París amb regust oriental

Fa tot just deu anys vaig anar per primer cop a París. Aquest agost hi he tornat per redescobrir la ciutat i anar a llocs que no vaig poder visitar en aquella ocasió, com el Museu d'Orsay o fer una escapada al Castell de Fontainebleau.

París des del Museu d'Orsay

Castell de Fontainebleau

Un dels llocs que tenia moltes ganes de visitar és el Museu Guimet d'Arts Asiàtiques, sobretot perquè el museu té un jardí japonès amb un chashitsu (una casa on s'hi fan cerimònies del te). De setembre a juny es pot assistir a cerimònies de te periòdicament. Cada mes es van alternant les escoles Urasenke (la que seguim a classe) i Omotesenke. A l'estiu no es fan cerimònies del te, però jo igualment volia veure el chashitsu, perquè no n'he vist mai cap per dins. Fa dos anys a Munic en vaig veure un a l'Englischer Garten, però no hi vaig poder entrar. Doncs aquest cop a París també em vaig quedar amb les ganes! La raó és que el Museu Guimet està obert fins a les sis de la tarda, però el jardí japonès, que es troba al panteó dels budes annexe al museu (a l'Avinguda d'Iéna, 19), tanca a les cinc de la tarda. A més, quan plou el jardí es tanca al públic perquè les pedres per on s'ha de caminar rellisquen.

Llosa commemorativa a les galeries del panteó dels Budes del Museu Guimet,
on es troba el jardi japonès i el chashitsu.

Tot i no poder visitar el Jardí Japonès amb el seu chashitsu, sí que vaig poder veure alguns elements per a la cerimònia del te, com aquests chawan (bols de te):

Tres chawan: el de dalt a l'esquerra i el de baix són de gres.
El de dalt a la dreta és raku.

Del Japó em van agradar molt també els biombos que hi ha exposats:

Les joies del museu són els centenars de Budes i deïtats hindús i una part de les ruïnes d'Angkor, a Cambotja (quina manera d'expoliar, també!):

Una porta d'Angkor

L'altra mica de Japó a París la vam trobar als Jardins Albert Kahn, on s'hi pot veure una petita reproducció d'un poble japonès amb tres cases tradicionals:

També hi ha un jardí japonès realment bonic, amb un estany, el seu pontet, i espècies d'arbres i plantes japoneses:

Als jardins d'Albert Kahn també s'hi poden veure altres tipus de jardins com aquest de roses, que a la primavera deu ser encara més espectacular:

L'altra visita frustrada relacionada amb el te japonès havia de ser la teteria/botiga de tes Chajin. La botiga original estava situada a la Rue Pasquier, però ara s'ha traslladat al Boulevard Haussman n. 43. Però allí només hi vam saber trobar uns grans magatzems... Vaig pensar que allí potser hi trobaria alguns articles per a la cerimònia del te que no es poden trobar a Barcelona, però em vaig quedar amb les ganes!

L'única compra que vaig poder fer relacionada amb el te va ser el llibre titulat Vida del te, esperit del te de Soshitsu Sen XV, gran mestre de l'escola Urasenke de cerimònia del te:

I per acabar, uns clàssics de París:

La Torre Eiffel

Notre-Dame a la vora del Sena

El Sacré-Cœur

La Sainte Chapelle

Cerimònia del te XLII

Després d'un breu recordatori sobre la influència del budisme Zen al Chadō, a l'última lliçó de cerimònia del te d'aquesta temporada hem après una mica més sobre com hem de manipular el chagama (l'olla on s'escalfa l'aigua per al te) i el hishaku (el cullerot de bambú per posar aigua). Primer hem après com ficar les anelles de ferro al chagama per poder moure'l. El chagama no s'agafa directament, sinó que es fan servir unes anelles per no haver-lo de tocar. Pel que fa al hishaku, hi ha tres formes diferents d'utilitzar-lo segons el que vulguem fer:

• Ficar aigua fresca del mizusashi (el recipient d'aigua fresca) al chagama.
• Ficar aigua calenta al chawan per preparar el te.
• Ficar aigua calenta al chawan per netejar-lo.

En aquesta lliçó hem après com ficar l'aigua calenta al chawan per netejar-lo. Segurament sigui el moviment més senzill de tots tres. Hem d'agafar menys aigua amb el hishaku de la que faríem servir per preparar el te i, un cop l'hem abocada al chawan, hem de deixar reposat el hishaku al damunt del chagama agafant-lo pel nus que té el pal de bambú. Aquest moviment es pot veure en aquest vídeo (del minut 5:32 al minut 5:48).

Per acompanyar el te d'aquesta última lliçó abans de les vacances d'estiu hem menjat un dolç típic anomenat monaka, farcit de mongeta vermella, de mongeta blanca o bé de sèsam.

Bon estiu!

Cerimònia del te XLI

Després de més de quatre anys aprenent la versió més senzilla de la cerimònia del te, el bonryaku temae o servei de te amb safata, per fi ha arribat el moment d'aprendre a fer servir el chagama (olla per escalfar l'aigua) en comptes de la tetera. Sembla que avancem de nivell! Caldrà que ens preparem molt, perquè per fer l'usucha temae (preparació del te clar) amb el chagama podem trigar fins a 45 minuts, i aguantar asseguts de genolls en posició seiza serà dur! La professora ens ha ensenyat el chagama, que es guarda en una caixa de fusta, ben protegit. El chagama és de ferro i no es pot tocar directament amb les mans. Cal fer servir unes anelles que es fiquen en uns orificis laterals per poder transportar-lo. La propera lliçó serà per aprendre com fer-ho.

A més a més, en aquesta lliçó hem après una nova frase: "Otemae chodai itashimasu", que es pot traduir com "Ara prendré el te que m'heu ofert". Aquesta frase la diu el convidat quan el teishu li serveix el te, però no és obligatori dir-la. El que sí que cal fer és saludar com a mostra d'agraïment!

Per acompanyar el te en aquesta ocasió hem menjat dolços de Matsuyama, un lloc de l'illa de Shikoku famós pels seus onsen (banys termals). L'onsen més famós de Matsuyama és el Dōgo Onsen, que apareix a la novel·la Botchan de Natsume Sōseki. Aquest onsen també va servir d'inspiració per a la pel·lícula d'animació El viatge de Chihiro.

Recepta de crema de llimona (lemon curd)

La meva amiga Isabel em va regalar aquesta joia de llibre de receptes per a l'Afternoon Tea i mica en mica vaig provant de fer alguna de les més de 160 receptes que hi ha.

L'última que he provat de fer és molt fàcil i amb un resultat deliciós: lemon curd (crema de llimona). Aquesta és la recepta per fer-ne uns 450 grams:

Ingredients:

3 llimones sense encerar
200 gr. de sucre en pols
115 gr. de mantega sense sal tallada a daus
2 ous grossos i dos rovells d'ous grossos

Renteu les llimones i ratlleu-ne la pell.
Exprimiu-ne el suc i barregeu-lo amb la pell ratllada dins un bol que es pugui escalfar.
Poseu el bol al bany Maria amb l'aigua bullint a foc lent.
Afegiu-hi el sucre i la mantega i aneu remenant la barreja fins que la mantega s'hagi fos.
Barregeu els ous i els rovells en un altre bol.
Aboqueu els ous a la barreja de llimona, mantega i sucre passant-los per un colador. Mentre aboqueu els ous és important anar batent tota la barreja fins que quedi ben lligada.
Remeneu la barreja  fins que quedi una crema espessa. El truc és ficar una cullera de fusta i si la crema deixa una capa fina al revers de la cullera sense arribar a gotejar, llavors vol dir que ja està a punt.
Retireu-la del foc i fiqueu la crema de llimona en pots de vidre esterilitzats i tapeu-los.
Quan la crema s'hagi refredat ja la podeu ficar a la nevera. Cal consumir la crema abans de tres mesos.
També es recomana consumir-la ràpidament un cop encetada. Jo l'he gastada en dues setmanes (guardada a la nevera dins d'un pot ben esterilitzat).

Bon profit!!

Cerimònia del te XL

A l'abril ja comença a fer bon temps per poder fer activitats a l'aire lliure, i la cerimònia del te no n'és cap excepció. El tipus de cerimònia del te que es fa a l'aire lliure es diu nodate. Sovint aquest tipus de cerimònia es fa sobre una estora vermella en lloc d'un tatami i sota un gran para-sol vermell.

A la pràctica hem après com podem observar el chawan amb el qual hem pres el te. Una manera d'observar el chawan és sense tocar-lo, abaixant el cap amb els palmells de la mà recolzats al tatami. Així podem apreciar-ne els detalls de la decoració. Cal tenir en compte que el chawan amb el qual hem begut el te pot ser una peça molt antiga i valuosa, així que és millor no manipular-lo gaire.
A més a més, també hem preparat el te matcha per ficar-lo a dins del natsume de manera que quedi com una muntanyeta verda. Això es fa amb dues peces que fan d'embut:

I per acompanyar el te d'avui hem menjat Senkyaku Banrai (que vol dir "mil clients, deu mil visites"), uns pastissets farcits de mongeta blanca.

Cerimònia del te XXXIX

Ja ha arribat la primavera a la cerimònia del te!

Fa una setmana la nostra professora va sortir al programa-concurs de cuina "Deja sitio para el postre". La van convidar per a què expliqués la història i la filosofia de la cerimònia del te i els hi fes una demostració als concursants. En aquest mateix programa va sortir també el mestre pastisser Takashi Ochiai, que va ensenyar als concursants com fer dolços tradicionals japonesos. A la cerimònia del te els dolços són una part molt important, així que penso que va ser molt adient que els convidessin a tots dos per assistir al programa!

A la part més pràctica hem vist dos elements nous per a nosaltres: el hishaku i el mizusashi. El hishaku és una mena de cullerot de bambú que serveix per posar aigua fresca a l'olla on s'escalfa l'aigua per al te (el kama). El hishaku a vegades es deixa recolzat sobre una altra peça de bambú que s'anomena futaoki. I el mizusashi és el recipient que conté l'aigua fresca. Aquests dos elements encara no els farem servir, ja que són propis de cerimònies del te més complicades. Nosaltres encara estem aprenent bonryaku-temae, la cerimònia del te amb safata, que és la més senzilla.

Mizusashi

 Per acompanyar el te d'aquesta lliçó hem menjat mochi. Bon profit!

Mochi

Cerimònia del te XXXVIII

A Kyoto el 25 de febrer se celebra el festival Baikasai al santuari de Kitano Tenmangu. Aprofitant que les pruneres ja estan florides, en aquest santuari es duu a terme una cerimònia del te multitudinària. En ocasions com aquesta la persona que realitza la cerimònia (el teishu) no pot fer te per a tots els convidats, així que necessita l'ajuda dels hanto que preparen i serveixen te a la majoria d'assistents. En aquesta lliçó hem après una mica més sobre el paper del hanto. A l'hora de portar el chawan (el bol de te), el hanto fa servir un kobukusa, una tela més petita que el fukusa, decorada amb diversos motius. Al següent vídeo del festival Baikasai d'aquest any es poden veure diverses maiko i geiko fent de hanto, cadascuna amb el seu kobukusa. A partir del minut 6:24 comencen a servir el te, i al minut 7:15 es veu perfectament el kobukusa:



El te d'aquesta lliçó l'hem acompanyat d'uns dolços de mongeta vermella fets amb una tècnica similar als dolços rakugan (de sucre premsat).