El llibre del te

Un dels llibres bàsics sobre el Chadō i el te en general és El llibre del te d'Okakura Kakuzo. Es tracta d'una obra que explica la història del te, des dels seus orígens a la Xina i la seva relació amb el Taoisme, seguint amb la seva arribada al Japó de la mà del budisme Zen, fins al desenvolupament de la cerimònia del te.

El llibre del te, acompanyat d'un bol de matcha i d'una porció de yokan de mongeta vermella.

És curiós llegir que, al llarg de la seva història, el te no només es bevia en infusió, com estem acostumats a fer-ho actualment, sinó que també es prenia bullit i batut (aquesta última pràctica es manté en el Chanoyu, per exemple).

Okakura Kakuzo introdueix també el concepte de Teisme, una filosofia del te influïda pel Taoisme i el Zen, basada en la simplicitat estètica i el culte a la imperfecció. Segons va escriure, "el te [...] és una religió de l'art de la vida".

El llibre explora tots els aspectes que conformen la cerimònia: la cambra del te, la decoració, les flors... Això sí, no explica de forma detallada el procediment per dur-la a terme, ja que es tracta d'una obra més aviat teòrica i filosòfica.

En resum, és una bona lectura per començar a comprendre la importància del te a l'Àsia Oriental en general i al Japó en particular.

Petit documental sobre la cerimònia del te

Acabo de veure un documental sobre la cerimònia del te emès per NHK WORLD, dins de la sèrie de documentals Begin Japanology. L'he trobat molt interessant perquè no només parla dels orígens i la història de la cerimònia del te, sinó que també apunta com es viu a l'actualitat i fins i tot mostra algun exemple més avantguardista de realitzar la cerimònia.

La primera part explica en què consisteix la cerimònia del te. No es tracta només de preparar i prendre te, sinó d'un acte d'hospitalitat. Tots els elements que formen part d'una trobada per prendre te estan pensats fins a l'últim detall: els estris, la decoració, el menjar que acompanya el te... També explica els tipus de cerimònia que es duen a terme depenent de l'època de l'any (cosa que ja vam aprendre durant el curs). També fa esment de l'interès per la cerimònia del te fora del Japó. Finalment, es veu el procés d'una reunió per prendre el te tradicional.

La segona part parla dels lligams de la cerimònia del te amb el budisme Zen i els conceptes d'harmonia, respecte, puresa i tranquil·litat. Tot seguit fa un repàs a la història de la cerimònia del te al Japó, des del monjo budista Eisai, que va introduir l'ús del te matcha des de la Xina, passant per l'opulència del ritual de prendre te durant l'època de Toyotomi Hideyoshi, el segle XVI, fins al retorn a la simplicitat i austeritat de Sen-no-Rikyu, el mestre que va idear la cerimònia del te tal com es practica actualment. La màxima de cada trobada per prendre te diu que cal valorar cada ocasió perquè és unica i irrepetible ("ichi-go ichi-e").

Finalment, la tercera part mostra una adaptació moderna i força sorprenent de la cambra del te, resultat de la col·laboració d'un arquitecte i d'un mestre de cerimònia del te. Els estris utilitzats en aquesta ocasió no són els tradicionals, sinó que han estat triats per harmonitzar amb la modernitat de l'espai on es realitza la cerimònia. El documental acaba amb un altre exemple de cerimònia del te diferent, on els nens i nenes d'una escola preparen el te per als seus pares i avis. Ells mateixos han fet els dolços que acompanyaran el te i han decorat els bols on el serviran. És entranyable!

Servei de te

Al Japó, una de les opcions per veure una demostració de la cerimònia del te és assistir als festivals anuals de dansa que realitzen les geishes, sobre tot a Kyoto. Abans de l'espectacle, les geiko (geishes) i maiko (aprenents de geisha) serveixen matcha als assistents que han pagat l'entrada corresponent. El servei de te que fan és del tipus ryūrei. En aquest cas, el te es prepara sobre una taula, en comptes de fer-ho sobre el tatami. La persona que prepara el te s'anomena otemae, i la que s'encarrega d'assistir-la i servir el te es diu ohikae.

La maiko Toshiyui (esquerra) fa d'ohikae i la maiko Fukuhina (dreta) és l'otemae.
Toshiyui duu el fukusa penjat de l'obi.

Hi ha maneres diferents de servir el te d'acord amb el Chanoyu. La més senzilla és l'o-bon temae, que és la que estem aprenent i es tracta d'utilitzar una safata (bon) per portar tots els estris. D'altres tipus de servei de te són més complexos, com el chabako temae, que requereix fer servir una caixa que conté tots els estris per a la cerimònia, el hakobi-demae i el ryūrei, que es prepara a taula. A mesura que l'estudiant de cerimònia del te va progressant, aprèn formes d'elaborar el te més complicades.

La maiko Sakiko (esquerra) serveix el te que ha preparat la geiko Suzuko.

Les imatges del servei de te pertanyen als programes dels festivals de dansa Kyo Odori (districte de Miyagawa-cho, Kyoto) i Miyako Odori (districte de Gion Kobu, Kyoto).

Cerimònia del te VII

A l'última lliçó del curs de principiants hem conegut el terme wabi-sabi, que està molt relacionat amb la cerimònia del te i la cultura japonesa. És un concepte molt difícil d'explicar, d'una banda perquè no té traducció, i de l'altra perquè costa anys arribar a entendre'n el significat i perquè la interpretació que en fa cadascú és personal. La professora ens ha explicat que té a veure amb la simplicitat, la manca d'ostentació i el no voler mostrar obertament... costa d'expressar! Entenc que pot tenir connotacions estètiques i filosòfiques a la vegada.

Uns altres conceptes relacionats amb la cerimònia del te són wa, kei, sei, i jaku. Aquests són els quatre pilars del Chadō. Wa representa l'harmonia, kei, el respecte mutuu entre les persones i envers les coses, sei, la netedat (o puresa) tant d'aspecte com de l'ànima i jaku, l'ambient relaxat, la tranquil·litat... Amb tot això, tenim material per reflexionar durant totes les vacances!

A la pràctica, hem representat tot el que hem après al llarg del curs, des d'entrar a la sala i saludar, passant pel fukusa sabaki i, finalment hem netejat el natsume. El curs que ve aprendrem (entre d'altres coses) a netejar el chashaku, la culletera de bambú amb la qual es mesura la quantitat de te que se servirà per a cada persona. Ens queda tant per aprendre!

Finalment, hem pres un bol de matcha acompanyat amb un dolç fet amb kanten (agar-agar), i amb taronja confitada. Estava deliciós! La professora ens ha guardat el millor per al final!

Cerimònia del te VI

En aquesta lliçó hem vist una peça de ceràmica raku amb el seu embalatge. La peça, de la nostra professora, té nom: So-no-Kami (Déu del mar), i a la part inferior s'hi por veure el segell de l'autor. És d'un color blau molt fosc i, encara que no l'hem fet servir per beure te, m'imagino que el color verd del matcha deu fer un contrast molt bonic amb el color del bol. L'embalatge del bol consta d'una capsa de fusta muntada sense claus, dins de la qual s'hi fica la ceràmica embolicada en una tela protectora. A la cara interior de la tapa de la capsa hi ha una cal·ligrafia amb el nom de la peça i el de l'autor. La forma del bol és feta expressament per a la cerimònia del te.

Hi ha un tipus de ceràmica que té una forma irregular, feta amb el torn. Aquesta irregularitat de cada peça és molt apreciada, perquè s'hi nota la mà de l'autor (que segella cadascuna de les seves creacions). Hi ha peces que poden tenir més de 300 anys i són molt valuoses, per això es pren molta cura a l'hora de guardar-les i protegir-les de perills com els terratrèmols.

Avui hem après a netejar el natsume, la capseta que conté el matcha, amb el fukusa. Després d'aprendre tants plecs del fukusa, ja tocava començar a veure'n la utilitat!

Finalment, hem acompanyat el matcha amb uns dolços petits fets amb farina d'arròs i sucre anomenats rakugan. Tenen formes molt boniques i sap greu menjar-se'ls, però estan molt bons ^¬^.

Cerimònia del te V

Hi ha dos tipus de te matcha que s'utilitzen per a la cerimònia del te:

• Koicha: es tracta d'un te concentrat, que se serveix primer (normalment en un bol de ceràmica raku) acompanyat d'un pastisset més gran.
• Usucha: és un te més lleuger que se serveix al final de la cerimònia acompanyat d'un dolç més petit.

La manera de preparar les dues varietats de matcha és diferent. Nosaltres fem servir la varietat usucha per al nostre aprenentatge.

Antigament la cerimònia del te es feia en sales grans i va ser durant els segles XV i XVI que va passar a fer-se en sales més petites. Un dels mestres de Chadō, Murata Jukō, va proposar aquest canvi i també va suggerir que la cerimònia es fes d'una forma més natural, amb articles menys luxosos. Un deixeble de Murata, Takeno Jōō, va proposar més millores, com utilitzar estris japonesos (a més dels que ja utilitzaven originaris d'altres països) i materials més naturals com el bambú. El que fem actualment com a cerimònia del te és una còpia de les ensenyances de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō, que va ser deixeble de Takeno.

Un dels estris que hem vist en aquesta lliçó és el natsume, la capseta on es fica el matcha per a la cerimònia. Alguns natsume tenen laca vermella i dibuixos daurats, que a vegades representen el símbol de la família (kamon) o motius estacionals. N'hi ha de més rústics, amb tacte de fusta.

També hem après que al costat de la sala on es duu a terme la cerimònia hi ha una cambra auxiliar, anomenada mizuya, on es desen els estris de la cerimònia i l'aigua.

Finalment, de "postres" hem pres kinako mochi, un tipus de mochi cobert amb farina de soja. M'ha agradat molt!

Cerimònia del te IV

La cerimònia del te rep influències del Zen, com d'altres àmbits de la cutura Japonesa, i un d'ells és el Teatre Noh. Es tracta d'un dels gèneres dramàtics clàssics del Japó, juntament amb el Kabuki. Es caracteritza per la seva lentitud i per un llenguatge arcàic. Alguns dels actors duen màscares per representar els seus papers. La similitud amb el Chanoyu es pot veure en els seus moviments, lents i directes, sense recargolaments. Aquest mes el Conservatori del Liceu ofereix una mostra de Teatre Noh i aprofitaré per veure-ho en directe.

En aquesta lliçó hem après a fer un nou plec del fukusa que serveix per a netejar els instruments de la cerimònia. Aquest nou plec és més complicat, però molt bonic a l'hora de realitzar-lo. És com una petita coreografia. El resultat del fukusa plegat em recorda una mica a una rosa.

I per acompanyar el te d'avui hem menjat yokan de boniato, boníssim!