Cerimònia del te a l'aire lliure

El passat dia 25 de febrer va tenir lloc a Kyoto el famós festival de les pruneres(*) florides, el Baikasai. Cada any per celebrar aquest esdeveniment es duu a terme una cerimònia del te a l'aire lliure. Aquest tipus de cerimònia rep el nom de no-date.

De cerimònies a l'aire lliure se'n celebren diverses arreu de Japó, però la del festival Baikasai és especial perquè són les geikos (geishes) i maikos del districte de geishes de Kamishichiken les encarregades de preparar i servir el te als assistents. Evidentment això és un atractiu afegit a la cerimònia en sí i cada any milers de persones s'apropen al santuari de Kitano Tenman-gu per veure la cerimònia. Aquest santuari està dedicat a Sugawara no Michizane, patró de la saviesa i de l'estudi, a qui li agradaven molt les pruneres i per això s'hi va plantar aquest tipus d'arbres.
 

 La geiko Katsuya preparant el te.

Al seu darrere encara es pot veure la neu acumulada d'una nevada recent!

Maikos servint el te als assistents. Duen el cabell guarnit amb flors de prunera.

 Moltes maikos i geikos de la zona porten el nom "ume-", que significa pruna.

Al fons es poden veure les pruneres florides.

Tot i la gentada que es pot veure als vídeos, m'encantaria poder anar-hi algun cop a la vida!

(*) Prunus mume. En realitat aquesta espècie està més emparentada amb l'albercoquer que amb la prunera, però jo sempre he relacionat l'ume amb les prunes.

Cerimònia del te XII

El febrer és temps de celebrar la floració de les pruneres!

En aquesta lliçó hem seguit aprenent la història de la cerimònia del te. Aquest cop hem viatjat fins al segle XV, a l'època de la dinastia Ashikaga, el segon shogunat de la història del Japó.  Yoshimasa Ashikaga va ser el vuitè shogun de la dinastia i durant el seu mandat la cultura Higashiyama va aflorar amb la pràctica de la cerimònia del te, l'ikebana, el wabi-sabi i el teatre Noh.

Com ja vam veure en lliçons anteriors, els mestres del Chadō anteriors a Sen no Rikyu van començar a concretar el procés de la cerimònia, ja que fins aleshores no hi havia cap procediment establert. Murata Jukō va ser un monjo budista de prop de Nara (antiga capital del Japó) que va concretar com s'havia de dur a terme la cerimònia i va reduir l'espai de la cambra del te, anomenada chashitsu. En aquella època, a més, hi havia competència per utilitzar estris molt luxosos durant la cerimònia, però Murata opinava que el luxe s'apartava del camí del te. D'altra banda, Takeno Jōō va contribuir al Chadō amb una simplificació de la cerimònia i va conrear el gust per allò rústic.

A la part pràctica hem après un pas nou del chasen toushi, el procés de tractar el chasen i el bol de te (chawan). En aquest cas es tracta de netejar el chawan un cop s'ha servit el te.

He gravat un vídeo amb part dels processos que he après fins ara. A la primera part es veu com faig fukusa sabaki, és a dir, el tractament del fukusa per netejar el natsume i el chashaku, i a la segona part es veu com faig chasen toushi. Necessito millorar els moviments, però per començar ja fa el fet!

Al vídeo porto posat un obi, però no porto kimono perquè no en tinc cap (encara). Només tinc un yukata (un kimono de cotó per a l'estiu) que és una peça de roba massa informal per a la cerimònia del te. Tot i això, també me'l podria haver posat perquè hauria quedat més autèntic!

De postres, vam prendre el te amb uns pastissets variats farcits de te verd i de pruna. Itadakimasu!

Cerimònia del te XI

Ja som al 2011 (ja fa uns quants dies!) i hem celebrat el nostre particular Hatsugama (la "primera olla", tot i que nosaltres encara no en fem servir, d'olla), és a dir, la primera cerimònia del te de l'any.

En aquesta lliçó hem conegut més aspectes de la vida de Sen no Rikyu i la seva relació amb Toyotomi Hideyoshi, un dels shoguns de l'epoca de Rikyu. Hideyoshi era d'origen humil i va arribar al poder gràcies a les seves gestes durant la guerra. Un cop al poder, va voler culturitzar-se i, entre d'altres, va aprendre Chadō amb el mestre Rikyu. Hideyoshi era força capritxós i li agradava molt l'or, per això va manar construir una cambra del te recoberta amb pa d'or, coneguda com kigame no zashiki (cambra daurada).

Sen no Rikyu, com ja vam aprendre en una anterior lliçó, va introduir l'ús d'estris japonesos a la cerimònia del te. De la seva col·laboració amb el ceramista Raku Chōjirō va néixer la ceràmica raku, molt apreciada per la seva irregularitat, ja que no està feta amb torn sinó a mà. Actualment els descendents de Rikyu encara tenen escoles de te a Kyoto. Les tres escoles principals que segueixen les ensenyances de Sen no Rikyu s'anomenen Urasenke (la que seguim nosaltres), Omotesenke i Mushakōjisenke. La diferència entre les tres escoles es nota en petits detalls a l'hora de plegar el fukusa o de preparar el te amb més o menys escuma.

La relació entre Hideyoshi i Sen no Rikyu va acabar malament. Hideyoshi envejava la cultura de Rikyu i es diu que un fet va originar que Hideyoshi ordenés a Rikyu cometre suïcidi. Rikyu va fer-se fer una estàtua commemorativa que es va col·locar dins del recinte del palau imperial, cosa que Hideyoshi no va tolerar. Sen no Rikyu finalment va suicidar-se ritualment (seppuku o harakiri).

Ja tinc natsume! N'he aconseguit un decorat amb ventalls,
adient per a tot l'any!

A la pràctica de la lliçó per primer cop hem après com agafar la batedora de bambú (chasen) i esbandir el bol amb aigua abans de preparar el te. Aquest procés s'anomena chasen toushi i serveix per comprovar l'estat del chasen (que no tingui cap punta trencada) i deixar-lo a punt per batre el te.

I de "postres" hem menjat un pastisset esponjós de castanya i azuki. L'azuki està present en moltíssims dolços japonesos i cada cop em costa menys reconèixer el seu gust, per molt amagat que estigui. Té un gust molt caràcterístic!

Cerimònia del te... amb menta!

Encara que parli molt de te japonès, o més aviat del matcha, m'agraden tot tipus de te. Una de les meves formes preferides de prendre te és amb menta, i fa dues setmanes vaig tenir l'ocasió de viatjar a un dels llocs d'on és la beguda típica: Marrakech.

Jardins Majorelle

Em va agradar molt la ciutat, té molta vida, és caòtica i molt acolorida. Les olors de les herbes i les espècies són sorprenents! La visita als souqs i a la plaça Jemaa-El-Fna és obligada per poder gaudir dels contrastos de la ciutat amb els cinc sentits.

Plaça Jemaa-El-Fna

I, és clar, vaig aprofitar per prendre te amb menta en qualsevol ocasió. La preparació del te amb menta podríem dir que també té la seva cerimònia, una mica. El te s'aboca al got aixecant molt la tetera, de manera que el so que fa l'aigua calenta en caure dóna una sensació d'escalfor molt agradable.

Esmorzar al Café des Épices

El te es pot acompanyar amb pastes marroquines. Les que vaig tastar de la Pâtisserie des Princes són boníssimes i no embafen gens (aquest tipus de pastes tenen fama de ser contundents).

La medina un dissabte a la tarda

Una curiositat: en Àrab, el Marroc es diu Maghrib, que vol dir "país del sol ponent" (més o menys). Em fa gràcia saber que he estat al país del sol naixent i al país del sol ponent!

Record de Marrakech

Cerimònia del te X

Ja porto deu classes de Chanoyu!

En aquesta lliçó hem desvariat una mica a l'hora de fer la part teòrica d'història i filosofia del Chadō... Ja s'acosten les festes i hem parlat de festivitats i celebracions d'aquesta època al Japó. El 23 de desembre és l'aniversari de l'emperador del Japó, però aquesta data no se celebra amb cap cerimònia del te especial. L'aniversari que sí se celebra amb una cerimònia del te és el naixement de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō.

Una altra celebració que ha tingut lloc recentment és la festa de Sichi-Go-San (literalment, set-cinc-tres), una ocasió en que els nens de tres i cinc anys i les nenes de tres i set anys es vesteixen amb kimono i visiten temples i santuaris per donar gràcies i per desitjar que creixin sans. La professora ens ha explicat que antigament hi havia molta més mortalitat infantil i per això es va començar a agrair als déus que els nens i nenes arribessin a les edats que celebra aquesta festivitat.

A l'hora de la pràctica hem après a netejar el chashaku un cop ja l'hem utilitzat per servir el te. El procés és la meitat del que se segueix a l'hora de netejar-lo abans d'utilitzar-lo (un dia ho hauré de gravar en vídeo, per recordar tots els passos!).

Finalment, hem pres el te amb dolços amb gust de castanya i boniato, molt típics d'aquesta època. La professora ens ha comentat que els dolços que es mengen amb el matcha fort (el koicha) s'anomenen omogashi i són més grans que els que prenem nosaltres amb el matcha més lleuger (l'usucha), que s'anomenen higashi. Itadakimasu!

Cerimònia del te IX

La tardor avança i al Japó ja es poden veure les fulles vermelles dels aurons (en japonès, momiji) en tota la seva esplendor. Molts japonesos i visitants gaudeixen de l'observació del paisatge de tardor, anomenat koyo. El fenomen és tant important que fins i tot hi ha mapes de predicció del koyo. En la cerimònia del te, els dolços de la tardor acostumen a tenir forma de caqui, de castanya i d'altres fruits d'aquesta època.

Parlant de menjar, la professora ens ha explicat que una cerimònia del te completa inclou un àpat tradicional, amb sopa de miso, arròs, verdures... D'aquest tipus de cerimònia se'n diu chaji i és privat (l'organitzador convida els assistents mitjançant una invitació). En canvi, el tipus de cerimònia més curt en el qual se serveix te usucha, s'anomena chakai i té un caràcter més públic.

A la part pràctica hem après a encadenar els processos de neteja del natsume i del chashaku. És important fer-ho amb fluïdesa.

un chashaku sobre el fukusa, preparat per netejar-lo

Finalment, hem preparat matcha i hem menjat mochi farcit de mongeta vermella com a acompanyament.

El te no ho és tot a la vida...

El te no ho és tot a la vida...

Cupcake de pastanaga de Fabulous Baking Co.

... O sí!

Macaron de matcha i crema de gerds