Cerimònia del te XXXVIII

A Kyoto el 25 de febrer se celebra el festival Baikasai al santuari de Kitano Tenmangu. Aprofitant que les pruneres ja estan florides, en aquest santuari es duu a terme una cerimònia del te multitudinària. En ocasions com aquesta la persona que realitza la cerimònia (el teishu) no pot fer te per a tots els convidats, així que necessita l'ajuda dels hanto que preparen i serveixen te a la majoria d'assistents. En aquesta lliçó hem après una mica més sobre el paper del hanto. A l'hora de portar el chawan (el bol de te), el hanto fa servir un kobukusa, una tela més petita que el fukusa, decorada amb diversos motius. Al següent vídeo del festival Baikasai d'aquest any es poden veure diverses maiko i geiko fent de hanto, cadascuna amb el seu kobukusa. A partir del minut 6:24 comencen a servir el te, i al minut 7:15 es veu perfectament el kobukusa:



El te d'aquesta lliçó l'hem acompanyat d'uns dolços de mongeta vermella fets amb una tècnica similar als dolços rakugan (de sucre premsat).

Cerimònia del te XXXVII

La primera cerimònia del te de l'any rep un nom: Hatsugama. I la primera classe de l'any, també: Hatsugeiko. La primera classe del 2014 ha arribat a les acaballes de gener, amb l'any nou lunar a punt de començar.

En aquesta lliçó hem après més coses sobre el paper dels convidats. Avui hem vist què han de fer a l'hora de menjar els dolços. El hanto (l'ajudant del teishu) porta els dolços als convidats tot just abans de començar la cerimònia, però els dolços no es poden menjar fins que el teishu ho digui. Quan el teishu diu la frase "okashi o dozo" ("si et plau, ja pots menjar els dolços"), llavors el primer convidat ja pot menjar. Primer saluda el convidat que hi ha a la seva esquerra, després agafa el recipient dels dolços i dóna gràcies, i finalment agafa un dolç, deixa el recipient entre ell i el convidat següent, i menja.

Tot això ho hem posat en pràctica prenent el te matcha amb dolços inspirats en els baumkuchen, molt populars al nord del Japó. Oishii!

Baumkuchen japonesos

Cerimònia del te XXXVI

L'última lliçó de Chanoyu de l'any ha arribat a les portes de l'hivern. En aquesta època de l'any es fan cerimònies del te al capvespre, aprofitant que es fa fosc més d'hora. Aquest tipus de cerimònia es diu Yobanashi i es fa a la llum de les espelmes.

En aquesta lliçó hem après més sobre les tres formes de saludar durant la cerimònia segons la formalitat del moment:

- Shin: és la salutació més formal, la que es fa al principi quan s'entra a la cambra del te i quan l'amfitrió i els convidats se saluden. També es fa al final, quan s'acomiaden. Aquesta salutació es fa inclinant totalment el cos i recolzant del tot les mans sobre el tatami.

- Gyo: és una salutació semiformal. Es fa quan un convidat li diu al següent que primer anirà ell/a ("osakini"). En aquest cas el cos s'inclina fins a la meitat i només els dits toquen el tatami.

- So: és la salutació més informal. Es fa quan l'amfitrió li diu al primer convidat que ja pot menjar el dolç ("okashi o dozo"), i també quan el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar la cerimònia ("oshimai kudasai"). Per fer aquesta salutació només cal inclinar lleugerament el cos i tocar el tatami amb les puntes dels dits.

El dolç que hem menjat per acompanyar el te en aquesta ocasió era un mochi d'herbes farcit amb mongeta vermella.

Fins l'any que ve!

Cerimònia del te XXXV

La classe de cerimònia del te d'aquest mes ha estat molt interessant. Fins ara, a totes les classes ens hem concentrat en la preparació del te, en el paper del teishu (la persona que prepara el te). Només puntualment hem vist quin paper tenen el hanto (l'ajudant) i l'okyaku-san (el convidat). En aquesta ocasió hem après una mica més sobre com ens hem de comportar quan entrem a la cambra del te:

- Quan obrim la porta, asseguts de genolls, col·loquem el sensu (ventall) davant nostre i observem l'espai de la cambra.
- Per entrar a la cambra, agafem el sensu i el deixem més avançat. Llavors ens movem cap endavant, arrossegant-nos de genolls amb l'ajuda dels braços. És un moviment curiós, però molt fàcil de fer sobre el tatami. Aquesta manera de moure's té un nom: nijiru.
- Quan ja som dins de la cambra, ens aixequem i caminem fins al tokonoma, l'alcova on hi ha penjada una pintura o cal·ligrafia (kakejiku) i un arranjament floral (ikebana). A vegades només hi ha un d'aquests dos elements. Ens asseiem de genolls i observem cadascun dels elements col·locant el sensu davant nostre.
- Ens aixequem amb la cama esquerra i anem cap on hi ha l'olla (kama) o la tetera (tetsubin). Ens agenollem un cop més per observar-la, sempre posant el sensu davant nostre.
- Quan hem acabat, ens aixequem i ens situem al lloc dels convidats, depenent de si som el primer, el segon, el tercer, etc.

Esquema dels passos del convidat

I en aquesta lliçó hem pres te matcha amb un dolç molt especial originari de Kyoto: yatsuhashi. És una mena de pasta aromatitzada amb canyella i farcida. La que hem menjat nosaltres estava farcida de préssec. La professora ens ha explicat que hi ha dos tipus de dolços que se serveixen durant la cerimònia del te. D'una banda hi ha els omogashi, que són dolços més grans i fets amb pasta tova (com els yatsuhashi), i d'altra banda hi ha els higashi, més petits i secs (com els futari shizuka). els omogashi normalment se serveixen per acompanyar el te espès (koicha), i els higashi se serveixen amb el te clar (usucha), que és el que aprenem a preparar nosaltres.

Higashi: Futari Shizuka

Higashi diversos

Omogashi: Yatsuhashi

Cerimònia del te XXXIV

Un altre cop ha arribat l'octubre i tornem a començar les classes de Chanoyu. Aquesta serà la cinquena temporada per a mi. Vaig molt a poc a poc a l'hora d'aprendre. "A poc a poc i bona lletra", diuen.

En aquesta lliçó la professora ens ha explicat petits detalls de la cerimònia, com el paper del primer convidat (shokyaku). El primer convidat pot demanat veure alguns estris de la cerimònia com el natsume i el chashaku. Això és possible en el cas de cerimònies més complexes que el bonryaku temae (el nivell que estic aprenent ara). Quan el teishu es disposa a finalitzar la cerimònia, s'enduu els estris a la mizuya excepte el natsume i el chashaku per tal que els convidats els puguin veure. El primer convidat agafa un dels estris i l'observa, després el passa al segon convidat, fins a l'últim, que el torna al seu lloc. Quan el teishu torna a la sala, respon les preguntes que li fa el shokyaku, com per exemple, qui és l'autor de cada peça.

I a l'hora de prendre el te hem begut un te matcha que es diu koun (núvol aromàtic). L'hem acompanyat de futari shizuka. La capsa que conté aquests dolços és molt bonica.

Capsa de futari shizuka

Ja tinc kensui!

Per anar completant la meva col·lecció d'estris per a la cerimònia del te encara em faltava un kensui, el recipient on s'aboca l'aigua de rebuig després de preparar el te i de netejar el chawan. Buscant per internet vaig trobar aquest conjunt de tres kensui, cadascun d'un forn diferent:

Kensui del forn de Hagi:

Aquest kensui té l'emblema SanGaiBishi (三階菱)

Kensui del forn de Kiseto:

Kensui del forn d'Otowayama:

La base està signada

Com que jo ja en tinc prou amb un sol kensui, m'he quedat amb el del forn de Hagi i els altres dos se'ls han quedat els meus companys de classe. Ara ja tinc el més bàsic per fer una cerimònia del te de l'estil bonryaku temae, la més senzilla. Si mai arribo a aprendre altres tipus de cerimònia del te més complicades ho tindré difícil, ja que algunes de les peces que es fan servir són molt cares!

Juny: sota les xicrandes florides

El pas de les estacions també es deixa veure a la ciutat. Durant el mes de juny floreixen les xicrandes, uns arbres originaris d'Amèrica del Sud. És un petit espectacle veure les seves flors de tons liles.

Les fotos estan preses al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona, un lloc que ja és bonic de per sí, però que al juny guanya una mica més d'encant. Una mica de furyu (風流) a la ciutat!