Un cop ja dominem el bonryaku temae (la cerimònia del te amb safata), aquest mes de febrer ens hem ficat de ple en l'aprenentatge del hirademae, la cerimònia del te amb chagama (l'olla) més bàsica. Hi ha altres tipus de cerimònia amb chagama on s'utilitzen altre elements, com per exemple una petita prestatgeria. També hi ha un tipus de cerimònia de sobretaula anomenat ryurei temae.
En aquesta lliçó hem après a manipular el hishaku, el cullerot de bambú que serveix per ficar aigua a l'olla i al bol de te. Ara que comencem ens costa una mica acostumar-nos a fer-lo servir. A vegades tenim por que se'ns caigui. Jo encara no en tinc cap per poder practicar a casa, i la veritat és que m'aniria bé per acostumar-m'hi.
I per acompanyar el te hem menjat mochi recobert amb sèsam. M'encanta! Però aquest cop la foto correspon a uns dolços tradicionals (higashi) fets amb sucre (wasanbon) que em va portar una bona amiga del seu últim viatge al Japó. Són tan bonics!
divendres, 27 de febrer del 2015
dimecres, 28 de gener del 2015
Cerimònia del te XLV
Ja som al 2015! Aquest any l'hem començat d'una manera molt especial: fent la nostra primera cerimònia del te de veritat. Per dur-la a terme no només hem hagut de posar en pràctica tot el que hem après des del 2010, sinó que hem hagut de preparar la sala on hem fet la cerimònia decorant-la amb una cal·ligrafia (kakejiku) i un ikebana adient per a l'ocasió. A la cerimònia del te cal tenir en compte la decoració i tots els elements que l'envolten. Ens queden mil coses per aprendre encara!
En aquesta ocasió els alumnes també ens hem encarregat de triar els dolços que han acompanyat el te. Afortunadament hem trobat el que buscàvem a la pastisseria Ochiai. Hem triat joyomanju, un dolç amb forma de conill fet amb farina, soja i farcit d'orellanes, i nerikiri, un altre tipus de dolç fet amb soja blanca al qual se li pot donar vàries formes i colors. En aquest cas, els nerikiri tenien forma de camèlia, una flor d'hivern molt adient per a aquesta època.
A partir d'ara ens centrarem en l'aprenentatge de l'usucha temae, la cerimònia del te amb olla, que té més complexitat que la cerimònia amb tetera i safata (bonryaku temae). Però no podem oblidar tot el que hem estat aprenent fins ara, perquè ens seguirà sent molt útil per progressar!
![]() |
| Ikebana per a cerimònia del te (chabana) i cal·ligrafia amb el kanji de bona fortuna 福 |
En aquesta ocasió els alumnes també ens hem encarregat de triar els dolços que han acompanyat el te. Afortunadament hem trobat el que buscàvem a la pastisseria Ochiai. Hem triat joyomanju, un dolç amb forma de conill fet amb farina, soja i farcit d'orellanes, i nerikiri, un altre tipus de dolç fet amb soja blanca al qual se li pot donar vàries formes i colors. En aquest cas, els nerikiri tenien forma de camèlia, una flor d'hivern molt adient per a aquesta època.
A partir d'ara ens centrarem en l'aprenentatge de l'usucha temae, la cerimònia del te amb olla, que té més complexitat que la cerimònia amb tetera i safata (bonryaku temae). Però no podem oblidar tot el que hem estat aprenent fins ara, perquè ens seguirà sent molt útil per progressar!
dilluns, 22 de desembre del 2014
Cerimònia del te XLIV
Ja ha arribat desembre! En japonès l'últim mes de l'any rep dos noms: juunigatsu, "el dotzè mes"; i també té un nom més antic i tradicional: shiwasu. A finals d'any els japonesos s'afanyen a netejar a fons les seves cases i es preparen per rebre l'any nou. Aquesta última classe de cerimònia del te nosaltres també hem estat fent plans per a l'any nou: alguns de nosaltres farem la nostra primera cerimònia del te autèntica el proper mes de gener. Ja cal que ens preparem bé! No només caldrà que repassem tots els passos del bonryaku temae (la cerimònia del te més senzilla, que és la que ja dominem en teoria), sinó que haurem de pensar en la decoració de la sala, en els dolços que servirem...
A la part pràctica hem après com hem de portar els estris per fer la cerimònia usucha temae. En aquest cas no fem servir una safata per portar els estris com al bonryaku temae (la cerimònia amb safata), sinó que els portem directament amb les mans i és una mica més difícil perquè hem de vigilar que no se'ns caigui res.
Finalment, el te matcha l'hem acompanyat amb mochi de gustos diferents:
Bones festes!
A la part pràctica hem après com hem de portar els estris per fer la cerimònia usucha temae. En aquest cas no fem servir una safata per portar els estris com al bonryaku temae (la cerimònia amb safata), sinó que els portem directament amb les mans i és una mica més difícil perquè hem de vigilar que no se'ns caigui res.
| Els nous elements de la cerimònia: el chagama (l'olla de ferro colat) i el mizusashi (el recipient per a l'aigua fresca) |
Bones festes!
dijous, 27 de novembre del 2014
Cerimònia del te XLIII
Una temporada més aprenent pas a pas la cerimònia del te! El mes passat no vaig poder anar a classe perquè tot just tornava del meu viatge a Iran. En aquesta ocasió hem parlat una mica de la influència Zen a la cerimònia del te. La cambra on té lloc la cerimònia a vegades està decorada amb un kakejiku (dibuix o cal·ligrafia penjada) que fa referència a la filosofia Zen. Per exemple, "hibi kore koujitsu", que traduït seria una cosa com "aquest és el millor dia".
A la pràctica hem après com portar el mizusashi (el recipient d'aigua fresca) a la cambra del te. El mizusashi és el primer element que es porta a la cambra, perquè el chagama (l'olla) ja hi és. Per això, quan entrem amb el mizusashi hem de saludar a tots els convidats que ja estan asseguts a la cambra.
Finalment, per acompanyar el te matcha en aquesta ocasió hem menjat mongetes ama-natto i uguisu-mame. Les mongetes uguisu-mame fan referència a l'uguisu, un ocellet verd que apareix al Japó amb el bon temps (seria més típic de la primavera). Oishii!
A la pràctica hem après com portar el mizusashi (el recipient d'aigua fresca) a la cambra del te. El mizusashi és el primer element que es porta a la cambra, perquè el chagama (l'olla) ja hi és. Per això, quan entrem amb el mizusashi hem de saludar a tots els convidats que ja estan asseguts a la cambra.
Finalment, per acompanyar el te matcha en aquesta ocasió hem menjat mongetes ama-natto i uguisu-mame. Les mongetes uguisu-mame fan referència a l'uguisu, un ocellet verd que apareix al Japó amb el bon temps (seria més típic de la primavera). Oishii!
![]() |
| Ama-natto (de color grana fosc) i uguisu-mame (verd) |
diumenge, 2 de novembre del 2014
Iran, on el te és símbol d'hospitalitat
Encara que no sigui gaire viatgera, puc afirmar que acabo de tornar d'un dels viatges de la meva vida: he anat de lluna de mel a l'Iran. Aquest país del Pròxim Orient desperta molts recels, però us puc afirmar que la gent del país té poc a veure amb els seus dirigents i no mereix el que està patint per culpa de les sancions i els embargaments. El poble iranià és molt autèntic i hospitalari, i una de les maneres que té de mostrar la seva hospitalitat és oferint un te ben calent als seus convidats.
Jo he estat encantada de visitar un país on el te és tant present. També he après com prendre te com els perses: primer es fiquen un terròs de sucre a la boca, i després fan un bon glop de te. També hi ha una altra manera de prendre'l, que és abocant el te del got al platet, deixant el pòsit del te al got i bevent-lo directament del plat.
Les cases de te (chaikhaneh) són un lloc per fer-hi vida social. Vam veure'n algunes que originàriament eren banys públics (hammam):
Al basar d'Isfahan vaig comprar te blanc del país i també roses seques:
Recórrer Iran pel nostre compte ha estat tota una aventura per a nosaltres, que tampoc estem acostumats a rodar món. Però fins i tot en els moments més difícils, com quan ens vam trobar amb una inspecció policial anant en bus nocturn des de Shiraz a Isfahan, hem comptat amb l'ajuda d'iranians amables i disposats a ajudar-nos.
Aquest són alguns dels llocs que més em van agradar del viatge:
- La decoració del Palau del Golestan a Teheran, del Narenjestan a Shiraz i de Chehel Sotun a Isfahan:
- Els basars:
- La ciutadella de Rayen (i llàstima que la de Bam estigués gairebé tota derruïda):
- Els jardins perses:
- El desert de Lut:
- Les ciutats antigues de Yazd i Kashan, amb les seves torres del vent:
- Les cases senyorials de Kashan:
- Els temples Zoroastrians:
- Les runes de Persèpolis i Naqsh-e Rostam:
- Les mesquites en general (i algun mausoleu). Algunes d'imponents, algunes de màgiques, totes precioses:
En resum, Iran és un país amb un patrimoni impressionant, on es pot reviure la història passada i present i l'encreuament de cultures i civilitzacions. Iran dust dāram!
![]() |
| Te amb kolompeh (galetes farcides amb dàtils, típiques de Kerman) |
| Te amb sucres caramel·litzats a Isfahan |
| Hammam reconvertit en casa de te a Kashan |
| Te amb pastes a la mateixa casa de te de Kashan |
Recórrer Iran pel nostre compte ha estat tota una aventura per a nosaltres, que tampoc estem acostumats a rodar món. Però fins i tot en els moments més difícils, com quan ens vam trobar amb una inspecció policial anant en bus nocturn des de Shiraz a Isfahan, hem comptat amb l'ajuda d'iranians amables i disposats a ajudar-nos.
Aquest són alguns dels llocs que més em van agradar del viatge:
- La decoració del Palau del Golestan a Teheran, del Narenjestan a Shiraz i de Chehel Sotun a Isfahan:
![]() |
| Rajoles del Palau de Golestan a Teheran |
![]() |
| Narenjestan a Shiraz |
![]() |
| Chehel Sotun a Isfahan |
| Catifes al basar de Shiraz |
- La ciutadella de Rayen (i llàstima que la de Bam estigués gairebé tota derruïda):
| La ciutadella de Rayen |
| La ciutadella de Bam s'està reconstruint després del terratrèmol de 2003 |
- Els jardins perses:
| Jardí Fin a Kashan |
| Jardí Eram a Shiraz |
- El desert de Lut:
- Les ciutats antigues de Yazd i Kashan, amb les seves torres del vent:
![]() |
| Yazd |
![]() |
| Kashan |
![]() |
| Casa Abbasi |
| Casa Tabatabiyeh |
| Casa Borujerdi |
| Santuari de Pir-e Sabz (Chak Chak) |
| Ateshkadeh (Temple del Foc) de Yazd |
| Persèpolis |
| Naqsh-e Rostam |
- Les mesquites en general (i algun mausoleu). Algunes d'imponents, algunes de màgiques, totes precioses:
| Mesquita Vakil a Shiraz |
| Mesquita Nasir al-Molk a Shiraz |
| Interior de la cúpula de la mesquita del Sheik Lotfollah, Isfahan |
| Mesquita del Divendres a Yazd |
dimecres, 10 de setembre del 2014
París amb regust oriental
Fa tot just deu anys vaig anar per primer cop a París. Aquest agost hi he tornat per redescobrir la ciutat i anar a llocs que no vaig poder visitar en aquella ocasió, com el Museu d'Orsay o fer una escapada al Castell de Fontainebleau.
Un dels llocs que tenia moltes ganes de visitar és el Museu Guimet d'Arts Asiàtiques, sobretot perquè el museu té un jardí japonès amb un chashitsu (una casa on s'hi fan cerimònies del te). De setembre a juny es pot assistir a cerimònies de te periòdicament. Cada mes es van alternant les escoles Urasenke (la que seguim a classe) i Omotesenke. A l'estiu no es fan cerimònies del te, però jo igualment volia veure el chashitsu, perquè no n'he vist mai cap per dins. Fa dos anys a Munic en vaig veure un a l'Englischer Garten, però no hi vaig poder entrar. Doncs aquest cop a París també em vaig quedar amb les ganes! La raó és que el Museu Guimet està obert fins a les sis de la tarda, però el jardí japonès, que es troba al panteó dels budes annexe al museu (a l'Avinguda d'Iéna, 19), tanca a les cinc de la tarda. A més, quan plou el jardí es tanca al públic perquè les pedres per on s'ha de caminar rellisquen.
Tot i no poder visitar el Jardí Japonès amb el seu chashitsu, sí que vaig poder veure alguns elements per a la cerimònia del te, com aquests chawan (bols de te):
Del Japó em van agradar molt també els biombos que hi ha exposats:
Les joies del museu són els centenars de Budes i deïtats hindús i una part de les ruïnes d'Angkor, a Cambotja (quina manera d'expoliar, també!):
L'altra mica de Japó a París la vam trobar als Jardins Albert Kahn, on s'hi pot veure una petita reproducció d'un poble japonès amb tres cases tradicionals:
També hi ha un jardí japonès realment bonic, amb un estany, el seu pontet, i espècies d'arbres i plantes japoneses:
Als jardins d'Albert Kahn també s'hi poden veure altres tipus de jardins com aquest de roses, que a la primavera deu ser encara més espectacular:
L'altra visita frustrada relacionada amb el te japonès havia de ser la teteria/botiga de tes Chajin. La botiga original estava situada a la Rue Pasquier, però ara s'ha traslladat al Boulevard Haussman n. 43. Però allí només hi vam saber trobar uns grans magatzems... Vaig pensar que allí potser hi trobaria alguns articles per a la cerimònia del te que no es poden trobar a Barcelona, però em vaig quedar amb les ganes!
L'única compra que vaig poder fer relacionada amb el te va ser el llibre titulat Vida del te, esperit del te de Soshitsu Sen XV, gran mestre de l'escola Urasenke de cerimònia del te:
I per acabar, uns clàssics de París:
![]() |
| París des del Museu d'Orsay |
![]() |
| Castell de Fontainebleau |
![]() |
| Llosa commemorativa a les galeries del panteó dels Budes del Museu Guimet, on es troba el jardi japonès i el chashitsu. |
![]() |
| Tres chawan: el de dalt a l'esquerra i el de baix són de gres. El de dalt a la dreta és raku. |
Les joies del museu són els centenars de Budes i deïtats hindús i una part de les ruïnes d'Angkor, a Cambotja (quina manera d'expoliar, també!):
![]() |
| Una porta d'Angkor |
També hi ha un jardí japonès realment bonic, amb un estany, el seu pontet, i espècies d'arbres i plantes japoneses:
Als jardins d'Albert Kahn també s'hi poden veure altres tipus de jardins com aquest de roses, que a la primavera deu ser encara més espectacular:
L'altra visita frustrada relacionada amb el te japonès havia de ser la teteria/botiga de tes Chajin. La botiga original estava situada a la Rue Pasquier, però ara s'ha traslladat al Boulevard Haussman n. 43. Però allí només hi vam saber trobar uns grans magatzems... Vaig pensar que allí potser hi trobaria alguns articles per a la cerimònia del te que no es poden trobar a Barcelona, però em vaig quedar amb les ganes!
L'única compra que vaig poder fer relacionada amb el te va ser el llibre titulat Vida del te, esperit del te de Soshitsu Sen XV, gran mestre de l'escola Urasenke de cerimònia del te:
I per acabar, uns clàssics de París:
![]() |
| La Torre Eiffel |
![]() |
| Notre-Dame a la vora del Sena |
![]() |
| El Sacré-Cœur |
![]() |
| La Sainte Chapelle |
diumenge, 29 de juny del 2014
Cerimònia del te XLII
Després d'un breu recordatori sobre la influència del budisme Zen al Chadō, a l'última lliçó de cerimònia del te d'aquesta temporada hem après una mica més sobre com hem de manipular el chagama (l'olla on s'escalfa l'aigua per al te) i el hishaku (el cullerot de bambú per posar aigua). Primer hem après com ficar les anelles de ferro al chagama per poder moure'l. El chagama no s'agafa directament, sinó que es fan servir unes anelles per no haver-lo de tocar. Pel que fa al hishaku, hi ha tres formes diferents d'utilitzar-lo segons el que vulguem fer:
Per acompanyar el te d'aquesta última lliçó abans de les vacances d'estiu hem menjat un dolç típic anomenat monaka, farcit de mongeta vermella, de mongeta blanca o bé de sèsam.
Bon estiu!
- Ficar aigua fresca del mizusashi (el recipient d'aigua fresca) al chagama.
- Ficar aigua calenta al chawan per preparar el te.
- Ficar aigua calenta al chawan per netejar-lo.
Per acompanyar el te d'aquesta última lliçó abans de les vacances d'estiu hem menjat un dolç típic anomenat monaka, farcit de mongeta vermella, de mongeta blanca o bé de sèsam.
Bon estiu!
Etiquetes de comentaris:
Chadō,
chagama,
chanoyu,
hishaku,
usucha temae
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

























