Ja som al 2011 (ja fa uns quants dies!) i hem celebrat el nostre particular Hatsugama (la "primera olla", tot i que nosaltres encara no en fem servir, d'olla), és a dir, la primera cerimònia del te de l'any.
En aquesta lliçó hem conegut més aspectes de la vida de Sen no Rikyu i la seva relació amb Toyotomi Hideyoshi, un dels shoguns de l'epoca de Rikyu. Hideyoshi era d'origen humil i va arribar al poder gràcies a les seves gestes durant la guerra. Un cop al poder, va voler culturitzar-se i, entre d'altres, va aprendre Chadō amb el mestre Rikyu. Hideyoshi era força capritxós i li agradava molt l'or, per això va manar construir una cambra del te recoberta amb pa d'or, coneguda com kigame no zashiki (cambra daurada).
Sen no Rikyu, com ja vam aprendre en una anterior lliçó, va introduir l'ús d'estris japonesos a la cerimònia del te. De la seva col·laboració amb el ceramista Raku Chōjirō va néixer la ceràmica raku, molt apreciada per la seva irregularitat, ja que no està feta amb torn sinó a mà. Actualment els descendents de Rikyu encara tenen escoles de te a Kyoto. Les tres escoles principals que segueixen les ensenyances de Sen no Rikyu s'anomenen Urasenke (la que seguim nosaltres), Omotesenke i Mushakōjisenke. La diferència entre les tres escoles es nota en petits detalls a l'hora de plegar el fukusa o de preparar el te amb més o menys escuma.
La relació entre Hideyoshi i Sen no Rikyu va acabar malament. Hideyoshi envejava la cultura de Rikyu i es diu que un fet va originar que Hideyoshi ordenés a Rikyu cometre suïcidi. Rikyu va fer-se fer una estàtua commemorativa que es va col·locar dins del recinte del palau imperial, cosa que Hideyoshi no va tolerar. Sen no Rikyu finalment va suicidar-se ritualment (seppuku o harakiri).
A la pràctica de la lliçó per primer cop hem après com agafar la batedora de bambú (chasen) i esbandir el bol amb aigua abans de preparar el te. Aquest procés s'anomena chasen toushi i serveix per comprovar l'estat del chasen (que no tingui cap punta trencada) i deixar-lo a punt per batre el te.
I de "postres" hem menjat un pastisset esponjós de castanya i azuki. L'azuki està present en moltíssims dolços japonesos i cada cop em costa menys reconèixer el seu gust, per molt amagat que estigui. Té un gust molt caràcterístic!
diumenge, 30 de gener del 2011
dissabte, 18 de desembre del 2010
Cerimònia del te... amb menta!
Encara que parli molt de te japonès, o més aviat del matcha, m'agraden tot tipus de te. Una de les meves formes preferides de prendre te és amb menta, i fa dues setmanes vaig tenir l'ocasió de viatjar a un dels llocs d'on és la beguda típica: Marrakech.
Em va agradar molt la ciutat, té molta vida, és caòtica i molt acolorida. Les olors de les herbes i les espècies són sorprenents! La visita als souqs i a la plaça Jemaa-El-Fna és obligada per poder gaudir dels contrastos de la ciutat amb els cinc sentits.
I, és clar, vaig aprofitar per prendre te amb menta en qualsevol ocasió. La preparació del te amb menta podríem dir que també té la seva cerimònia, una mica. El te s'aboca al got aixecant molt la tetera, de manera que el so que fa l'aigua calenta en caure dóna una sensació d'escalfor molt agradable.
El te es pot acompanyar amb pastes marroquines. Les que vaig tastar de la Pâtisserie des Princes són boníssimes i no embafen gens (aquest tipus de pastes tenen fama de ser contundents).
Una curiositat: en Àrab, el Marroc es diu Maghrib, que vol dir "país del sol ponent" (més o menys). Em fa gràcia saber que he estat al país del sol naixent i al país del sol ponent!
Em va agradar molt la ciutat, té molta vida, és caòtica i molt acolorida. Les olors de les herbes i les espècies són sorprenents! La visita als souqs i a la plaça Jemaa-El-Fna és obligada per poder gaudir dels contrastos de la ciutat amb els cinc sentits.
I, és clar, vaig aprofitar per prendre te amb menta en qualsevol ocasió. La preparació del te amb menta podríem dir que també té la seva cerimònia, una mica. El te s'aboca al got aixecant molt la tetera, de manera que el so que fa l'aigua calenta en caure dóna una sensació d'escalfor molt agradable.
El te es pot acompanyar amb pastes marroquines. Les que vaig tastar de la Pâtisserie des Princes són boníssimes i no embafen gens (aquest tipus de pastes tenen fama de ser contundents).
La medina un dissabte a la tarda
Una curiositat: en Àrab, el Marroc es diu Maghrib, que vol dir "país del sol ponent" (més o menys). Em fa gràcia saber que he estat al país del sol naixent i al país del sol ponent!
diumenge, 12 de desembre del 2010
Cerimònia del te X
Ja porto deu classes de Chanoyu!
En aquesta lliçó hem desvariat una mica a l'hora de fer la part teòrica d'història i filosofia del Chadō... Ja s'acosten les festes i hem parlat de festivitats i celebracions d'aquesta època al Japó. El 23 de desembre és l'aniversari de l'emperador del Japó, però aquesta data no se celebra amb cap cerimònia del te especial. L'aniversari que sí se celebra amb una cerimònia del te és el naixement de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō.
Una altra celebració que ha tingut lloc recentment és la festa de Sichi-Go-San (literalment, set-cinc-tres), una ocasió en que els nens de tres i cinc anys i les nenes de tres i set anys es vesteixen amb kimono i visiten temples i santuaris per donar gràcies i per desitjar que creixin sans. La professora ens ha explicat que antigament hi havia molta més mortalitat infantil i per això es va començar a agrair als déus que els nens i nenes arribessin a les edats que celebra aquesta festivitat.
A l'hora de la pràctica hem après a netejar el chashaku un cop ja l'hem utilitzat per servir el te. El procés és la meitat del que se segueix a l'hora de netejar-lo abans d'utilitzar-lo (un dia ho hauré de gravar en vídeo, per recordar tots els passos!).
Finalment, hem pres el te amb dolços amb gust de castanya i boniato, molt típics d'aquesta època. La professora ens ha comentat que els dolços que es mengen amb el matcha fort (el koicha) s'anomenen omogashi i són més grans que els que prenem nosaltres amb el matcha més lleuger (l'usucha), que s'anomenen higashi. Itadakimasu!
En aquesta lliçó hem desvariat una mica a l'hora de fer la part teòrica d'història i filosofia del Chadō... Ja s'acosten les festes i hem parlat de festivitats i celebracions d'aquesta època al Japó. El 23 de desembre és l'aniversari de l'emperador del Japó, però aquesta data no se celebra amb cap cerimònia del te especial. L'aniversari que sí se celebra amb una cerimònia del te és el naixement de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō.
Una altra celebració que ha tingut lloc recentment és la festa de Sichi-Go-San (literalment, set-cinc-tres), una ocasió en que els nens de tres i cinc anys i les nenes de tres i set anys es vesteixen amb kimono i visiten temples i santuaris per donar gràcies i per desitjar que creixin sans. La professora ens ha explicat que antigament hi havia molta més mortalitat infantil i per això es va començar a agrair als déus que els nens i nenes arribessin a les edats que celebra aquesta festivitat.
A l'hora de la pràctica hem après a netejar el chashaku un cop ja l'hem utilitzat per servir el te. El procés és la meitat del que se segueix a l'hora de netejar-lo abans d'utilitzar-lo (un dia ho hauré de gravar en vídeo, per recordar tots els passos!).
Finalment, hem pres el te amb dolços amb gust de castanya i boniato, molt típics d'aquesta època. La professora ens ha comentat que els dolços que es mengen amb el matcha fort (el koicha) s'anomenen omogashi i són més grans que els que prenem nosaltres amb el matcha més lleuger (l'usucha), que s'anomenen higashi. Itadakimasu!
diumenge, 21 de novembre del 2010
Cerimònia del te IX
La tardor avança i al Japó ja es poden veure les fulles vermelles dels aurons (en japonès, momiji) en tota la seva esplendor. Molts japonesos i visitants gaudeixen de l'observació del paisatge de tardor, anomenat koyo. El fenomen és tant important que fins i tot hi ha mapes de predicció del koyo. En la cerimònia del te, els dolços de la tardor acostumen a tenir forma de caqui, de castanya i d'altres fruits d'aquesta època.
Parlant de menjar, la professora ens ha explicat que una cerimònia del te completa inclou un àpat tradicional, amb sopa de miso, arròs, verdures... D'aquest tipus de cerimònia se'n diu chaji i és privat (l'organitzador convida els assistents mitjançant una invitació). En canvi, el tipus de cerimònia més curt en el qual se serveix te usucha, s'anomena chakai i té un caràcter més públic.
A la part pràctica hem après a encadenar els processos de neteja del natsume i del chashaku. És important fer-ho amb fluïdesa.
Finalment, hem preparat matcha i hem menjat mochi farcit de mongeta vermella com a acompanyament.
Parlant de menjar, la professora ens ha explicat que una cerimònia del te completa inclou un àpat tradicional, amb sopa de miso, arròs, verdures... D'aquest tipus de cerimònia se'n diu chaji i és privat (l'organitzador convida els assistents mitjançant una invitació). En canvi, el tipus de cerimònia més curt en el qual se serveix te usucha, s'anomena chakai i té un caràcter més públic.
A la part pràctica hem après a encadenar els processos de neteja del natsume i del chashaku. És important fer-ho amb fluïdesa.
Finalment, hem preparat matcha i hem menjat mochi farcit de mongeta vermella com a acompanyament.
dissabte, 13 de novembre del 2010
dilluns, 1 de novembre del 2010
Tots Sants: panellets i matcha
divendres, 22 d’octubre del 2010
Cerimònia del te VIII
Ja som a octubre i torno a tenir classe de Chanoyu!La tardor al Japó comença amb la festa de la lluna plena de setembre, ChuShu no Meigestu, que es considera la més brillant i bonica de l'any. Per celebrar aquesta festa es menja patata xinesa, ja que n'és l'època de collita, i dolços que fan referència a aquesta data. Com a ornamentació floral s'utilitza eulàlia o susuki en japonès (Miscanthus sinensis). Hi ha una creença popular al Japó relacionada amb aquesta festa que diu que es pot veure un conill picant mochi en el relleu de la superfície de la lluna (amb una mica d'imaginació, és clar!).
Pel que fa a la història de la cerimònia del te, la professora ens ha il·lustrat sobre l'adaptació dels espais interiors al Japó per tal de dur-hi a terme la cerimònia. Antigament les cambres eren molt grans i la cerimònia del te requeria espais més recollits, i per això es van començar a utilitzar mampares (biombos) per delimitar la sala del te. La mida estàndard d'una sala del te fa normalment tres metres quadrats, l'espai que ocupen quatre tatamis i mig. D'aquest espai se'n diu hojo i es considera que no hi falta ni hi sobra res (cosa que veiem que és una constant en el Chanoyu).
Finalment, hem repassat el que vam aprendre durant el curs passat. Per a la pràctica de netejar el natsume la professora ens n'ha deixat un en forma de caqui, molt bonic i adient per a l'època de l'any en què estem. I com a novetat, hem après com s'ha de netejar el chashaku (la cullereta de bambú) abans de servir el matcha, i hem pres el te amb mongetes azuki ensucrades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)