Let's Pretend We're Bunny Rabbits

Un conill d'origami:

Gràcies a la Llúdriga per la idea!

I de regal, una cançó de Magnetic Fields:

Cerimònia del te XXV

El passat divendres vaig començar el meu quart curs de cerimònia del te. Tot just sembla que va ser ahir quan vaig començar a aprendre a plegar el fukusa...

Aquesta lliçó ha estat diferent de l'habitual. Hem parlat de les vacances, la professora ens ha explicat com preparar tantan-men (una recepta de ramen originària de Sichuan, a la Xina), i hem acompanyat el matcha amb bombons belgues (aquesta fusió belga-nipona m'ha fet pensar en Amélie Nothomb). Estem desvariant!

A la pràctica no hem après cap pas nou, sinó que hem estat repassant alguns dels passos més importants de tot el que hem estat aprenent durant els tres cursos anteriors.

Així doncs, aprofito per posar una foto dels meus estris de cerimònia del te on es pot veure la meva última adquisició: un bon (safata) senzillet del tipus yamamichi, és a dir que té les vores fent muntanyes i valls. Això va molt bé per deixar ben col·locats els estris i que no rellisquin.

Munic i una mica de Baviera

Què serà que el te em persegueix allí on vagi?

Fa uns dies vaig visitar Munic i altres zones de Baviera (Regensburg-Ratisbona i Füssen, amb els castells de Neuschwanstein i Hohenschwangau). Ha estat una escapada ideal per evitar aquests dies de xafogor. Munic i Regensburg són ciutats encantadores amb els seus parcs i els seus centres històrics de postal. La gent gaudeix del bon temps passejant, anant en bicicleta o prenent cervesa i menjant raves, pretzels o bratwursts en algun dels biergarten escampats arreu de la ciutat. Ho hauríem d'importar!

Marienplatz, amb el seu famós carrilló

Biergarten al costat de la pagoda xinesa de l'Englischer Garten

Regensburg a la vora del Danubi

Anar a Neuschwanstein i a Hohenschwangau és com viatjar a un altre temps de prínceps i princeses romàntics amb vides i morts misterioses.

Hohenschwangau

Neuschwanstein

Bé, doncs fins i tot en un ambient de castells cavallerescos i cerveses de blat, el te em troba a mi. En una petita teteria (Tea House) atapeïda amb capses de te de tot tipus finalment vaig poder comprar l'Oolong "Milch" que tant m'havien recomanat! L'olor d'aquest te és ben especial. Encara no l'he tastat, però, perquè amb aquesta calor tan insuportable no em ve de gust beure res calent. Però en tinc moltes ganes.

Interior de la teteria

Oolong Milk

L'altra anècdota "tetera" me la vaig trobar en una illeta de l'Englischer Garten, el jardí més gran de Munic. Allí hi havia una petita casa de te japonesa, i quan ens hi vam apropar per visitar-la vam veure que estava tancada i que només s'obria al públic per fer demostracions de cerimònia del te per part de l'associació Urasenke de Munic. Quina sopresa! La llàstima és que no hi vam poder anar, però és interessant saber de la seva existència.

Casa de te japonesa a l'Englischer Garten

I per acabar, no vaig poder evitar anar a la botiga Japanalia de Munic, plena de tot tipus de productes japonesos, des de paper d'origami fins a mobles. Vaig veure uns kama, les olles que es fan servir a la cerimònia del te més elaborada, amb el seus corresponents furo, la base on es col·loca el carbó per escalfar l'olla.

Conjunt de kama i furo. Atenció al preu!

The Japanese Traditon: Tea

Com preparar el te verd perfecte!



Aquest vídeo és una paròdia, no s'ha de prendre seriosament.

Minut 1:23: "Això és una batedora. Com es fa servir és un misteri."

Cerimònia del te XXIV

Aquesta ha estat l'última classe de chanoyu del curs 2011-2012 i en comptes d'ensenyar-nos una mica d'història de la cerimònia del te, aquest cop la professora ens ha preguntat què significa per a nosaltres fer el "camí del te". Per a mi es tracta d'una manera d'oblidar el soroll i les preocupacions del món exterior i em serveix per concentrar-me en l'ara i aquí. Si mai provés de fer meditació, crec que no me'n sortiria gens bé ja que tinc tendència a capficar-me i no puc deixar la ment en blanc. M'és impossible! En canvi, quan practico els passos de la cerimònia no penso en res més. Tots els companys de classe tenim aquesta mateixa sensació.

Futari Shizuka: dues persones tranquil·les

A l'última classe del curs hem repassat tots els passos apresos durant els tres anys que portem aprenent i, de propina, la professora ens ha ensenyat com hem de ficar les dues culleradetes de te que servirem als convidats. Aquest cop, però, no hem pres te ni hem menjat dolços (la professora ens els ha donat per endur a casa), perquè hem anat a sopar tots junts per celebrar la fi del curs.

Fins al curs vinent!

Cerimònia del te XXIII

A la penúltima lliçó d'aquest curs hem après una mica més d'història del chanoyu. Antigament els samurais solien aprendre cerimònia del te i tenien un mestre expert que els ensenyava i que s'encarregava de realitzar la cerimònia en ocasions especials abans d'entrar en combat. Segons ens ha explicat la professora, practicar la cerimònia del te els ajudava a concentrar-se i a oblidar-se de tot el que els envoltava. Sen no Rikyu va ser el gran mestre de cerimònia del te, però alguns dels seus deixebles van fundar sub-escoles com, per exemple, Enshū-ryū (fundada per un deixeble de Rikyu anomenat Kobori) i Oribe-ryū (fundada per un altre deixeble, Oribe). Fins a la revolució Meiji (l'any 1868) eren les classes altes les que aprenien cerimònia del te, gairebé sempre homes, però a partir d'aleshores les classes més populars i les dones van començar a entrar en aquest món.

A la part pràctica hem arribat a fer tots els passos fins al moment en que indiquem al primer convidat que ja pot menjar els dolços. A la cerimònia del te es parla poc, i nosaltres amb prou feines havíem après les expressions típiques de la cerimònia. "Okashi o dōzo" és la frase amb la qual li diem al convidat que ja pot menjar, i es podria traduir com "si et plau, ja pots prendre els dolços".


Per acabar, hem pres el te matcha amb una mena de galeta molt curiosa que es diu funoyaki i que té un gust entre dolç i salat com el dashi.

Cerimònia del te XXII

Ja és abril i els cirerers han florit!

En aquesta lliçó la professora ens ha explicat una mica més d'història del Japó, concretament del període Edo, durant el shogunat de Tokugawa al segle XVII i part del XVIII. El shogun (que governava el Japó tot just per sota de l'emperador) es va establir a la ciutat d'Edo, l'actual Tokyo, mentre que la família imperial va seguir residint a Kyoto. Durant aquesta època el Japó va estar aïllat de l'exterior, cosa que va afavorir molt el trànsit interior. A Edo hi arribaven molts productes d'arreu del país en concepte d'impostos que es cobrava el shogun. Relacionat amb tot això, la professora ens ha presentat dos conceptes estètics japonesos: miyabi i iki, que es poden relacionar respectivament amb les dues grans ciutats, Kyoto i Tokyo. Miyabi, que vindria a dir elegant i luxós, es relaciona amb l'antiga capital imperial, mentre que iki, que podríem traduir com a "chic", descriu més el gust prevalent a Edo, la nova gran ciutat.

A la pràctica hem après com abocar l'aigua de la tetera al chawan per escalfar-lo abans de ficar-hi el te. Cal subjectar la tapa de la tetera amb el fukusa per a què no caigui. L'aigua de rebuig s'ha de llençar al kensui. He fet un petit vídeo de repàs per recordar els moviments:



El te d'aquesta lliçó l'hem acomanyat d'ama-natto, mongetes azuki cuites en almíbar i cobertes amb sucre.

Per acabar, una imatge dels cirerers florits del Valle del Jerte, que he tingut l'oportunitat de visitar aquesta Setmana Santa...