Rocky Road Cupcakes

El temps plujós d'aquest novembre m'ha convidat de nou a fer cupcakes. Aquest cop he fet els Rocky Road, que vaig aprendre al curset de Fabulous Baking Co.

Ingredients (per a una dotzena de cupcakes):

1 tassa i 1/4 de farina tamissada
1 culleradeta i 1/2 de llevat en pols
1/2 culleradeta de sal
1/3 tassa (45 gr) de cacau pur en pols
1 tassa de mantega (250gr) a temperatura ambient
4 ous grossos
1 tassa de sucre
100 gr de xips de xocolata negra
50 gr de mini-núvols (o núvols grans a trossets)
50 gr de nous pecanes
50 gr de coco ratllat

Preparació:

- Escalfeu el forn a 160ºC i prepareu un motllo per a cupcakes amb papers per a magdalenes.
- Tamisseu la farina, el llevat, el cacau i la sal en un bol mitjà.
- Amb la batedora elèctrica a velocitat mitja-alta barregeu tots els ingredients durant cinc minuts (excepte les nous, els núvols i els xips, que els afegirem quan la massa ja estigui llesta). Es recomana incorporar els ous un per un.
- Aboqueu la mescla als motllos fins que estiguin 3/4 plens.
- Fornegeu de 20 a 25 minuts. Al final podeu comprovar si els cupcakes són ben cuits punxant-los amb un escuradents. Si l'escuradents surt net, vol dir que ja estan a punt. Deixeu refredar els cupcakes a sobre d'una reixeta.

Aquest cop sí que he preparat la cobertura per als cupcakes. He fet servir la cobertura de mascarpone que poso a continuació.

Ingredients:

200 gr de formatge mascarpone
1 tassa de sucre de llustre tamissat
200 ml de nata per a muntar (amb un mínim de 33% de matèria grassa)

Preparació:

- Bateu amb la batedora elèctrica el formatge mascarpone fins que estigui suau.
- Afegiu-hi el sucre de llustre i la nata. Bateu-ho tot fins que la mescla quedi consistent (durant un minut).

Bon profit!

No m'han quedat molt bonics, però són ben bons!

Cerimònia del te XVII

A la lliçó d'avui la professora ens ha parlat una mica del Zen i del "camí invisible" que s'ha de fer per aprendre les arts tradicionals japoneses, com per exemple el Chadō, l'Ikebana i les arts marcials com el Kyudo (el tir amb arc japonès) o el Kendo. A l'hora d'aprendre aquestes disciplines cal concentració, el ki (més conegut com a qi o chi en xinès). A la cerimònia del te, per exemple, podem fer només el procés per preparar el te, però si volem apreciar tot el que envolta la cerimònia, cal aprofundir i anar més enllà dels moviments que aprenem a classe. Ens diu la professora que el mestre té la clau per obrir les portes per tal de poder fer el camí, però és l'alumne qui ha de trobar i obrir les portes. Jo tot just estic aprenent els moviments més bàsics i em falta moltíssim per fer, però mica en mica vaig descobrint la tranquil·litat que transmet la cerimònia.

A la part pràctica hem seguit netejant el chawan, aquest cop per dins del bol. Els mateixos moviments serveixen per netejar el chawan abans i després de servir el te. He fet un petit vídeo de repàs amb els passos que vàrem aprendre a la classe anterior i en aquesta. El bol que faig servir no és per a cerimònia del te i em va una mica gran per manipular-lo, però crec que així es veu millor el procés.

Per acabar, el matcha que hem pres en aquesta ocasió es diu Jou Ryoku ("verd aromàtic", no sé si he transcrit bé el nom en japonès) i l'hem acompanyat d'uns petits dolços anomenats futari shizuka ("dues persones tranquil·les").

Futari shizuka

Cerimònia del te XVI

Ja ha arribat el mes d'octubre i torno a les classes de cerimònia del te. Aquest serà el meu tercer any fent el "camí del te". Anem molt a poc a poc, però val la pena fer el camí amb tranquil·litat!

Per començar aquest nou curs hem vist un element important abans de començar la cerimònia. Tal com es pot trobar a l'entrada dels temples budistes i santuaris sintoistes del Japó, al jardí exterior de la cambra del te hi ha una font anomenada tsukubai, on els convidats segueixen un ritual de purificació. Aquest ritual consisteix en rentar-se les mans i la gola amb l'aigua del tsukubai fent servir un cullerot de bambú. Primer s'agafa el cullerot amb la mà dreta i es mulla la mà esquerra, després s'agafa amb l'esquerra i es mulla la dreta, i finalment, amb la dreta es fica una mica d'aigua al palmell de la mà esquerra per dur-se-la a la boca. L'aigua que queda al cullerot es deixa caure pel mànec del mateix cullerot posant-lo en vertical. Aquests mateixos passos són vàlids a l'hora de visitar temples i santuaris. La professora també ens ha explicat que en una cerimònia del te completa (chaji) el ritual de purificació es fa dos cops: el primer, abans de començar, i el segon, a la pausa durant la qual els convidats surten al jardí.

Tsukubai al temple zen Ryoan-ji. Foto d'Isabel Romano

A la part pràctica hem après a eixugar les vores del chawan amb el chakin un cop l'hem netejat amb aigua calenta. Cal fer tres voltes i mitja al chawan mentre l'eixuguem, ja que així la decoració del bol quedarà en la mateixa posició inicial.

Finalment hem pres matcha amb dolços de temporada farcits amb azuki i castanya. El matcha que hem begut aquest cop s'anomena RakuSan ("muntanya divertida"). M'encanten els noms poètics que els donen als tes!

El primer "berenar" de la temporada

Més experiments dolços: Pink Lady cupcakes

Jo segueixo amb els meus experiments fent cupcakes. Aquest cop m'he inspirat en el blog El Rincón de Bea, que té unes receptes de reposteria fantàstiques i unes fotos precioses! La recepta que he triat és la dels Pink Lady cupcakes, però en comptes d'utilitzar només gerds, he fet servir fruites del bosc variades.

The "berry" on top

En aquesta ocasió he fet servir la cobertura de vainilla de Betty Crocker. La propera recepta que vull provar de fer és la dels Rocky Road cupcakes que vaig aprendre a fer a Fabulous Baking Co.

Esmorzars-dinars i berenars-sopars al Federal

Una de les descobertes que he fet al barri on visc, Sant Antoni (a l'esquerra de l'Eixample de Barcelona), és el cafè Federal. Regentat per australians, sempre és ple de gent d'aquí i d'allà. A vegades costa trobar-hi lloc, cal tenir paciència, però per a mi val la pena (tot i que és un pèl caret i per això hi vaig menys sovint del que m'agradaria).

Torrades de fruits vermells amb ricotta

Torrades dolces amb pera al forn, salsa de maduixes i iogurt

Torrada amb ous, blat de moro dolç i verduretes picants

Chai amb llet (i un bon dit d'escuma!)

Amanida amb pernil, halloumi i maduixes

Ploughman amb "de tot i força"

El lloc és una mica "modernillo" i cosmopolita, però jo, tot i no ser tan "guais", passo de prejudicis i em deixo endur per la meva golafreria. Bon profit!

Cupcakes de pastanaga

Per primer cop a la vida m'he animat a fer cupcakes tota sola, després d'haver fet un curs a can Fabulous Baking co. ja fa uns mesos. La recepta que he triat és la dels cupcakes de pastanaga (m'he guiat per aquesta versió). La cobertura original sol fer-se amb formatge cremós, però com que tenia un pot de cobertura de xocolata de Betty Crocker, he fet una versió alternativa d'aquests cupcakes.

No he pogut evitar donar-li un toc kawaii!

Volia acompanyar els cupcakes amb te, però com que fa molta calor aquests dies, potser és millor prendre mugicha (te d'ordi) fred, una beguda que vaig conèixer al Japó, on és molt popular prendre-la a l'estiu ben freda.

Otsutsumi: l'embolcall d'estil japonès

Fa unes setmanes vaig per un mini-curset per aprendre Otsutsumi, que és l'estil japonès d'embolicar regals. Al Japó prenen molta cura a l'hora de presentar regals i d'això se n'ha fet un art. Ja el 1764 es va editar una guia il·lustrada sobre l'art d'embolicar anomenat Hōketsuzusetsu, de Sadatake Ise, en el qual es mostren diverses formes d'embolicar regals basades en l'etiqueta dels samurais.

Depèn de com sigui l'objecte el tipus d'embolcall variarà (això és obvi, oi?). Al Japó hi ha tradició de regalar diners en ocasions especials com casaments o defuncions. Com que és una mica brusc presentar bitllets directament, els fiquen dins de sobres decorats amb motius adients per a cada ocasió. Nosaltres hem après a fer un petit embolcall per donar una moneda de 2 euros (és poqueta cosa, però suposo que una moneda de 500 yens ja fan més il·lusió a la criatura que se'ls pot gastar en llaminadures o en còmics). El més curiós és que hem fet servir un kaishi com a base per embolicar la moneda.

Per embolicar es poden fer servir materials típics japonesos, com els papers d'origami i chiyogami. El paper d'origami més senzill tradicionalment és d'un sol color. En canvi, el chiyogami és estampat per una cara.

Amb aquests materials hem fet un sobre per a una targeta i una capseta:

També es poden presentar regals embolicats amb un furoshiki, una mena de mocador per fer farcells que originalment s'utilitzava per ficar-hi la roba quan la gent anava als banys tradicionals japonesos (anomenats ofuro). Més tard, aquest tipus de mocador es va popularitzar per embolicar i transportar tota mena de coses.

Bin Tsutsumi, per portar una ampolla

Kousa Tsutsumi (en aquest cas, per portar un llibre)

En aquest enllaç es poden veure diverses formes d'utilitzar un furoshiki.

Finalment hem fet dos tipus d'embolcalls per a regal. El primer té una forma més moderna i pot servir per ficar-hi un CD, un DVD o algun objecte prim:

El segon és més clàssic però molt elegant:

A partir d'ara hauré de fer més regals per posar en pràctica tot el que he après!

On trobar furoshiki:
- Japonisme: c. Verdi 54, Barcelona
- The Matcha House

On trobar paper d'origami i chiyogami:
- Nunoya: c. de la Palla 6, Barcelona
- Momo: c. Arc de Sant Ramon del Call 6, Barcelona
- Muji