Cerimònia del te XXVII

A l'última classe de l'any, com ja és costum a les nostres lliçons de cerimònia del te de desembre, hem après una mica més sobre les tradicions japoneses de Nadal i Cap d'Any. Al Japó no hi havia tradició de celebrar el Nadal fins que van arribar els americans arran de la Segona Guerra Mundial. La nit de Nadal se sol menjar un pastís fet amb nata i maduixes i s'intercanvien regals. El dia 25 ja es retira tota la decoració de Nadal i es posa la decoració d'any nou, que consisteix en una ornamentació vegetal amb pi i bambú (i a vegades també prunera) anomenada kadomatsu que es col·loca a la porta de casa. Cap al 29 de desembre es começa a preparar el menjar per a l'any nou. El dia 31 se solen menjar fideus soba com a símbol de longevitat (perquè els fideus són llargs). També és costum visitar temples o santuaris. Als temples es fa sonar una gran campana 108 vegades. Les 108 campanades simbolitzen la purificació dels 108 bonno, els desitjos mortals que tormenten la humanitat segons el Budisme. Tant a temples com a santuaris se serveix sake calent per fer passar el fred, i hi ha gent que aprofita per veure-hi la primera sortida de sol del nou any. El dia 1 de gener és festiu al Japó. És el dia que es reben les postals de felicitació de l'any nou, anomenades nenga hagaki. Els dies 2 i 3 també són festius que la gent aprofita per visitar els seus familiars. Finalment, cap a mitjan gener té lloc la primera cerimònia del te de l'any, normalment a la mateixa escola on els estudiants aprenen Chadō.

A la pràctica d'aquesta classe hem après com servir el te si hi ha més d'un convidat a la cerimònia. El procediment és el mateix que fem servir per al primer convidat, però cal netejar el chawan cada vegada que preparem el te. Quan tothom està servit, el primer convidat li diu a l'amfitrió que ja pot acabar amb les paraules "oshimai kudasai". Si el primer convidat no digués aquestes paraules màgiques, l'amfitrió aniria servint te en un bucle infinit (això últim és broma... més que res perquè arribaria un cop que el te s'acabaria). L'amfitrió llavors confirma que començarà el procediment per acabar la cerimònia amb les paraules "oshimai itashimasu".

Finalment, hem menjat uns dolços fets de boniato molt bons i hem pres matcha.

Bon any!!

Taller de cata de te

La setmana passada vaig anar per primer cop a un taller de cata de te. El taller l'organitzava la botiga Te Per Tu. Com a aficionada al te, necessitava molt aprendre com preparar-lo bé i distingir bé els sabors i les aromes. Va ser molt interessant!

Ens van explicar l'origen del te, que ja es bevia a la Xina fa més de quatre mil anys. Totes les varietats de te vénen de la mateixa planta, la camellia sinensis. És la forma de conrear-la, de collir-la i processar-la el que dóna lloc a les varietats de te que coneixem:

- El te blanc s'obté dels brots de la planta assecats. Per preparar-lo s'ha d'escalfar l'aigua entre 75ºC i 85ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i cinc minuts. El te blanc té propietats antioxidants.

- El te verd s'obté de la primera i la segona fulla, que es deixen pansir i després se'ls dóna un cop de calor per tal que no s'oxidin. Finalment les fulles es deixen assecar. L'aigua, en aquest cas, s'ha escalfar entre 70ºC i 80ºC. El temps d'infusió és d'entre un i dos minuts per al te verd japonès i d'entre dos i tres minuts per al te verd xinès. El te verd xinès és més suau que el japonès perquè el cop de calor que se li dóna al xinès és més llarg (pot durar una hora) mentre que en el cas del japonès és molt més curt. El te verd té propietats antioxidants, va bé per al colesterol, té fluor i ajuda a regular la pressió.

- El te vermell és te verd fermentat. Primer es panseix, després s'asseca i finalment se li aplica humitat per a què fermenti i s'oxidi. Amb aquest te l'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 95ºC i s'ha de deixar en infusió entre quatre i cinc minuts. Té propietats depuratives, va bé per al colesterol i en el cas de patir diarrea i és digestiu.

- El te oolong (també anomenat blau) és semioxidat. Se li fan uns tallets a les fulles i després es tria el grau d'oxidació. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió s'ha de deixar reposar entre tres i quatre minuts. Aquest te és antioxidant i va bé per al colesterol.

- El te negre s'obté de la primera, la segona, la tercera i la quatra fulla. Llavors es deixa pansir i oxidar fins obtenir un color marró i s'asseca. L'aigua s'ha d'escalfar entre 80ºC i 90ºC i la infusió ha de durar quatre minuts. El te negre no és tant antioxidant com les altre varietats però va bé per desvetllar-se.

Un cop presentades les varietats de te, hem fet una cata de tres tes: primer hem provat un te verd xinès, Mao Feng, després hem provat te negre Darjeeling i finalment un te de Nadal. Hem olorat les fulles seques i després les hem olorat un cop feta la infusió, que és quan es nota més l'aroma. Abans de tastar el te, primer l'hem tapat amb la mà i l'hem olorat en destapar-lo. Després hem tastat el te amb el nas tapat per descobrir-ne els sabors i finalment l'hem begut xarrupant bé per prendre totes les aromes.

Mao Feng

Darjeeling

Te de Nadal

Ha estat molt interessant i espero tenir més oportunitats de fer cates de tes diferents!

English Breakfast

Scones amb clotted cream i melmelada per esmorzar. En realitat aquesta combinació és més típica fer-la a l'hora del te que per esmorzar, però a mi tant me fa. La clotted cream costa tant de trobar que quan en tinc, puc menjar-ne a totes hores! A la botiga A Taste of Home a vegades en tenen.

Els scones són mig casolans, cuits al forn de casa amb un preparat que vaig comprar a la mateixa botiga.

Per acompanyar, a més a més de te, una cançó de l'àlbum Let England Shake de PJ Harvey. Pot deixar un regust amarg, com una bona melmelada de taronja:

Cerimònia del te XXVI

Després de més de tres anys aprenent cerimònia del te, en aquesta lliçó finalment hem arribat al moment de preparar i servir el te! No ens ho podíem creure! Però això no vol dir que el nostre aprenentatge s'aturi aquí. Ara ens cal desfer el camí, com qui fa el cim d'una muntanya i després ha de baixar fins al punt de partida.

A la part d'història de la cerimònia del te i del Japó, la professora ens ha parlat del teatre Noh. Ja ens n'havia fet una petita introducció al primer curs, però en aquesta ocasió ens ha ensenyat més coses. El teatre Noh es va originar cap al segle XIV i des d'aleshores ha evolucionat poc, pel que tinc entès. De fet, el vocabulari que fan servir els actors és arcaic i, sovint, els espectadors necessiten una traducció del text per poder entendre-ho tot. Els actors principals duen una màscara segons el paper que interpreten. Fa poc més d'un any vaig poder veure una exposició de màscares de Noh molt interessant. El tipus de kimono que porten els actors de Noh també és molt característic i rep el nom de Noh shozoku. Els moviments dels actors normalment són lents i directes, com els moviments de la cerimònia del te. Curiosament, la professora ens ha explicat que recentment va poder assistir a la representació d'una obra de Noh basada en la vida de Sen no Rikyu. Molt adient! El teatre Noh s'acompanya de música tradicional interpretada amb flauta i tambors. En aquest vídeo s'expliquen la història i els elements principals d'aquesta forma de teatre:

Finalment hem pres matcha amb uns petits dolços d'azuki coberts de sucre. He de dir que la degustació de te i dolços la fem apart de la pràctica i que durant la pràctica no fem servir ni te ni aigua, de moment. Quan posem aigua i te al bol, només ho fem veure. L'important en aquesta fase del nostre aprenentatge és centrar-nos en aprendre els moviments i fer-ho bé tot seguit. Però per a nosaltres és una mica difícil recordar si el bol té aigua o no. Sort que la professora ens fa d'apuntadora.

Let's Pretend We're Bunny Rabbits

Un conill d'origami:

Gràcies a la Llúdriga per la idea!

I de regal, una cançó de Magnetic Fields:

Cerimònia del te XXV

El passat divendres vaig començar el meu quart curs de cerimònia del te. Tot just sembla que va ser ahir quan vaig començar a aprendre a plegar el fukusa...

Aquesta lliçó ha estat diferent de l'habitual. Hem parlat de les vacances, la professora ens ha explicat com preparar tantan-men (una recepta de ramen originària de Sichuan, a la Xina), i hem acompanyat el matcha amb bombons belgues (aquesta fusió belga-nipona m'ha fet pensar en Amélie Nothomb). Estem desvariant!

A la pràctica no hem après cap pas nou, sinó que hem estat repassant alguns dels passos més importants de tot el que hem estat aprenent durant els tres cursos anteriors.

Així doncs, aprofito per posar una foto dels meus estris de cerimònia del te on es pot veure la meva última adquisició: un bon (safata) senzillet del tipus yamamichi, és a dir que té les vores fent muntanyes i valls. Això va molt bé per deixar ben col·locats els estris i que no rellisquin.

Munic i una mica de Baviera

Què serà que el te em persegueix allí on vagi?

Fa uns dies vaig visitar Munic i altres zones de Baviera (Regensburg-Ratisbona i Füssen, amb els castells de Neuschwanstein i Hohenschwangau). Ha estat una escapada ideal per evitar aquests dies de xafogor. Munic i Regensburg són ciutats encantadores amb els seus parcs i els seus centres històrics de postal. La gent gaudeix del bon temps passejant, anant en bicicleta o prenent cervesa i menjant raves, pretzels o bratwursts en algun dels biergarten escampats arreu de la ciutat. Ho hauríem d'importar!

Marienplatz, amb el seu famós carrilló

Biergarten al costat de la pagoda xinesa de l'Englischer Garten

Regensburg a la vora del Danubi

Anar a Neuschwanstein i a Hohenschwangau és com viatjar a un altre temps de prínceps i princeses romàntics amb vides i morts misterioses.

Hohenschwangau

Neuschwanstein

Bé, doncs fins i tot en un ambient de castells cavallerescos i cerveses de blat, el te em troba a mi. En una petita teteria (Tea House) atapeïda amb capses de te de tot tipus finalment vaig poder comprar l'Oolong "Milch" que tant m'havien recomanat! L'olor d'aquest te és ben especial. Encara no l'he tastat, però, perquè amb aquesta calor tan insuportable no em ve de gust beure res calent. Però en tinc moltes ganes.

Interior de la teteria

Oolong Milk

L'altra anècdota "tetera" me la vaig trobar en una illeta de l'Englischer Garten, el jardí més gran de Munic. Allí hi havia una petita casa de te japonesa, i quan ens hi vam apropar per visitar-la vam veure que estava tancada i que només s'obria al públic per fer demostracions de cerimònia del te per part de l'associació Urasenke de Munic. Quina sopresa! La llàstima és que no hi vam poder anar, però és interessant saber de la seva existència.

Casa de te japonesa a l'Englischer Garten

I per acabar, no vaig poder evitar anar a la botiga Japanalia de Munic, plena de tot tipus de productes japonesos, des de paper d'origami fins a mobles. Vaig veure uns kama, les olles que es fan servir a la cerimònia del te més elaborada, amb el seus corresponents furo, la base on es col·loca el carbó per escalfar l'olla.

Conjunt de kama i furo. Atenció al preu!