A la cinquena lliçó de Chanoyu hem seguit aprenent fukusasabaki o com plegar el fukusa. En aquesta ocasió es tracta de plegar el fukusa per ficar-lo a l'obi, a punt per utilitzar-lo. Quan la profesora ens explica com fer els plecs, sembla que sigui complicat, però realment te n'adones que no hi ha cap moviment superflu. Al final, quan ho comences a saber fer, veus que en realitat és senzill...
La teoria d'aquesta lliçó ha estat potser una mica més difícil d'assimilar perquè es tractava d'un tema més aviat filosòfic. La professora ens ha explicat el concepte de MU al zen, que es podria traduir com a "no-res" i vindria a dir que no hi ha res però hi és tot, és "sí" i "no" a la vegada. Crec que si algú em pregunta si he entès el concepte, la meva resposta seria "mu"!
Apart, la professora ens ha ensenyat imatges d'estris de Chanoyu que s'exhibeixen al Museu d'Art Tokugawa a Nagoya, on hi ha peces històriques del shogunat Tokugawa (1600-1868).
I els dolços del dia per acompanyar el matcha eren ama-natto, mongetes azuki cuites en almíbar i cobertes amb sucre. Oishii desu ne!
diumenge, 7 de març del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
Cerimònia del te II
Per fi ja he fet la quarta lliçó de Chanoyu! En aquesta lliçó hem començat a utilitzar el fukusa, el mocador que serveix per netejar els instruments que s'utilitzen a la cerimònia. El fukusa és una peça de seda cosida per tres costats formant un quadrat. El que utilitzen les dones sol ser vermell (però també n'he vist de color taronja) i el dels homes és morat, i normalment no està decordat (tot i que el de la nostra professora sí que té un motiu floral). Una de les coses que em fascina de la cerimònia del te és com es manipulen els objectes seguint un ordre meticulós, i el cas del fukusa n'és un bon exemple. La manera de doblegar-lo fins i tot té un nom: fukusa sabaki. Per començar hem après a fer un primer plec bàsic per guardar-lo al kimono.
Kaishi, fukusa i sensuNosaltres, en aquesta ocasió, hem acompanyat el te amb una porció de dorayaki!
dissabte, 6 de febrer del 2010
Cerimònia del te (Chadō o Chanoyu)
M'he apuntat a un curs de cerimònia del te (Chadō o Chanoyu). L'any passat vaig fer un curs de cultura japonesa a Casa Àsia que incloïa una classe introductòria d'Ikebana i una altra de cerimònia del te. El curs em va agradar molt i em van venir ganes de fer-ne més!
Vaig un cop al mes a classe i mica en mica anem aprenent aspectes d'aquesta forma tan tradicional i ritualitzada de preparar el te. L'aprenentatge del Chadō pot durar tota una vida. És com un camí, que alguns fan més llarg i altres més curt i, sobre tot, cal no anar amb presses a l'hora d'aprendre! L'aprenentatge de la cerimònia del te, petits "saltamontes", no és com l'AVE, que arriba al seu destí ràpidament i sense fer parades, sinó més aviat com un tren de rodalies, que va poc a poc i s'atura a cada estació, segons ens va il·lustrar la professora (espero que la comparació no inclogui "incidències" del servei!). Així doncs, no és un curs apte per a impacients. Com a mostra, explico què hem fet a les tres primeres classes:
Primera lliçó: hem après l'origen de la cerimònia del te (ho explicaré en una altra entrada) i hem fet una pràctica de com entrar a l'habitació on es fa la cerimònia. Cal entrar saludant agenollat al terra i començar sempre amb el peu dret. A les cases tradicionals japoneses no hi ha cadires. La gent seu agenollada sobre el tatami, cosa que resulta dolorosa si no s'hi està acostumat (com és el meu cas, i per això he hagut de buscar una solució que ja explicaré més endavant). Finalment hem pres te matcha i un pastisset per acompanyar.
Segona lliçó: en aquesta ocasió hem vist breument algun dels estris que s'utilitzen en la cerimònia, com el chasen (la batidora de bambú amb què es prepara el te). Pel que fa a la pràctica, hem après a sortir de l'habitació. Es tracta de desfer el camí fet, però aquest cop s'ha de començar amb el peu esquerre. Després hem repassat la primera lliçó i hem acabat prenent te més un pastisset fet amb gelatina de mongeta vermella, anomenat yokan.
Tercera lliçó: la professora ens ha parlat de la decoració de la sala on es fa la cerimònia del te, que acostuma a incloure ikebana i decoració a la paret amb cal·ligrafia o amb un motiu estacional. Després, hem après a entrar a l'habitació amb un ventall (anomenat sensu) que serveix per saludar. És curiós que la gent no es venta amb el sensu. És una llàstima, perquè la professora ens n'ha ensenyat uns quants i són molt bonics! Hem repassat les lliçons anteriors i, com ja és habitual, hem acabat fent el te amb "pasta" ;)
Veurem que ens espera a la propera lliçó...
Vaig un cop al mes a classe i mica en mica anem aprenent aspectes d'aquesta forma tan tradicional i ritualitzada de preparar el te. L'aprenentatge del Chadō pot durar tota una vida. És com un camí, que alguns fan més llarg i altres més curt i, sobre tot, cal no anar amb presses a l'hora d'aprendre! L'aprenentatge de la cerimònia del te, petits "saltamontes", no és com l'AVE, que arriba al seu destí ràpidament i sense fer parades, sinó més aviat com un tren de rodalies, que va poc a poc i s'atura a cada estació, segons ens va il·lustrar la professora (espero que la comparació no inclogui "incidències" del servei!). Així doncs, no és un curs apte per a impacients. Com a mostra, explico què hem fet a les tres primeres classes:
Primera lliçó: hem après l'origen de la cerimònia del te (ho explicaré en una altra entrada) i hem fet una pràctica de com entrar a l'habitació on es fa la cerimònia. Cal entrar saludant agenollat al terra i començar sempre amb el peu dret. A les cases tradicionals japoneses no hi ha cadires. La gent seu agenollada sobre el tatami, cosa que resulta dolorosa si no s'hi està acostumat (com és el meu cas, i per això he hagut de buscar una solució que ja explicaré més endavant). Finalment hem pres te matcha i un pastisset per acompanyar.
Segona lliçó: en aquesta ocasió hem vist breument algun dels estris que s'utilitzen en la cerimònia, com el chasen (la batidora de bambú amb què es prepara el te). Pel que fa a la pràctica, hem après a sortir de l'habitació. Es tracta de desfer el camí fet, però aquest cop s'ha de començar amb el peu esquerre. Després hem repassat la primera lliçó i hem acabat prenent te més un pastisset fet amb gelatina de mongeta vermella, anomenat yokan.
Tercera lliçó: la professora ens ha parlat de la decoració de la sala on es fa la cerimònia del te, que acostuma a incloure ikebana i decoració a la paret amb cal·ligrafia o amb un motiu estacional. Després, hem après a entrar a l'habitació amb un ventall (anomenat sensu) que serveix per saludar. És curiós que la gent no es venta amb el sensu. És una llàstima, perquè la professora ens n'ha ensenyat uns quants i són molt bonics! Hem repassat les lliçons anteriors i, com ja és habitual, hem acabat fent el te amb "pasta" ;)
Veurem que ens espera a la propera lliçó...
Bon ditardanit!
Aquest és un bloc de coses sense ordre ni criteri. Encara no sé de què tractarà, si es que ha de tractar d'alguna cosa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)