Postals del Solsonès

Solsonès, febrer de 2013. Sembla mentida que en un cap de setmana el temps canviï tant!

Dissabte rufejava al Port del Comte:

I diumenge teníem unes vistes espectaculars des del Castellvell d'Olius:

El Port del Comte

El Montseny?

Montserrat

A Solsona estaven preparant-se per al Carnestoltes:

Enramades

Detall d'una façana

I per acabar aquesta selecció del millor d'aquesta terra:

Cerimònia del te XXVIII

Ja som a l'any nou! El 2013 és l'any de la serp a l'horòscop xinès.

Quan arriba el gener, a la cerimònia del te fem el nostre particular hatsugama (初釜), encara que nosaltres no celebrem la "primera olla" d'una manera formal tal com es fa al Japó. A la cerimònia del te normalment la gent hi va vestida amb kimonos sobris perquè no es tracta de destacar per damunt dels altres. Però al hatsugama està permès vestir amb kimonos més festius, com per exemple els espectaculars furisode (振袖) de les noies joves.

En aquesta lliçó la professora ens ha ensenyat un tipus de sedàs que es fa servir per deixar el matcha ben fi i sense grumolls, amb l'ajuda d'una espàtula de bambú. Jo normalment faig servir com a sedàs un colador de te amb un bastonet de fusta, però és més incòmode d'utilitzar.


A més a més, hem après un concepte nou de l'estètica japonesa que també es pot aplicar al Chadō: furyu (風流), format pels caràcters de "vent" i de "fluir". És un concepte d'aquells que són molt difícils d'explicar (ja no diguem de traduir). Furyu expressa el bon gust, el plaer de gaudir del pas de les estacions, d'allò intangible... costa definir-ho, tal com passa amb el wabi-sabi.

A la part pràctica de la classe hem après a netejar el bol de te un cop ja hem servit a tots els convidats. Hem d'esbandir les restes de te del bol (chawan) i de la batedora (chasen). Després eixuguem el chawan i hi fiquem la tela (chakin) amb què s'eixuga el bol ben plegada. Finalment deixem la batedora reposada al damunt de la tela. Netejar tots els estris pas a pas i desar-los també forma part de la cerimònia i cal fer-ho seguint un ordre.

Per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat mochi farcit d'azuki i arrebossat amb sèsam. Boníssim!

Cerimònia del te XXVII

A l'última classe de l'any, com ja és costum a les nostres lliçons de cerimònia del te de desembre, hem après una mica més sobre les tradicions japoneses de Nadal i Cap d'Any. Al Japó no hi havia tradició de celebrar el Nadal fins que van arribar els americans arran de la Segona Guerra Mundial. La nit de Nadal se sol menjar un pastís fet amb nata i maduixes i s'intercanvien regals. El dia 25 ja es retira tota la decoració de Nadal i es posa la decoració d'any nou, que consisteix en una ornamentació vegetal amb pi i bambú (i a vegades també prunera) anomenada kadomatsu que es col·loca a la porta de casa. Cap al 29 de desembre es começa a preparar el menjar per a l'any nou. El dia 31 se solen menjar fideus soba com a símbol de longevitat (perquè els fideus són llargs). També és costum visitar temples o santuaris. Als temples es fa sonar una gran campana 108 vegades. Les 108 campanades simbolitzen la purificació dels 108 bonno, els desitjos mortals que tormenten la humanitat segons el Budisme. Tant a temples com a santuaris se serveix sake calent per fer passar el fred, i hi ha gent que aprofita per veure-hi la primera sortida de sol del nou any. El dia 1 de gener és festiu al Japó. És el dia que es reben les postals de felicitació de l'any nou, anomenades nenga hagaki. Els dies 2 i 3 també són festius que la gent aprofita per visitar els seus familiars. Finalment, cap a mitjan gener té lloc la primera cerimònia del te de l'any, normalment a la mateixa escola on els estudiants aprenen Chadō.

A la pràctica d'aquesta classe hem après com servir el te si hi ha més d'un convidat a la cerimònia. El procediment és el mateix que fem servir per al primer convidat, però cal netejar el chawan cada vegada que preparem el te. Quan tothom està servit, el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar amb les paraules "oshimai kudasai". Si el primer convidat no digués aquestes paraules màgiques, l'amfitrió aniria servint te en un bucle infinit (això últim és broma... més que res perquè arribaria un cop que el te s'acabaria). L'amfitrió llavors confirma que començarà el procediment per acabar la cerimònia amb les paraules "oshimai itashimasu".

Finalment, hem menjat uns dolços fets de boniato molt bons i hem pres matcha.

Bon any!!

Taller de cata de te

La setmana passada vaig anar per primer cop a un taller de cata de te. El taller l'organitzava la botiga Te Per Tu. Com a aficionada al te, necessitava molt aprendre com preparar-lo bé i distingir bé els sabors i les aromes. Va ser molt interessant!

Ens van explicar l'origen del te, que ja es bevia a la Xina fa més de quatre mil anys. Totes les varietats de te vénen de la mateixa planta, la camellia sinensis. És la forma de conrear-la, de collir-la i processar-la el que dóna lloc a les varietats de te que coneixem:

- El te blanc s'obté dels brots de la planta assecats. Per preparar-lo s'ha d'escalfar l'aigua entre 75ºC i 85ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i cinc minuts. El te blanc té propietats antioxidants.

- El te verd s'obté de la primera i la segona fulla, que es deixen pansir i després se'ls dóna un cop de calor per tal que no s'oxidin. Finalment les fulles es deixen assecar. L'aigua, en aquest cas, s'ha escalfar entre 70ºC i 80ºC. El temps d'infusió és d'entre un i dos minuts per al te verd japonès i d'entre dos i tres minuts per al te verd xinès. El te verd xinès és més suau que el japonès perquè el cop de calor que se li dóna al xinès és més llarg (pot durar una hora) mentre que en el cas del japonès és molt més curt. El te verd té propietats antioxidants, va bé per al colesterol, té fluor i ajuda a regular la pressió.

- El te vermell és te verd fermentat. Primer es panseix, després s'asseca i finalment se li aplica humitat per a què fermenti i s'oxidi. Amb aquest te l'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 95ºC i s'ha de deixar en infusió entre quatre i cinc minuts. Té propietats depuratives, va bé per al colesterol i en el cas de patir diarrea i és digestiu.

- El te oolong (també anomenat blau) és semioxidat. Se li fan uns tallets a les fulles i després es tria el grau d'oxidació. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i quatre minuts. Aquest te és antioxidant i va bé per al colesterol.

- El te negre s'obté de la primera, la segona, la tercera i la quatra fulla. Llavors es deixa pansir i oxidar fins obtenir un color marró i s'asseca. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió ha de durar quatre minuts. El te negre no és tant antioxidant com les altre varietats però va bé per desvetllar-se.

Un cop presentades les varietats de te, hem fet una cata de tres tes: primer hem provat un te verd xinès, Mao Feng, després hem provat te negre Darjeeling i finalment un te de Nadal. Hem olorat les fulles seques i després les hem olorat un cop feta la infusió, que és quan es nota més l'aroma. Abans de tastar el te, primer l'hem tapat amb la mà i l'hem olorat en destapar-lo. Després hem tastat el te amb el nas tapat per descobrir-ne els sabors i finalment l'hem begut xarrupant bé per prendre totes les aromes.

Mao Feng

Darjeeling

Te de Nadal

Ha estat molt interessant i espero tenir més oportunitats de fer cates de tes diferents!

English Breakfast

Scones amb clotted cream i melmelada per esmorzar. En realitat aquesta combinació és més típica fer-la a l'hora del te que per esmorzar, però a mi tant me fa. La clotted cream costa tant de trobar que quan en tinc, puc menjar-ne a totes hores! A la botiga A Taste of Home a vegades en tenen.

Els scones són mig casolans, cuits al forn de casa amb un preparat que vaig comprar a la mateixa botiga.

Per acompanyar, a més a més de te, una cançó de l'àlbum Let England Shake de PJ Harvey. Pot deixar un regust amarg, com una bona melmelada de taronja:

Cerimònia del te XXVI

Després de més de tres anys aprenent cerimònia del te, en aquesta lliçó finalment hem arribat al moment de preparar i servir el te! No ens ho podíem creure! Però això no vol dir que el nostre aprenentatge s'aturi aquí. Ara ens cal desfer el camí, com qui fa el cim d'una muntanya i després ha de baixar fins al punt de partida.

A la part d'història de la cerimònia del te i del Japó, la professora ens ha parlat del teatre Noh. Ja ens n'havia fet una petita introducció al primer curs, però en aquesta ocasió ens ha ensenyat més coses. El teatre Noh es va originar cap al segle XIV i des d'aleshores ha evolucionat poc, pel que tinc entès. De fet, el vocabulari que fan servir els actors és arcaic i, sovint, els espectadors necessiten una traducció del text per poder entendre-ho tot. Els actors principals duen una màscara segons el paper que interpreten. Fa poc més d'un any vaig poder veure una exposició de màscares de Noh molt interessant. El tipus de kimono que porten els actors de Noh també és molt característic i rep el nom de Noh shozoku. Els moviments dels actors normalment són lents i directes, com els moviments de la cerimònia del te. Curiosament, la professora ens ha explicat que recentment va poder assistir a la representació d'una obra de Noh basada en la vida de Sen no Rikyu. Molt adient! El teatre Noh s'acompanya de música tradicional interpretada amb flauta i tambors. En aquest vídeo s'expliquen la història i els elements principals d'aquesta forma de teatre:

Finalment hem pres matcha amb uns petits dolços d'azuki coberts de sucre. He de dir que la degustació de te i dolços la fem apart de la pràctica i que durant la pràctica no fem servir ni te ni aigua, de moment. Quan posem aigua i te al bol, només ho fem veure. L'important en aquesta fase del nostre aprenentatge és centrar-nos en aprendre els moviments i fer-ho bé tot seguit. Però per a nosaltres és una mica difícil recordar si el bol té aigua o no. Sort que la professora ens fa d'apuntadora.

Let's Pretend We're Bunny Rabbits

Un conill d'origami:

Gràcies a la Llúdriga per la idea!

I de regal, una cançó de Magnetic Fields: