyotomi Hideyoshi, el segle XVI, fins al retorn a la simplicitat i austeritat de Sen-no-Rikyu, el mestre que va idear la cerimònia del te tal com es practica actualment. La màxima de cada trobada per prendre te diu que cal valorar cada ocasió perquè és unica i irrepetible ("ichi-go ichi-e").

Finalment, la tercera part mostra una adaptació moderna i força sorprenent de la cambra del te, resultat de la col·laboració d'un arquitecte i d'un mestre de cerimònia del te. Els estris utilitzats en aquesta ocasió no són els tradicionals, sinó que han estat triats per harmonitzar amb la modernitat de l'espai on es realitza la cerimònia. El documental acaba amb un altre exemple de cerimònia del te diferent, on els nens i nenes d'una escola preparen el te per als seus pares i avis. Ells mateixos han fet els dolços que acompanyaran el te i han decorat els bols on el serviran. És entranyable!