Cerimònia del te XV

L'última classe d'aquest curs l'hem dedicada a parlar del pas de les estacions i l'arribada de l'estiu. Al Japó l'estiu pot arribar a ser molt xafogós, però a la casa del te no hi ha aire acondicionat. Per combatre la calor hi ha detalls que ajuden a donar una sensació de frescor, com per exemple una campaneta de vent a la finestra. A l'estiu es fan cerimònies del te a primera hora del matí, quan encara no ha sortit el sol i fa més fresca. Hi ha elements de la cerimònia del te que també ajuden a sentir frescor durant els dies més calurosos. Les flors que decoren la sala poden ser de colors freds com el blau, lila o el verd. El mizusashi, el recipient que conté l'aigua amb la qual es prepararà el te, es cobreix amb una fulla anomenada ha-buta, en comptes de la tapa habitual. El te se serveix en un bol més obert i prim que no conserva tant l'escalfor. Tot plegat ajuda a reduir la sensació de calor i a gaudir de la cerimònia durant els mesos d'estiu.

Decoració d'orenetes en un ventall (uchiwa)

A la pràctica hem repassat tots els processos que hem anat aprenent durant aquests dos cursos. El curs vinent acabarem d'aprendre l'últim tractament, netejar el chawan, i ja començarem a preparar el matcha.
Finalment hem pres el te acompanyat d'una porció de dorayaki. Ja tinc ganes que arribi el proper curs!

Una cita per a aquests dies revolucionats

No fa gaire, llegint el llibre Mal de llengües: a l'entorn dels prejudicis lingüístics de Jesús Tusón, vaig trobar la següent cita de Noam Chomsky:

Per a aquells que busquen la veritat amb tenacitat no pot haver-hi tasca més urgent que arribar a entendre els mecanismes i les pràctiques d’adoctrinament. Aquests mecanismes i aquestes pràctiques són fàcils de percebre en les societats totalitàries, però molt menys en el sistema de “rentat de cervell en llibertat” al qual tots estem sotmesos i al qual massa sovint servim com a instruments voluntaris o inconscients.

Sembla que finalment ens estem començant a rebel·lar contra aquest "rentat de cervell en llibertat"!

Cerimònia del te XIV

En aquesta nova lliçó de chanoyu la professora ens ha parlat del te verd japonès i les seves varietats:

• Matcha: el te verd en pols va ser el primer el tipus de te que es va començar a consumir al Japó. S'utilitza en la cerimònia del te i és la varietat de més qualitat. S'obté dels primers brots de la planta del te, que ha estat coberta prèviament per protegir-la dels raigs de sol. Un cop s'han collit els brots, es couen al vapor, es deixen assecar, es retiren les tiges i es molen les fulles fins obtenir-ne una pols ben fina. És molt ric en vitamina A.
  
• Gyokuro: se'l considera el "rei" dels tes japonesos. S'obté dels brots més tendres de la primera collita de la primavera.
• Sencha: El te més popular al Japó, representa el 75% del te que es consumeix al país. Té un color verd-grogenc. Com els anteriors, s'obté de la collita de primavera. El gust és més amarg, però, i s'acostuma a servir als restaurants de sushi per les seves propietats antibacterianes.
• Genmaicha: conté arròs torrat, que li dóna un gust molt característic.
• Hojicha: torrat. Té menys cafeïna, per la qual cosa és habitual prendre'l al vespre.
• Bancha: de menys qualitat que els anteriors. S'obté de les collites d'estiu i tardor.
• Altres: Kokeicha, Kukicha, Fukamushi Sencha...

Al Japó hi ha diverses zones de cultiu de te. Aquestes són les més famoses:

De totes aquestes zones, destaquen tres regions:

- Kyoto: Uji. Va ser la primera regió del Japó on es va conrear te.

- Shizuoka: Hon Yama, Kawane, Ogasa

- Saitama: Sayama

Al Japó es diu: "Uji pel color, Shizuoka per l'aroma, Sayama pel sabor".

A la pràctica hem après els moviments per deixar el chakin a punt per netejar el chawan, i a l'hora de prendre el te hem menjat mochi farcit amb azuki.

Petita introducció al kimono

Recentment he començat a anar a classes per aprendre kitsuke o com vestir kimono. Com que tenia unes nocions molt bàsiques sobre el tema, em vaig apuntar al Kimono Club de Barcelona per aprendre'n més, tant perquè m'agrada el kimono en sí com perquè m'agradaria poder participar en alguna cerimònia del te amb el vestit tradicional.

Saber vestir kimono és tot un art! Hi ha diversos tipus de kimono: formals, semi-formals, informals, de seda, de llana, de cotó, sintètics, etc... Per això cal tenir en compte uns quants factors a l'hora de triar quin kimono ens posarem i com el durem posat:

- edat: hi ha colors i dissenys més adients per a determinades edats. Els joves poden dur colors i dissenys més cridaners, en canvi els dissenys per a la gent gran són més discrets i de colors apagats.
- sexe: els homes duen kimonos de colors més sobris i foscos (blaus, grisos...). En canvi, els kimonos femenins poden incloure colors com el rosa, el lila, etc... El patró i acabat del kimono també varia una mica entre homes i dones, així com la forma de posar-se'l.
- estat civil: en ocasions formals, les dones joves i solteres duen un tipus de kimono anomenat furisode, amb les mànigues molt llargues. En canvi, les dones casades duen les mànigues curtes (tot i que en ocasions menys formals, tant les solteres com les casades les duen curtes). Els homes sempre duen mànigues curtes.
- ocasió o esdeveniment: per al dia a dia, per sortir, per anar de visita, a una cerimònia del te, o bé a una celebració o a un casament...
- època de l'any: els motius que decoren el kimono poden ser estacionals (per exemple: flors de cirerer a la primavera, focs artificials a l'estiu, fulles vermelles d'auró per a la tardor, pi per a l'hivern... n'hi ha moltíssims!). A més a més, hi ha colors relacionats amb les estacions (per exemple, el rosa és un color més aviat primaveral). I el tipus de teixit també és important: la llana és més adient per a l'hivern, i hi ha kimonos de teixits frescos i sense folrar que són per a l'estiu.
- de quin material està fet el kimono: la seda és més adient per a ocasions formals, en canvi, la llana, el cotó o els sintètics són més informals.
- i més coses que se m'escapen!


Aquesta classificació és molt simplificada però serveix per fer-se una mica la idea de tot el que comporta vestir kimono.

El meu primer kimono: un "komon" (un tipus de kimono informal)
de seda (de segona mà, és clar!), acompanyat del meu obi de dues cares.

Quan vaig visitar Japó em vaig comprar un yukata, una mena de kimono (tot i que sovint no se'l considera ben bé com a tal) de cotó molt popular a l'estiu per anar a festivals i als focs artificials. Originalment es tractava d'una peça de vestir que s'utilitzava per dormir o als banys termals, però mica en mica ha anat sortint d'aquests àmbits i actualment és molt habitual veure noies, i alguns nois, en yukata a l'estiu.

El meu yukata (de primera mà!) decorat amb flors de cirerer,
acompanyat de la cara lila del meu obi polivalent ;)

Finalment, si mai us voleu provar un kimono o yukata (ànims, no us deixeu impressionar per tantes normes!), només voldria recordar el més essencial i bàsic: la part esquerra del kimono sempre es posa sobre la dreta. Els únics que duen el kimono cordat amb la dreta sobre l'esquerra són els difunts. El meu truc per recordar-ho és que, si estem vius, hem de poder ficar la mà dreta dins del kimono per poder sentir el batec del cor. A mi ja no se m'oblida!

De ponts medievals, volcans emboirats i colades basàltiques

Sempre val la pena tornar a la Garrotxa. Hi ha tant per fer!

Modernisme a Olot:

Casa Gaietà Vila

Els volcans no hi podien faltar!

El Montsacopa, una mica emboirat

S'hi menja molt bé:

Sant Joan les Fonts té tresors amagats:

Salt d'aigua

Colades basàltiques

Pont medieval (l'església és del segle XX)

Besalú medieval i jueva:

Capitells

El pont de Besalú

El miqvé

I una escapada a Camprodon:

El pont de Camprodon

I tot allò que ens hem deixat per a la propera!

Més fotografies boniques aquí.

Cerimònia del te XIII

Ja ha arribat l'abril i els cirerers estan florint! La contemplació dels cirerers florits és un esdeveniment molt important al Japó i, per això, hi ha mapes de predicció per saber quan floriran a cada regió.

Cirerers florits al Camí del Filòsof, Kyoto

En aquesta lliçó hem après una mica més sobre la filosofia del Chadō. La preparació per a la cerimònia del te és molt important, tant pel que fa a l'aspecte material com a l'espiritual. "Porteu paraigües, encara que no plogui", aconsellava Sen no Rikyu, volent dir que era important preparar-se per a l'imprevist. Abans de començar la cerimònia és important netejar i ordenar els estris a la mizuya, la cambra annexa a la sala del te on es desa tot el que s'utilitzarà durant la cerimònia. Si tots els recipients, bols, etc., es conserven correctament, podran durar tota una vida i passar de generació en generació.

A la cerimònia del te és molt important el paper de cada persona. L'amfitrió és qui prepara el te, però el rol dels convidats és important també. El primer convidat és algú que té molts coneixements sobre el Chadō i és l'encarregat d'orientar la conversa, preguntant pel tipus de te que s'ha servit, l'origen dels estris que s'utilitzen, les flors que decoren la sala i d'altres aspectes.

A la part pràctica hem començat a fer servir el chakin, un drap rectangular de lli que serveix per netejar el chawan, el bol de te. Abans d'utilitzar-lo cal mullar-lo i escórrer-lo fent uns plecs determinats (fins i tot això està establert!).

Chakin (茶巾)

Per acabar, hem pres matcha amb uns dolços (higashi) en forma de flors de cirerer. El te d'avui l'havien comprat unes companyes del curs durant el seu viatge al Japó a finals de l'any passat. Oishii!

Cupcakes de Pàsqua

Fent cupcakes de Pàsqua a can Fabulous Baking Co amb l'amiga Tsuki.

Fent anar la màniga pastissera

Cupcake de gerds amb merenga rosa

Rocky Road Cupcake amb frosting de mascarpone

Red Velvet Cupcake amb frosting de "gespa"

Tot el conjunt!

Ens hem divertit molt fent la decoració! Crec que haurem de repetir (indirecta per a na Galeta).